Nara marca un període de la historia del Japó, el període Nara,
710-794, va ser el successor del període Asuka. La capital del país va ser
Nara, fins al 784, excepte del 740 al 745 que es va traslladar a Kuny-kyo.
L’emperador Kanmu va regnar del 781 al 806; durant el seu
regnat hi va haver la transició entre dos períodes històrics, Nara i Heian.
Primer va traslladar la capital a Nagaoka-kyo, l’any 784, i després, en el 794
a Heian-kyo (actual Kyoto).
Genmei (660-721), fou el 43è monarca del Japó, segons l’ordre
tradicional de successions, i va regnar del 707 al 715. En la història del
Japó, Genmei va ser la quarta de vuit dones en assolir la responsabilitat
d’emperadriu regnant.
L’emperadriu Suiko, nascuda l’any 554, es va casar amb el seu
germanastre, l’emperador Bidatsu, l’any 576. No van tenir fills i va quedar
vídua l’any 585; l’any 592, un altre germanastre va morir assassinat i llavors
ella va ascendir al tron imperial, tot i que va deixar el govern en mans del
seu nebot Tamura no Oji, va donar suport als seus esforços per implantar el
budisme al país. La seva família materna, el clan Soga, va gaudir d’una
influència il·limitada durant tot el seu regnat. a morir l’any 628.
L’emperadriu Jito va governar des del 686 fins al 697.
L’emperador anterior era el seu oncle i marit, l’emperador Tenmu, i més tard va
abdicar el tron en favor del seu net, l’emperador Monmu.
L’emperadriu Genmei va governar del 707 al 715 (va morir l’any
721). Era la germanastra petita de l’emperadriu Jito i la mare de l’emperador
Monmu, que va morir jove.
L’emperadriu Koken / Shotoku va néixer l’any 716, no es va casar i va ascendir al tron després de la mort del seu pare, l’any 748. Era una budista fidel i va ser durant el seu regnat que es va elaborar el gran Buda que hi ha aquí a Nara. Va deixar el govern en mans dels seus ministres Fujiwara Toyonari i Fujiwara Nakamaro; aquest últim la va fer abdicar l’any 759 en favor del seu cosí, l’emperador Junnin. Hi va haver una guerra civil que va perdre Junnin, que es va haver d’exiliar l’any 764 a l’illa d’Awaji, i ella va recuperar el tron, aquest cop amb el nom de Shotoku, i va regnar fins a la seva mort l’any 769.
L’emperadriu Go-Sakuramachi, filla de l’emperador Sakuramachi, nascuda l’any 1741, va ascendir al tron en morir el seu germà, l’emperador Momozono (1762). No es va casar, i durant el seu breu regnat el poder efectiu es va mantenir en mans del shogun Tokugawa Ieharu. L’any 1770 va abdicar en favor del seu nebot, l’emperador Go-Momozono. Va viure retirada la resta dels seus dies. Va morir l’any 1814. Va ser l’última emperadriu regnant del Japó.
Sota la influència religiosa xintoista, la deessa Amaterasu,
que té el rang més alt en el sistema kami, podria suggerir que les primeres
governants del Japó van ser dones; segons les cròniques de la mitologia
japonesa, els emperadors del Japó són considerats descendents directes
d’Amaterasu.
Diuen que va acceptar el paper d’emperadriu perquè l’emperador
Monmu considerava que el seu fill petit (net de Genmei) encara era massa jove
per suportar les pressions que comportava convertir-se en emperador.
L’any 708 per indicar l’accés de Genmei al tron s’adopta el nom de wado per al seu regnat. La paraula japonesa per coure és do i el terme xinès antic pel Japó és wa, o sigui que wado significa coure japonès. Amb aquest nom es donava rellevància a la descoberta del coure.
El 5 de maig d’aquell any 708 es va presentar a la Cort de
Genmei una mostra del coure recentment descobert i va ser formalment reconegut
com a coure japonès, i es va es establir una casa de la moneda a la província
d’Omi (la zona del llac Biwa).
L’any 710 l’emperadriu Genmei va establir la seva residència
oficial a Nara. Els preparatius per aquest trasllat ja havien començat durant
el regnat del seu fill, Mommu, però va morir abans de fer-ho realitat. Poc Poc
després de canviar el nom del regnat a Wado es va emetre un Edicte Imperial
notificant l’establiment d’una nova capital, a Heijo-kyo (actual Nara).
El palau de l’emperadriu Genmei va rebre el nom de
Nara-no-miya.
L’any 713 es va començar un cens, en el que es volia que inclogués una descripció de totes les províncies, ciutats, muntanyes, rius, valls i planes. També es volia incloure un catàleg de les plantes, arbres, ocells, i mamífers del Japó. També una informació aproximada de tot dels esdeveniments notables que, des del temps antics, havien passat al país.
Genmei havia planejat inicialment romandre al tron fins l’arribada del seu net a la maduresa; ara bé, l’any 715 Genmei va abdicar a favor d’una filla, la germana gran de Mommu, qui llavors va esdevenir l’emperadriu Gensho. Aquesta emperadriu finalment va ser succeïda pel seu germà més jove, que va esdevenir l’emperador Shomu.
Genmei després d’abdicar, va ser coneguda amb el nom de
Daijo-tenno (nom que designa a qui ha renunciat en favor d’un successor), sent
la segona dona després de l’emperadriu Jito que va reclamar aquest títol.
Genmei va viure set anys després d’abdicar. No se sap amb certesa on està la
seva tomba, però aquí a Nara hi ha un memorial xintoista on se la venera.
Heijo (penúltima cort), va ser abandonada per ordre de l’emperador Kammu l’any 784, per anar de forma temporal a Nagaoka, i després a Heian-kyo (Kyoto), que va mantenir l’estatus de capital durant 1.100 anys, fins que l’emperador Meiji va fer el trasllat final a Edo (Tòquio) l’any 1869.
Durant el període Nara, la major part de la societat depenia de
l’agricultura i la religió predominant era la xintoista. La capital, Nara, es
va transformar en una ciutat prenent com a model la capital de la Xina de la
dinastia Tang, Xi’an.
Hi ha diverses teories sobre l’origen del nom Nara. Podria
indicar terreny pla, també és el nom d’un arbre, el roure, o podria ser un
préstec del coreà antic i significaria país, nació o regne. Actualment la
teoria més acceptada és que Nara significa terra plana.
A Nara hi ha vuit temples històrics, santuaris i llocs
patrimonials: Todai-ji, Saidai-ji, Kofuku-ji, el Santuari Kasuga, Gango-ji,
Yakushi-ji, Toshodai-ji, el Palau Heijo i el Bosc de Kasugayama; tots ells
formen part dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara, Patrimoni Mundial de la
UNESCO.
Durant el període Nara els ocupants del tron van anar
desplaçant gradualment el seu enfocament des de la preparació militar fins als
ritus i institucions religioses, en un intent d’enfortir la seva autoritat
divina sobre la població.
Les visites a la ciutat de Nara es van fer populars durant el
període Edo, i es van publicar alguns mapes. Durant el període Meiji, el temple
Kofukuji va perdre algunes terres i els seus monjos van ser convertits en
sacerdots xintoistes, ja que el budisme s’associava amb l’antic shogunat.
És curiós que, tot i haver sigut la capital del Japó al segle VIII,no va ser fins a l’any 1898 que va ser designada ciutat. Des de llavors ha evolucionat molt, ha passat de ser una ciutat comercial durant els períodes Edo i Meiji a una ciutat turística moderna, gràcies al seu gran nombre de temples històrics, monuments emblemàtics i monuments nacionals.
Els cérvols sika domesticats (també coneguts com a cérvols
tacats o cérvols japonesos) passegen pel poble, especialment pel parc Nara. El
2015, hi havia més de 1.200 cérvols sika. Per tot arreu trobes venedors de
galetes per als cérvols. Alguns cérvols han après a inclinar el cap com a
mostra d’agraïment quan la gent els hi dona galetes, o també per saludar.
Un estudi de l’any 2009 fet amb cérvols morts al parc de Nara va indicar que els cérvols estan desnodrits ja que no tenen prou herba per alimentar-se i també per haver pres masses galetes d’arròs.
En comparació amb els mascles de cérvol shika fora del parc
Nara, que pesen de mitjana uns 50 kg, els mascles de cérvol sika del parc Nara
pesen només 30 kg de mitjana. El color de la medul·la femoral també indicava
desnutrició. Es va observar que la dieta mitjana dels cérvols del parc Nara era
aproximadament 1/3 galetes d’arròs i 2/3 herba.
Ha augmentat molt la població de cérvols i no hi ha prou herba per tots, i depenen del que els hi donen els visitants. Aquesta manca d’herba també fa que els cérvols acabin menjant escombraries i plantes que normalment no menjarien. Hi ha masses cérvols ja que hi ha pocs depredadors. Els cérvols han causat danys extensos als arbres (alimentant-se d’escorça), bambú (menjant-se els seus brots) i altres plantes del parc.
El Palau Heijo, que va ser la residència imperial, durant la
major part del període Nara, estava situat al nord de la ciutat d’acord amb els
models xinesos utilitzats per al disseny de la capital.
Quan la capital es va traslladar a Heian-Kyo (actual Kyoto), aquest palau va quedar abandonat. Durant els segles següents, els estralls del temps, incendis i altres efectes van anar destruint els edificis lentament, fins que a principis del període Kamakura, a finals del segle XII no quedava pràcticament res a nivell de superfície. El lloc es va convertir per ús agrícola, i gairebé no en va quedar cap rastre.
Comencem la vista pel santuari Kasuga al que s’arriba per un camí molt agradable flanquejat de fanalets de pedra i amenitzat per la presència dels cérvols.
El camí per arribar al santuari xintoista Kasuga-taisha és molt bonic. El va fer construir l’emperadriu Shotoku, l’any 768, tot i que hi ha una llegenda que li dona un aire més fantàstic.
Segons la llegenda, el naixement d’aquest santuari està
relacionat amb l’arribada aquí del primer kami (deïtat), Takemikazuchi. Aquest
kami va venir a protegir Nara, va arribar al cim del mont Mikasa muntat sobre
un cérvol blanc, provinent del santuari Kashima Jingu (a uns 100 km al nord-est
de Tòquio). Això succeïa l’any 768. El mont Mikasa, també conegut com a mont
wakakusa, és un turó de 342 metres que
es troba a l’est del parc Nara i suposo que és el turó on es troba aquest
santuari.
L’any 965, l’emperador Murakami va decretar que els missatgers
dugessin relats escrits d’esdeveniments importants per al kami guardià del
Japó. Aquests heihaku (ofrenes al kami) es duien inicialment a 16 temples,
incloent-hi el temple d’Inari.
Des del 1871 fins al 1946, el Santuari Kasuga va ser
oficialment designat com un dels Kanpei-taisha, que significa que es trobava
entre els primers santuaris recolzats pel govern.
El torii de Kasuga-taisha és un dels més antics del xintoisme i
va influir en l’estil dels torii que es veuen arreu del país.
El bosc de Kasugayama és un bosc primari que hi ha prop del cim
del Kasugayama (498 m); conté 175 tipus d’arbres, 60 tipus d’ocells i 1.180
espècies d’insectes. El Kasugayama està vinculat a l’adoració de Kasuga-taisha
i es considera un turó sagrat. Des de l’any 841 està prohibida la caça i
l’extracció de fusta en la zona al voltant del santuari i del Kasugayama.
És bastant comú que als santuaris japonesos s’adori a un o dues
deïtats, ara bé a Kasuga taisha hi ha quatre deïtats principals, incloent-hi
deïtats de Kashima (prefectura de Saga), Katori (prefectura de Chiba) i Hiraoka
(Osaka).
Els quatre kami principals que hi ha en aquest santuari són:
Ame-no-Koyane, Himegami, Futsunushi i Takemikazuchi. Tot i que aquests són els
éssers divins principals d’aquest santuari, sovint s’agrupen com una deïtat
combinada coneguda com a Kasuga Daimyojin. Aquest kami multifacètic servia pels
que volien pregar a diverses deïtats alhora.
El Kasuga Daimyojin consisteix en cinc éssers divins, cadascun entès segons la teoria honji suijaku; aquesta teoria identifica les divinitats budistes amb els seus homòlegs kami, una interpretació innovadora de la pràctica indígena amb el budisme. La cinquena deïtat, Ame-no-Oshikumone, es va afegir molt més tard i es diu que és la filla divina d’Ame no koyane i Himegami.
L’estil arquitectònic Kasuga-zukuri rep el seu nom de l’estil
del honden (santuari principal) del Kasuga-taisha.
Els quatre kami principals tenen cadascun un santuari dedicat a
ells, tots en el mateix estil arquitectònic. Es caracteritzen per teulades a
dues aigües inclinades, una estructura rectangular, katsuogi (troncs
decoratius) i chigi (estructures de teulades bifurcades). La primera sala
establerta està dedicada a Takemikazuchi, la segona a Futsunushi, la tercera a
Amenokoyane, i l’última sala s’atribueix a la consort, Himegami.
Al llarg del camí fins al santuari hi ha més de 300 fanalets de
pedra i un cop allà n’hi ha molts més. En total diuen que hi ha més de 3.000
fanalets de pedra i làmpades de bronze. La sala Fujinami-no-ya, està plena de
fanalets i làmpades de bronze; val la pena visitar-la, ja que està a les
fosques, il·luminada tan sols per aquestes làmpades. Em sembla que les làmpades
de bronze s’anomenen toro.
Durant les festes de Setsubun Mantoro (3 de febrer) i Chugen
Mantoro (14-15 d’agost), s’encenen tots els fanalets de santuari alhora. El
Setsubun Mantoro fa referència a la celebració del pas de l’hivern a la
primavera, mentre que el Chugen Mantoro fa referència a la transició de l’estiu
a la tardor.
En aquest santuari hi ha moltes glicines, conegudes com a
Sunazuri-no-Fuji que floreixen a finals d’abril i principis de maig.
