Japó-28.Kyoto: Ginkaku-ji, temple del pavelló platejat

El dia que em quedava lliure a Kyoto vaig decidir anar sola per poder aprofitar més el temps. Vaig comprar el bitllet de transport per un dia, que cobreix bus i metro, i així anava tranquil·la, podia pujar i baixar sempre que volgués i no tenia que patir per si m’equivocava de bus o de direcció.

El primer que vaig anar a visitar va ser el temple del pavelló platejat,  Ginkakuji, que es troba al nord-est de la ciutat; el nom oficial d’aquest temple zen és  Jishoji (temple de la Misericòrdia Resplendent). És una de les construccions que representen la cultura Higashiyama del període Muromachi.

Els noms dels temples, porten el sufix ji, que dedueixo que significa temple; hi ha llocs en que ho veig escrit tot junt i en d’altres separat per un guió.

Actualment Ginkakuji pertany a la branca Shokokuji del budisme Rinzai Zen.

Els orígens de Ginkakuji es remunten al 1460, quan Ashikaga Yoshimasa (1436-1490), el vuitè shogun de l’era Muromachi (1336-1573) va començar la construcció d’una elegant vil·la amb jardí, que fos un lloc d’oci i descans per als shoguns i també a on retirar-se quan deixés el càrrec.

La vil·la era coneguda com Higashiyama Sanso, vil·la de la muntanya de l’est, i es va convertir en el centre de la cultura Higashiyama Bunka (la cultura de la muntanya de l’est), un important moviment que va donar lloc a molts dels ideals estètics que han influït en la cultura tradicional japonesa.

La cultura Higashiyama va tenir gran influència entre la noblesa i també entre la classe plebea. Va ser en aquesta època en què es van desenvolupar la majoria de les arts que avui en dia es coneixen com tradicionalment japoneses, inclosos la cerimònia del te, el disseny de jardins, el teatre Noh, els arranjaments florals, o ikebana, i l’arquitectura japonesa. Com que era un gran mecenes de les arts, convidava a pintors i poetes a aquesta residència.

La construcció de Ginkakuji es va fer en dues etapes; es va començar en el 1460, però les obres es van aturar durant la guerra Onin (1467-1477), i per tant no es va acabar de construir totalment abans de la mort de Yoshimasa, en el 1490.

Ginkakuji (pavelló de plata) estava inspirat en Kinkakuji (pavelló daurat) que havia fet construir el shogun Ashikaga Yoshimitsu (1358-1408) com el seu lloc de retir. Yoshimitsu era l’avi de Yoshimasa.

L’estructura principal d’aquest complex, el temple dedicat a Kannon, Kannon-den, es va començar a construir al febrer de 1482. El va dissenyar amb la intenció de que fos una rèplica més petita i humil del Kinkakuji.

En aturar-se les obres durant la guerra, quan va morir Yoshimasa encara no s’havia recobert de plata les parets exteriors del pavelló, i es va deixar així, inacabat.

Com que estava previst cobrir-lo de plata, durant el període Edo (1600-1868) se’l va començar a anomenar Pavelló Platejat.

El mandat de Yoshimasa com a shogun es va caracteritzar per ser un període de conflictes i guerres, entre les quals destaca la rebel·lió d’Onin; sembla que és aquí a on venia a gaudir d’una mica de tranquil·litat, mentre Kyoto cremava.

L’any 1485, Yoshimasa es va fer monjo budista zen, rebent el nom de Jisho (misericòrdia radiant) i va seguir vivint aquí fins a la seva mort.

Havia deixat escrit que volia que aquest complex es convertís en un conjunt de temples budistes, i per això el nom oficial és Jishoji.

El jardí japonès que hi ha sembla que el va dissenyar el gran paisatgista Soami. Al centre del jardí hi ha l’estany Kinkyo, que queda davant del pavelló platejat.  

Diuen que l’any 1474, després de retirar-se del shogunat, Yoshimasa (1436-1490) va fer traslladar algunes de les pedres i pins del Palau Florit i la Sala Muromachi (devastats per la guerra civil), a aquesta vil·la als peus de Higashiyama.

En els períodes posteriors de la història dels jardins japonesos, les pedres fines es transportaven d’un jardí en ruïnes o empobrit a un de nou.

Aquest jardí va ser dissenyat per a la finca de repòs del shogun, per tant per gaudir del paisatge i la seva estètica; per això diuen que la cultura zen no està completament representada en aquest jardí, ja que no es va dissenyar per a la pràctica de la meditació zazen dels monjos.

Ginkakuji es va construir en relació amb el seu entorn. Per exemple, la cantonada sud-est de la primera planta té obertures a les parets, ja que hi ha l’estany en aquesta cantonada de l’edifici, i la lluna surt per sobre de la muntanya i es reflecteix al llac, donant llum a l’habitació fins i tot per a poder llegir, per això aquesta habitació estava destinada a biblioteca.

El jardí té una pila de sorra, feta amb molta cura, que diuen que simbolitza el Mont Fuji, i s’anomena “plataforma d’observació de la lluna”. També hi ha el jardí sec de sorra blanca, que es coneix com a “mar de sorra platejada”.

A més del pavelló principal, prop del jardí de sorra hi ha el saló principal, Hondo; des de fora es poden veure les pintures a les portes corredisses.

El segon edifici més important del complex és el Togudo, construït l’any 1468, es troba a l’esquerra del pavelló platejat. Es un vestíbul budista construït com si fos una residència. Durant generacions, el Togudo va ser una obra arquitectònica extremista que va influir en l’arquitectura de l’elit militar. També ha servit d’inspiració per a la construcció de les cases japoneses de l’era moderna.

Algunes de les seves característiques distintives en aquella època són el shoin interior o sala d’audiències, prestatgeries esglaonades, el tokonoma o sala de recepció per a l’apreciació artística, i les pintures en els fusuma o portes corredisses. Tots aquests elements segueixen sent habituals en la majoria de cases tradicionals japoneses. El primer exemple de tatami de 6,89 m2 (4,5 jordans), que se ha convertit en la mida estàndard per a la cerimònia del té, em sembla que estava aquí.

L’any 2008 es va restaurar aquest complex i es va obrir al públic.