Aquest és un viatge de 17 dies pel Japó; en realitat
descomptant els dies de vol queden quinze dies per veure el país.
No coneixia aquesta companyia. La separació entre files de
seients em va semblar força bona. L’atenció durant el vol justeta; en tantes
hores tan sols donaven dos àpats, al començament i al final, i si estaves una
mica enrere ja no quedava el menú que volies.
El viatge que vaig fer se centrava en l’illa principal i la més gran, Honshu. Fa deu anys havia anat a un congrés a Sendai i vaig aprofitar a visitar una mica aquella zona, que es troba al nord d’aquesta mateixa illa.
Vam començar el recorregut a Tòquio, amb una visita més al
nord, a Nikko. Després vam anar a Nagoya, a la costa de l’oceà Pacífic, i des
d’aquí als Alps japonesos, per fer un tram de la ruta Nakasendo. Vam fer nit en
un onsen a Gero abans de dirigir-nos cap a la costa del mar del Japó, a
Kanazawa. A continuació vam anar a Kyoto, per continuar després més al sud,
fins a Hiroshima i l’illa d’Itsukushima o Miyajima. El punt final del viatge és Osaka on tan sols hi vam estar un matí.
Geografia
El Japó comprèn unes 3.400 illes, de les quals les més grans
són Honshu (la que hem visitat), Hokkaido, Kyushu i Shikoku; la majoria de les
illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és
un volcà.
Les quatre illes principals, de nord a sud, són Hokkaido,
Honshu, Shikoku i Kyushu. La muntanya més alta és el Mont Fuji (Fujisan), de
3.776 m d’altitud, seguida de Kitadake, amb 3.193 m d’altitud.
El punt més proper al continent asiàtic és la Península de
Corea a una distància aproximada de 200 quilòmetres. El país sempre ha estat
connectat al continent a través de rutes marítimes de comerç: al nord amb
Sibèria, a l’oest cap a la península coreana i al sud amb els ports del sud de
la Xina.
Aproximadament el 84% del territori és muntanyós, la població
es concentra en el territori pla, i s’aprofiten els turons i els seus vessants
per al conreu. Un 14% de la superfície es dedica a activitats
agrícola-ramaderes, el 66% a boscos i el 20% restant està dedicat a altres
usos.
Una llarga cadena muntanyosa divideix l’arxipèlag per la
meitat, una de les quals es troba al costat de l’oceà Pacífic i l’altra del
costat del mar del Japó. Al centre convergeixen 3 cadenes muntanyoses: les
Hida, les Kiso i les Akaishi, les quals formen els Alps Japonesos, sent
Kitadake la seva muntanya més alta amb 3.193 metres, però la segona en altura
del país. El punt més alt del territori es troba en el Mont Fuji, un volcà
dormit des de l’any 1707, de 3.776 metres d’altitud, situat a la prefectura de Shizuoka.
Les valls i planes habitades són totes estretes, la més gran és
la plana de Kanto, situada a Tòquio. Altres planes importants són: la de Vall
de Nobi, que envolta Nagoya; la de Kinki, a l’àrea d’Osaka i Kyoto; la de
Sendai, que envolta la ciutat de Sendai al nord-est de Honshu i la de Ishikari
a Hokkaido. La majoria d’aquestes planes estan al llarg de la costa.
Els rius de Japó solen ser ràpids i abruptes, i molt pocs són
navegables. La majoria tenen menys de 300 km de llargada. Malgrat això, el Japó
aconsegueix aprofitar aquests rius per produir energia hidroelèctrica, encara
que aquest recurs es troba explotat gairebé fins a la seva capacitat. El riu
més llarg del territori és el Shinano, que neix a la prefectura de Nagano i
desemboca al mar del Japó, a la prefectura de Niigata; té 367 quilòmetres de
llargada. La major reserva d’aigua és el llac Biwa al nord-est de Kyoto.
L’extensió de la costa navegable especialment en la Mar
Interior de Seto, compensa la manca de rius navegables. La costa pacífica del
sud de Tòquio és llarga i la seva profunditat augmenta de forma molt gradual
gràcies a la sedimentació.
La mar Interior de Seto (en japonès Seto Naikai), també
coneguda com la mar Interior del Japó o, simplement, la mar Interior, és la mar
que separa les illes de Honshu, Shikoku i Kyush, tres de les illes principals
del Japó.
Aquesta mar banya vuit prefectures; a banda de les ciutats
esmentades de la badia d’Osaka, els ports més importants són els d’Hiroshima,
Iwakuni i Matsuyama.
Com ja he dit, Honshu és l’illa més gran del Japó i l’illa
principal de l’estat.
La major part de la indústria japonesa es troba en un cinturó
que recorre la costa sud de Honshu, des de Tòquio fins a Nagoya, Kyoto, Osaka,
Kobe i Hiroshima; l’economia al llarg de la costa nord-oest del mar del Japó es
basa en majoritàriament en la pesca i l’agricultura. L’illa està enllaçada amb
les altres tres illes japoneses importants per una sèrie de ponts i túnels.
L’illa comparteix principalment dos climes, el nord de Honshu és principalment
un clima continental humit mentre que el sud té un clima subtropical humit.
El nom de Honshu es tradueix com a “illa principal”. La seva
superfície total és al voltant del 60% de l’àrea total del Japó. Per
superfície, és la setena illa més gran del món i també és la segona més poblada
després de l’illa indonèsia de Java. La seva superfície terrestre ha anat
augmentant amb la recuperació de terres i l’aixecament de la costa al nord a
causa de la tectònica de plaques amb un límit convergent. Honshu té 10.084 km
del litoral.
El cim més alt és el volcà actiu Mont Fuji amb 3.776 m, que fa
de Honshu la setena illa més alta del món. Hi ha molts rius, inclòs el riu
Shinano, el més llarg del Japó. Els Alps Japonesos abasten l’amplada de Honshu,
des de la costa del Mar del Japó fins a la costa del Pacífic.
Segons una estimació de l’any 2017, Honshu té una població
total de 104 milions d’habitants, que representa el 81,3% de la població del
Japó.
Aproximadament el 30% de la població total resideix a l’àrea
del Gran Tòquio a la plana de Kanto. Com a centre històric del poder cultural i
polític japonès, l’illa inclou diverses capitals japoneses anteriors, com
Kyoto, Nara i Kamakura.
La primera línia ferroviària d’alta velocitat del Japó, el Tokaido Shinkansen, entre Tòquio i Shin-Osaka, es va inaugurar l’any 1964. És la línia ferroviària d’alta velocitat més antiga del món i una de les més utilitzades.
