05 de juliol 2026

Japó-1. Introducció al viatge, geografia

Aquest és un viatge de 17 dies pel Japó; en realitat descomptant els dies de vol queden quinze dies per veure el país.

Volàvem amb la companya Cathay Pacific, fundada a Hong Kong l’any 1946. Tant a l’anada com a la tornada vam fer escala a Hong Kong, i curiosament el vol sortint de Barcelona durava 12 hores i a la tornada 14. De Hong Kong a Tòquio hi havia 4 hores i mitja, i a la tornada, des d’Osaka, 4 hores. Una pallissa de viatge.

No coneixia aquesta companyia. La separació entre files de seients em va semblar força bona. L’atenció durant el vol justeta; en tantes hores tan sols donaven dos àpats, al començament i al final, i si estaves una mica enrere ja no quedava el menú que volies.

El viatge que vaig fer se centrava en l’illa principal i la més gran, Honshu. Fa deu anys havia anat a un congrés a Sendai i vaig aprofitar a visitar una mica aquella zona, que es troba al nord d’aquesta mateixa illa.

Vam començar el recorregut a Tòquio, amb una visita més al nord, a Nikko. Després vam anar a Nagoya, a la costa de l’oceà Pacífic, i des d’aquí als Alps japonesos, per fer un tram de la ruta Nakasendo. Vam fer nit en un onsen a Gero abans de dirigir-nos cap a la costa del mar del Japó, a Kanazawa. A continuació vam anar a Kyoto, per continuar després més al sud, fins a Hiroshima i l’illa d’Itsukushima o Miyajima.  El punt final del viatge  és Osaka on tan sols hi vam estar un matí.

Aquest mapa és una mica atapeït, després ja n’aniré posant algun altre més ampliat.

Geografia

El Japó comprèn unes 3.400 illes, de les quals les més grans són Honshu (la que hem visitat), Hokkaido, Kyushu i Shikoku; la majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà.

Les quatre illes principals, de nord a sud, són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. La muntanya més alta és el Mont Fuji (Fujisan), de 3.776 m d’altitud, seguida de Kitadake, amb 3.193 m d’altitud.

El punt més proper al continent asiàtic és la Península de Corea a una distància aproximada de 200 quilòmetres. El país sempre ha estat connectat al continent a través de rutes marítimes de comerç: al nord amb Sibèria, a l’oest cap a la península coreana i al sud amb els ports del sud de la Xina.

Hi ha poc terreny pla, pel que s’aprofiten molts turons i els vessants per al conreu.

Aproximadament el 84% del territori és muntanyós, la població es concentra en el territori pla, i s’aprofiten els turons i els seus vessants per al conreu. Un 14% de la superfície es dedica a activitats agrícola-ramaderes, el 66% a boscos i el 20% restant està dedicat a altres usos.

Una llarga cadena muntanyosa divideix l’arxipèlag per la meitat, una de les quals es troba al costat de l’oceà Pacífic i l’altra del costat del mar del Japó. Al centre convergeixen 3 cadenes muntanyoses: les Hida, les Kiso i les Akaishi, les quals formen els Alps Japonesos, sent Kitadake la seva muntanya més alta amb 3.193 metres, però la segona en altura del país. El punt més alt del territori es troba en el Mont Fuji, un volcà dormit des de l’any 1707, de 3.776 metres d’altitud, situat a la prefectura de Shizuoka.

Les valls i planes habitades són totes estretes, la més gran és la plana de Kanto, situada a Tòquio. Altres planes importants són: la de Vall de Nobi, que envolta Nagoya; la de Kinki, a l’àrea d’Osaka i Kyoto; la de Sendai, que envolta la ciutat de Sendai al nord-est de Honshu i la de Ishikari a Hokkaido. La majoria d’aquestes planes estan al llarg de la costa.

La petita part de terra habitable ha patit diverses modificacions en el seu terreny al llarg dels segles. Les terres properes al mar i als rius tenen nombroses construccions de dics i drenatges; molts turons i muntanyes estan tallats en terrasses esglaonades per augmentar el terreny cultivable i per augmentar el terreny edificable. Aquest procés de modificació del medi continua actualment amb l’extensió de la línia costanera i la construcció d’illes artificials per a les indústries i per al creixement del port. Un exemple d’això és l’aeroport de Kansai, a la badia d’Osaka.

Els rius de Japó solen ser ràpids i abruptes, i molt pocs són navegables. La majoria tenen menys de 300 km de llargada. Malgrat això, el Japó aconsegueix aprofitar aquests rius per produir energia hidroelèctrica, encara que aquest recurs es troba explotat gairebé fins a la seva capacitat. El riu més llarg del territori és el Shinano, que neix a la prefectura de Nagano i desemboca al mar del Japó, a la prefectura de Niigata; té 367 quilòmetres de llargada. La major reserva d’aigua és el llac Biwa al nord-est de Kyoto.

L’extensió de la costa navegable especialment en la Mar Interior de Seto, compensa la manca de rius navegables. La costa pacífica del sud de Tòquio és llarga i la seva profunditat augmenta de forma molt gradual gràcies a la sedimentació.

La mar Interior de Seto (en japonès Seto Naikai), també coneguda com la mar Interior del Japó o, simplement, la mar Interior, és la mar que separa les illes de Honshu, Shikoku i Kyush, tres de les illes principals del Japó.

És una important via marítima que connecta l’oceà Pacífic amb la mar del Japó; al seu extrem oriental es troba la badia d’Osaka, centre de la regió industrial de Kansai, amb ciutats tan importants com Osaka i Kobe. Abans de la construcció de la línia de ferrocarril de Sanyo Main Line, era la ruta principal de transport entre Kansai i Kyushu, a l'extrem sud.

Aquesta mar banya vuit prefectures; a banda de les ciutats esmentades de la badia d’Osaka, els ports més importants són els d’Hiroshima, Iwakuni i Matsuyama.

Com ja he dit, Honshu és l’illa més gran del Japó i l’illa principal de l’estat.

La major part de la indústria japonesa es troba en un cinturó que recorre la costa sud de Honshu, des de Tòquio fins a Nagoya, Kyoto, Osaka, Kobe i Hiroshima; l’economia al llarg de la costa nord-oest del mar del Japó es basa en majoritàriament en la pesca i l’agricultura. L’illa està enllaçada amb les altres tres illes japoneses importants per una sèrie de ponts i túnels. L’illa comparteix principalment dos climes, el nord de Honshu és principalment un clima continental humit mentre que el sud té un clima subtropical humit.

El nom de Honshu es tradueix com a “illa principal”. La seva superfície total és al voltant del 60% de l’àrea total del Japó. Per superfície, és la setena illa més gran del món i també és la segona més poblada després de l’illa indonèsia de Java. La seva superfície terrestre ha anat augmentant amb la recuperació de terres i l’aixecament de la costa al nord a causa de la tectònica de plaques amb un límit convergent. Honshu té 10.084 km del litoral.

Muntanyosa i volcànica, Honshu experimenta terratrèmols freqüents; el gran terratrèmol de Kanto, del setembre de 1923,  va danyar molt la ciutat de Tòquio, i el terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 va moure la part nord-est de l’illa en quantitats variables de fins a 5,3 m, mentre provocava tsunamis devastadors.

El cim més alt és el volcà actiu Mont Fuji amb 3.776 m, que fa de Honshu la setena illa més alta del món. Hi ha molts rius, inclòs el riu Shinano, el més llarg del Japó. Els Alps Japonesos abasten l’amplada de Honshu, des de la costa del Mar del Japó fins a la costa del Pacífic.

Segons una estimació de l’any 2017, Honshu té una població total de 104 milions d’habitants, que representa el 81,3% de la població del Japó.

Aproximadament el 30% de la població total resideix a l’àrea del Gran Tòquio a la plana de Kanto. Com a centre històric del poder cultural i polític japonès, l’illa inclou diverses capitals japoneses anteriors, com Kyoto, Nara i Kamakura.

La primera línia ferroviària d’alta velocitat del Japó, el Tokaido Shinkansen, entre Tòquio i Shin-Osaka, es va inaugurar l’any 1964. És la línia ferroviària d’alta velocitat més antiga del món i una de les més utilitzades.