Japó-29. Kyoto: passeig dels filòsofs

Al peu de Ginkakuji hi ha el que es coneix com el passeig dels filòsofs, Tetsugaku-no-michi. És un camí flanquejat per cirerers, d’uns 2 km de llarg, que va paral·lel al canal d’irrigació Shishigatani.

Aquest canal forma part del sistema de canals que arriben fins al llac Biwa i es va construir durant el període Meiji (1868-1912), per alimentar la primera planta hidroelèctrica del Japó.

El passeig es va obrir l’any 1890 i es va ampliar en el 1912. En un extrem hi ha el temple Ginkakuji i a l’altre extrem els temples Eikan-do i Nanzen-ji; al llarg del camí hi ha altres temples.

Es diu que el filòsof japonès i professor de filosofia de la Universitat de Kyoto, Nishida Kitaro (1870-1945), acostumava a meditar quan passava per aquí de camí a la universitat. També era un lloc de passeig i meditació del seu deixeble, Hajime Tanabe (1885-1962).

Kitaro Nishida va ser el fundador de l’anomenada Escola de Kyoto, l’any 1913. Hajime Tanabe també en va formar part i el va succeir en el lideratge d’aquesta organització.

L’Escola de Kyoto (Kyoto-gakuha) és una escola filosòfica japonesa, fundada per Kitaro Nishida, l’any 1913. Tanabe també en va formar part. Aquest grup de filòsofs va assimilar la filosofia i les idees religioses occidentals i les van utilitzar per reformular els coneixements religiosos i morals de la tradició filosòfica de l’Àsia oriental. Es tracta de la primera escola de filosofia japonesa fundada després de l’Era Meiji, moment en el qual el Japó es va obrir a la ciència i a la filosofia occidental.

El grup d’acadèmics es reunia a la Universitat de Kyoto, i el seu fundador, Nishida, va fomentar fermament el pensament independent. En general, la majoria van estar fortament influenciats per la tradició filosòfica alemanya, especialment pel pensament de Kant, Hegel, Nietzsche i Heidegger.

Tot i que la seva tasca no era expressament religiosa, sí que hi va tenir influència. Per exemple, Hajime Tanabe i Keiji Nishitani van escriure sobre el cristianisme i el budisme i van identificar elements comuns entre les dues religions.

Tot i que el grup era fluid i en gran part informal, tradicionalment qui ocupava la càtedra del Departament de Filosofia Moderna de la Universitat de Kyoto era considerat el seu líder.

L’Escola de Filosofia de Kyoto també va influir en l’educació al Japó, donant lloc a l’Escola d’Educació de Kyoto.

El sentit originari de la paraula filosofia (tetsugaku) és la saviesa com a unió del coneixement teòric i pràctic. En el cas del Japó, abans del final de l’època Tokugawa ja hi havia intel·lectuals i científics japonesos que reconeixien el valor d’algunes branques del coneixement occidental, però amb l’aïllament del país, això es limitava als estudis holandesos, rangaku en japonès, que eren estudis d’obres de medicina i ciències naturals.

Takano Choei va ser una de les veus més crítiques de finals del període Tokugawa (primera meitat del segle XIX) i va escriure textos on donava compte de la situació de pobresa del país i on criticava el paper del govern. En aquests textos Takano parlava de la trajectòria de la filosofia occidental però utilitzava, en lloc de la paraula filosofia, inexistent en japonès aleshores, gakushi, que es podria traduir com a mestre de coneixements.

Així mateix, Takano utilitzava el terme jitsugaku per referir-se al coneixement derivat de la ciència experimental, una cosa que havia de quedar inclosa en la filosofia. Aquests primers intents derivaven de la traducció de termes holandesos, amb els quals Takano estava familiaritzat pels seus estudis anteriors, però va ser Nishi Amane qui va trobar el neologisme adequat, tetsugaku, per traduir el concepte de filosofia.

Però Nishi no va trobar el mot de forma immediata sinó que va fer diversos intents fins a donar amb el més adequat. Va utilitzar kyurigaku (filosofia natural), rigaku (ciència de la raó), seirigaku (ciència de la naturalesa de les coses) i, finalment l’any 1874, va arribar a tetsugaku com a abreviatura de kitetsugaku. Tetsugaku sorgeix dels caràcters ideogràfics que signifiquen saviesa i aprenentatge, que capta molt bé el significat de filosofia.

No obstant això, el terme fa referència únicament al corpus occidental, ja que per a Nishi la filosofia com a tal no existia al Japó. De fet, la producció intel·lectual indígena rep un nom diferent, shiso.

A meitat de camí, hi ha una pedra amb un poema en record del filòsof Nishida Kitaro; el poema gravat a la pedra va ser escrit per Nishida l’any 1934 i fa referència a l’auge de la dreta nacionalista japonesa de l’època. El poema diu el següent: Les persones són persones, i jo seré jo mateix. De tota manera, el camí que segueixo seguiré...

A la vora hi ha un torii de pedra grisa que indica el lloc on es troba el mausoleu de l’Emperador Reizei (949-1011).

Un altre punt d’interès durant el passeig és el santuari Otoyo, que té ratolins com a animals guardians.