El Museu Nacional del Pakistan és un dels grans museus de la
ciutat. Aquest museu va substituir a l’antic Museu Victòria; es va fundar l’any
1950 i es va ubicar al Frere Hall. L’any 1959 es va plantejar la idea de construir un edifici
modern destinat únicament al museu. La nova seu pel Museu Nacional va obrir les
portes en el 1970.
Com en altres museus que hem visitat, en ser un dia entre
setmana hi trobem grups de nens amb els seus mestres. La primera sala que visitem és la dedicada a Mehrgarh, al
Balutxistan.
Des del 1974 s’hi ha anat fent excavacions. Es diu que podria
ser l’establiment més antic al sud d’Àsia, cap al 7000 aC. També sembla que
aquí s’hauria trobat la ceràmica més antiga al sud d’Àsia.
Sembla que la gent de Mehrgarh tenia contactes amb el nord de
l’Afganistan, el nord-est de l’Iran i la part meridional de l’Àsia central.
Com en les altres cultures antigues es diferencien diferents
períodes.
El 1er període va des del 7000 aC al 5500 aC; és un període
neolític i en que no s’usava la ceràmica. En els primers anys d’aquest període
el cultiu el va desenvolupar gent seminòmada, que usava plantes com ara blat i
ordi, i animals com ovelles, cabres i altres tipus de bestiar. Els edificis que
formaven l’assentament eren molt simples, de fang i amb quatre subdivisions
internes.
S’han trobat nombrosos enterraments, molts d’ells amb
mercaderies elaborades, com ara cistelles, pedra, eines d’os, grans, braçalets,
penjolls i, en alguns casos, animals sacrificats.
S’han trobat ornaments de petxines de mar, de pedra calcària,
de turquesa, de lapislàtzuli, de gres i de coure polit, juntament amb figuretes
senzilles de dones i d’animals.
En un enterrament s’hi va trobar una destral de pedra; altres
destrals es van trobar a la superfície.
El 2on període, del 5500 al 4800 aC, i el 3er període, del 4800
al 3500 aC, es caracteritzen per la presència de ceràmica neolítica, o sigui
que es començava a emprar la ceràmica,
en els darrers anys, per l’ús del coure, o sigui entrant ja a l’edat del
coure. S’han trobat diverses proves sobre les tècniques avançades que
utilitzaven en la fabricació d’objectes de coure.
La pisa de fang esmaltada i les figuretes de terracota eren
molt detallistes. Les figuretes femenines estaven adornades amb pintures i
presentaven diversos tipus de pentinats i ornaments.
Es van trobar dos enterraments del 2on període en el que el cos
tenia una coberta de color ocre-vermell.
Hi havia menys objectes en els enterraments, només s’hi van
trobar ornaments.
Els primers segells de botó que van fabricar eren de terracota
i d’os, i tenien diversos dissenys geomètrics. La seva tecnologia incloïa
pedres i trepants de coure, forns de corrent d’aire ascendent, grans forns
enfonsats i gresols on es fonia el coure.
S’han trobat peces de collaret de lapislàtzuli, procedents de
l’Afganistan, el que indica que hi havia comerç.
Hi ha tres períodes més: el 4art període (3500- 3250 aC), el 5è
període (3250 - 3000 aC) i el 6è període és al voltant del 3000 aC.
En algun moment entre els anys 2600 i 2000 aC, la ciutat sembla
que va quedar parcialment abandonada. En aquesta època ja començava a
desenvolupar-se la cultura de la vall de l’Indus.
Es diu que potser els habitants de Mehrgarh van emigrar cap a
la vall de l’Indus, que era molt més fèrtil; potser els canvis climàtics van
convertir la zona del Balutxistan en un terreny més àrid.
Al sud de Mohenjo Daro hi ha un altre antic assentament, Amri,
que dona lloc a una cultura que es va desenvolupar en el 4art mil·lenni aC en
el Baix Sind.
Aquest assentament es troba prop de les muntanyes Kirthar, i
prop del Balutxistan. Va ser un important centre urbà abans de la cultura de
l’Indus. El desenvolupament de les primeres comunitats agrícoles del 6000 aC al
4000 aC va portar més tard a la urbanització. Es troba a la riba oest del riu
Indus. Va ser una ciutat fortificada que va florir entre el 3600 i el 3300 aC i
va pertànyer a l’etapa anterior a la cultura de la vall de l’Indus, la que a
vegades s’anomena pre-harappa.
La ceràmica descoberta aquí tenia les seves pròpies
característiques; hi ha un jaciment relacionat al Balutxistan, Sohr Damb (Nal),
al’oest d’Amri. La ceràmica d’aquests dos assentaments a vegades es comneix com
a ceràmica Amri-Nal.
A l’igual que en altres ciutats anteriors a la civilització de
l’Indus, no s’hi han trobat escrits. Hi ha evidències de que cap al 2500 aC la
ciutat va patir un incendi generalitzat.
En el període entre 2750 i 2450 aC es van trobant cada cop més
elements de la cultura de la vall de l’Indus, i en l’etapa següent, 2450-1900
aC, és ja pràcticament la cultura de la vall de l’Indus.
Basant-se en les evidències que s’han trobat no sembla que la
cultura de l’Indus s’hagués desenvolupat aquí a partir de la cultura d’Amri.
Sembla que en aquest assentament les dues cultures van coexistir.
Kot Diji és un altre assentament precursor de la cultura de la
vall de l’Indus, i contemporani d’Amri.
Quan estàvem per l’Alt Sind vam visitar el fort de Kor Diji,
que està prop de Khairpur; però no vam visitar aquest assentament que va estar
habitat des del 3300 aC. Les seves restes arqueològiques consten de dues parts:
la zona de la ciutadella, que es troba en un lloc una mica elevat en comparació
amb la ciutat exterior, que es troba uns 12 metres per sota.
La cultura Kot Diji correspon al període entre el 3300 i el 2600
aC. La primera ocupació d’aquest lloc és anterior ala civilització de la vall
de l’Indus. Feien servir la ceràmica i fabricaven ornaments de bronze.
S’hi van trobar una col·lecció de figuretes, majoritàriament
femenines, que es pensa que representen a la deessa mare.
En aquest museu també tenen una rèplica de l’escultura del Rei
Sacerdot que es va trobar a Mohenjo Daro.
De Mohenjo Daro ja n vaig parlar quan vam visitar el recinte
arqueològic. Aquí tan sols poso les fotografies que vaig fer del que tenen en
aquest museu.
També hi ha objectes trobats a Harappa i com que ja en vaig
parlar quan vam visitar el lloc, tampoc explico més coses aquí.
Arribem a la sala dedicada al budisme. Hi ha una maqueta de
l’stupa i el monestir de Takht-i Bahi.
El museu té més de 300 còpies de l’Alcorà, de les quals
s’exposen uns 52 manuscrits rars. Hi ha
també una àmplia col·lecció de monedes de diferents períodes. El museu en té un
total de 58.000.
