Bulgària (2012)-12. Avramovo i el tren de via estreta

La parada a Velingrad va ser per una qüestió tècnica, per apropar-nos al nostre següent destí, Dobarsko.

Vam dormir a Velingrad i al matí següent vam anar en cotxe fins a l’estació de tren de Avramovo; em sembla que la idea era anar en tren des d’aquesta estació fins a Cherna Mesta i des d’allà en cotxe fins a Dobarsko. Vam haver de canviar els plans ja que en arribar a l’estació d’Abramovo ens van dir que el tren que volíem agafar encara trigaria més d’una hora. Com que l’objectiu era fer un recorregut en tren, i no hi ha gaires estacions on ens poguessin a venir a recollir amb el cotxe, vam agafar el tren que arribava al cap de poca estona, i vam fer el trajecte en sentit contrari, dues estacions, i després altra cop de tornada al punt d’origen, o sigui a Avramovo, per anar des d’aquí ja en cotxe cap a Dobarsko.

Situada a les pintoresques muntanyes de Bulgària, Avramovo és l’estació de tren més alta del país i de tota la península balcànica, es troba a 1.267 m d’altitud.

Aquest poble es troba al llarg de la línia ferroviària de via estreta Septemvri–Dobrinishte.

La ubicació d’Avramovo ha tingut un paper significatiu en la història búlgara. Entre 1878 i 1912, va servir com a frontera entre el Principat de Bulgària i l’Imperi Otomà. Aquesta posició estratègica la va convertir en un punt de pas important abans de la unificació territorial completa de Bulgària.

L’estació de tren es va construir després de 1926, com a part del ferrocarril de via estreta Chepino–Yakoruda. El tram es va inaugurar oficialment el 30 de juliol de 1939, connectant Yakoruda i Belitsa. Inicialment coneguda com Avramovi Kolibi, l'estació va ser rebatejada com a Avramovo l’any 1983.

Avramovo està al sud-oest de la collada d’Avramova, una frontera natural entre les muntanyes Rila i Ròdope. Aquest coll també marca la divisora d’aigües entre els rius Maritsa i Mesta.

L’estació es troba dins la província de Blagoevgrad, concretament al municipi de Yakoruda. A només 1 km hi ha el poble d’Avramovo, un nucli tranquil que ofereix una visió de la vida tradicional de muntanya búlgara.

La línia de via estreta Septemvri–Dobrinishte és l’única línia de via estreta, de 760 mm, que està en funcionament a Bulgària. És operat pels Ferrocarrils Estatals Búlgars. Hi ha quatre trens de passatgers que cada dia recorren la línia en els dos sentits. El trajecte de punta a punta dura cinc hores, a través de les valls i gorges entre les serralades de Rila, Pirin i Ròdope.

La ruta connecta la part occidental de la Plana Superior de Tràcia amb les muntanyes Ròdope Occidentals, les muntanyes Rila i Pirin. A causa de les característiques de la ruta a través de les muntanyes, a aquesta línia ser la coneix com el ferrocarril alpí als Balcans.

Gràcies a la proposta per a la construcció del ferrocarril i als esforços continuats de Stoyan Maltchankoff (1875–1920), membre del Parlament de la regió de Nevrokop, mestre i antic voivoda contra l’Imperi Otomà, l’any 1920 es va aprovar la Llei de Construcció del Ferrocarril de via estreta Sarambey (Septemvri) - Ladzhene - Nevrokop (Gotse Delchev), amb branques per a el poble d’Eli Dere - Pazardzhik tàtar, el poble de Batak i el bosc estatal de Chehlyovo.

El ferrocarril es va construir en diverses etapes entre 1921 i 1945, amb una longitud total de 125 km, però només arriba fins a la ciutat de Dobrinishte. Durant el comunisme mai es va continuar fins a la ciutat de Nevrokop (estació de tren de Gotse Delchev) tal com estava previst inicialment. L’estació de tren de Varvara, parada de tren de Lyahovo, línia secundària de Pazardzhik, es va tancar el 2002.

Aquest ferrocarril de via estreta no s’ha de confondre amb el ferrocarril de via estreta TransRhodope, que es va proposar el 1913, quan Bulgària va accedir al mar Egeu (que més tard va perdre) i mai no es va construir malgrat dècades de peticions de la població local.

A principis del segle XX, els ferrocarrils búlgars es van desenvolupar ràpidament però hi havia una necessitat urgent de més línies ferroviàries, la manca de les quals es va notar intensament durant les Guerres Balcàniques i la Primera Guerra Mundial. S’havien construït moltes línies de via normal i estreta i s’havia proposat la construcció d’altres línies per a finalitats econòmiques (explotació de boscos, recursos naturals, mines, etc.) i per a finalitats militars.

Stoyan Maltchankoff va proposar la construcció d’aquesta línia per afavorir el desenvolupament de la regió pobra de Nevrokop, que després de les guerres havia passat a formar part del Regne de Bulgària. En un extens article del 2 de febrer de 1920, havia explicat en detall la difícil situació a la regió de Nevrokop i la manca d’infraestructura ferroviària i comunicacions, que dificultaven el comerç i l’ús eficient dels rics recursos naturals de la regió, com els boscos verges de coníferes a les vessants occidentals de les Ròdope i a les vessants orientals del Pirin,  carbó, etc.

La línia té un total de 34 túnels. En una de les fotografies es veu que passem per l’estació de Tsvetino, no sé si va ser aquí on vam tornar altre cop enrere, o vam anar una mica més enllà, però entre aquestes dues estacions hi ha nou túnels.

Com ja es veu a les fotografies, feia un dia infernal, i al fons, enmig dels núvols s’entreveia un pic nevat.

De nou a Avramovo, vam agafar altre cop el cotxe per anar cap a Dobarsko, uns 37 km.