Bulgària (2012)-6. Starosel: les martenitses, els tracis i el vi

Ens dirigim cap al sud-est, direcció Plòvdiv, però a mig camí ens aturem a Starosel per visitar un temple traci.

Abans d’arribar a les ruïnes tràcies, em va cridar l’atenció uns bocins de llana lligats a les branques dels arbres. Són “martenitses”.

Una martenitsa és una petita peça d’ornament, feta amb fil blanc i vermell; sovint té forma de dos ninos de llana, Pizho i Penda. Pizho, el nino, acostuma a ser blanc; Penda, la nina, vermella i es distingeix per la faldilla.

La tradició dicta que la Martenitsa sempre es dona com a present, no es compra mai per a un mateix. Es donen als éssers estimats, als amics i a aquells a qui hom se sent pròxim. A partir del primer de març, se’n porten un o més fixats a la roba, al voltant del canell o del coll, fins que el portador veu una cigonya o una oreneta que torna de la migració, o un arbre florit.

Els fils teixits de color vermell i blanc simbolitzen el desig d’una bona salut. Són els anunciants de l’arribada de la primavera i de la nova vida.

Es comencen aportar el primer de març, dia de Baba Marta; aquest nom significa “àvia març” en búlgar i macedoni i l’ús de la martenitsa és una tradició búlgara que té relació amb la benvinguda de la primavera, que segons el folklore búlgar comença al març. Inscrit el 2017 a la llista representativa de la UNESCO del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

En el folklore búlgar, el nom de Baba Marta, Àvia de Març, evoca una vella malhumorada. La creença habitual és que, portant els colors vermell i blanc de la martenitsa, es demana pietat a Baba Marta, per tal que el pas de l’hivern sigui ràpid i faci arribar la primavera.

La primera cigonya o oreneta que torna es pren com a averany de la primavera i com a prova que Baba Marta està de bona lluna i a punt de retirar-se.

El ritual per a treure’s definitivament la martenitsa varia segons la regió de Bulgària. Algunes persones lliguen la martenitsa a una branca d’un arbre fruiter, donant així salut i sort a l’arbre, que la persona que porta la martenitsa ha gaudit mentre la portava. D’altres la posen sota una pedra amb la idea que la mena de criatura que hi hagi més  a prop l’endemà determinarà la salut de la persona durant la resta de l’any. Si la criatura és una larva o un cuc, l’any que ve serà sa i ple de succés. La mateixa sort s’associa amb una formiga, la diferència és que la persona haurà de treballar molt per assolir el succés. Si la criatura més a prop és una aranya, la persona té problemes i pot no tenir sort, salut ni succés personal.

Portar una o més martenitsa és una tradició búlgara molt popular. El temps durant el qual es porten és una festa alegre que commemora la salut i la llarga vida.

Aquesta tradició és una part important de la cultura de Bulgària i hi ha una tradició similar a Macedònia del Nord, així com a Grècia, Albània (coneguda com a verorja), Romania i Moldàvia. La tradició té relació amb l’antiga història pagana de la península dels Balcans i amb tots els cultes agrícoles de la natura. Alguns trets específics del ritual, sobretot lligar els fils de llana blancs i vermells retorçats, són el resultat d’una tradició centenària i suggereixen orígens tracis (paleo-balcànics) o possiblement hel·lènics o romans.

A Starosel hi ha molts jaciments neolítics i tracis, algunes troballes daten del 5è i 6è mil·lenni aC. Les excavacions realitzades al segle XX van evidenciar que aquest poble va créixer fins a convertir-se en una ciutat tràcia important i rica al segle V aC.

Les vessants meridionals de la muntanya Sredna Gora, era una regió amb molta activitat social i religiosa, gràcies al clima suau, el sòl fèrtil, la caça abundant als boscos, els peixos al riu i la proximitat de diverses fonts minerals d’aigües curatives.

En aquesta zona hi ha un conjunt de 120 túmuls tracis, dates al voltant del segle VI o V aC; de tots aquest túmuls tan sols se n’han excavats alguns, i si no estic confosa, se’n poden visitar dos.

La tomba Chetinyova, del segle VI, sembla que pertanyia a un noble traci, Sitalkes. El túmul té un passadís que condueix fins a la cambra funerària de 5,4 metres, la més gran de Bulgària. Es troba en un monticle de 20 m d’altura i un diàmetre de 85 m, envoltat d’un crepidoma de 241 m de circumferència. Un crepidoma era una plataforma esglaonada de pedra sobre la que s’hi assentava un temple.

La tomba de l’Horitzó, és un temple traci deforma rectangular del que s’han conservat alguns els graons i deu columnes que suportaven el sostre de fusta, que ja no existeix. Si no estic confosa devia ser aquesta la que vam visitar; tinc anotat que vam visitar un temple traci. Diuen que aquest és l’únic temple traci conegut que compta amb una columnata (dòrica).

També s’han descobert el palau i la tresoreria dels reis a prop del lloc de les tombes, a Kozi Gramadi, a 1200 m d’altitud. Va començar sota el rei traci Cotys I (384-359 aC). El palau tenia una muralla defensiva, de la que s’han conservat uns 2 metres d’alçada, i s’han descobert dos baluards. Felip II de Macedònia va irrompre i va capturar el palau l’any 341 aC al rei Teres II (351-341 aC), i em sembla que el va destruir. Dins del palau s’hi han trobat moltes bales de fona de plom, amb els noms dels generals de Felip, Cleobul i Anaxandre.

A l’Edat Mitjana, el territori circumdant formava part de l’Imperi Búlgar fins que va ser conquerit pels otomans a finals del segle XIV.

El 1798 es van construir una escola i una petita església excavada al terra. El 1819, les autoritats de Constantinoble van permetre la construcció d’una nova església, més gran, que va ser destruïda pels otomans durant la Revolta d’Abril del 1876. Justa abans de la revolta aquí hi vivien uns 2000 búlgars i unes quantes desenes de gitanos, principalment ferrers; el poble comptava amb 300 cases i era un important centre econòmic de la regió. 

El revolucionari búlgar Vasil Levski va visitar el poble el 1869 i 1871, establint un comitè revolucionari, i aquest poble va tenir un paper important en els fets d’abril de 1876. Els otomans van sufocar la rebel·lió amb contundència. Van cremar totes les cases, l’església i l’escola. Van saquejar totes les propietats i subministraments d’aliments, part de la població va ser assassinada, mentre que altres van emigrar al nord de Bulgària.

El 25 de maig de 1876, 12 participants de l’alçament d’abril van ser penjats al pont del riu Maritsa a Plovdiv. 88 homes més del poble van ser condemnats a mort, però gràcies a la pressió internacional les seves condemnes van ser commutades per presó i exili a l’Àsia Menor.

La majoria dels refugiats finalment van tornar al seu antic assentament, però per superstició no van reconstruir el poble cremat i devastat, sinó que en van construir un de nou, 2 o 3 km riu avall. El nou poble es va anomenar Eski Eny Koy, que significa Vell Nou Poble; en la dècada de 1930 es va rebatejar com a Starosel.

Celler Starosel

Vam anar a visitar un celler, i em sembla que vam dinar allà mateix.   

Diuen que des del segles VI-V aC els antics tracis ja fabricaven i bevien vi. Durant les excavacions arqueològiques fetes aquí a Starosel es van trobar diversos estris relacionats amb la fabricació del vi.

Em sembla que el celler que vam veure era l’anomenat Starosel; aquest celler està ubicat en el lloc que ja havien escollit els tracis per assentar-se.

Els tracis abans d’instal·lar-se definitivament en un lloc observaven la natura, arbres, ocells i animals. Si tot anava bé, arribaven al refugi i s’hi quedaven 40 dies. Els tracis creien en els déus i en el seu poder i voluntat. Pensaven que si els déus volien que es quedessin, els donarien un senyal en forma de somni. Cada matí parlaven dels seus somnis i dels seus pensaments. Passats els 40 dies decidien si el lloc era adequat per viure-hi.

El clima d’aquesta regió és continental. Es caracteritza per estius calorosos i secs, amb prou pluja durant tota la temporada de creixement; hiverns suaus i càlids, sense gelades de primavera.

Els sòls són d’argila vermellosa, rics en carbonats, molt adequats per al cultiu de raïm negre com Merlot, Cabernet Sauvignon i Syrah.

Tenen una sala anomenada “El nou temple del déu Dionís”.  Aquesta sala abans servia com a lloc espiritual per a cerimònies de casament i rituals màgics. Actualment és una sala de tast. La sala té una acústica especial, diuen que si et poses al mig del temple i fas un so, ressonarà, però només tu ho podràs sentir.