Bulgària 82012)-11. Brestovitsa i Velingrad

Brestovitsa

Després de dinar tornem una mica enrere, direcció nord-oest, per anar a veure un celler al poble de Brestovitsa, que es troba a uns 20 km de Plòvdiv.   

El poble es troba als contraforts septentrionals de les muntanyes Ròdope, a la frontera geogràfica amb la Plana Superior de Tràcia, a una altitud de 297 m.

El poble existeix des del segle XII, tot i que s’han trobat restes d’un assentament prehistòric.  S’han descobert tauletes votives amb el genet tràcia, monedes de plata i altres objectes.

També hi ha les restes del Monestir de Sant Nicolau, construït durant el Segon Imperi Búlgar, al segle XIV. El monestir va ser destruït durant una islamització forçada el 1666. Alguns dels llibres del monestir encara es conserven a la biblioteca episcopal de Plòvdiv, incloent-hi dos evangelis dels segles XV i XVII. Es diu que aquest monestir era un centre d’alfabetització.

El poble s’esmenta per primera vegada en un registre otomà del 1576, amb el nom de Birestuviche.

L’església de Sant Teodor de Tyron es va construir al lloc d’un edifici més antic que va ser destruït durant una inundació el 1848. La nova església va ser inaugurada l’any 1851. En aquella època era prou gran per acollir-hi a tota la població del poble. Les icones van ser creades pel pintor Dimitar Zograf i el seu fill Nikola Zograf, de la ciutat de Samokov.

Em sembla que en el poble hi ha quatre cellers. L’any 2018, es va patentar el nom de “Brestovitsa- la capital del vi”, com a marca d’origen regional amb la idea de promocionar-la com a destinació turística atractiva i crear un museu especial dedicat a aquesta beguda.

Vam fer una degustació de vins; ens deien que no s’ha de fer mai menjant, ja que llavors no es nota tant el gust i et poden colar un vi dolent més fàcilment.

Després de la degustació de vins vam continuar la ruta direcció oest, fins a Velingrad. Són uns 75 km i suposo que hi vam arribar ja de vespre, doncs no tinc cap fotografia d’aquella tarda.

Velingrad

És una ciutat que atrau molt turisme pels seus balnearis. Es troba a una altitud d’uns 750 metres. Hi ha més de 90 fonts d’aigua mineral amb propietats curatives i preventives dins i al voltant de la ciutat. Les aigües minerals (procedents de fonts i pous) varien considerablement en temperatura, mineralització i contingut de fluor, i són adequades per al tractament d’una àmplia gamma de malalties.

La ciutat es troba a l’extrem occidental de la vall de Chepino. Abans del 1947 hi havia tres poblacions a la vall: Chepino, Ladzhene i Kamenitsa. Aquest any l’alcalde  de Kamenitsa, va prendre la iniciativa d’unir els tres pobles per crear una nova ciutat a la que van anomenar Velingrad, en honor a Vela Peeva, una revolucionaria de la Segona Guerra Mundial. L’any 1948 s’aprovava la fusió i el nou nom per la ciutat. Chepino i Kamenitsa són assentaments més antics, però Ladzhene va ser fundada després de 1878 per refugiats búlgars de Macedònia, perquè la seva regió va romandre sota domini otomà després del Tractat de Berlín.

Aquesta regió estava habitada per tribus tràcies entre els segles VI-V aC. S’han trobat moltes tombes tràcies, set d’elles ara estan sota les aigües del pantà Batak.

Els romans van conquerir completament les muntanyes Ròdope després d’envair Tràcia l’any 45 aC.

La regió va ser habitada pels eslaus al segle VI; sembla que els eslaus van agafar moltes costums tràcies i els van adaptar als seus costums. Poc després de la invasió búlgara dels Balcans, tota la regió va ser annexada al Primer Imperi Búlgar.

En aquesta vall de Chepino s’hi han trobat monedes de l’època del tsar Ivan Alexandre. Es creu que la caiguda de la fortalesa de Tsepina i de tota la regió sota domini turc va tenir lloc entre 1371 i 1373. Després d’això la vida dels búlgars en aquesta regió va canviar. L’Imperi Otomà necessitava aliats en aquesta zona i va començar a imposar l’islam voluntàriament o per la força, ja a principis del segle XVI.

Segons els registres otomans en el 1516-1517 és quan van aparèixer els primers musulmans en aquesta regió. En aquell moment, hi havia un total de 624 llars als pobles de la vall de Chepino, 12 de les quals eren musulmanes. Llegeixo que els conversos a l’islam és freqüent que es posin el cognom àrab Abdullah.

Els musulmans búlgars, van preservar moltes de les tradicions del culte cristià.

La població de Chepino va participar també en el Renaixement ien la lluita d’alliberament nacional. L’any 1816 es va fundar l’església de la Santa Trinitat, que es va convertir en un centre per enfortir la consciència búlgara, i uns anys mes tard, s’hi va obrir una escola. 

Durant la guerra russo-turca, la població musulmana es va amagar a les muntanyes o als assentaments més meridionals. Alguns pobles, com Ladzhene, van quedar completament despoblats, ja que els habitants van tornar a les seves terres natals.

Al matí vam fer un petit passeig pel centre de la ciutat, però no l’hi vaig trobar massa encant. Vam veure una església de mitjans del segle XIX, però com és habitual aquí, no deixaven fer fotografies.