Bulgària (2012)-13. Dobarsko

Dobarsko es troba a 1.070 m d’altitud, al vessant meridional de les muntanyes Rila; a l’est hi ha les Ròdope i al sud les Pirin i es troba prop de la vall del riu Mesta.

Segons la llegenda, Dobarsko va ser fundada per soldats de l’exèrcit cec del tsar búlgar Samuel després de la batalla de Belassitsa el 1014, que van arribar a la zona de camí al monestir de Rila i van descobrir una font sagrada que suposadament els va curar.

La batalla de Belassitsa o de Clídion, va tenir lloc prop de Kliutx (al sud-oest de l’actual Bulgària), el 29 de juliol del 1014, i va ser un enfrontament entre l’Imperi Romà d’Orient i l’Imperi Búlgar.

Va ser la culminació de la lluita de gairebé mig segle entre l’emperador romà d’Orient Basili II i l’emperador búlgar Samuel de Bulgària, a finals del segle X i principis del segle XI. El resultat va ser una victòria decisiva de l’Imperi Romà d’Orient.

La batalla va ser una gran derrota per als búlgars; els soldats búlgars van ser capturats i cegats per ordre de Basili II, que posteriorment seria conegut com el “matabúlgars”. Samuel va sobreviure a la batalla, però va morir dos mesos més tard d’un atac de cor, segons sembla, provocat per la vista dels seus soldats cecs.

Dobarsko apareix per primera vegada a la carta de donant del tsar Ivan Shishman del monestir de Rila l’any 1378.

Durant el domini otomà de Bulgària, Dobarsko es va establir com el poble més important i ric de la vall de Razlog. Molts dels locals eren comerciants que compraven cotó del nord de Grècia i el venien a Europa Central i pasturaven grans ramats de bestiar a les muntanyes i a les planes al voltant de Drama i Serres. A finals del segle XVIII va començar a perdre importància, quan Bansko va esdevenir el centre de la regió.

Segons la llegenda, els primers habitants van ser els soldats cecs del tsar Samuel, que de camí al monestir de Rila, es van haver d’aturar aquí per culpa del rigorós hivern que estava fent. L’aigua d’aquí els hi va calmar el dolor dels ulls i van decidir quedar-se. Més tard van posar les bases per a l’antiga i famosa escola de Dobarsko, creada per a cantants cecs. crear.

En arribar al poble vam anar a dinar a una casa rural. Sopa de mongetes i estofat de porc. Primr ens van servir vi del sud del país, i després vam tastar un vi casolà. 

Després de dinar vam anar a veure una església, anomenada de Teodor Tyro i Teodor Stratelets. M’ha xocat que fos dedicada a dos sants Teodor, i lo de Stratelets em sonava, o sigui que he buscat sobre aquests sants i he trobat una cosa curiosa. Sembla que serien el mateix sant, i la seva historia es basa en la de Sant Teodor d’Amasia.

Teodor d’Amasia, va ser un militar grec del segle IV, antic patró de Venècia. Se’l coneix també com Theodorus Tyro, però noperquè fos originari de Tir, sinó perquè era un tiro, que era com s’anomenaven en llatí als nous reclutes. Va patir martiri a la ciutat d’Amasia. A Orient és conegut com a Teodor el Soldat.

Teodor Stratelates o el General, també conegut com a Teodor d’Eufrais o Teodor d’Heraclea és un sant llegendari, inexistent, creat a partir de la figura de Sant Teodor d’Amasia. No obstant això, és venerat com a sant màrtir a les esglésies ortodoxes i catòliques orientals, i a l’església catòlica romana.

Fins al segle IX només hi havia un sant Teodor militar, sant Teodor d’Amasia, o Teodor el Soldat (o el Recluta). En 1267 van arribar a San Salvador de Venècia unes relíquies identificades com de Theodoros Stratelates; com que fins llavors el Sant Teodor que es coneixia era soldat i aquestes noves relíquies es parlava de general, es va interpretar que era un militar diferent i es devia fer una inscripció diferenciant-los, el que va dur a pensar que hi havia dos sants, militars, amb diferent rang. El desdoblament va generar una llegenda nova, basada en la del sant original, que es va difondre en grec, llatí i altres llengües orientals i que va fer que es retés culte a tots dos sants.

Els dos sants van quedar vinculats i en l’art bizantí i venecià generalment apareixen representats junts: el soldat porta una espasa i el general una llança.

Aquesta església dels dos Teodors, és una petita basílica de pedra de tres naus mig excavada al terra, va ser construïda com a molt tard el 1614; hi ha algunes fonts que diuen que ja existia l’any 1122. Es va pintar l’any 1672. Els donants de l’església i els constructors estan representats en un fresc a l’esquerra de la porta.

L’església té 460 imatges, moltes d’elles s’allunyen de les normes generalment acceptades per a la pintura religiosa. L’iconòstasi està separat de l’altar per una paret en la que estan representats els dotze apòstols de cos sencer, que no és freqüent en altres temples búlgars.

Diuen que també és curiós que hi ha més de trenta imatges de santes. Un altre tret distintiu d’aquesta església és que hi ha un fresc de l’escena de la Transfiguració, on Jesucrist apareix representat en una mena de coet.

La neteja i restauració dels frescos es va iniciar a la dècada de 1970 i va durar uns deu anys. Estaven recoberts per una gruixuda capa de sutge, formada per la combustió de les espelmes de cera i de greix, i això juntament amb la poca llum que hi entra els va conservar.

Una petita esvàstica i una creu a la paret est són els únics elements de l’exterior que mostren que el petit edifici de pedra és un temple religiós. Actualment tan sols s’hi celebren oficis religiosos tres cops l’any.

Les meves impressions de l’església, és que semblava una ermita, amb uns frescos impressionats cobrint tot l’espai. En general de color pastel, amb expressions dels rostres molt vives. I destacada especialment la presència de figures femenines.

Es diu que la font sagrada al cementiri de l’església té propietats medicinals i seria la que va alleugerir el dolor als soldats cecs de Samuel, que van fundar el poble, tal com es mostra en un fresc.

Segons diversos relats de viatgers, a Dobarsko hi havia una famosa escola de captaires cantants cecs, que es va estendre per tot el país i va existir fins al 1939. Els captaires també van inventar un cant per al seu propi ús unint vocabulari búlgar, grec, valac i gitano, i interpretaven cançons èpiques heroiques.

Després el grup d’àvies del poble ens va fer un concert de cants tradicionals. Van crear aquest grup per tal de preservar el folklore tradicional i la seva història. Era un grup de gent d’entre 60 i 80 anys, amb veus potents i molta energia.

Duien el vestit tradicional i ens van oferir un ram de benvinguda.  Després de cantar ens van ensenyar el vestit tradicional de casament, i expliquen la cerimònia. La núvia ha teixit un mocador amb unes pomes que representen els fills.