Amb un temps infernal, vam tornar a agafar el cotxe per anar
direcció est, fins a Koprivstitsa, que es troba a uns 110 km de Sofia i a uns
90 km de Plovdiv. El temps no va millorar durant el trajecte, hi havia boira i
seguia nevant. Per sort quan vam arribar havia deixat de nevar, i al dia
següent el cel estava ben blau.
Koprivshtitsa Es troba entre les muntanyes Sredna Gora, a la
vall del riu Topolnitsa.
Fundada en el segle XIV, el seu nom significa “ortigues” en
búlgar, i diuen que fa referència a la duresa del terreny que va servir de
refugi, quan hi havia invasions i conflictes, durant l’ocupació otomana.
Malgrat els seus inicis humils, Koprivshtitsa es va convertir en un dels
principals focus del Renaixement Nacional búlgar en los segles XVIII i XIX, un
període en el que es va despertar la identitat cultural i política de Bulgària.
La ubicació estratègica de la ciutat, entre Sofía i Plovdiv, la
va transformar en un pròsper centre comercial. Rics comerciantes van
construir-se boniques cases, moltes de les quals encara es conserven, destacant
els acolorits frescos i els detalls ornamentals. Ara bé, la importància de la
ciutat no era tan sols a nivell comercial, sinó que va ser un lloc de pensament
i activitat revolucionari.
El moment més important de la seva història va ser a l’abril
del 1876, quan va ser l’epicentre de la rebel·lió contra el domini otomà.
Aquest alçament, conegut com la rebel·lió d’Abril, va començar amb un tret
simbòlic realitzat pel revolucionari Georgi Benkovski, i que va ressonar com un
crit per la llibertat.
Malgrat que la revolta va ser sufocada brutalment, va marcar
l’inici d’un procés irreversible que culminaria amb la independència búlgara,
l’any 1908.
Actualment Koprivshtitsa es considera una reserva
arquitectònica i històrica, hi ha mes de 380 edificis restaurats curosament,
que daten de l’època del Renaixement Nacional.
El poble manté vives les seves tradicions amb festivals de
folklore, el més famós és el Festival Nacional de Folklore Búlgar, que des del
1965 se celebra cada cinc anys aquí a Koprivshtitsa, reunint músics, artistes i
artesans de tota Bulgària. Aquest és l’únic esdeveniment musical búlgar
significatiu centrat en actuacions amateurs. La majoria dels discos autèntics
de música búlgara publicats durant el règim comunista, en les dècades de 1970 i
1980, es van enregistrar aquí a Koprivshtitsa, per Balkanton.
Quan vam arribar feia molt fred; vaig sortir a passejar pels
voltants de l’hostal i es veia tot molt tranquil.
Pont Kalatxev, o del primer tret, en referència al tret que va
matar al militar vigilant del pont, i que va donar inici a la Revolta d’Abril.
Aquest rierol que creua tota la població és un afluent del riu Topolnica.
L’hostal on estàvem allotjats era tot en fusta, molt acollidor,
sinó fos que no tenia calefacció, només una estufa elèctrica que no escalfava
prou. Aquella nit vaig dormir amb edredó, dues mantes i l’estufa elèctrica
engegada. L’aigua de la dutxa, tèbia, tampoc servia per entrar en calor.
Mentre nevava la gent no sortia de casa, però a la que va para,
van començar a aparèixer pel carrer; ens deien que el fred que feia no era
habitual per aquella època.
A l’hostal només preparaven esmorzar, per això vam sortir a
sopar a fora. Els plats molt abundants;
vam prendre una amanida de cogombre i formatge, i un estofat de carn amb ceba.
De postra iogurt amb fruits del bosc; era molt dens, semblava més formatge
fresc que iogurt.
Coses que tinc anotades que ens van explicar aquell 2012. La
gent emigra cap a Europa o els Estats Units, i els que no poden, marxen cap a
les ciutats. Quan va caure el comunisme, el partit democràtic governant va
resultar ser també corrupte. Van fer tornar al rei Simon, que va recuperar la
seva fortuna i va tornar a marxar. En aquell moment el govern era de centre
dreta, el primer ministre un bomber, i seguien tenint el problema de la
corrupció. Comentaven que era un país essencialment rural, amb tan sols 4 o 5
ciutats grans. Tenia uns 7 milions d’habitants i aproximadament 1/3 vivien a
Sofia.
Com deia abans, al matí el dia era esplèndid, i vam poder
passejar pel poble; un contrast entre les cases que hi havia a la vora de
l’hostal, senzilles, i les cases amb més solera.
L’estructura de les cases, amb una base més petita que el pis
superior, em recorda la d’altres països, crec que era a Albània, i deien que
així no pagaven tant terreny, però en els pisos superiors tenien més superfície
habitable.
En algunes cases es veien fulls enganxats a la porta; em sembla recordar que eren esqueles. Suposo que algú que havia mort recentment en aquella casa.
Monument dedicat a un dels líders de la revolta, Todor
Kableshkov
Monument a Georgi Benkovski, un altre dels líders
revolucionaris.
