Ens vam acomiadar del grup folklòric i vam continuar cap a
Bansko, que està a uns 20 km de Dobarsko i on feia el mateix mal temps.
Bansko es troba al peu de les muntanyes Pirin, no gaire lluny
del parc nacional del mateix nom, a la vall del riu Nestos, a una altitud de
925 m. Es troba a la Macedònia búlgara.
Antigament era una comunitat essencialment ramadera i de
comerciants ambulants, i s’ha convertit en un centre internacional de turisme
d’hivern i d’estiu.
Actualment també és coneguda com una destinació per a nòmades
digitals. L’afluència de nòmades digitals, incloent-hi molts que han comprat
propietats a la ciutat, es diu que ha contribuït a estabilitzar el mercat
immobiliari de la ciutat i a impulsar el turisme de llarga estada, especialment
fora de la temporada alta d’hivern. Hi ha un nombre creixent d’espais de
coworking a Bansko. El festival anual, “Bansko Nomad Fest” és un dels
esdeveniments més grans del món per a nòmades digitals, amb 700 participants
l’any 2023.
Les restes arqueològiques trobades a Bansko i a la vall de
Razlog daten en general dels primers temps de l’Imperi Romà. Hi ha diverses
estructures residencials a la perifèria de la ciutat, que daten de l’any 100
aC, però no hi ha consens sobre qui hi vivia.
La ciutat de Bansko va sorgir a la seva ubicació actual entre
els segles IX i X després de la formació dels barris adjacents de Bansko. A
mitjans del segle XVIII, Bansko era un assentament gran i ric que desenvolupava
oficis i comerç. Les caravanes de comerciants Bansko viatjaven des de l’Egeu
fins a l’Europa Central transportant tabac, cotó, béns preciosos i or.
La ciutat va viure la seva època daurada a la segona meitat del
segle XVIII i a principis del XIX, quan va assolir el seu punt àlgid econòmic i
cultural. Es va establir l’escola d’art de Bansko. Però les guerres de Napoleó
contra Àustria i l’obertura de la via fluvial al Danubi van posar fi al seu
creixement. A mitjan segle XIX, l’economia de la ciutat va anar en declivi.
Segons les resolucions de l’Acord de Berlín, Bansko va quedar dins dels límits
de l’Imperi Turc i els seus habitants van participar activament en les
rebel·lions posteriors, en el 1878-79 i en el 1903. La ciutat va ser alliberada
del domini turc el 5 d’octubre de 1912 (la guerra dels Balcans).
Hi ha tres personatges rellevants que van néixer en aquesta
ciutat. El poeta Nikola Vaptsarov, Paisi de Hilandar i Neofit Rilski.
Nikola Vaptsarov (1909 - 1942) va ser un poeta búlgar i
activista del Partit Comunista Búlgar. Va treballar la major part de la seva
vida com a maquinista, i només escrivia en el seu temps lliure. Tot i que només
va publicar un llibre de poesia, se’l considera un dels poetes búlgars més
importants. En la darrera part de la seva vida, com a nacionalista macedoni, va
ser la força impulsora del Cercle Literari Macedoni fins a la Segona Guerra
Mundial, quan es va dissoldre i es van abandonar els seus intents de despertar
la identitat macedònia. Vaptsarov es va unir al moviment de resistència i, a
causa de les seves activitats subversives a favor de la Unió Soviètica i contra
el govern búlgar i les tropes alemanyes a Bulgària, va ser arrestat, jutjat,
condemnat i executat aquella mateixa nit per un escamot d’afusellament.
La casa on va viure Nikola Vaptsarov, l’any 1952 es va
convertir en museu.
Païssi de Hilendar o Païssi Hilendarski, sovint anomenat Pare
Païssi, (1722 - 1773) va ser un popular clergue búlgar, autor de la “Istòria
Slavianobolgàrskaia”, la segona història búlgara moderna després de l’obra de
Petar Bogdan de 1667. Les seves idees sobre la revitalització nacional i
l’alliberament del poble búlgar, expressades en la seva obra, fan que molts
científics apuntin a ell com el fundador del renaixement búlgar. Fou canonitzat
per decisió del Sant Sínode de l’Església Ortodoxa Búlgara el 1962. Emsembla
que a la ciutat hi ha una estàtua d’ell.
Neòfit Rilski (1793 - 1881) o Neòfit de Rila, va ser un monjo,
professor i artista búlgar del segle XIX i una figura rellevant del Renaixement
nacional búlgar. La Casa de Benina l’any 1981 es va convertir en un museu
dedicat al neòfit Rilski, fundador de l’educació laica búlgara i el primer
enciclopèdic búlgar. L’edifici és del segle XVIII.
Un altre edifici remarcable és la Casa de Velyanova, que es va
inaugurar el 1977. Està declarada monument cultural d’importància nacional i és
un model del tipus arquitectònic de casa fortificada de l’època del Renaixement
Nacional Búlgar. És única amb les seves pintures murals i sostres tallats en
fusta, fets per Velyan Ognev. En els seus paisatges, Velyan Ognev representa
els paisatges més populars de les ciutats europees més grans de l’època.
L’església de la Santíssima Trinitat (Sveta Troitsa) és una
basílica de tres naus, construïda el 1835 per mestres locals. L’any 1850 al
pati s’hi va construir un campanar. Aquesta era l’església més gran de Bulgària
abans de la construcció de la catedral d’Alexandre Nevski.
És l’església més gran i rica de la regió de Pirin. Té bells
frescos i talles en fusta fetes pel mestre Ousta Velyan Ognev. El representant
més destacat de l’escola d’art de Bansko, Dimitar Molerov, va decorar les
icones.
La Comunitat Eclesiàstica Evangèlica Búlgara, la primera
església protestant de Bulgària, va ser fundada a Bansko en el 1868.
L’església de la Mare de Déu va ser construïda al segle VI i
restaurada a finals del segle VIII i principis del XIX; conserva meravelloses
talles de fusta de l’iconòstasi.
Monument al neòfit Rilki, que es troba al jardí de la
casa-museu dedicada a ell.
Monument dedicat a Païssi Hilendarski.
De les diferents cases-museu que hi ha a la ciutat, vam entrar
en aquesta, la casa Veliyanova.
És una residència fortificada de dinals del segle XVIII.
Construïda durant una època tumultuosa marcada pel domini otomà, era més que
una llar, servia de refugi en aquells dies de conflicte. Construïda amb pedra i
fusta, l’estructura de dues plantes comptava amb un celler i amagatalls
interconnectats, proporcionant refugi als seus habitants en temps de
turbulència. Aquestes sales secretes, amagades de mirades indiscretes, eren
testimonis de la resiliència i l’enginy del poble búlgar davant l’adversitat.
La decoració és obra del mestre Velyan Ognev, membre venerat de
l’Escola Artística de Debar.
Quan el mestre Velyan Ognev va arribar a Bansko per decorar
l’església de la Santíssima Trinitat, la comunitat local el va rebre amb els
braços oberts. En un gest d’agraïment i admiració per les seves contribucions a
la ciutat li van regalar aquesta casa. Després ell va decorar-la,
immortalitzant l’herència cultural de Bansko.
Després vam anar al memorial a Païssi Hilendarski o Païssi
d’Hilendar, que es va inaugurar l’any 2008.
El centre es va construir al terreny on hi havia hagut la seva
casa natal. S’hi va fer una còpia exacta de la cel·la que tenia al monestir
d’Hilendar, al mont Atos,
Grècia, on
l’any 1762 va escriure “Història eslava-búlgara”, un manifest i un programa del
renaixement búlgar. També es va fer una reproducció de la capella “Sant Ivan
Rilski”, on el monjo es comunicaven amb Déu.
En l’exposició hi ha material per conèixer a Païssi i també als
seus germans: l’abat Lavrenti i el generós donant Hadji Valcho.
Actualment, s’hi exhibeixen obres mestres de l’Escola d’Art de
Bansko, una de les realitzacions més destacades de la cultura búlgara durant
els segles XVIII i XIX. Els seus membres van influir positivament en les ments
progressistes del Renaixement búlgar. S’hi poden veure icones originals,
pintures murals i fotografies.
Llegeixo que en aquest museu també s’hi conserva una mica de
terra sagrada del mont Atos.
Al març de 1922, la casa on havia nascut Païssi es va cremar, i
el mateix any, ciutadans de Bansko van col·locar en el seu lloc una pedra amb
la inscripció: “Aquí hi havia la casa on va néixer Païssi el 1722”.
Durant l’alliberament de Bansko, el 1912, els voivodes locals
van enviar un protocol a l’Assemblea Nacional, en què van presentar el seu
desig que Bansko fos una ciutat i un centre de districte.
Una de les raons de la seva acció és que Bansko és el lloc de
naixement dels grans búlgars Païssi Hilendarski i Neòfit Rilski, que van
dedicar tota la seva vida al poble búlgar. Una altra raó és que Bansko va ser
una fortalesa defensiva de la cultura búlgara des de l’inici del Renaixement
Nacional.
La cel·la recreada en aquest museu conté un iconòstasi, la
taula on escrivia, el seu llit i un amagatall que hi havia sota el terra. També
hi ha diversos llibres d’església seus disposats en una prestatgeria de fusta.
Monument a Nikola
Vaptsarov.
