La ciutat de Rila es troba en una regió muntanyosa al peu de les muntanyes sud-occidentals de Rila, a 20 km del monestir de Rila. Està situada a la vora del riu Rilska, a l’entrada del Parc Natural del Monestir de Rila.
A l’antiguitat, aquesta zona va estar habitada pels tracis i pels romans; es coneixia com a Sportela i després com a Roligera. A l’edat mitjana formava part de l’Imperi Búlgar. Al segle XIV, el poble era una possessió feudal del Monestir de Rila i podria haver estat esmentat a la Carta de Rila del tsar Ivan Xixman de Bulgària com a Driska. Als registres fiscals otomans del 1576 Rila apareix com Irlie.
Ivan Xixman va governar com a emperador (tsar) de Bulgària a
Tàrnovo (1371-1395); la seva autoritat es limitava tan sols a la part central
de l’Imperi Búlgar.
Del conjunt de Rila el primer que vam anar a visitar va ser l’ermita de Sant Joan de Rila i els seus voltants.
M’ha costat una mica aclarir-me amb els noms, però finalment he
vist que Ivan Rilski o Ivan de Rila és el mateix personatge que Joan de Rila.
Va ser el primer eremita búlgar i venerat com a sant mentre
encara era viu. Va viure en coves durant set anys, dormint sobre pedra nua i
menjant només restes recollides, per aconseguir una major proximitat amb Déu.
La notícia dels miracles que realitzava van arribar a la capital de l’Imperi Búlgar, i el tsar Pere I (fill del tsar Simeó I) va fer un viatge de 450 km fins a les muntanyes de Rila per trobar-se amb sant Joan i buscar consell espiritual. La seva trobada es descriu en detall en una de les hagiologies de Sant Joan de Rila així com en el mateix Testament de Sant Joan de Rila.
Després d’un llarg i esgotador viatge, el tsar Pere I va
arribar al lloc on vivia Sant Joan de Rila, però quan va ser allà es va adonar
que la cova era inaccessible, probablement a causa del terreny accidentat de la
zona. Com assenyalen les hagiologies medievals, sant Joan de Rila es va negar a
reunir-se amb el tsar en persona per evitar la temptació de la vanitat i
l’orgull a causa de la visita extraordinària. Per això, els dos homes només es
van saludar amb una inclinació des de la distància. L’emperador va enviar un
soldat per entregar-li els regals que li havia dut. Sant Joan de Rila només va
agafar una petita part d’aliments i va retornar tot l’or i els regals
preciosos; va dir al tsar que els monarques necessitaven or per protegir el
país i ajudar els pobres.
Actualment és el patró dels búlgars i un dels sants més
importants de l’Església Ortodoxa Búlgara.
Poc després de la mort del sant, les seves restes, que es creia
que tenien poders miraculosos, es van traslladar a Sofia, durant el regnat de
Pere I.
Després que el rei hongarès Béla III conquerís Sofia el 1183,
les restes van ser enviades a la capital hongaresa Esztergom i hi van romandre
durant quatre anys abans de ser retornades a Sofia el 1187.
Hi ha unes quantes ermites i coves al voltant del monestir. Si
no estic confosa nosaltres vam anar a veure l’antiga ermita, a uns 5 km del
monestir.
És l’església de la Dormició de Sant Joan de Rila. L’any de
construcció és desconegut, però apareix esmentada ja aproximadament en el 1385,
i posteriorment en el 1742 i 1746. L’any 1820 es va renovar i es van construir
cel·les per als monjos que optaven per un estil de vida més estricte i de
dejuni.
Darrere del temple hi ha la cova on el venerable Joan va passar
els últims dotze anys de la seva vida. Aquí, qualsevol que tingui fe pot
sol·licitar la benedicció i protecció del sant. A la vora de l’església i la
cova hi ha una font amb aigua beneïda que té propietats curatives; diuen que va
brollar després de les pregàries del sant. Una mica més a l’est hi ha la roca
d’on sant Joan enviava les seves pregàries a Déu.
A la font la gent diposita papers amb les seves pregàries o
desitjos, esperant que es facin realitat.
Camí cap a la cova.
