28 de desembre 2025

Bulgària (2012)-18. Parc natural del monestir de Rila: ermita de Sant Joan de Rila

La ciutat de Rila es troba en una regió muntanyosa al peu de les muntanyes sud-occidentals de Rila, a 20 km  del monestir de Rila. Està situada a la vora del riu Rilska, a l’entrada del Parc Natural del Monestir de Rila.

A l’antiguitat, aquesta zona va estar habitada pels tracis i pels romans; es coneixia com a Sportela i després com a Roligera. A l’edat mitjana formava part de l’Imperi Búlgar. Al segle XIV, el poble era una possessió feudal del Monestir de Rila i podria haver estat esmentat a la Carta de Rila del tsar Ivan Xixman de Bulgària com a Driska. Als registres fiscals otomans del 1576 Rila apareix com Irlie.

Ivan Xixman va governar com a emperador (tsar) de Bulgària a Tàrnovo (1371-1395); la seva autoritat es limitava tan sols a la part central de l’Imperi Búlgar.

El monestir de Rila es troba més o menys entre Mèlnik (al sud) i Sofia (al nord) a uns 120 km de cada població.

Del conjunt de Rila el primer que vam anar a visitar va ser l’ermita de Sant Joan de Rila i els seus voltants.

M’ha costat una mica aclarir-me amb els noms, però finalment he vist que Ivan Rilski o Ivan de Rila és el mateix personatge que Joan de Rila.

Sant Joan de Rila va néixer cap a l’any 876 dC. Era pastor quan als 25 anys es va convertir en sacerdot al monestir de Sant Demetri, a uns 90 km de Sofia. Més tard va deixar el monestir per dedicar-se a la vida eremita. Va viure aïllat en diversos llocs abans de venir aquí a viure, a les coves de les muntanyes de Rila.

Va ser el primer eremita búlgar i venerat com a sant mentre encara era viu. Va viure en coves durant set anys, dormint sobre pedra nua i menjant només restes recollides, per aconseguir una major proximitat amb Déu.

Segons la llegenda, Sant Joan de Rila va realitzar una multitud de miracles per ajudar la gent. Aquests miracles li van portar una fama indesitjada, ja que intentava viure com un ermità i evitar el contacte amb els altres. Amb el nombre creixent de seguidors, molts joves creients i partidaris van muntar campaments al voltant de la seva cova, buscant la seva benedicció. Això va obrir el camí a la creació del Monestir de Rila, considerat el monestir més important de Bulgària.


La notícia dels miracles que realitzava van arribar a la capital de l’Imperi Búlgar, i el tsar Pere I (fill del tsar Simeó I) va fer un viatge de 450 km fins a les muntanyes de Rila per trobar-se amb sant Joan i buscar consell espiritual. La seva trobada es descriu en detall en una de les hagiologies de Sant Joan de Rila així com en el mateix Testament de Sant Joan de Rila.

Després d’un llarg i esgotador viatge, el tsar Pere I va arribar al lloc on vivia Sant Joan de Rila, però quan va ser allà es va adonar que la cova era inaccessible, probablement a causa del terreny accidentat de la zona. Com assenyalen les hagiologies medievals, sant Joan de Rila es va negar a reunir-se amb el tsar en persona per evitar la temptació de la vanitat i l’orgull a causa de la visita extraordinària. Per això, els dos homes només es van saludar amb una inclinació des de la distància. L’emperador va enviar un soldat per entregar-li els regals que li havia dut. Sant Joan de Rila només va agafar una petita part d’aliments i va retornar tot l’or i els regals preciosos; va dir al tsar que els monarques necessitaven or per protegir el país i ajudar els pobres.

Els seus seguidors d’arreu de l’Imperi Búlgar van fundar moltes esglésies en el seu honor, incloent-hi el famós Monestir de Rila. Una d’aquestes esglésies, Sant Joan de Rila, es va descobrir l’any 2008 a la ciutat de Veliko Tàrnovo.

Actualment és el patró dels búlgars i un dels sants més importants de l’Església Ortodoxa Búlgara.

Poc abans de la seva mort (18 d’agost de 946), sant Joan de Rila va escriure el seu Testament (Zavet), una obra literària i un missatge moral per als seus successors i per al poble búlgar.

Poc després de la mort del sant, les seves restes, que es creia que tenien poders miraculosos, es van traslladar a Sofia, durant el regnat de Pere I.

Després que el rei hongarès Béla III conquerís Sofia el 1183, les restes van ser enviades a la capital hongaresa Esztergom i hi van romandre durant quatre anys abans de ser retornades a Sofia el 1187.

El 1194, el tsar búlgar Ivan Asen I va ordenar traslladar les restes a la seva capital, Veliko Tàrnovo. La ciutat va ser conquerida pels turcs en el 1393, però les restes van sobreviure i l’any 1469 van ser retornades al monestir de Rila, a instàncies de la sultana Mara Branković, vídua de Murad II.

Hi ha unes quantes ermites i coves al voltant del monestir. Si no estic confosa nosaltres vam anar a veure l’antiga ermita, a uns 5 km del monestir.

És l’església de la Dormició de Sant Joan de Rila. L’any de construcció és desconegut, però apareix esmentada ja aproximadament en el 1385, i posteriorment en el 1742 i 1746. L’any 1820 es va renovar i es van construir cel·les per als monjos que optaven per un estil de vida més estricte i de dejuni.

L’església és monolítica, feta de pedra, amb nàrtex i naos de volum gairebé igual. Els frescos, parcialment conservats, són similars en estil als de la Capella de Sant Joan Teòleg a l’ala est del monestir. Entre les imatges, destaquen les dels sants guerrers. Al costat occidental del nàrtex hi ha una habitació més, a la cantonada de la qual es troba la tomba de sant Joan de Rila, un lloc de pregària per a molts fidels.

Darrere del temple hi ha la cova on el venerable Joan va passar els últims dotze anys de la seva vida. Aquí, qualsevol que tingui fe pot sol·licitar la benedicció i protecció del sant. A la vora de l’església i la cova hi ha una font amb aigua beneïda que té propietats curatives; diuen que va brollar després de les pregàries del sant. Una mica més a l’est hi ha la roca d’on sant Joan enviava les seves pregàries a Déu.

El camí de pujada fins aquí és molt agradable, es passa per un bosc de faigs i es van veient les muntanyes nevades. Vam trobar gent que pujava fins aquí, per entrar a la cova. Diuen que en entrar a la cova se’t perdonen tots els pecats, però si no passes pel forat de sortida, vol dir que tens molts pecats.

A la font la gent diposita papers amb les seves pregàries o desitjos, esperant que es facin realitat. 

Camí cap a la cova.