Boiana és un dels barris més cars de Sofia; aquí hi viuen empresaris, funcionaris governamentals i altres membres destacats de la societat búlgara. Antigament era un poble perifèric i va ser incorporat a Sofia el 1961.
El nom d‘aquesta població es va esmentar per primer cop a la
Visió de Daniel del segle XI.
En relació amb l’aixecament de Pere Delyan (1040) i la invasió
petxenega (1048), es menciona una important fortalesa anomenada Boyan, en
aquesta zona, on hi havia una guarnició liderada per un voivoda anomenat Botko.
És una església ortodoxa búlgara medieval. Té dos pisos i està
format per tres ales. La primera es va construir a finals del segle X o
principis del XI. Durant el Segon Imperi Búlgar, en el segle XIII, es va afegir
l’ala central i a mitjans del segle XIX es va completar amb l’ala oest.
Aquesta església és cèlebre pels seus frescos, realitzats el
1259 sobre uns altres de més antics. Representen un dels exemples més complets
i millor conservats de l’art medieval de l’Europa oriental. En total, són 89
escenes amb 240 quaranta figures humanes. No se’n coneix l’autor però
probablement pertanyia a l’escola de Tarnovo.
Em va semblar molt petita per dins, potser només vam veure una
petita part, i per no fer malbé els frescos no es podien fer fotografies,
s’havia d’entrar sense motxilles ien grup petit, i no estar-s’hi més de 10
minuts.
Ens expliquen que el fum de les espelmes va protegir les
pintures, però que ara, per no
malmetre-les les espelmes estan col·locades a fora.
Divuit escenes del nàrtex, que il·lustren la vida de sant
Nicolau, contenen detalls de la societat de l’època: el miracle en el mar, el
vaixell i els barrets dels mariners recorden la flota veneciana. Els retrats
del sebastocràtor Kaloyan, constructor de l’ala central, i la seva esposa
Desislava, així com els del tsar Constantí I i la tsarina Irina, considerats
entre els més impressionants i reeixits de l’església, són al mur nord.
A més de la primera capa de frescos, dels segles XI i XII, de
la qual es conserven pocs fragments, i de la segona, la més famosa, de 1259,
l’església té uns pocs frescos més recents, dels segles XIV, XVI i XVII, així
com de 1882. Els frescos han estat restaurats.
Els frescos de la segona capa, diuen que recorda una mica
l’estil del pintor italià Giotto, però aquest encara no havia nascut quan es va
pintar aquesta església.
Com que no podia fer fotografies no ho recordo, però tinc anotat que em va impressionar molt; un espai reduït però tot cobert de pintures. Són impressionants algunes expressions de les cares. En aquesta web del ministeri de turisme de Bulgària hi ha alguna fotografia. https://visitbulgaria.com/national-museum-of-history-boyana-church-branch-sofia/
https://en.wikipedia.org/wiki/Boyana_Church
Des d’aquí ens vam dirigir a l’altre barri que hi ha als peus del mont Vistosha: Dragalevtsi.
Aquest és un barri benestant, amb cases unifamiliars amb amplis
patis. Fins a l’any 1961, Dragalevtsi era una població separada de Sofia.
S’han trobat restes d’una antiga església, i fragments de
decoració en relleu, però crec que no s’han estudiat en detall.
Vam venir fins aquí per visitar el monestir. Com que hi havia
molta neu, vam haver de deixar el cotxe una mica lluny i fer un tram a peu.
El Monestir de Dragalevtsi de la Santa Mare de Déu de Vitosha
és un monestir ortodox búlgar, fundat a mitjans del segle XIV pel tsar búlgar
Ivan Alexandre, el monestir va ser abandonat després de la conquesta otomana de
Sofia i restablert a finals del segle XV, quan es va convertir en un important
centre literari. L’església del monestir i alguns dels seus frescos daten
d’aquest període.
Es troba a uns 3 km al sud del barri de Dragalevtsi. El
monestir va ser fundat pel tsar Ivan Alexander l’any 1345, en temps del Segon
Imperi Búlgar. Aquest monestir es va esmentar per primer cop a la Carta de
Vitosha, emesa abans de 1382 pel tsar Ivan Shishman, que va regnar del 1371 al
1395. La carta va concedir terres i exempcions fiscals al monestir de
Dragalevtsi, incloent-hi la propietat del poble de Novachene.
L’any 1612, mentre s’allotjava al monestir de Dragalevtsi, el
monjo Job Kasinets de Timișoara va escriure el “Boyana Beadroll”, una llista
dels governants búlgars medievals. Aquest document demostra que en el segle
XVII es tenien ben presents els governants medievals a les terres búlgares.
Altres manuscrits que es van completar
en aquest període en aquest monestir inclouen “l’Evangeli” del sacerdot Nicolau
de l’any 1469, “l’Evangeli de Dragalevtsi” de 1534 i un salteri acabat el 1598.
A finals del segle XIX, el monestir de Dragalevtsi rebia sovint
la visita de l’heroi nacional Vassil Levski, que el va utilitzar com a centre
per a les seves activitats revolucionàries, entre 1871 i 1872
A l’interior de l'església del monestir es van pintar retrats
murals de Radoslav Mavar i la seva família immediata com a donants (ktetors). A
més d’aquests, també es conserven altres frescos del segle XV, juntament amb
pintures dels segles XVI i XVII. Els frescos dels sants guerrers Demetri de
Tessalònica, Jordi i Mercuri a la part superior de la façana oest daten de
1475–1476. Els sants van vestits amb l’armadura completa de cavaller pintada de
manera realista de l’època, mentre que Demetri i Mercuri porten esperons. Un
dels murals representa Demetri lluitant contra el tsar búlgar Kaloyan (que va
regnar del 1197 al 1207), que apareix com un enemic de la fe. L’iconòstasi de
l’església va ser tallada i instal·lada al segle XVIII.
A conseqüència del seu important paper en la lluita per a
l’alliberament de Bulgària, Vassil Levski és considerat com el major heroi
nacional de referència per al poble búlgar, i se’l coneix com l’apòstol de la
llibertat. La idea de Vassil Levski era crear una República búlgara que encabís
tots els seus ciutadans, incloent-hi les minories, tots ells en peu d’igualtat.
S’inspirava en el liberalisme de les societats europees occidentals i per la
Revolució Francesa. Levski sostenia que tots els grups ètnics i religiosos que
visquessin en una Bulgària lliure tenien que gaudir dels mateixos drets.
Els residents de Dragalevtsi van posar el nom de Vassil Levski
a l’escola d’aquest barri. Pel carrer hi ha rètols que indiquen per on va
caminar aquest apòstol de la llibertat.
