27 de desembre 2025

Bulgària (2012)-8. Una mica més sobre Plòvdiv

Mesquita Dzhumaia

Al matí següent el primer que vam anar a visitar va ser la mesquita dels divendres, o mesquita Dzhumaia, que és la mesquita més important de la ciutat.

Està ubicada a l’oest del nucli antic i és la segona mesquita que hi ha hagut aquí, i això m’ha fet anar una mica de corcoll, per endreçar la informació que he anat trobant, i els noms que se l’hi ha donat.

La mesquita es va construir al lloc on hi havia hagut la catedral de Santa Petka Tarnovska, poc després de la conquesta de la ciutat per l’exèrcit otomà (1363-64). Va ser la primera mesquita que es va fundar i la mesquita principal o dels divendres.

Va ser el soldà otomà Murat I,  que va governar des del 1362 al 1389, el fundador de la mesquita. Murat I era el fill d’Orhan i de la princesa bizantina Helena. Va ser el responsable de convertir la tribu osmanli en un imperi, i rebé el sobrenom d’Hudavendigar; segons la wikipèdia versió catalana aquest sobrenom vol dir “el semblant a Déu”, en canvi la versió anglesa ho tradueixen com “el devot de Déu” i que en aquest context significa “el sobirà”.

En alguns llocs he trobat que aquesta mesquita s’anomena Hudavendigar. També he llegit que la gent solia anomenar-la mesquita Muradiye, en honor al soldà Murad I.

Aquesta mesquita formava part del complex d’edificis d’aquest soldà, que incloïa a més de la mesquita un basar, i una estructura que no sé què és, Kursunlu Khan.

Durant el regnat del soldà Murad II (1421-1451) la mesquita, i suposo que tot el complex, va ser enderrocada per construir l’actual mesquita, anomenada Ulu Dzhumaia, que em sembla que significa mesquita principal del divendres.

Segons els historiadors la mesquita actual es va construir entre 1433 i 1436. És un dels monuments otomans i islàmics més antics i significatiu dels Balcans. La seva construcció mostra la influència de la tècnica arquitectònica bizantina i búlgara antiga: es van construir dues capes de maons després de cada capa de pedra.

A diferència de les mesquites posteriors amb una sola cúpula, aquesta té múltiples cúpules, cobertes amb làmines de plom. A la cantonada nord-est de la façana principal hi ha el minaret decorat amb quadrícula diagonal de maó vermell sobre un fons d’estuc blanc.

Les decoracions murals de la mesquita estan plenes d'ornamentació vegetal rica: branques, flors i garlandes, encaixades entre medallons amb cites de l’Alcorà.

Se sap que la mesquita va passar per algunes restauracions a causa dels danys causats per terratrèmols.

La mesquita fou atacada per una multitud descrita com “centenars de nacionalistes, feixistes i hooligans de futbol” al febrer de 2014. Es van detenir 120 persones després de l’atac. El gran muftí de Bulgària qualificà l’atac de “pogrom”.



Església de Sant Constantí i Santa Helena

L’església de sant Constantí i santa Helena és un dels temples més antics de Plòvdiv, i es troba prop de l’antiga porta d’Hisar Kapia.

Aquí hi havia hagut un antic temple pagà, a l’acròpolis, en un dels turons fortificats. En el mateix lloc van ser decapitats els màrtirs Severià i Memnos, l’any 304, pel fet de ser cristians. Uns anys més tard, l’any 337 s’hi va construir una església que duia el nom d’aquests dos sants màrtirs.

El nom actual data del moment en que l’emperador Constantí va ser canonitzat com a sant, llavors van canviar el nom de l’església pel de l’emperador i el de la seva mare Helena.

Al llarg dels anys, l’edifici va ser destruït i reconstruït diverses vegades. L’edifici actual es va construir el 1832. L’any 1950, durant unes excavacions es va descobrir un ossari, amb les restes de desenes de generacions  d’habitants de la ciutat. Els ossos s’han traslladat a una fosa que hi ha al pati de l’església, sota una làpida.

Abans d’entrar a l’església hi ha una galeria decorada amb frescos; a l’interior destaquen, a més dels frescos, un iconòstasi de fusta tallada i policromada, icones de Zahari Zograf (1836-1838) i Nikola Odrincanin (1848) i un púlpit de fusta tallada. Zahari Zograf va ser un famós pintor del renaixement Búlgar.