Hem estat recorrent la ciutat antiga, i ara toca apropar-nos a
la muralla, les seves portes i els jardins que hi ha a l’exterior.
Les muralles tenen uns 6 km de llarg i es van construir en
època de Constanci II, l’any 349; després les va ampliar Valentinià I, entre el
367-375.
La fortalesa de Diyarbakir i els jardins de Hevsel formen part
del patrimoni de la humanitat per la UNESCO, des del 2015.
El conjunt compren,
el castell d’Amida o castell interior, les muralles que tenen 5.800 metres de
longitud, nombroses torres, portes, contraforts i 63 inscripcions que daten de
diferents períodes històrics i, finalment, els fèrtils jardins de Hevsel, que
uneixen la ciutat al riu Tigris, i que proveeixen a la ciutat de queviures i
d'aigua.
Suposo que lo del castell interior es refereix a la ciutadella;
diuen que la fortalesa interior era l’emplaçament original de la ciutat, i que
tenia una porta addicional secreta o amagada, que du fins a la riba del Tigris.
Se sap que, dins de la ciutadella, a més de la mesquita
fortificada, hi havia hagut el palau dels governants artúquides (segle XI o
XII) i la mansió d’un paixà otomà del segle XVI.
La muralla té quatre portes, en les quatre direccions dels
punts cardinals. La porta de l’est es coneix com la porta del Tigris o també
com la porta nova, porta Yeni; la porta del nord és la porta Harput o de la
muntanya, en algun lloc l’anomenen també porta Donag; la porta de l’oest és la
porta d’Urfa o d’Anatòlia; i la porta del sud és la porta de Mardin o Bab
al-Tall.
La muralla tenia 78 torres; diuen que aquesta muralla tenia les
parets defensives més amples i més llargues del món, després de la Gran Muralla
Xinesa.
Les portes són de diferents èpoques: la porta d’Harput i la de
Mardin són del 910 dC, mentre que la d’Urfa és del 1183. També les torres són
de diferents èpoques, entre el segle XI i XIII, ja que es van anar fent
renovacions reconstruccions de la
fortalesa.
Entre les portes d’Urfa i de Mardin, hi ha una torre amb una
inscripció i a la part superior i inferior hi ha representades àligues
bicèfales, dos lleons amb cap humà i dos braus. Hi ha una altra torre que
presenta també una inscripció i decoració similar. En canvi, una torre propera
a la porta de Mardin només té una inscripció aràbiga en alfabet cúfic.
A més de les torres les quatre portes d’accés a la ciutat estan
decorades amb símbols de poder: dracs bicèfals, genets caçadors, lleons i
escenes de combat entre lleons i braus.
Les inscripcions que hi ha donen informació sobre les
restauracions i ampliacions que s’hi ha anat fent. Una de les inscripcions diu
que “La porta d’Harput es va construir en el 297 / 909 i es va reparar en el
447 / 1056; la porta d’Urfa es va restaurar i modificar en el 579 / 1183; la
porta de Mardin es va restaurar i modificar en el 297 / 909 i en el en 540 /
1145; l’Ulu Beden i la torre Yedi Kardeşler es van restaurar i modificar en el
605 / 1209; la Keçi Burcu es va restaurar i modificar en el 420-29 / 1029-1037”.
Ho he trobat escrit així, o sigui que suposo que en la
inscripció devia constar-hi l’any en els dos calendaris, musulmà i cristià.
En el parc que hi ha davant de la muralla hi ha la mesquita
Hazreti Süleyman, i el nom del parc és el mateix que el de la mesquita.
Aquesta mesquita es va construir entre el 1155 i el 1169; el
minaret té una inscripció en la que s’indica la data 555 AH (calendari
islàmic), que correspon al 1160 dC. Conté les tombes de Süleyman, fill de
Khalid ibn al-Walid del clan Bekir i els seus seguidors. La forma actual
correspon a una reforma del 1631.
Al costat de la mesquita hi ha el museu arqueològic, que no ens
va donar temps a visitar.
Els Jardins de Hevsel, que ja he dit que juntament amb la
fortalesa firma part del patrimoni de la humanitat, són les set-centes
hectàrees de terres fèrtils que hi ha prop de la riba del riu Tigris.
Aquest jardins apareixen esmentats per primer cop en unes
cròniques aramees del segle IX aC. Amid (actual Diyarbakir) s’havia construït
abans sobre el turó basàltic amb vistes al riu Tigris. Quan l’any 866 aC, el
rei assiri Ashurnasirpal II va assetjar i capturar la ciutat, va destruir
aquests jardins com a mesura de càstig.
Els Jardins Hevsel es van crear entre la ciutat i el riu, amb
l'objectiu de proporcionar aigua i menjar als habitants. Hi ha nombroses fonts
que brollen de sota la roca basàltica i els jardins es divideixen en cinc
terrasses sobre l'actual plana d'inundació del Tigris, que s'han anat formant
al llarg de mil·lennis. Els jardins es consideraven sagrats ja que eren
fonamentals per la subsistència de la població.
L’any 1655 els jardins incloïen les dues ribes del Tigris i es
deia que estaven plens d'horts fragants, vinyes, jardins de roses i jardins
d'alfàbrega. Els viatgers del segle XIX van deixar constància de que havien
vist una gran varietat de verdures i fruites cultivades, com ara melons, raïm i
albercocs; també parlaven de les síndries, que es cultivaven a les illes
sorrenques que es formaven en el llit del riu.
Els horts es van integrar a la ciutat, amb pollancres i arbres
fruiters separant els diferents horts, i les aigües residuals de la ciutat es
van canalitzar per fertilitzar el sòl i per fer funcionar les rodes
hidràuliques. Les moreres es cultivaven per mantenir una indústria de la seda a
la ciutat; també es produïa fusta, a partir d'àlbers i salzes, i s'enviava a la
província de Mossul pel riu.
Actualment, aproximadament un terç dels horts s'utilitzen per
al cultiu d'àlbers; la resta es dedica al cultiu d’una gran varietat de
productes: col, espinacs, enciam, rave, ceba verda, julivert, créixens,
albergínies, carbassa, tomàquets, pebrots i mongetes, préssecs, albercocs,
prunes, cireres, figues, moreres i fruits secs.
Aquests jardins encara es conreen actualment, però es veuen
amenaçats per negocis i habitatges no autoritzats que s'han establert a la base
de la fortalesa. Un altre problema són els canals de drenatge bloquejats i la
qualitat de l'aigua. L'extracció d'aigua més amunt de la vall del Tigris ha
reduït el cabal d'aigua al riu i ha disminuït les inundacions periòdiques de la
plana inundable. Es considera que actualment estan en situació de
vulnerabilitat aquests jardins.
