Nord oest d'Egipte (2011)-16. Oasi de Siwa

Vam arribar a Siwa al vespre. La ubicació del nostre hostal era fantàstica, davant de l’antiga fortalesa, la pega és que els àpats els fèiem al terrat, amb molt bona vista però molt fred.

L’oasi de Siwa, Isiwan, en amazic, es troba  uns 300 km al sud de Marsa Matruh, i a uns 50 km a l’est de la frontera líbia. Com es pot veure en aquest mapa, al nord hi ha alguns turons, i al sud hi ha el Gran Mar de Sorra. El Caire queda força lluny, a uns 550 km.

L’oasi es troba en una depressió, el punt més baix es troba 19 metres per sota del nivell delmar. A l’est hi ha la depressió de Qattara, que conté el segon punt més baix d’Àfrica, amb una altitud de 133 metres sota el nivell del mar; el punt més baix és el llac Assal, a Djibouti.

Aquest oasi té uns 80 km de longitud i 20 km d’amplada. A la zona hi ha diversos llacs i és una de les regions més aïllades d’Egipte. El terreny és fèrtil gracies a les prop de 200 fonts naturals, i als canals de rec. La seva població es dedica a l’agricultura, especialment de dàtils i l’olives.

El nom antic egipci per aquest oasi significava terra de palmeres.

Són berbers, parlen una variant de l’amazic, el siwi o tasiwi; és la regió més oriental on es parla amazic. La majoria de la població té com a segona llengua l’àrab, que han après a l’escola o gràcies a la televisió. Els egipcis d’altres regions no entenen el siwi. Sembla que teixits antics tenen brodades lletres de l’alfabet siwi, un alfabet que ja tenen oblidat. Ara el siwi és una llengua parlada i escrita en alfabet àrab.  

Hi viuen unes 23.000 persones, majoritàriament a Siwa, la població principal, que es troba entre els dos grans llacs salats; a més hi ha altres llogarets a les rodalies.

Una de les moltes fonts que hi ha a la zona és la de Tamussi  o de la núvia; aquí veien les noies a banyar-se abans del casament.

A l’antiguitat aquest oasi havia tingut importància pel comerç internacional, suposo que com a lloc de parada. Una sèrei de tombes faraòniques indiquen que l’oasi ja hauria estat habitat en el 2000 aC. A l’època de la dinastia saïta (664 al 525 aC) era un important centre religiós. Alexandre el Gran, abans de fundar Alexandria va venir Siwa a consultar l’oracle (331 aC) i volia ser enterrat aquí.

Hi ha evidències de que en aquest oasi hi va haver assentaments en el desè mil·lenni aC, però les primeres proves de contactes amb l’antic Egipte són de l’època de la dinastia Saïta; es va datar una necròpolis d’aquesta època (664-525 aC).

Els pobladors grecs de Cirene (Líbia) van establir contacte amb l’oasi al mateix temps que els egipcis (segle VII aC), i el temple de l’oracle d’Amon ja era famós en l’època d’Heròdot (segle V aC); aquest historiador i geògraf grec parlava que aquí hi havia una “font del Sol” que corria més freda a l’hora de calor del migdia. Una llegenda, transmesa per aquest historiador, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 aC) va enviar un exèrcit de 50.000 soldats per atacar la població de l’oasi, però va desaparèixer enmig de la sorra del desert.

L’oracle d’Amon va confirmar a Alexandre el Gran que era un ésser diví i el legítim faraó d’Egipte durant una visita prèvia al començament de la seva campanya de conquesta a Pèrsia, l’any 331 aC. Els romans van usar posteriorment l’oasi com un lloc per a allotjar els desterrats. Sota el seu govern, les profecies de l’oracle van perdre el seu anterior prestigi.

L’evidència sobre l’existència del cristianisme a Siwa és dubtosa i, encara que el 708 els habitants de l’oasi van resistir el setge d’un exèrcit musulmà, probablement no s’hi van convertir fins al segle XII. Un document de l’any 1203 esmenta set famílies vivint a l’oasi, amb només quaranta persones, però després la població va créixer fins a 600 habitants.

Al segle XII, al-Idrisi esmenta que Siwa estava habitada principalment per berbers, amb una minoria àrab; un segle abans al-Bakri va declarar que només hi vivien berbers.

La primera visita d’un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, que va visitar el lloc el 1792 per contemplar l’antic temple de l’oracle.

L’oasi va ser annexionat oficialment a Egipte per Muhàmmad Alí; el representant egipci a Siwa va ser assassinat el 1838.

En algun moment, Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí es va quedar a Siwa durant uns mesos i hi va reunir alguns seguidors; més tard, aquí hi va haver una base dels Sanusiyya en la seva lluita contra els britànics des de 1915 fins al 1917.

A la primavera de 1893, l’explorador i fotògraf alemany Hermann Burchardt va estar per aquí fotografiant la ciutat; aquest material està dipositat al Museu Etnològic de Berlín.

Siwa va ser el lloc d’algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. El Long Range Desert Group de l’exèrcit britànic va tenir una base en aquest oasi, però les unitats de Rommel de l’Afrika Korps van prendre possessió d’aquest lloc en tres ocasions.

Llegeixo que els soldats alemanys es varen banyar nus al llac de l’oracle, en contra dels costums locals que prohibeixen la nuesa pública. El 1942 , mentre la 136ª divisió d’infanteria italiana Giovani Fascisti ocupava l’oasi, es va establir un petit govern titella a l’exili, a Siwa.

El poble siwi és d’origen berber, no està clar l’origen de les tribus que després de deambular pel desert van descobrir aquest oasi amb aigua i terra cultivable. La data exacta de l’assentament aquí no està clara, se situa entre el segle VI i XII. Hi ha un manuscrit del 1102 en que explica les tradicions i costums de Shali, l’antiga fortalesa de Siwa. Segons aquest document, a l’inici eren 40 persones i s’hi detallen el nom de totes elles. Els ancians de Siwa encara coneixen la història i els noms de les famílies que es van venir viure a l’oasi; tenien diferents orígens, hi havia libis, marroquins, algerians, sudanesos, malaisis, nigerians, turcs i saudites. 

Aquí a Siwa també hi havia campanya electoral; passaven amb un cotxe  equipat amb un altaveu. Els cartells de la campanya són curiosos,  hi ha objectes: una aspiradora, una pinta, una ploma, una làmpada, una escala, un ocell...

La població és força estesa i em va sorprendre que hi havia moltes agencies de viatges.

Com he dit al començament, el nostre hostal estava al peu de la ciutat antiga que a la nit estava il·luminada. És una construcció de tova, i aquella nit vam sopar a  dins, però com que el menjador no tenia vidres a la finestra hi feia fred.

Al matí sí que vam esmorzar a la terrassa; hi ha bona vista sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa i sobre el palmerar.