Nord oest d'Egipte (2011)-21. Oasi de Siwa: fortalesa de Shali

Quan vam arribar a Siwa després d'e passar hores gaudint del desert vam anar a veure el que queda de l’antiga fortalesa de Shali.

Els siwi per protegir-se de possibles atacs de tribus àrabs enemigues van construir una fortalesa sobre el turó més elevat de l’oasi. Shali, la ciutat fortificada de Siwa es va construir una mica abans del 1102. Van obrir estretes espitlleres a la roca mateix, per poder veure si s’apropaven estrangers o enemics.

La fortalesa estava protegida amb una resistent porta de fusta de palma, que es tancava durant la nit.  Les cases estaven construïdes en pedra i fang sec, i les teulades eren de fusta de palma.

Allà em vaig comprar un llibre sobre Siwa: “L’oasis de Siwa vue de l’interieur” de Fathi Malim, un antropòleg siwi. Després parlaré una mica més d’aquest llibre i la polèmica que va generar.

Part de la informació sobre Shali l’he tret d’aquest llibre. He dit que es va construir abans del 1102, ja que hi ha un manuscrit siwi d’aquest any en que s’expliquen les tradicions i costums de Shali. En aquest manuscrit es diu que en un primer moment eren 40 persones vivint aquí a Siwa. Una de les famílies de l’oasi encara custodia aquest manuscrit. I l’any 1972 un jove siwi va ser el primer de l’oasi a anar a estudiar a la universitat del Caire.

Quan va redactar aquest llibre, l’any 2000, un dels vells del poble recordava el que l’hi havia explicat el seu avi sobre l’abandonament de Shali. Quan el paixà d’Egipte, Muhàmmad Alí, volia ocupar Siwa, va demanar a la població que es dispersessin i que no visquessin tots en un sol lloc, però van rebutjar la demanda per por que l’ocupessin. Llavors l’exercit egipci es va reunir amb set ancians de Siwa, al desert, suposadament per negociar la pau, però no va ser així sinó que els van matar i van amenaçar als siwi amb els canons. Espantats en no reconèixer aquell so van abandonar la fortalesa, i van construir noves cases a la plana, aprofitant les teulades de les cases que tenien a Shali.

També recordaven quan en el decurs de la Segona Guerra Mundial, cinc avions italians van aterrar a Siwa, i uns dies més tard van començar els bombardejos. Llavors va ser quan fugint de les bombes van córrer a amagar-se a les coves de la muntanya dels morts. Va ser quan van descobrir les tombes. Durant tres anys, uns 4.000 Siwi van viure amagats en aquestes coves.

Una altra versió que he llegit sobre l’abandonament de la ciutat és que hi va haver unes pluges molt fortes que van malmetre molts edificis. En uns llocs parlen de que va ser al segle XIX i en altres que va ser l’any 1926.

Després d’aquests aiguats l’únic que es va reparar va ser la mesquita. La ciutat fortificada va anar-se buidant, ja que la gent es construïa noves cases, conservant el mateix estil, al voltant del turó de Shali. Més tard aquests primers habitatges s’han anat substituint per edificis més moderns de blocs de ciment i teulades metàl·liques.

La funció principal de la fortalesa de Shali era protegir als habitants d’amenaces externes, especialment de les tribus beduïnes que ocasionalment saquejaven l’oasi. La fortalesa també servia com a símbol de poder local i autosuficiència, reflectint el fort sentiment d’independència que tenia la gent de Siwa.

A més de la seva funció militar també era la zona residencial de la població local, que vivia dins del recinte emmurallat. Hi havia també una mesquita i magatzems per a subministraments d’aliments i aigua.

Al llarg dels segles, a mesura que Siwa s’integrava més en l’estat egipci i augmentaven les influències externes, la importància d’aquesta fortalesa va anar minvant.

El material que es feia servir en la construcció a Shali era el karsheef (una barreja local a base d’argila, sal i branques de palmera), un material molt adequat per a l’entorn càlid i àrid del desert.

Llegeixo que aquesta fortalesa va resistir nombrosos atacs de beduïns i d’invasors estrangers.

La fortalesa tenia diverses torres, muralles, edificis residencials, carrerons estrets i sinuosos, dissenyats finalitats defensives. La disposició de la fortalesa permetia als seus habitants protegir-se

Els edificis dins la fortalesa eren de diverses plantes i tenien petites finestres, molt adients per a la defensa. El disseny compacte del fort era tant pràctic com defensiu, ja que permetia moviments ràpids dins del recinte emmurallat quan hi havia una amenaça.

El complex de la fortalesa està format per diverses torres, muralles i edificis residencials, amb carrers estrets i sinuosos dissenyats amb finalitats defensives. La disposició de la fortalesa permetia als seus habitants protegir-se eficaçment de possibles atacants, utilitzant posicions estratègiques per a arquers i defensors.

El Manuscrit de Siwa, que com deia abans, custodia una de les principals famílies de l’oasi, recull els seus costums, alguns tan singulars com el de matrimonis entre homes. Els antics terratinents de Siwa es casaven amb els seus jornalers, anomenats sagal, i no recuperaven la seva llibertat fins a complir els quaranta anys; llavors podien casar-se amb dones. El rei Fuad, que va visitar el lloc el 1928, va prohibir els matrimonis homosexuals, encara que possiblement durant algunes dècades van continuar realitzant-se.

Les dones tenien un paper rellevant ja que s’encarregaven de les decisions financeres. També eren les responsables der criar els fills i és gràcies a elles que s’ha anat transmetent la llengua siwi.

Amb la construcció de la carretera cap a la costa i l’arribada de la televisió, les tradicions de la població siwi estaven amenaçades. Per això Fathi Malim va escriure un llibre, sobre l’oasi i la seva forma de viure, costums i tradicions. Hi ha capítols dedicats al part, el matrimoni, la mort, el folklore i la medicina. Toca molts temes, com per exemple la creença que el pèl de gat atura els malsons, i el fet que la majoria de divorcis es produeixen a causa de conflictes amb la sogra.

La seva intenció era preservar una cultura que estava canviant, però la seva obra va generar controvèrsia a la comunitat. Els governants de Siwa va considerar que l’obra revelava de manera inapropiada secrets preciosos de Siwa. Deien que si mostraven la seva cultura perquè la veies tothom ja no seria no més seva. La gent també volia preservar la seva intimitat, no presentar el lloc com un zoològic. Algunes coses sobre les tradicions del passat tenien que quedar només per a ells.

Quan es va publicar el llibre al desembre del 2001, la tribu de Malim va amenaçar d’expulsar-lo de la seva comunitat. Una persona sense tribu corre el risc de que el matin o li prenguin la terra. Així que Malim va decidir fer una nova edició esborrant el material que els ancians consideraven ofensiu.

Molts dels temes que els xeics consideraven tabú tractaven de la vida privada dels homes siwi, incloent-hi al·lusions a l’homosexualitat, les costums de casament del nuvi, com els xeics castiguen els qui cometen adulteri i al·lusions a famílies desafortunades i pobres. Altres tradicions sí que hi van poder aparèixer, com els costums femenins del matrimoni i els càstigs tradicionals de delictes comuns.

Com a antropòleg, Malim opinava que els fets s’havien d’escriure, que per això va escriure les coses bones i dolentes de la seva societat, però que no havia pensat en la controvèrsia que generaria.

L’avi de Fathi Malim , Senussi Ali Omar ( 1902-1980) va ser el primer guia turístic de l’oasi; gràcies al  contacte amb arqueòlegs, antropòlegs  i turistes va aprendre anglès i francès. En els primers anys, a partir del 1920, no hi havia hotels i els visitants s’allotjaven a casa seva. La vídua va guardar els seus escrits i les cartes de reconeixement de molts als que va ajudar en el seu estudi sobre Siwa.  

La darrera nit a Siwa, un lloc impressionat, tant per la seva història i cultura com per l’entorn. L’hostal on estàvem era molt acollidor, malgrat el fred; a la nit ens posaven unes brases a l’habitació perquè s’escalfés una mica.