Nord oest d'Egipte (2011)-22. De Siwa a Bawiti, a l'oasi de Bahariya

Per venir a Siwa calia un permís i a l’hora de marxar era la policia la que marcava el moment de sortida. No sabíem si vindria un policia dins d’un dels nostres vehicles, si ens seguirien amb un altre vehicle o farien un comboi... No sé quina va ser l’opció. Tinc apuntat que en tot el recorregut fins a l’oasi de Bahariya anàvem trobant controls policials; ens deien que era per assegurar-se que tothom qui havia entrat al desert en sortia i que no es quedava ningú perdut per allà. 

Per sortir de Siwa vam creuar un dels llacs salats, el que hi ha a l’est de la població, per anar a trobar la pista Després un bon tram de camí voreja un altra llac, el llac Zaytoun, que és lleugerament salat.  Després altre cop el desert.

El recorregut és espectacular. Hi ha formacions rocoses blanques i molts fòssils, diferents als que havíem trobat al sud de Siwa. Molts dels fòssils estan incrustats en les formacions rocoses. També hi ha petites dunes i altres trams completament plans.

El desert de sorra, amb les dunes i formacions rocoses blanques em fascina. Al desert em sento lliure i feliç, la seva immensitat, l’aire sec, poder mirar lluny... És una experiència inoblidable. Evidentment dona seguretat anar més d’un vehicle i disposar d’aigua i carburant de reserva.  

Malgrat que estava núvol, es podien veure les tonalitats de la sorra i les roques.

A Siwa ens havien preparat un pícnic: un entrepà de carn i formatge, un tomàquet, fruita i pastissets. Molt complert.

Aquell any 2011 estaven construint la carretera per unir els dos oasis, Siwa i Bahariya, però les obres són complicades ja que la sorra ho cobreix fàcilment.

De camí vam trobar les restes d’una avioneta de la Segona Guerra Mundial; era un munt de ferralla, però encara es podien reconèixer les rodes i la cabina.

De Siwa a Bawiti, a l’oasi de Bahariya hi ha 410 km. Vam sortir a les 9 del matí i vam arribar que devien ser ja les 6 de la tarda.