El dia següent el vam dedicar a visitar els altres llocs
emblemàtics de la ciutat. Abans ja he posat alguns mapes en els que es veu que
la població s’estén al llarg de la costa, en una franja no massa ampla ja que
està limitada pels llacs, que té al darrera, com el Mareotis. En aquest mapa he marcat els llocs
que vam visitar.
El fort o ciutadella de Qaitbay és una fortalesa defensiva del
segle XV. Aquesta va ser una de les fortaleses defensives més importants de la
costa mediterrània. Està situada a l’entrada del port oriental, a la punta de
l’illa de Faros.
El fort es va erigir a on hi havia hagut l’antic far
d’Alexandria, que era una de les Set Meravelles del Món Antic. Es van fer
moltes modificacions estructurals al far després de la conquesta àrab d’Egipte,
però el far va continuar funcionant durant molts segles. La restauració va
començar cap a l’any 880 dC. Durant el segle XI hi va haver un terratrèmol que
va causar danys al far; va sobreviure la part inferior però només podia servir
com a torre de vigilància, i es va construir una petita mesquita a la part
superior.
La destrucció total del far va ser deguda a dos importants
terratrèmols posteriors, els anys 1303 i 1323.
Cap a l’any 1480, el sultà mameluc circassià Al-Ashraf Qaitbay
va fortificar aquest indret, com a part del seu pla de construcció d’edificis
defensius a la costa, per protegir-se dels turcs que en aquell moment
amenaçaven Egipte. Va construir la fortalesa i hi va col·locar una mesquita.
La ciutadella va continuar funcionant durant la major part del
període mameluc, el període otomà i el període modern, però després del
bombardeig britànic d’Alexandria el 1882, va quedar descuidada. Va ser al segle
XX quan es va restaurar.
El fundador de la ciutadella de Qaitbay era un soldà circassià
que va néixer cap a l’any 1423. Era un mameluc que havia arribat a Egipte de
jove, amb menys de 20 anys. Comprat per Al-Ashraf Bersbay, va romandre entre
els seus assistents fins que Bersbay va morir. Després, el soldà Jaqmaq va
comprar Qaitbay i més tard li va concedir la llibertat. Qaitbay va ocupar
diversos càrrecs; va ser cap de l’exèrcit durant el govern del soldà
Timurbugha, i quan aquest va ser destronat, Qaitbay va ser nomenat soldà, en el
1468.
Qaitbay tenia molta afició a l’art i l’arquitectura i va crear
un càrrec important dins del sistema administratiu de l’estat. Va fer construir
molts edificis a la Meca, Medina i Jerusalem; a Egipte hi ha uns 70 edificis
renovats atribuïts a ell, entre els quals hi ha mesquites, madrasses, sabils
(construccions on se servia aigua), Kuttabs (escoles elementals), cases,
edificis militars com les ciutadelles d’Alexandria i de Rosetta (actual
Rashid).
Durant tot el període mameluc, i gràcies a la seva ubicació
estratègica, tots els governants que van venir després de Qaitbay van seguir
mantenint el fort en bon estat.
El soldà Qansuh al-Ghuri va dedicar una atenció especial a la
Ciutadella. La va visitar diversos cops i va augmentar la força de la
guarnició, proporcionant-li diverses armes i equipaments. Va incloure-hi una
gran presó feta per als prínceps i els homes d’estat que el soldà mantenia
allunyats del seu favor per alguna raó.
Quan els otomans van conquerir Egipte van utilitzar la
ciutadella com a refugi, com havien fet amb la ciutadella de Saladí al Caire.
La mantenien en bon estat la van equipar amb infanteria, artilleria, una
companyia de tambors i trompetistes, picapedres i fusters.
Quan l’exèrcit otomà va començar a debilitar-se la ciutadella
va anar perdent importància militar. L’any 1798, durant l’expedició francesa a
Egipte, va caure en mans de les tropes franceses, principalment a causa de la
debilitat de la guarnició de la Ciutadella i el poder de les armes modernes
franceses d’aquell moment.
Quan Muhammad Ali Paixà es va convertir en el governant
d’Egipte el 1805, va renovar l’antiga ciutadella, restaurant i reparant les
seves muralles exteriors, i la va equipar amb les armes més modernes de l’època.
La ciutadella va seguir interessant als successors de Mohammed
Ali fins a l’any 1882, quan va tenir lloc la Revolta d’Orabi. La flota
britànica va bombardejar Alexandria l’11 de juliol de 1882 i va danyar una gran
part de la ciutat, especialment a la zona de la ciutadella. Aquest atac va
esquerdar la fortalesa, causant grans danys. Les façanes nord i oest van quedar
greument malmeses a causa de les explosions de canons, dirigides directament a
l’estructura. La façana occidental va quedar completament destruïda, deixant-hi
grans forats.
La Ciutadella va romandre descuidada fins al 1904, quan el
Ministeri de Defensa va restaurar els pisos superiors. El rei Farouk volia
convertir la Ciutadella en una casa de descans reial, així que va ordenar una
ràpida renovació.
Després de la revolució de 1952, les tropes navals egípcies van
convertir l’edifici en un Museu Marítim. La major restauració data de 1984.
