Per a fer les visites per l’oasi vam anar amb carros tirats per burros.
Durant la Segona Guerra Mundial els habitants de l’oasi es van
refugiaren aquestes tombes per a protegir-se dels bombardejos. Per escapar dels
bombardejos es van amagar a les coves que hi havia a la muntanya i llavors va
ser quan van descobrir les tombes del’època greco-romana.
En una de les tombes al sostre hi ha representada la deessa
Nut; el sol entra pel seu capi surt per la vagina, i quan passa per l’interior
del cos, representa la nit. Això és el que tinc anotat, per tant és el que ens
devien explicar.
Impressiona la quantitat de forats amb tombes que hi ha per tota la muntanya. De d’aquí dalt es veu un dels grans llacs salats de l’oasi.
Tornem a pujar als carros i anem cap al següent punt de parada, el temple de l’oracle.
El Temple de l’Oracle és un dels llocs religiosos més
significatius i antics d’Egipte. És famós per ser la llar de l’oracle d’Amon,
un dels oracles més importants del món antic. Situat al remot desert occidental
d’Egipte, el temple va guanyar notorietat per la seva associació amb el déu
Amon i pel seu paper en oferir guies profètiques a les persones, incloent-hi
reis i governants de tot el món antic.
L’Oracle de Siwa era considerat un dels oracles més importants
del món antic, juntament amb altres com l’Oracle de Delfos a Grècia. La guia
proporcionada pels sacerdots d’Amon va influir en molts esdeveniments històrics
significatius, incloent-hi la legitimitat dels governants, les campanyes
militars i les decisions dinàstiques.
El paper de l’oracle era especialment crític en temps
d’incertesa política, ja que la gent creia que la voluntat d’Amón podia
determinar el destí dels regnes i individus.
Alexandre el Gran, durant la seva conquesta d’Egipte l’any 332
aC, va visitar aquest oracle; la seva visita és un dels esdeveniments més
famosos vinculats al temple.
Aquesta declaració de l’oracle va ajudar a consolidar la
posició d’Alexandre a Egipte, ja que va ser acceptat tant com a conqueridor
militar com a governant designat divinament. Aquest esdeveniment també va
augmentar molt el seu poder i legitimitat com a governant d’Egipte i d’una
regió mediterrània més àmplia.
El temple consta de diverses cambres i sales, incloent-hi la
sala més important, la cambra de l’oracle, on tenien lloc les consultes amb el
déu Amon. A l’interior del temple, hi ha relleus i inscripcions que representen
escenes del déu Amon, processons reials i els faraons que visitaven el temple.
Les respostes de l’oracle sovint eren críptiques i obertes a
interpretació, permetent als déus guiar en tot, des d’estratègies polítiques
fins a decisions personals.
Aquest oracle no era tan sols emprat pels egipcis, els
governants i líders estrangers també el consultaven, convertint-lo en una
institució religiosa i política clau en el món mediterrani antic.
El temple va patir l’erosió i desastres naturals, i està en
gran part en ruïnes. Malgrat això, continua sent un jaciment arqueològic
important a Egipte.
La cambra de l’oracle era la sala central, on el sacerdot
d’Amon feia les profecies i oferia orientació a aquells que consultaven
l’oracle.
El santuari era la zona més interior del temple, i és on es
realitzaven els rituals dedicats a Amon.
El disseny del temple reflecteix l’arquitectura típica dels
temples de l’antic Egipte, amb grans columnes, pilars de pedra i amplis patis,
tots construïts amb pedra calcària local.
Hi ha moltes històries sobre la fundació del temple. Una parla
de dues sacerdotesses que van ser desterrades de Tebes al desert. Un va fundar
el Temple de Dodona a Grècia, l’altre el Temple de l’Oracle aquí a Aghurmi.
Com he dit era un dels oracles més venerats de l’antiga
Mediterrània, el seu poder era tal que alguns governants buscaven el seu
consell mentre d’altres enviaven exèrcits per destruir-lo.
Més coses sobre aquest oracle. Diuen que al rei Cambises de
Pèrsia, fill de Cir el Gran i conqueridor d’Egipte, l’oracle l’hi havia predit
que les seves conquestes africanes aviat anirien a menys, i va ser així. L’any
524 aC, Cambises va enviar, des de Luxor, un exèrcit de 50.000 homes per
destruir l’oracle de Siwa. Tot l’exèrcit va desaparèixer sense deixar rastre,
enterrat als mars de sorra entre Siwa i els oasis de l’interior de l’Egipte, i
que jo sàpiga, fins al moment no se n’ha trobat cap rastre.
Els grecs de Grècia van conèixer l’oracle a través dels grecs
de Cirene, i Esparta fou la primera ciutat que s’hi va connectar i van seguir
Tebes, Olímpia, Dodona, Elis i d’altres. També els atenencs van enviar-hi
algunes consultes.
La identitat de la deïtat originalment honorada a Siwa és
difícil de definir, probablement és una variant líbia d’Amon. Quan els egipcis
van prendre el control de l’oasi, van interpretar la deïtat com una variant
local del seu Amón de Tebes com a part d’una estratègia d’expansió cap a la mar
Mediterràni. La dinastia saïta va avançar amb el desenvolupament i l’ampliació
d'un temple, probablement ja construït per dinastes libies. Ahmose II és
probablement el faraó que va estar darrere de la construcció del temple durant
el període tardà. Malgrat la destrucció el 1970 de les cases que l’amagaven,
amb el que queda de l’antic temple costa imaginar el seu esplendor.
