27 de gener 2026

Nord oest d'Egipte (2011)-17. Oasi de Siwa: la muntanya dels morts i el temple de l'oracle

 Per a fer les visites per l’oasi vam anar amb carros tirats per burros.

 Gebel al-Mawta, la Muntanya dels morts

La Muntanya dels morts, el nom àrab Gebel al Mawta, és una necròpolis amb tombes tallades a la roca, de diferents èpoques; hi ha tombes de la dinastia XXVI (segles VII i VI aC) i de l’època ptolemaica (segles VI-IV aC). Aquest és un dels testimonis més importants de la presencia grega i egípcia a l’oasi de Siwa.

Durant la Segona Guerra Mundial els habitants de l’oasi es van refugiaren aquestes tombes per a protegir-se dels bombardejos. Per escapar dels bombardejos es van amagar a les coves que hi havia a la muntanya i llavors va ser quan van descobrir les tombes del’època greco-romana. 

Hi ha diferents tombes, amb frescos, algunes estaven ben conservades, d’altres no tant.

En una de les tombes al sostre hi ha representada la deessa Nut; el sol entra pel seu capi surt per la vagina, i quan passa per l’interior del cos, representa la nit. Això és el que tinc anotat, per tant és el que ens devien explicar. 

Impressiona la quantitat de forats amb tombes que hi ha per tota la muntanya. De d’aquí dalt es veu un dels grans llacs salats de l’oasi.









Tornem a pujar als carros i anem cap al següent punt de parada, el temple de l’oracle.

 Temple de l’Oracle

El Temple de l’Oracle és un dels llocs religiosos més significatius i antics d’Egipte. És famós per ser la llar de l’oracle d’Amon, un dels oracles més importants del món antic. Situat al remot desert occidental d’Egipte, el temple va guanyar notorietat per la seva associació amb el déu Amon i pel seu paper en oferir guies profètiques a les persones, incloent-hi reis i governants de tot el món antic.

L’Oracle de Siwa era considerat un dels oracles més importants del món antic, juntament amb altres com l’Oracle de Delfos a Grècia. La guia proporcionada pels sacerdots d’Amon va influir en molts esdeveniments històrics significatius, incloent-hi la legitimitat dels governants, les campanyes militars i les decisions dinàstiques.

El paper de l’oracle era especialment crític en temps d’incertesa política, ja que la gent creia que la voluntat d’Amón podia determinar el destí dels regnes i individus.

Aquest temple va ser un dels centres religiosos més influents de l’antic Egipte; la gent venia de tot arreu per consultar l’oracle per obtenir orientació sobre qüestions polítiques, guerres i qüestions personals. El temple estava dedicat a Amon, un dels déus més importants d’Egipte, i era reconegut per les seves habilitats profètiques.

Alexandre el Gran, durant la seva conquesta d’Egipte l’any 332 aC, va visitar aquest oracle; la seva visita és un dels esdeveniments més famosos vinculats al temple.

Després de conquerir Egipte, Alexandre va viatjar a Siwa per consultar l’oracle. Segons fonts històriques, l’oracle va confirmar Alexandre com el “fill d’Amon”, reforçant la seva creença de que tenia ascendència divina.

Aquesta declaració de l’oracle va ajudar a consolidar la posició d’Alexandre a Egipte, ja que va ser acceptat tant com a conqueridor militar com a governant designat divinament. Aquest esdeveniment també va augmentar molt el seu poder i legitimitat com a governant d’Egipte i d’una regió mediterrània més àmplia.

La data exacta de construcció del temple és incerta, però es creu que es va edificar durant la dinastia saïta (664-525 aC) i posteriorment es va ampliar i es va continuar utilitzant durant el període grecoromà. El temple està construït principalment amb pedra calcària local i presenta els elements arquitectònics típics dels temples egipcis antics, incloent-hi pilars, columnes i patis.

El temple consta de diverses cambres i sales, incloent-hi la sala més important, la cambra de l’oracle, on tenien lloc les consultes amb el déu Amon. A l’interior del temple, hi ha relleus i inscripcions que representen escenes del déu Amon, processons reials i els faraons que visitaven el temple.

L’Oracle de Siwa era una font de consell diví molt respectada i sol·licitada. Es creia que el déu Amon es comunicava amb el món a través dels seus sacerdots al temple. Aquests sacerdots interpretaven signes, somnis o fenòmens físics per oferir consells i prediccions.

Les respostes de l’oracle sovint eren críptiques i obertes a interpretació, permetent als déus guiar en tot, des d’estratègies polítiques fins a decisions personals.

Aquest oracle no era tan sols emprat pels egipcis, els governants i líders estrangers també el consultaven, convertint-lo en una institució religiosa i política clau en el món mediterrani antic.

Com molts altres temples de l’antic Egipte, el Temple de l’Oracle de Siwa va començar a decaure després de la cristianització d’Egipte i la posterior islamització. Durant els períodes cristià i islàmic primerenc, els temples com aquest de Siwa van ser abandonats, reutilitzats o destruïts.

El temple va patir l’erosió i desastres naturals, i està en gran part en ruïnes. Malgrat això, continua sent un jaciment arqueològic important a Egipte.

La cambra de l’oracle era la sala central, on el sacerdot d’Amon feia les profecies i oferia orientació a aquells que consultaven l’oracle.

Les parets del temple estan adornades amb relleus que representen escenes del déu Amon, figures reials i actes cerimonials associats al temple. Alguns relleus també inclouen referències a Alexandre el Gran.

El santuari era la zona més interior del temple, i és on es realitzaven els rituals dedicats a Amon.

El disseny del temple reflecteix l’arquitectura típica dels temples de l’antic Egipte, amb grans columnes, pilars de pedra i amplis patis, tots construïts amb pedra calcària local.

Les restes de l’antic temple de l’oracle, amb algunes inscripcions que daten del segle IV aC, es troben a les ruïnes del poble d’Aghurmi, a 4 km de Siwa.

Hi ha moltes històries sobre la fundació del temple. Una parla de dues sacerdotesses que van ser desterrades de Tebes al desert. Un va fundar el Temple de Dodona a Grècia, l’altre el Temple de l’Oracle aquí a Aghurmi.

Com he dit era un dels oracles més venerats de l’antiga Mediterrània, el seu poder era tal que alguns governants buscaven el seu consell mentre d’altres enviaven exèrcits per destruir-lo.

Llegeixo que la paraula Siwa prové de l’àrab Wahat Siwah, que significa “Protector del déu sol egipci Amon-Ra”.

Més coses sobre aquest oracle. Diuen que al rei Cambises de Pèrsia, fill de Cir el Gran i conqueridor d’Egipte, l’oracle l’hi havia predit que les seves conquestes africanes aviat anirien a menys, i va ser així. L’any 524 aC, Cambises va enviar, des de Luxor, un exèrcit de 50.000 homes per destruir l’oracle de Siwa. Tot l’exèrcit va desaparèixer sense deixar rastre, enterrat als mars de sorra entre Siwa i els oasis de l’interior de l’Egipte, i que jo sàpiga, fins al moment no se n’ha trobat cap rastre.

Els grecs de Grècia van conèixer l’oracle a través dels grecs de Cirene, i Esparta fou la primera ciutat que s’hi va connectar i van seguir Tebes, Olímpia, Dodona, Elis i d’altres. També els atenencs van enviar-hi algunes consultes.

Aquest temple se situa al nord-oest del turó rocós d’Aghourmi, que havia sigut antigament la capital de l’oasi. Es trobava a la cruïlla de diferents cultures, incloent-hi Cirene, Egipte i el món mediterrani.

La identitat de la deïtat originalment honorada a Siwa és difícil de definir, probablement és una variant líbia d’Amon. Quan els egipcis van prendre el control de l’oasi, van interpretar la deïtat com una variant local del seu Amón de Tebes com a part d’una estratègia d’expansió cap a la mar Mediterràni. La dinastia saïta va avançar amb el desenvolupament i l’ampliació d'un temple, probablement ja construït per dinastes libies. Ahmose II és probablement el faraó que va estar darrere de la construcció del temple durant el període tardà. Malgrat la destrucció el 1970 de les cases que l’amagaven, amb el que queda de l’antic temple costa imaginar el seu esplendor.

El caràcter multicultural i marginal d’aquest oracle, en comparació amb santuaris com el de Delfos, que estaven sotmesos a una gran pressió política, va fer que fos convocat a estratègies de mediació cultural, mentre que s’utilitzava com a model anti-persa, ja que, segons les tradicions, Cambises es va comprometre a destruir l’oracle durant la seva dominació sobre Egipte. També va ser en aquesta perspectiva que Alexandre i l’elit grec-macedònia van utilitzar el missatge promulgat per l’oracle, des d’una perspectiva anti-persa, per legitimar l’aliança d’Egipte en la guerra que el conqueridor portava a terme contra el gran rei.