Nord oest d'Egipte (2011)-13. Alexandria, catacombes de Kom el-Shoqafa i barri d'Anfushi

Catacumbes de Kom el-Shoqafa

Tinc anotat que vam anar a unes catacumbes, que eren impressionants, molt espaioses; també que hi havia una barreja de coses de diferents èpoques, faraòniques, romanes i gregues. Moltes sales i nínxols amb gravats fantàstics. El pis inferior estava inundat i no s’hi podia accedir. Tan sols tinc una fotografia. Tinc també anotat que aquestes catacumbes són una de les set meravelles del mon antic.

He llegit que sota del Serapeu hi havia unes catacumbes, però per la impressió que em van fer suposo que el que vam visitar va ser el cementiri reial de Kom el-shoqafa. O sigui que la informació que poso aquí és sobre aquesta necròpolis. Potser no deixaven fer fotografies.

Les catacumbes es van anomenar Kom el- Shoqafa, que significa Turó de Fragments, perquè la zona solia contenir un munt de fragments de terracota, formats principalment per gerres i objectes de fang. Aquests objectes eren deixats per aquells que visitaven les tombes, que portaven menjar i vi per al seu consum durant la visita. Acabada la visita no volien retornar els recipients a casa seva després d’haver estat en un cementiri, i els devien trencar.

La necròpolis consta d’una sèrie de tombes alexandrines, estàtues i objectes arqueològics del culte funerari faraònic amb influències hel·lenístiques i de l’Imperi Romà primerenc. En aquestes catacumbes es fusionen atributs culturals romans, grecs i egipcis; algunes estàtues són d’estil egipci, però porten roba i pentinats romans.

Hi ha una escala circular, que sovint s’utilitzava per transportar els cossos dels difunts pel mig, condueix fins a les tombes que es van excavar a la roca al segle I i principis del II dC; originalment era una tomba privada d’una sola família, però després es va convertir en cementiri públic per als romans rics.

Aquesta necròpolis es va utilitzar fins al segle IV. En època de Muhammad Ali es va fer servir com a cantera. Es va descobrir per casualitat en el 1892. Es diu que un burro va caure en un forat de 12 metres de fondària. Després de la seva descoberta van quedar submergides per l’aigua. L’any 1995 per salvar les catacumbes es va decidir construir sis pous de 40 metres de fondària i que només quedes submergit el el nivell inferior.

És una necròpolis de 30 metres de profunditat, dividida en tres nivells, amb decoracions de baix relleus mescla d’art egipci i grecoromà. Una escala de cargol du fins al primer pis, on hi ha un vestíbul amb dos nínxols, que porta fins a una sala circular; aquesta sala té un pou circular al centre i al costat una sala amb 4 pilars, que era un saló de banquets funeraris on amics i familiars es reunien en sofàs de pedra coberts amb coixins, tant en el moment de l’enterrament com en futures visites commemoratives. A l’extrem de la sala hi ha una escala que du al segon nivell.

En el segon nivell hi ha la cambra principal, amb decoracions gregues a l’entrada, com Atenea, deessa de la guerra, la civilització i la saviesa, i Medusa, el monstre femení. Hi ha el disc solar amb dues serps amb les corones de l’Alt i el Baix Egipte. A la cambra hi ha tres nínxols excavats a la roca, cadascun amb un sarcòfag. Hi ha també 4 columnes, i decoracions de divinitats egípcies antigues, com Anubis (el déu amb cap de xacal) vestit com un soldat romà i Sobek amb vestit militar. En aquest nivell hi ha la majoria de les tombes de les catacumbes.

El nivell més baix és el que està submergit a l’aigua.

Una de les sales s’anomena de Caracalla, ja que conté els ossos dels cavalls d’aquest emperador. He llegit que aquestes tomba es va crear l’any 215 dC.

Barri d’Anfushi

Tinc apuntat que després vam anar al barri d’Anfushi, que es troba a l’antiga península de Faros. Aquest és un dels barris més antics d’Alexandria. El nom del barri pot fer referència a Augusto Anfossi, un instructor d’artilleria en època de Muhammad Ali i més tard coronel.

L’any 1901 es van descobrir unes tombes de l’època ptolemaica i de l’inici de l’era romana.

M’agrada fotografiar carrers i l’activitat quotidiana de la gent, encara que no sigui fotogènic. És una forma de recordar el lloc de forma més completa.