La plaça Tahrir es troba en l’extrem occidental de l’històric
carrer Qasr al-Ayn i prop del pont Qasr al-Nil, que creua el riu Nil.
Circumval·lant la plaça, hi ha el Museu Egipci, l’edifici de la seu Partit
Nacional Democràtic (PND), el Mogamma, un edifici governamental, la seu de la
Lliga Àrab, l’Hotel Nil i el campus de la Universitat Americana del Caire. A la
plaça, hi ha una estàtua del xeic Omar Makram, erigida l’any 2003. No sé si
segueix sent-hi ja que he trobat que es va renovar entre 2019 i 2020 convertint
aquesta plaça històrica en una mena de museu a l’aire lliure amb monuments de
l’antic Egipte. Algunes veus crítiques diuen que s’ha volgut fer desaparèixer
el record del que hi va passar en el 2011.
Aquella tarda la plaça em va semblar més gran que quan hi vam
treure el nas el dia abans. Al voltant dels acampats hi havia paradetes de
menjar i begudes, essencialment te.
El Caire, em va semblar diferent als meus records per
l’absència de turisme, però en el trànsit i els embussos de cotxes no havia
canviat. Creuar al carrer sempre era una odissea i t’havies de decidir i
arriscar-te, sinó, no creuaves mai. La meva estratègia en aquests casos es
posar-me a la vora de gent local i aprofitar quan creuen ells.
Més tard vam anar a fer una copa al bar d’un hotel; estava molt tranquil, com si fos temporada baixa. De fet, encara que per calendari era temporada alta, la situació política feia que fos temporada baixa, amb un minse nombre de turistes.
