Des del fort vam anar tornant cap al centre de la ciutat, creuant un mercat, fins arribar a la columna de Pompeu.
El Serapeu i la columna de Pompeu
Estava dedicat a Serapis, una deïtat sincrètica creada a
l’època dels Ptolomeus, amb característiques dels déus egipcis Osiris i Apis, i
una aparença física similar al déu grec Zeus. Així Serapis apel·lava tant a
egipcis com a grecs i el seu culte es va convertir en un dels cultes
alexandrins més importants.
Segons relats antics el Serapeu era el temple més grandiós
d’Alexandria; en el complex hi havia també santuaris per a Harpòcrates i Isis,
que juntament amb Serapis formaven la Trinitat d’Alexandria. A les
instal·lacions del temple hi havia també una tomba simbòlica del bou sagrat
Apis, així com passadissos subterranis on s’hi celebraven cultes mistèrics, i
una biblioteca associada a la gran Biblioteca d’Alexandria.
A finals del segle I dC el Serapeu va patir un incendi i va
quedar parcialment destruït. Durant l’època romana es va construir al mateix
lloc un temple més gran.
https://egiptoprofundo.org/lugaresarqueologicos/el-serapeum-de-alejandria/
Els estudis arqueològics indiquen que hi havia un gran pati amb columnes, que envoltava el temple principal. L’any 289 en aquest pati s’hi va erigir la columna de Dioclecià, una columna de granit vermell de 30 metres d’alçada, que commemorava la seva victòria sobre una rebel·lió egípcia, tal como s’indica en una inscripció grega a la seva base.
L’any 391 dC, els cristians van destruir el Serapeu; això
passava dos anys després de que l’emperador Teodosi ordenés tancar tots els
temples pagans de l’Imperi Romà.
El temple va tenir activitat durant segles i era visitat per
tota mena de pelegrins, fins que l’any 391, el patriarca cristià d’Alexandria,
Teòfil, va destruir l’edifici, al capdavant d’una multitud enfurismada que
pretenia desterrar de la ciutat els cultes pagans, i destruir el monument que
com a déu s’havia fet erigir Dioclecià, el principal impulsor de les
persecucions contra els cristians.
S’accedia al lloc sagrat pujant cent esglaons, l’exterior
estava recobert de marbre, i les parets interiors recobertes de metalls
preciosos. Allà hi havia col·locada la monumental estàtua de Serapis.
La columna de Pompeu, o de Dioclecià, és de granit vermell
d’Assuan i és la major columna de la victòria construïda fora de les capitals
imperials de Roma i Constantinoble.
La columna coríntia originalment sostenia una colossal estàtua
de pòrfir de l’emperador amb armadura. Aquest és l’únic monument antic de la
ciutat que es conserva en el seu lloc original.
Hi ha una certa controvèrsia sobre aquesta columna, mal
anomenada de Pompeu. Els investigadors del segle XIX van demostrar que el fust
és d’una columna del Serapeu, destruït al 391, molt després del regnat de
Dioclecià. La columna té un basament fet amb fragments que procedeixen d’altres
monuments: s’aprecien restes de jeroglífics amb els noms de Seti I i d’un faraó
de la dinastia Saïta. Aquesta barreja d’elements reutilitzats explicaria la
inscripció que fa referènica a Dioclecià, que procediria també d’un altre
monument. Algun historiador situa l’erecció de la columna al voltant del regnat
de l’emperador Arcadi (395-408).
En aquest recinte arqueològic hi ha un nilòmetre.
En l’època faraònica els nilòmetres estaven als temples, i
durant el període grecoromà, van seguir construint-se dins del recinte del
temple. El nilòmetre que hi ha aquí al Serapeu és de l’època del regnat de
Ptolemeu III Euergetes, al III aC. Es troba al nord-est del temple i està
connectat amb el Nil a través d’un canal. No es van trobar escales de mesura
gravades a la paret d’aquest nilòmetre, però podria ser que els graons de
l’escala servissin com a escala de mesura.
