Nord oest d'Egipte (2011)-5. El Caire, mesquita i madrassa al-Azhar

La darrera mesquita que vam visitar es troba a la vora del mercat de Khan Khalili, és la mesquita i madrassa Al-Azhar

La mesquita d’al-Azhar és una de les mesquites més importants del Caire des del punt de vista històric, religiós i arquitectònic. Es troba al centre de l’antiga ciutat fatimita.

La primera fundació és del període fatimita, 970-972, i en el decurs dels segles ha sofert moltes modificacions. Des de la fundació ha funcionat gairebé sempre com a centre d’ensenyament, funció que encara conserva tot i que ara aquesta activitat, que atrau estudiants d’arreu del món, s’ha desplaçat a altres edificis, i la mesquita roman principalment com a centre religiós.

Al-Azhar es va fundar com a mesquita central de la nova ciutat d’al-Qàhira (el Caire). No porta ni el nom del seu fundador, el califa al-Muïzz (952-975), ni el de Jàwhar as-Siqil·lí, el militar que va portar a terme l’establiment de la nova ciutat i de la mesquita, com seria habitual. El califa al-Muïzz va entrar al Caire en el mes de ramadà de 973 i va dirigir la pregària en aquesta mesquita acompanyat de Jàwhar.

L’any 988 es va fundar una escola a la mesquita, i des de llavors al-Azhar ha sigut un important centre d’ensenyament i no únicament religiós. Era un centre xiïta que va passar hores baixes en l’època aiúbida (sunnita) fins que els mamelucs la van tornar a impulsar i és des d’aquella època que gaudeix de renom. Els professors no rebien cap mena de salari per la seva feina, molts d’ells eren pobres o bé tenien altres mitjans de subsistència.

El 1774 l’emir Muhàmmad Abu-dh-Dhàhab va impulsar la prestigiosa biblioteca, creada ja al segle XIV.

Poc després de la construcció van començar a fer-s’hi modificacions: el 1009, el califa al-Hàkim; el 1125, el califa al-Àmir i especialment el califa al-Hàfidh (1130-1149) que va aixecar una nova galeria d’arcades al voltant del pati central.

A l’època aiúbida va perdre la condició de mesquita del divendres, que va passar a la mesquita d’al-Hàkim.

A l’època dels mamelucs es van fer modificacions importants. El 1266 el soldà Bàybars I li va retornar l’oració del divendres. També va reconstruir totalment el minaret de l’entrada. El 1303 es van fer diverses restauracions motivades pel terratrèmol que va afectar la ciutat.

A la mateixa època s’hi van afegir tres madrasses: la primera, patrocinada per Bàybars II en 1309-1310, s’ha modificat posteriorment, la segona en 1339-1340 impulsada per l’emir Aqbughà, amb el seu minaret propi. La tercera de caràcter funerari, de l’època de Jàwhar al-Qanqabaí, aixecada el 1440.

L’any 1397 el soldà Adh-Dhàhir Barquq va fer construir un nou minaret, que es va haver de refer completament dos cops, el 1424 i encara més endavant. El soldà Al-Àixraf Qàit-bay (1468-1496) va aixecar un nou minaret. En 1510 el soldà Qànsawh al-Ghawrí (1501-1516) construeix el minaret doble, que encara es conserva.

En època otomana, també es van fer modificacions a la mesquita, notablement per obra del prolífic constructor Abd-ar-Rahman Katkhudà. L’any 1753 es va fer una important ampliació de la sala d’oracions, i es va afegir una nova façana amb una doble porta. També es van fer modificacions a les façanes secundàries i finalment hi va afegir el seu propi mausoleu.

Quan vam visitar aquesta madrassa hi havia un home vestit de civil, però amb una pistola sobresortint de la butxaca que ens anava seguint per tot arreu; quan vam preguntar qui era ens van dir que era de la policia, per a la nostra seguretat.

Ens van dir que en aquesta madrassa hi ha gent de tot arreu estudiant.