Mesquita d’Abu al-Abbas al-Mursi
Abu al-Abbas al-Mursi va morir l’any 1286 dC i va ser enterrat
en un petit cementiri a la localitat de Bab al-Bahr. Més tard, es va construir
un petit qubba a sobre, que es va convertir en un santuari. L’any 1307, es va
construir una mesquita sobre el santuari, amb finançament de Zain al-Din
al-Qattan, un comerciant i xeic sufí d’Alexandria. L’emir mameluc d’Alexandria
va reconstruir la mesquita el 1477.
Diuen que l’estructura final de la mesquita va servir
d’inspiració per a la gran mesquita Sheikh Zayed d’Abu Dhabi, que es va
completar l’any 2007.
A l’interior els terres estan coberts de marbre blanc i les
parets estan fetes d’una combinació de pedra artificial i mosaic.
Les columnes són de granit, quatre d’elles són d’un granit més
dur, dissenyades a Itàlia, per suportar la pesada cúpula. Al fons hi ha la
tomba d’Abu al-Abbas al-Mursi i tres dels seus deixebles, i hi ha també les
tombes de tres místics de la família Ashraf.
Llegeixo que el conjunt de la mesquita està uns 3 metres més
elevat que el seu entorn; diuen que era un moviment estratègic contra els
bombardejos aeris en temps de guerra.
L’edifici té una biblioteca amb uns 3.000 manuscrits de
teologia islàmica, estudis de la llengua àrab i literatura clàssica.
Espero no confondre les fotografies i posar en cada lloc les
que toquen.
Mesquita Sidi Yaqut al-Arsh
La mesquita Sidi Yaqut al-Arsh rep el nom d’un imam que va
viure a Alexandria durant el segle XIII.
Abans he comentat que les tres mesquites estaven en una plaça,
i és així, però la situació de les tres mesquites és al voltant d’un shan, un
pati o espai obert religiós. Les tres mesquites estan relacionades: Abu
al-Abbas al-Mursi era el mestre, al Busiri un deixeble seu i Yaqut al-Arsh era
deixeble i també el seu gendre.
Com explicava abans, l’any 1934, el rei Fouad I va ordenar la
construcció d’un sahn per una mesquita d’Abu al-Abbas ampliada, per , una nova mesquita construïda al lloc de la
zàuiya de Busiri, i una nova mesquita sobre la tomba de Yaqut. Tots els
edificis de la zona van ser àmpliament renovats i construïts per l’arquitecte
italià Mario Rossi, que va participar en la planificació del disseny i la
decoració de les mesquites fins a la finalització de tot el projecte el 1943.
A l’interior, el sostre de la mesquita reposa sobre sis
columnes octogonals de mosaic amb bases decorades i coronades amb capitells
d’estil àrab. La porta central condueix al santuari, una nínxol quadrat fet de
fusta preciosa que es troba al centre de la sala i conté la tomba de Yaqut
al-Arsh.
La ciutat em va semblar força bruta, amb carrerons plens
d’aigua, escombraries...,edificis bonics però que necessitaven una restauració.
Tenia un aire força decadent, al menys pels carrers que vam voltar, sobretot la
part antiga de la ciutat. Hi havia molts, cafès, cases de te, terrasses, homes
fumant la xixa, noies amb aire decidit i amb moltes ganes de parlar, tot i que
vagin tapades, amplis somriures... la gent em va semblar molt amable,
encantadora.
Ciutat de contrastos, carrerons, basars, atapeïment de coses,
fins i tot a les voreres... i el gran passeig costaner, la corniche, amb ambient mediterrani.
