Nord oest d'Egipte (2011)-3. El Caire: mesquita Al-Rifa’i i Mesquita i madrassa del soldà Hàssan

Al peu de la ciutadella hi ha un parell de mesquites més que vam visitar. Es troben a la mateixa plaça, i primer vam visitar la d’Al-Rifa’i i després la mesquita i madrassa de Hassan. Les fotografies estan ordenades, però no tinc clar quan passem d’una mesquita a l’altra. 

Mesquita Al-Rifa’i

La mesquita d’Al-Rifa’i es coneix també com la Mesquita Reial. També serveix com a mausoleu reial de la família de Muhàmmad Alí.

Està davant de la mesquita i madrassa del soldà Hàssan i es va dissenyar com un complement d’una estructura més antiga.

Aquesta nova mesquita formà part d’una gran campanya dels governants d’Egipte del segle XIX per a vincular-se a la glòria percebuda de períodes anteriors en la història islàmica d’Egipte i modernitzar la ciutat. La mesquita fou construïda al costat de dues grans places públiques i fora dels bulevards d’estil europeu construïts en la mateixa època.

La mesquita d’Al-Rifa’i es va construir en dues fases, entre el 1869 i 1912, quan finalment es va acabar. La va encarregar Khushyar Hanim, mare d’Ismaïl Paixà, al segle XIX, per a expandir i reemplaçar el zàuiya preexistent del sant islàmic medieval Ahmed al-Rifa’i. El zàuiya era un lloc de pelegrinatge per als vilatans que creien que la tomba tenia propietats curatives i místiques. Khushayer volia donar un doble propòsit a la nova estructura: casa per a relíquies del sufisme i mausoleu per a la família reial d’Egipte. En el transcurs de la construcció, l’arquitecte, el disseny i el propòsit van canviar.

El primer arquitecte va ser Hussein Fahri Paixà, cosí llunyà de la dinastia fundada per Muhàmmad Alí Paixà el 1803. Va morir durant la primera fase de la construcció, i el treball s’aturà després que Ismaïl Paixà abdiqués l’any 1880. Khushayar, la mecenes, va morir el 1885, i el treball no es va reprendre fins al 1905, quan Abbàs Hilmí II d’Egipte, ordenà acabar-la. El treball, el supervisà l’arquitecte hongarès Max Herz, cap del Comité per a la Conservació dels Monuments àrabs del Caire. Els minarets es van construir l’any 1909, i la mesquita es va acabar un parell d’anys més tard; va obrir al públic en el 1912.

La mesquita és el lloc de descans de Khushyar Hanim i el seu fill Ismaïl Paixà, així com d’altres membres de la família reial egípcia, inclòs el rei Faruk I, el darrer rei regnant d’Egipte. La mesquita va servir breument com a lloc de descans de Reza I de l’Iran, que va morir a l’exili a la Unió Sud-africana el 1944, i va ser retornat a l’Iran després de la Segona Guerra Mundial. Després de la Revolució islàmica, en el 1979, el van enterrar aquí al Caire. Part de la cambra funerària l’ocupa el fill de Reza I, Mohammad Reza Pahlavi, que va morir al Caire al juliol del 1980.

 Mesquita i madrassa del soldà Hàssan

La mesquita i madrassa de Hàssan és un dels principals monuments islàmics d’època mameluca de la ciutat del Caire; forma part del conjunt arquitectònic conegut com a Caire històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El fundador d’aquesta casa fou un dels fills i successors d’an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, el soldà an-Nàssir Hàssan, el qual va regnar en dues ocasions, primer entre el 1347-1351 i finalment entre 1354 i 1361. Quan va pujar al tron per primer cop només tenia tretze anys i el govern va estar en mans de l’emir Mànjaq, que va dirigir el país fins al 1350, quan Hàssan el va arrestar. Un any més tard, Hàssan fou empresonat i el poder va passar al seu germà as-Sàlih Sàlih, fins que el va poder recuperar de nou el 1354. El seu govern es va desenvolupar amb contínues confrontacions amb els emirs.

La construcció de la madrassa va començar el 1356 i es va inaugurar el 1361, poc abans del seu assassinat a mans de Yalbughà al-Umarí, cap de l’exèrcit. El seu cos es va amagar i mai més es va trobar, per això no reposa al gran mausoleu que es va aixecar al mateix edifici. La construcció es va acabar després de la seva mort i desaparició, el 1363.

Hàssan va ser un personatge força controvertit; ja en la seva època se li retreien aspectes del seu comportament, i també la gran despesa i malbaratament de mitjans que va representar aixecar aquest gran monument, el més costós dels que s’havien construït al Caire.

Aquesta mesquita i madrassa es va aixecar en el mateix lloc on trenta anys abans el seu pare havia bastit un gran palau; possiblement els fonaments de l’edifici actual siguin, en bona part, els de la construcció anterior.

La madrassa es va projectar amb quatre minarets, dos als extrems del mur de l’alquibla, a banda i banda del mausoleu, i dos més a la porta principal. Un dels minarets de l’alquibla va caure l’any 1659 i es va substituir l’any 1671 per un de més petit, que és el que es veu actualment.

Un cop eren enllestits els minarets de l’alquibla, va començar la construcció dels del portal. Un d’aquests va caure, l’any 1361, i provocà la mort de molts alumnes de la madrassa, això fou considerat un mal auguri; poc després, el soldà moriria assassinat.