Nord oest d'Egipte (2011)-15. Camí de Siwa per Marsa Matruh

Al matí següent vam, deixar Alexandria per dirigir-nos cap a l’oest seguint la costa. A la sortida d’Alexandria, es veia zona industrial, i al llarg d ela costa molts complexos turístics.

Vam passar per el Alamein però no ens hi vam aturar. El nom d’aquesta població significa 2 banderes. Es troba a uns 100 km d’Alexandria.

Hi va haver dues batalles importants durant la Segona GuerraMundial en aquesta regió. A la Primera Batalla d’El Alamein (1–27 de juliol de 1942), els Aliats van frenar l’avanç de les tropes de l’Eix cap a Alexandria; van aconseguir aturar les forces italianes i alemanyes que intentaven envoltar la posició aliada.

A la Segona Batalla d’El Alamein (23 d'octubre – 4 de novembre de 1942), les forces aliades van trencar la línia de l’Eix i les van forçar a retrocedir fins a Tunísia.

A la població hi ha cementiris militars italians i alemanys; també hi ha un cementiri grec. El Memorial Alamein de la Commonwealth i el cementiri de guerra annex, té tombes de soldats de diversos països que van lluitar al costat aliat. Aquí estan enterrats 6.425 membres identificats del servei de la Commonwealth, 815 no identificats i 102 d’altres nacionalitats. Hi ha monuments que commemoren les forces gregues, neozelandeses, australianes, sud-africanes, índies i canadencs.

Vam arribar a Marsa Matruh a l’hora de dinar.  Aquesta població es troba a 240 km a l’oest d’Alexandria.

La ciutat estava plena de cartells, estaven en plenes eleccions. Vam estar parlant amb una noia, universitària, que anava acompanyada de la mare i una germana. La mare era la que parlava més. Ens deia que abans de les eleccions la gent donava suport a l’acampada de la plaça Tahrir del Caire, però ara, en ple procés electoral ja no hi havia tanta unanimitat. Hi havia gent que prioritzava tenir estabilitat, d’altres tenien molta por als Germans Musulmans; ens deien que a la TV feien molta propaganda dient quer no tenien que témer res d’ells, que les noies podrien estudiar, que no tindrien que estar tancades a casa...

En època romana Mersa Matruh era un important port de cereals; va ser base militar de l’Imperi Britànic. Durant la Segona Guerra Mundial, es van lliurar diverses batalles a les rodalies quan l’Exèrcit Panzer italo-alemany d’Àfrica intentava capturar el port. Va caure en mans de l’Eix durant la Batalla de Mersa Matruh, però va ser recuperada després de la Segona Batalla d’El Alamein.

Mersa Matruh va començar com una població de pescadors, però va ser prou important per acollir un temple egipci sota Ramsès II, cap al 1200 aC. En el segle VIII aC va prosperar com a port,  gràcies a loracle d’Amon Ra a l’oasi de Siwa.

Aquesta ciutat va passar a ser coneguda com a Amoníac després de la conquesta d’Egipte per Alexandre el Gran de Macedònia, al segle IV aC. Sota la dinastia ptolemaica i els romans, se la coneixia com a Paraetonium. Servia com a important port de trànsit per al gra egipci cap a Roma. Ovidi va escriure que la seva deessa patrona era Isis.

La ciutat va ser cristianitzada al segle VI, quan es va construir una capella d’estil bizantí.

Després de la conquesta d’Egipte pel Califat al segle VII, va passar a ser coneguda com a Baritun. Després encara va tenir alguns altres noms més.

Aquí també hi va haver importants protestes a començaments d’any, durant la revolució.

Hem deixat la costa enrere i ens endinsem pel desert, camí de l’oasi de Siwa, fent alguna parada tècnica (te i lavabos).

Aquestes petites mesquites, que sembla que estiguin al  mig del no res sempre m’han sorprès, però tenen sentit, és un lloc de pas, gairebé deparada obligatòria, en ple desert, i és lògic que hi hagi un espai per la pregària.