06 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-29. Ladakh, camí de Kargil: Fotu La, Namika La i Mulbekh

Agafem la carretera principal que uneix Leh amb Kargil i ens aturem al pas de muntanya Fotula, o el pas Fotu.  Té una altitud de 4.108 metres i es troba a la serralada del Zanskar.



Arribem a un altre pas de muntanya, Namika La, que es troba a 3.700 metres d’altitud. És el pas més elevat de la serralada del Zanskar. 





El paisatge va canviant, també les faccions de la gent. Passem per un poble on hi ha un petit gompa i un Buda gegant gravat a la roca.

Si no estic confosa el poble és Mulbekh. Es troba uns 40 km de Kargil. Hi ha un petit monestir i també una gran estàtua del Buda Maitreya gravada a la roca.

El monestir consta de dos gompas, Serdung Gompa de la secta Drukpa i Rgaldan-se Gompa de la secta Gelugpa. Es creu que el monestir va ser construït fa uns 800 anys pels deixebles de l’erudit tibetà, Lotsawa Rinchen Zangpo.

L’estàtua de Buda reflecteix una barreja d’influències, budista i xivaista (veneració de Xiva). Prop de l’estàtua s’hi han trobat antigues inscripcions, juntament amb un edicte emès pel rei Lde, a la població local, per abandonar la pràctica de sacrificar cabres. Aquest edicte és de l’any 1400 i està escrit en llengua kharosti. L’estàtua mesura 9 metres d’alt

Cada any, almenys una o dues vegades, a cada poble arrencava el cor d’una cabra viva davant d’un altar. És per això que el rei Lde va fer tallar la següent inscripció:

“Oh Lama (Tsongkapa [1378-1441]), fixeu-vos en això! El rei de la fe, Bum lde, havent vist els fruits de les obres en la vida futura, ordena als homes de Mulbe que abolissin, sobretot, els sacrificis vius, i saluda el Lama. Els sacrificis vius són abolits”.

La gent de Mulbekh va trobar això massa onerós per seguir-lo, ja que al costat de l’edicte del rei Lde, a la mateixa roca, hi ha una inscripció que diu que l’ordre era massa difícil per executar-la, ja que, “què diria la deïtat local, si li negues l’ofrena de la cabra?”.






Ladakh i Caixmir (2009)-28. Ladakh: Lamayuru

Després de creuar el paistage paisatge lunar arribem ja a Lamayuru.

El monestir de Lamayuru és del segle X, i és la seu principal de la branca Drikung Kagyu. Hi ha mes de 50 monestirs sota la guia espiritual d’aquest a la regió del Baix Ladakh. Hi ha uns 300 monjos registrats sota l’administració d’aquest monestir. També se’l coneix amb el nom de monestir de Tharpa Ling.

El monestir es troba en un turó a la riba esquerra de l’Indus, a 3.510 metres d’altitud. Els edificis estan assentats sobre un terreny format per les restes del fons d’un antic llac dessecat, que configura un paisatge força particular.

La llegenda diu que un dels fundadors de l’orde Kagyu, Naropa (1016-1100), va meditar en una cova propera aaquest monestir. Anteriorment un dels deixebles de Buda, l’ahrat Nyimagongpa, havia fet un viatge aeri sobrenatural fins aquest indret i havia obert una bretxa al llit del llac, dessecant-lo i deixant als pobladors noves terres cultivables.

Rinchen Sangpo (958-1055), a qui hom li atribueix la fundació d’una llarga llista de monestirs, va aixecar diversos edificis, origen dels actuals. A finals del segle XVI el rei Jamyang va donar aquest monestir a un lama kgyupa en agraïment per una curació miraculosa.

El temple de Sengesang és la resta més antiga del monestir, que té diverses construccions de diferent èpoques i en diferents nivells. Guarda una àmplia col·lecció d’imatges i pintures murals.

Segons la tradició popular, originalment era el monestir Bon més important de Ladakh; el seu nom significa esvàstica, que és un símbol popular a la cultura Bon per a l’eternitat. Yungdrung és el nom de l’escola més popular Bon. Actualment està afiliada a l’escola budista Drikung Kagyu.



















Ladakh i Caixmir (2009)-27. Baix Ladakh: Dha Hanu, camí de Lamayuru per la vall llunar

Per anar a Lamayuru, recorrem una altra part de la vall Dha Hanu, ja que agafem una altra carretera per anar a trobar la principal.

Poc després de sortir del campament trobem uns gravats a les roques. No he trobat cap mena d’informació.

El recorregut és impressionant, pel color de les muntanyes. Passem un punt elevat, ja que hi ha banderoles d’oració, però no he sabut localitzar-lo al mapa.  Aquesta zona l’anomenen vall de la lluna.








Ladakh i Caixmir(2009)-26. Baix Ladakh: la vall Dha Hanu

Continuem ruta, seguint l’Indus, però deixant la carretera principal, per endinsar-nos en una vall més estreta. Els rius que trobem, aporten aigua,  clara i blavosa, a l’Indus. Diuen que a l’octubre l’Indus també té l’aigua blavosa i no grisa i espessa com a l’agost.

La desviació per anar a aquesta vall es troba abans d’arribar a Lamayuru.

Dha-Hanu (o Dah-Hanu) està situat a una altitud de 2700 m sobre el nivell del mar, per tant és més càlid que Leh. Aquesta és una àrea que compren quatre pobles: Dah i Hanu, al districte de Leh, i Garkon i Darchik, al districte de Kargil.

Aquesta regió l’administració britànica la coneixia com a Dah Hanu, i en tibetà com Brog Yul, que vol dir país de les muntanyes. Els pobles i llogarets estan situats a 70 km a l’est de Kargil, al llarg de l’estreta vall del riu Indus.

Aquesta vall està habitada pels Brokpao Drokpa, d’origen Dàrdic. Fins a la seva absorció pel regne Maryul els caps brokpa exercien autonomia nominal a la regió.

L’any 1880, G. W. Leitner, a orientalista Britànic, va dir que els Brokpas eren romanent d’una antiga i pura raça ària; això va ser reforçat per altres administradors colonials. Aquesta afirmació no té cap evidència científica que la sustenti; les anàlisis genètiques dels brokpa ho contradiuen.

Així i tot aquesta idea ha persistit i per això a la vall se la coneix com la vall ària. Ho va potencia la industria turística, pel seu exotisme. 

Amb el temps, els brokpas van absorbir la caracterització ària fins al punt de rastrejar la descendència de l’exèrcit d’Alexandre. Durant les eleccions de 2003 al Consell de Kargil Hill, van reclamar representació als escons minoritaris basant-se en la seva identitat ària, entre altres factors. Per als brokpas, la seva identitat ària estava en una lluita mil·lenària per mantenir una identitat única davant la persecució de diversos governants, com s’explica a través dels tradicions populars, i va ser una eina per millorar la seva marginació socioeconòmica.

A partir del 2010, com que el govern volia atraure turisme a la regió, les agències de viatges locals van començar a comercialitzar la idea de l’origen ari dels habitants; el govern estatal va reforçar la tendència projectant el poble brokpa com a “espècimens purs de la raça ària”. Alguns brogpas fins i tot van canviar els seus cognoms a “ari”. El nom de “Vall Ària” es va crear dins d’aquest discurs. El 2019, els locals van exigir que la “vall ària” fos declarada com a poble patrimonial per impulsar el turisme. Poc a poc, el discurs sobre els trets aris dels brokpas se l’han anat apropiant els grups de dretes de l’Hindutva per aprofitar la seva suposada indigeneïtat contra els musulmà i per “validar el seu control sobre el territori en disputa de l’Índia”.

La regió està habitada pels brokpas, que són un subgrup del poble Shin.  A partir de la seva història oral, es pot dir que la regió de Dah-Hanu va ser ocupada per primera vegada al segle X per un grup de migrants Shin, que practicaven l’antiga religió dàrdica, en gran part animista, i reclamaven una identitat ètnica “minaro”. Uns sis-cents anys després, un altre grup de Shins, influenciats per l’hinduisme i el budisme, van emigrar a Dah-Hanu, fomentant un conflicte, però tot i així van optar per viure junts.

En aquesta vall no es van veure influïts significativament per l’islam, i els brokpas d’aquí van mantenir una cultura única, a diferència de la majoria dels Shins veïns.

Dah o Dha i Hanu són dos pobles dels brokpa del districte de Leh. Fins al 2010, aquests eren els dos únics pobles brokpa que podien visitar els turistes. Aquests dos pobles es troben a uns 163 km al nord-oest de Leh. En estar a una altitud més baixa que Leh, el seu clima és més càlid, permetent el cultiu de vinyes, cireres, albercocs i nous.

Els brokpa d’aquesta vall són essencialment budistes, però també adoren el seu propi panteó animista de déus. Es van convertir al budisme a mitjans del segle XIX. Tenen un aspecte indoeuropeu en contrast amb els habitants tibeto-mongols predominants de la major part de Ladakh.

L’últim poble de la vall al que tenen accés els turistes és Dah o Dha.

La gent de Dha Hanu no parlen hindi de forma fluida, excepte els que treballen pel turisme; tenen la seva pròpia llengua, el dard.

Un dels pobles d’aquesta vall és Biama, on nosaltres vam anar a dormir al campament que hi ha.

Els brokpa són poca població. Havia llegit que tenen problemes d’infertilitat,  es casen entre ells ja que està mal vist que es casin amb ladakhis. Això hi vaig llegir en el 2009, no sé si segueix sent així.

Tinc anotat que tenen la festa del petó, però em deien que ja llavors se n’avergonyien una mica. Cercant informació sobre aquesta festa he trobat que de tant en tant es fan grups d’homes i dones que es fan petons en públic sense restriccions.