Continuem ruta, seguint l’Indus, però deixant la carretera
principal, per endinsar-nos en una vall més estreta. Els rius que trobem,
aporten aigua, clara i blavosa, a
l’Indus. Diuen que a l’octubre l’Indus també té l’aigua blavosa i no grisa i
espessa com a l’agost.
La desviació per anar a aquesta vall es troba abans d’arribar a
Lamayuru.
Dha-Hanu (o Dah-Hanu) està situat a una altitud de 2700 m sobre
el nivell del mar, per tant és més càlid que Leh. Aquesta és una àrea que
compren quatre pobles: Dah i Hanu, al districte de Leh, i Garkon i Darchik, al
districte de Kargil.
Aquesta regió l’administració britànica la coneixia com a Dah
Hanu, i en tibetà com Brog Yul, que vol dir país de les muntanyes. Els pobles i
llogarets estan situats a 70 km a l’est de Kargil, al llarg de l’estreta vall
del riu Indus.
Aquesta vall està habitada pels Brokpao Drokpa, d’origen
Dàrdic. Fins a la seva absorció pel regne Maryul els caps brokpa exercien
autonomia nominal a la regió.
L’any 1880, G. W. Leitner, a orientalista Britànic, va dir que
els Brokpas eren romanent d’una antiga i pura raça ària; això va ser reforçat
per altres administradors colonials. Aquesta afirmació no té cap evidència
científica que la sustenti; les anàlisis genètiques dels brokpa ho contradiuen.
Així i tot aquesta idea ha persistit i per això a la vall se la
coneix com la vall ària. Ho va potencia la industria turística, pel seu
exotisme.
Amb el temps, els brokpas van absorbir la caracterització ària
fins al punt de rastrejar la descendència de l’exèrcit d’Alexandre. Durant les
eleccions de 2003 al Consell de Kargil Hill, van reclamar representació als
escons minoritaris basant-se en la seva identitat ària, entre altres factors.
Per als brokpas, la seva identitat ària estava en una lluita mil·lenària per
mantenir una identitat única davant la persecució de diversos governants, com
s’explica a través dels tradicions populars, i va ser una eina per millorar la
seva marginació socioeconòmica.
A partir del 2010, com que el govern volia atraure turisme a la
regió, les agències de viatges locals van començar a comercialitzar la idea de
l’origen ari dels habitants; el govern estatal va reforçar la tendència
projectant el poble brokpa com a “espècimens purs de la raça ària”. Alguns
brogpas fins i tot van canviar els seus cognoms a “ari”. El nom de “Vall Ària”
es va crear dins d’aquest discurs. El 2019, els locals van exigir que la “vall
ària” fos declarada com a poble patrimonial per impulsar el turisme. Poc a poc,
el discurs sobre els trets aris dels brokpas se l’han anat apropiant els grups
de dretes de l’Hindutva per aprofitar la seva suposada indigeneïtat contra els
musulmà i per “validar el seu control sobre el territori en disputa de
l’Índia”.
La regió està habitada pels brokpas, que són un subgrup del
poble Shin.
A partir de la seva història
oral, es pot dir que la regió de Dah-Hanu va ser ocupada per primera vegada al
segle X per un grup de migrants Shin, que practicaven l’antiga religió dàrdica,
en gran part animista, i reclamaven una identitat ètnica “minaro”. Uns
sis-cents anys després, un altre grup de Shins, influenciats per l’hinduisme i
el budisme, van emigrar a Dah-Hanu, fomentant un conflicte, però tot i així van
optar per viure junts.
En aquesta vall no es van veure influïts significativament per
l’islam, i els brokpas d’aquí van mantenir una cultura única, a diferència de
la majoria dels Shins veïns.
Dah o Dha i Hanu són dos pobles dels brokpa del districte de
Leh. Fins al 2010, aquests eren els dos únics pobles brokpa que podien visitar
els turistes. Aquests dos pobles es troben a uns 163 km al nord-oest de Leh. En
estar a una altitud més baixa que Leh, el seu clima és més càlid, permetent el
cultiu de vinyes, cireres, albercocs i nous.
Els brokpa d’aquesta vall són essencialment budistes, però
també adoren el seu propi panteó animista de déus. Es van convertir al budisme
a mitjans del segle XIX. Tenen un aspecte indoeuropeu en contrast amb els
habitants tibeto-mongols predominants de la major part de Ladakh.
L’últim poble de la vall al que tenen accés els turistes és Dah
o Dha.
La gent de Dha Hanu no parlen hindi de forma fluida, excepte
els que treballen pel turisme; tenen la seva pròpia llengua, el dard.
Un dels pobles d’aquesta vall és Biama, on nosaltres vam anar a
dormir al campament que hi ha.
Els brokpa són poca població. Havia llegit que tenen problemes
d’infertilitat, es casen entre ells ja
que està mal vist que es casin amb ladakhis. Això hi vaig llegir en el 2009, no
sé si segueix sent així.
Tinc anotat que tenen la festa del petó, però em deien que ja
llavors se n’avergonyien una mica. Cercant informació sobre aquesta festa he
trobat que de tant en tant es fan grups d’homes i dones que es fan petons en
públic sense restriccions.
