Pont de Déu
Després de dinar vam anar a veure el “Pont de Dieu”. És un pont
natural que es troba a 7 km del centre de Dalaba.
És un pont creat a la roca per l’erosió de l’aigua; té prop de
5 metres de llarg. Per sota hi flueix un rierol que forma una cascada
esglaonada. Al voltant i especialment al peu de les cascades, la vegetació és
tropical i força densa. S’hi poden veure micos. Al peu de la cascada hi ha una
cova.
Hi havia força gent, molts d’ells joves. També hi vam trobar un
predicador fent la seva arenga.
Hi ha una que té unes boletes vermelles amb les que preparen
una beguda vermella i dolça; per obtenir aquest líquid posen el fruit a bullir
amb aigua.
Hi ha molta vegetació; alguns dels arbres els va plantar
Auguste Chevalier, com ara els pins i també els bambús.
Jardins de Chevalier
Al matí següent vam anar a visitar els jardins de Chevalier,
que es troben a uns 7 km de Dalaba.
Auguste Jean-Baptiste Chevalier (1873 - 1956) va ser un biòleg i botànic francès de
Normandia. L’any 1893 li van encarregar fer un catàleg dels herbaris del
laboratori de la facultat de Caen. L’any 1896 començava el doctorat.
L’any 1898, li va arribar l’oferta de participar com a botànic
en una missió per iniciativa del general De Trentinian, comandant de les tropes
de l’Àfrica Occidental i tinent governador del Sudan francès des de 1898. Li va
costar decidir-se a acceptar ja que estava concentrat acabant la tesi i el seu
objectiu era obtenir una càtedra; a més tan sols tenia deu dies per
preparar-se. De Trentinian el va convèncer, subratllant la importància de ser
el primer a estudiar una flora desconeguda; a més tindria un rang assimilat al
de capità. Chevalier, no estava massa entusiasmat amb la idea, però De
Trentinian li va prometre que no es quedaria més de 3 o 4 mesos al Sudan.
Ara bé, un cop va arribar allà es va entusiasmar i va demanar
poder-se quedar durant tot el període que durava la missió.
Era una missió militar, portava uniforme i casc blanc, i no
sempre era pacífica: el geòleg del grup va ser assassinat pels tuaregs, i per
allà rondaven els soldats de Samory Touré en desbandada. Això no va impedir que
Chevalier s’allunyés dels camins habituals; entre els molts descobriments
d’aquesta expedició, va revelar la importància de d’una liana de cautxú del
bosc sudanès, per a la qual va especificar el mètode científic de coagulació
del làtex. Va estudiar les plantes de cotó, una variant molt resistent,
derivada de l’espècie americana introduïda a l’Àfrica diversos segles abans;
per proporcionar una producció d’interès nacional tan sols calia resoldre la
qüestió del regadiu.
Cap a finals de 1899 J. B. Chaudié, primer governador general
de l’AOF volia organitzar una missió encarregada d’estudiar in situ les
riqueses naturals encara desconegudes de Senegal i aconseguir espècies per
presentar a l’Exposició Universal de l’any 1900. Chevalier es va creuar amb
aquesta missió a Saint Louis, quan tornava de la missió on havia participat, i
el van enganxar en aquesta nova missió que va acabar al març del 1900.
Les mostres que van portar a l’Exposició Universal eren una
petita part de tot el material recollit. Des del 1898 al 1900 Chevalier havia
recorregut uns 8.000 km, a peu, i recollit unes 10.000 mostres botàniques; els
elements d’una flora gairebé completa del Senegal i una flora ben avançada del
Sudan.
Va obtenir el títol de doctor l’any 1901.
Ell mateix va organitzar i dirigir el seu segons viatge a
l’Africa, 1902-1904. Era una missió civil, però es va trobar amb forces
entrebancs.
A partir de 1904 se li va confiar una missió científica
permanent per a l’estudi dels recursos agrícoles i forestals de l’Àfrica
Occidental. Va ser llavors quan va decidir crear un jardí botànic a Dalaba, als
altiplans de Fouta Djalon.
Fins a l'inici de la guerra de 1914-1918, va introduir diverses
espècies susceptibles a l’aclimatació, entre les quals les més destacades són
arbres fruiters, arbres de cafè, quines i eucaliptus. Es va especialitzar en
fusta colonial. L’any 1928 va escriure
que abans del seu treball les dues úniques espècies d’arbres explotades a Costa
d’Ivori i Gabón eren l’okoume i el khaya. Després dels seus estudis el nombre
d’espècies explotades va arribar a 20.
En una nova missió, 1908 - 1910, va recórrer Guinea, Costa
d’Ivori, Dahomey, Alt Senegal, Níger i Senegal. La missió l’havia encarregat el
Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, i estava també finançada per la
Societat Geogràfica i l’Acadèmia de Ciències. El primer que va fer aquesta
missió va ser cercar el lloc adient per crear un centre científic per a
l’estudi de plantes d’interès econòmic; i és quan es va escollir la zona de
Dalaba per al jardí botànic.
La missió va continuar i Chevalier va continuar també explorant
i estudiant les plantes en diferent indrets, no tan sols a l’Àfrica, però ara
el que m’interessa és el jardí botànic que vam visitar prop de Dalaba.
Com explicava abans, l’any 1904, Ernest Roume, governador
general de l’AOF, va encarregar a Chevalier la recerca d’un lloc adequat a la
colònia per establir un jardí botànic on es poguessin fer proves per cultivar i
aclimatar plantes d’altres països. Després d’un període de prospecció, el
científic va triar Dalaba. L’any 1906 s’hi va dissenyar un jardí que va obtenir
alguns recursos el 1912, com a Laboratori d’Agronomia Colonial, adscrit al
Museu Nacional d’Història Natural. Chevalier va portar aquí llavors i plantes
recollides en els seus viatges arreu del món i es van desenvolupar vivers.
L’esclat de la guerra el
1914 va interrompre aquesta feina i Chevalier no va tornar a Dalaba fins al
1931. Quan va arribar va trobar el jardí abandonat i ple de males herbes. Tot i
això va poder extreure observacions interessants sobre les plantes i arbres que
havien sobreviscut, algunes d’aquestes espècies van ser: plantes de cafè
(Coffea arabica i Coffea excelsa), pins (Pinus khasya), eucaliptus, lauraceae,
i em sembla que també són d’aquella època els bambús xinesos.
Després de la independència, l’any 1958, el primer president de
Guinea, Ahmed Sékou Touré, va rebatejar els jardins, donant-los-hi el nom d’un
màrtir de la revolució, Barry Gassimou. En aquella
època, el president rebia a les autoritats
d’altres països en aquests jardins. Des de llavors, aquest jardí és un lloc
turístic (lloc d’oci, de pícnic, i entreteniment). Actualment, durant festivals
nacionals i internacionals, joves de la ciutat de Dalaba i d’altres llocs es
reuneixen aquí per celebrar-ho.
Va ser en la dècada de 1980 quan va recuperar el nom original.
Actualment el seu manteniment depèn de l’estat.
Tot i que s’anomena jardí, en realitat és un bosc, amb una gran
varietat d’arbres. Una de les espècies que em va impressionar més van ser els
bambús. També la planta de cafè, em sembla que era el cafè robusta, que era
molt gran. Vam veure també el canyeller, o
arbre de la canyella. Canyella i algunes plantes medicinals. Tinc anotat
que en els arbres hi havia unes formigues diminutes.
