Avui deixem Busan. A l’hora d’esmorzar, a l’hotel, s’està més
tranquil que l’altre dia, ja que no queden estudiants, han marxat tots. El curs
escolar és de març a desembre i en aquesta època, a l’octubre, és quan
aprofiten a fer els viatges i sortides escolars.
Sortim d’hora de l’hotel de Busan, ja que és dissabte; no hi ha
l’embús dels dies feiners, però sí que es preveu el de la gent que surt per ser
cap de setmana.
Jinju està a uns 90 Km de Busan, a la riba del riu Namgang. Nam
vol dir sud, i jinju vol dir perla.
Llegeixo que a Jinju se la coneix per la història de la kisaeng
Nongae.
Les kisaeng eren dones artistes que es dedicaven a
l’entreteniment de reis i alts càrrecs del govern. No totes eren prostitutes;
només ho eren les noies de poble que havien venut per convertir-les en kisaeng.
Aquesta figura va aparèixer durant la dinastia Goryeo; eren un
entreteniment legal del govern. Durant les dinasties Goryeo i Joseon formaven
part del rang més baix de la societat, equivalent al de l’esclau. L’estatus
s’heretava, les filles eren també kisaengs.
Les kisaeng tenien una bona educació; en el període Joseon se
les educava en la música i la dansa. Algunes feien un curs de tres anys en que
a més aprenien poesia i art. Aquesta figura va continuar existint durant el
període colonial japonès.
Les kisaeng han tingut un important paper en la literatura de
finals de la dinastia Joseon; hi ha novel·les en que el personatge principal és
una kisaeng. Eren les úniques dones que es podien moure lliurement en la
societat, i sovint apareixien com a heroïnes. També apareixen en les
pintures d’algun artista.
També tenien un paper polític; com que depenien del govern,
havien d’entretenir als visitants importants de de la Xina i del Japó, i
acompanyar-los si tenien que viatjar pel país.
Nongae va ser una kisaeng de Jinju de finals dels segle XVI. Va
néixer el 3 de setembre del 1574 i quan tenia quatre anys el seu pare va morir.
El seu oncle volia aconseguir la seva custòdia per casar-la a canvi de 50 sacs
d’arròs.
Quan la seva mare se’n va enterra va fugir amb la nena, però van ser
capturades l’any 1579 i processades. En el judici es va considerar que la mare
era innocent, van ser alliberades. L’oficial de la província, Choi Gyeonh-hwi,
havia supervisat el judici i quan Nongae va tenir 17 anys es va casar amb ell,
convertint-se en la seva tercera esposa. Va rebre el títol de Dama Uiam del
clan Sinan Joo. Va viure a casa seva i van tenir un fill.
Quan va esclatar la guerra Imjin, o sigui l’ocupació japonesa,
en el 1592, Choi va començar a reclutar i a entrenar a soldats, i Nongae
participava activament en la preparació pels enfrontaments amb els japonesos.
L’any 1593 quan les tropes japoneses envaïen la península Choi
va morir en la batalla. Poc després ocupaven la fortalesa de Jinju i per
celebrar la victòria van obligar a les kisaeng a que els atenguessin en un
pavelló sobre el penya-segat sobre el riu Nam.
Nongae va ser una de les que van haver d’anar a satisfer als
oficials japonesos. La noia es va col·locar sobre una roca escarpada, just sota
del pavelló, obstaculitzant el pas fins al pavelló.
Els soldats no van gosar
passar i van esperar a què ho fes el general, Keyamura Rokusuke. El general va intentar
convèncer-la de que baixés de la roca Quan es van trobar cara a cara, intentà convèncer-la
per a que baixés de la roca. Ella va somriure, el va conduir fins a la vora del
penya-segat, allà el va abraçar i el va retenir amb uns anells que duia, abans
de llançar-se al riu arrossegant al general amb ella. Van morir tots dos.
Hi ha petites variacions en la història, però en essència és el
mateix. També he trobat la història amb un altre nom de la kisaeng, Senar Gae.
Nongao o com es digués, va morir als 20 anys, i diuen que el
seu acte va ser, en part per venjar-se de la mort del seu marit però també com
un acte de patriotisme.
La roca des de la que va saltar se la coneix com Uiam, que vol
dir roca de la justícia. I cada any es fa un festival en el seu honor.
En el pont d’entrada a la ciutat, a les columnes hi ha un
gravat que representa els anells de Nongae.
Jinju és una ciutat petita, diuen que és important per la seda.
També és famosa pel festival de fanalets flotants sobre el riu Nam. Se celebra
a l’octubre; em sembla recordar que feia pocs dies que havia acabat, quan hi
vam ser nosaltres. El que nosaltres vam visitar va ser la fortalesa,
Jinjuseong, que està al costat del riu.
El festival dura deu dies i és per commemorar l’esperit
patriòtic de tots els que van morir defensant Jinju en la segona guerra Imjin,
la del 1592-1598.
Si ho tinc ben entès, s’encenen 70.000 fanalets flotants sobre
el riu Nam, o Namgan.
Aquet festival té el seu origen en batalla que va tenir lloc en
aquesta fortalesa; els fanalets s’havien emprat com a estratègia militar per
bloquejar a l’exèrcit japonès i evitar que creues el riu. També es van fer
servir per enviar missatges als familiars que estaven fora de la fortalesa.
Jinju està considerada una de les principals ciutats de les
arts i la cultura del país. Hi ha algunes activitats que formen part del patrimoni
cultural immaterial la fabricació de mobles de fusta, la fabricació de ganivets
ornamentals i l’artesania metàl·lica, i la indústria de la seda, que té 1,000
anys d'història. A Jinju hi ha 185 artesans i 54 empreses dedicades a la
indústria de la seda.
La fortalesa de Jinju, Jinjuseong, originalment era un castell
de fang, però patia freqüents invasions
i l’any 1379, el rei Woo, de la dinastia Goryeo, el va reconstruir per fer-lo
de pedra.
Jiju va patir dos setges durant la invasió japonesa de Corea;
un va ser en el 1592, en que els japonesos no van aconseguir apoderar-se de la
fortalesa i el segon un any més tard, en que sí que van acabar entrant.
Del 20 al 27 de juliol de 1593 és quan va tenir lloc el segon
setge a la fortalesa de Jinju. Els japonesos van massacrar a tota la guarnició
i a bona part de la població. Diuen que el riu tenia color vermell de la sang.
Va ser després de que s’apoderessin de la fortalesa que la kisaeng
Nongae es va suïcidar matant al mateix temps al general japonès. I és per
aquesta darrera batalla, en la que va morir tanta gent, que es fa el
festival.
Jinju era una ciutat fortificada a la riba del riu Nam i
propera al port de Busan; ha sigut un punt clau per les invasions des de Japó.
Com ja he dit, primer tenia una muralla de fang, i en el 1377 es va reconstruir
en pedra, però dos anys més tard es va ensorrar degut als atacs de pirates
japonesos. L’any 1380 tornava a estar en peu, reconstruïda.
En el període colonial japonès, del 1895 al 1925 en aquesta
fortalesa hi havia la seu de l’oficina provincial de Gyeongsangnam-do.
Hi ha molta gent ja que és dissabte, i com que hi havia hagut
un festival està tot molt decorat. Al riu s’hi poden veure les lletres de
l’alfabet flotant. Hi ha també una representació de la batalla contra els
japonesos, durant el setge a la ciutat.
El pavelló Chokseongnu diuen que és un dels millors pavellons
de la regió, tant per la seva ubicació sobre el penya-segat com per la seva
decoració. Es va construir durant la dinastia Goryeo, en el 1241. Quan hi havia
guerra servia com a centre de comandament per defensar el palau. Alguns cops
s’emprava també com a santuari i s’hi feien rituals per aconseguir la pau al
país. En temps de pau aquí s’hi feien els exàmens d’estat.
Durant la guerra de Corea es va cremar i es va restaurar l’any
1960 amb la col·laboració de la ciutadania. De fet s’ha restaurat vuit cops des
de la seva construcció.
La teulada és octogonal, presenta una barreja d’estils. Els
pilars de pedra es van construir amb roques de la muntanya Chokseoksan, que
està a uns 50 km d’aquí. La fusta que es va utilitzar per fer l’estructura es
va portar de molt més lluny, de la muntanya Odaesan, que es troba al nord-est
del país.
Una de les característiques més rellevants d’aquest pavelló són
els quatre rètols gravats i un tauler que conté les obres de poetes i
cal·lígrafs de renom.
Si no estic confosa, aquests rètols estan escrits en xinès, que
en aquella època estava considerada la llengua culta; a més, l’alfabet coreà
encara no s’havia inventat, es va inventar l’any 1443 durant la dinastia
Joseon.
Aquest pavelló és a on els oficials japonesos van reclamar la
presència de les dones kisaeng, i on la kisaeng Nongae es va suïcidar
arrossegant al general japonès. Hi ha cartells que indiquen la posició de la
roca des d’on van anar a parar al riu respecte del pavelló.
Per tot el parc vas trobant pavellons, que em sembla que són en
homenatge als militars morts.
Hi ha un santuari dedicat al general Ha Gong-jin de la
dinastia Goryeo; va morir l’any 1011 i va tenir un paper clau en la defensa de
Goryeo enfront de la dinastia Liao.
Ja fora del que era el recinte de la fortalesa, decoracions que
alegren la vista.
Agafem de nou el bus per anar cap a Yeosu. Que està a uns 80 km
anat direcció sud-est. Fem una parada en una àrea de servei per dinar.
Mentre anem en el bus ens comenten més coses sobre el país. Una
d’elles és que els edificis alts, amb molts pisos, que tenen menys de 10 anys,
han de tenir un heliport al terrat.
