Kot Diji es troba a la riba est del riu Indus i al peu dels
turons de Rohri. Aquí hi va haver un assentament precursor de la civilització
de l’Indus; el lloc estava habitat cap a l’any 3300 aC. Les restes
arqueològiques consten de dues parts, per una banda ha la zona de la
ciutadella, en un punt més elevat, on vivien les elits, i la part exterior, a
la plana, on vivia la resta de població. El Departament d’Arqueologia del
Pakistan va fer-hi excavacions els anys 1955 i 1957.
Nosaltres no visitem el jaciment arqueològic, sinó que ens
centrem en el fort que es va construir durant la dinastia Talpur.
Aquí al Sind la dinastia Talpur va tenir molta importància; la
seva història és una mica complexa però al final he aconseguit aclarir-me una
mica.
La tribu talpur, balutxi, va migrar cap al nord del Sind i de
seguida va adaptar la llengua sindi i es va assimilar culturalment. En ser
d’origen balutxi se’ls considera estrangers. De totes formes, pel que he anat
llegint, tenien molt suport i reconeixement local.
En aquella època el Sind estava governat pels Kalhora. Veient
lainfluència social que tenien els talpurs, els governants Kalhora els van
convidar a ajudar-los en el manteniment de l’ordre entre les diverses tribus
balutxis que habitaven el Sind.
Els talpurs, que eren predominantment de la branca xiïta de
l’islam, van tenir un paper rellevant en el foment d’una identitat col·lectiva
sindi, que transcendia les afiliacions tribals. Això va contribuir a que
acabessin desbancant als Kalhora i establissin la seva pròpia dinastia
governant.
Els Talpur van governar el Sind des del 1783 al 1843. Tot va
començar amb la batalla de Halani, en el 1783 quan van derrotar als Kalhora i
va acabar amb la batalla de Miani, en el 1843 en que van ser els perdedors
enfront de les forces britàniques.
Per part dels Talpur la batalla de Halani la va dirigir Mir
Fateh Ali Khan, que va ser el fundador de la dinastia. El xa de Kabul, va
reconèixer formalment Mir Fateh Ali com a governant sobirà de Sind, amb la
condició de que es pagués un tribut anual a la cort de Kabul.
Els Talpur van establir un sistema de govern conegut com
“Chauyari”, que consistia en el repartiment del poder, es distribuïa
l’autoritat entre quatre germans del llinatge governant.
El centre de govern estava a Hyderabad, i Mir Fateh Ali Khan
ocupava el càrrec d’emir principal; ell exercia l’autoritat principal però el
govern de la regió el feia conjuntament amb els seus tres germans.
Degut a disputes internes, al cap d’un any, en el 1784, Mir
Fateh Ali va dividir el Sind, creant-se tres branques talpur.
La branca Shahdadani, amb Mir Fateh Ali Khan Talpur al
capdavant, tenia la capital a Hyderabad. Aquesta branca és la que controlava
major part de territori.
La branca Sohrabani, tenia la capital a Khairpur, dirigida per
Mir Sohrab Khan Talpur. Va ser aquest sobirà qui va fer construir aquest fort.
La branca Markani, liderada per Mir Tharo Khan Talpur, tenia la
capital a Mirpur khas.
Cada regió tenia un govern independent però estaven
cohesionats. Diuen que en distribuir el poder, entre els germans governants i
altres líders, que em sembla que tenien també relacions de parentiu,
minimitzava el risc de conflictes interns.
Com ja he dit, aquest fort el va fer construir Mir Sohrab Khan
Talpur, que va ser el fundador de l’estat de Khairpur, a l’Alt Sind; va
governar del 1783 fins al 1830.
Els mirs d’Hyderabad van fer alguns pactes amb els britànics,
en canvi diuen que Mir Sohrab Khan es va resistir a la ingerència britànica en
els afers de l’estat de Khairpur.
Va fer construir el fort per poder-s’hi refugiar en cas d’atacs
afganesos o britànics. Es troba sobre un turó, a l’extrem sud dels turons
Rohri, i no va ser mai atacat. Es va construir entre 1785 i 1795.
El Fort Kot Diji, em sembla que vol dir fort de la filla,
formalment es coneix com Fort Ahmadabad.
És un recinte força estret, amb un perímetre de muralla de 1,8
km. Hi ha tres torres i disposa de diversos llocs on s’hi podien col·locar
canons; hi ha també nombrosos passatges interiors. Hi ha un dipòsit d’aigua,
magatzem de municions, presó, sala d’audiències, nombroses cel·les per al
personal de seguretat i una petita residència reial.
Mir Sohrab Khan Talpur va establir el seu domini a l’Alt Sind
el 1783 i va establir la seva capital a Burahan, que va rebatejar com a
Khairpur el 1786. Va governar Khairpur durant 27 anys amb grandesa i eficàcia.
Del seu regnat destaquen que va defensar amb èxit el Sind contra dues invasions
del rei afganès Shuja-ul-Mulk, el 1803 i el 1814; hi va fer en col·laboració
amb els mirs d’Hyderabad. Va expandir el seu territori i també era un bon
diplomàtic.
Els emirs de Khairpur solien residir en aquest
fort en temps de pau.
La porta reial anomenada “Shahi Darwaza” és la porta d’accés al
fort. És de fusta i té 235 punxes de ferro sobresortint de la seva superfície,
per protegir-se d’atacs enemics. El fort
té un total de 3 portes, de mida i forma similar.