Avui ens dirigim cap a la vall del Wakhan. En el mapa he marcat
els llocs que visitem des de que sortim del poble de Bulunkul, que queda per
sobre de la carretera del Pamir.
Abans d’arribar a la carretera del Pamir per anar cap al sud,
anem a veure un llac sulfurós.
Des de la carretera del Pamir surt la carretera que va cap al
sud, a trobar la vall del riu Wakhan. Pel camí hi ha algun llac.
Abans d’arribar a la vall de Wakhan es creua el pas de
Khargush, que està a uns 4.300 metres d’altitud. No sé si es correspon amb
aquestes fotografies, però com que hi ha una fita, suposo que sí.
I ara sí que ja estem a la vall de Wakhan. En aquesta vall
seguim estant relativament alts, a uns 3.500 metres d’altitud.
Havia sentit a parlar del passadís de Wakhan, i em semblava un
lloc remot, desconegut i intrigant. Ara, en entrar a la vall de Wakhan, se’m
planteja el dubte sobre la diferència entre la vall i el passadís de Wakhan. He
trobat una web amb informació força clarificador i un mapa que ajuda a veure la
diferència.
https://journeybeyondhorizon.com/guide-to-wakhan-valley-tajikistan/#About_the_Wakhan_Valley
El que es coneix com “nus del Pamir” (Pamir Knot) és una zona
muntanyosa on s’uneixen les serralades de Pamir, Hindukush i Karakorum. Aquesta
és una àrea t políticament complicada, ja que hi ha quatre països que hi tenen
frontera: Xina, Tadjikistan, Afganistan i Pakistan.
Hi ha dos rius que baixen cap a l’oest. Al nord el riu Pamir,
que flueix íntegrament a través de les muntanyes Pamir i serveix parcialment
com a frontera entre el Tadjikistan i l’Afganistan. Al sud el riu Wakhan, que
és més llarg i flueix íntegrament a l’Afganistan. Segons la majoria de fonts,
geogràficament, separa les cadenes del Pamir i Hindukush.
Aquests dos rius s’uneixen a uns 2.800 m, prop dels pobles de
Hisor i Langar, aquí al Tadjikistan,
formant un riu nou i més gran, el riu Panj, que flueix cap a l’oest-sud-oest a
través d’una àmplia vall; quan arriba la ciutat d’Ishkashim gira cap al nord, i
la vall es converteix en un canó profund i estret.
Estrictament la vall de Wakhan seria només la vall d’aquest
riu, però degut a les semblances culturals que es troben a més a l’oest, al
llarg del riu Panj, fins a Ishkashim, aquesta amplia vall també es considera
que forma part de la vall de Wakhan.
Així, segons la majoria de fonts, la vall de Wakhan inclou tot
el Wakhan i els rius Panj fins a Ishkashim, separant les muntanyes Pamir i
Hindukush. La seva branca nord, la vall del Pamir, només inclou el riu Pamir
des de la seva font fins a Langar. Així doncs, tenim una llarga vall de Wakhan
i la seva subbranca, la vall del Pamir.
El terme passadís de Wakhan (o corredor de Wakhan) és un terme
polític més que un terme de geografia física; és una estreta i prolongada
franja de territori de l’Afganistan, que separa el Tadjikistan del Pakistan. Es
va formar com un acord entre Rússia i l’Imperi Britànic per servir com a zona
tampó entre els dos imperis.
Des de llavors, la major part de la vall de Wakhan s’ha situat
a l’Afganistan. Tanmateix, després de la confluència dels rius Wakhan i Pamir,
la vessant nord, pamirí, de la vall de Wakhan (al voltant del format riu Panj)
pertany al Tadjikistan.
Quan es viatja per la vall de Wakhan, pel costat tadjik, es
voreja el passadís del Wakhan, que és territori afganès, però no s’hi entra.
He trobat un altre mapa interessat, però no he aconseguit
localitzar l’original. Aquí es pot veure bé la unió dels dos rius, així com la
ubicació del Petit Pamir i el Gran Pamir.
https://chitraltoday.net/2021/02/15/wakhan-corridor-and-its-strategic-importance/
Els rius Wakhan i Panj flueixen per una plana fèrtil. Des de
l’antiguitat, per aquí passava una de les rutes comercials de la Ruta de la
Seda i això va afavorir el desenvolupament d’una civilització local, que va
atraure l’atenció dels imperis veïns.
La vall de Wakhan era coneguda ja entre les primeres
civilitzacions, com Mohenjo Daro i Harappa, Elam i els primers regnes hindús.
Probablement, va ser conquerida per l’Imperi Persa aquemènida, i després per
Alexandre el Gran de l’Imperi Macedòni. Després la vall va continuar formant
part dels regnes locals greco-bactrians i indo-bactrians. Es poden trobar
rastres d’aquestes civilitzacions al poble de Langar (petroglifs de Langar).
Des del segle I aC, la vall de Wakhan va estar sota el control
de l’Imperi Kuixan. En aquesta època es van construir molts forts a la vall,
dels que encara se’n conserven vestigis. Probablement també és d’aquesta època
l’stupa budista que hi ha prop del poble de Vrang.
Després la zona va estar controlada pels heftalites o huns
blancs, en el segle V, pels turcs en el segle VI i posteriorment la regió va
ser conquerida pels àrabs musulmans, en el segle VIII. I va ser quan es va
introduir l’islam.
Entre els següents regnes i imperis que van controlar aquesta
vall hi ha l’Imperi Samànida (segle X), l’Imperi Karakhanida (segle XII),
l’Imperi Mongol (segle XIII) i l’Imperi Timúrida (segles XIV-XV).
A partir de principis del segle XVI, la zona va passar a formar
part de Badakhxan, una regió semi-autònoma, establerta pels timúrides i que més
tard sovint va passar sota el control de l’Imperi Mogol, parcialment de
l’Imperi Qing de la Xina, o dels emirats veïns de Kokand i Bukhara. En alguns
períodes, fins i tot va ser un emirat independent, fins al segle XIX.
El segle XIX va ser l’època de competència de dos imperis:
Rússia al nord i l’Imperi Britànic al sud. Van crear el Corredor de Wakhan com
a part de l’Afganistan, i el costat nord de la vall de Wakhan es va convertir
en part del Turkestan rus, al segle XX ( part de la RSS Tadjika de la Unió
Soviètica), i des de 1991, part de l’actual Tadjikistan.
La població de la vall de Wakhan s’anomena wakhi, i tenen una
cultura i estil de vida propi. Tot i estar separats per la frontera entre
l’Afganistan i el Tadjikistan, comparteixen la mateixa llengua, la mateixa
cultura i les mateixes tradicions, i es consideren un sol grup ètnic.
La part de la vall de Wakhan que es troba en territori tadjik
és tan sols el 30-35% del total, la resta és territori afgà.
Recollint aigua per potabilitzar: portàvem més de deu dies de
viatge i seguíem amb problemes intestinals, pel que vam decidir prescindir de
l’aigua embotellada i purificar aigua neta de rierols. La solució va funcionar,
es van acabar les diarrees.
