Des de Bansko ens vam dirigir cap al sud, fins a Mèlnik, que es
troba al sud-oest del país i també de les muntanyes Pirin, a una altitud de 440
metres.
El paisatge per arribar a Mèlnik va canviant, és més obert i
més rocós. Quan vam arribar vam passejar per la ciutat; hi havia moltes
botigues de records, de vins i també de degustació o tast de vins. Les faccions
de la gent, especialment les de les dones, em van semblar dures, colrades pel
vent i el fred.
Bansko i Mèlnik em van semblar poblacions entranyables, amb
ambient de muntanya.
La ciutat és una reserva arquitectònica, amb 96 construccions
que són monuments culturals. És la ciutat més petita de Bulgària, però manté la
condició de ciutat per raons històriques. L’any 1986 Mèlnik va ser proclamada
ciutat museu.
Els ciutadans es dedicaven a la producció de vi i elaboració de
tabac. El vi, molt famós, es venia per tot Europa. A la ciutat hi havia més de
70 esglésies i al voltant 4 monestirs, 3 escoles de nois i 1 de noies, i una
biblioteca amb tota mena de llibres. Avui dia els ciutadans es dediquen a la
producció de vi i al turisme.
Mèlnik, als contraforts de la serralada Pirin, està dominada
per les “Piràmides de Terra”.
Segons les evidències arqueològiques, els primers a establir-se
a la zona van ser la tribu tràcia Medi, a la qual pertanyia el famós rebel
Espàrtac.
Espàrtac (ca. 120 aC - 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a
esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d’esclaus
contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Segles més tard, la presència dels romans va deixar la ciutat
com un dels seus punts de referència; es conserva l’antic pont romà. La regió
va estar impregnada de cultura grega i més tard va passar a formar part de
l’Imperi Bizantí. Més tard van arribar els eslaus, que van anomenar aquest
assentament com Mèlnik, per les formacions sorrenques que l’envoltaven per tot
arreu; la paraula búlgara “mel” significa “argila blanca, guix”.
Mèlnik va passar a formar part del Primer Imperi Búlgar sota el
govern del Khan Presian I (836-852) i va prosperar molt durant aquest període.
Mèlnik es va convertir en la capital d’un principat feudal independent governat
pel dèspota Aleix l’Eslau, descendent de la dinastia Asen, l’any 1209, i va
passar per un auge econòmic i cultural durant el seu regnat. La ciutat va
continuar prosperant sota el tsar Ivan Asen II, gràcies al comerç lliure de
drets amb Dubrovnik, sota domini venecià.
La conquesta otomana dels Balcans entre els segles XIV i XV va
provocar un llarg període de declivi, però Mèlnik va tornar a ser una ciutat
pròspera als segles XVII i XVIII, l’època del Renaixement Nacional Búlgar, a
causa de la producció de tabac i vi, vi que s’exportava a l’estranger,
principalment a Anglaterra i Àustria. En aquella època, Mèlnik també era un
centre d’artesania, especialment de decoració d’esglésies i talla de fusta. En
aquell període es van construir moltes escoles i esglésies búlgares a Mèlnik.
Mèlnik va ser capturat per l’Exèrcit Imperial Rus durant la
Guerra russo-turca de 1877-1878, però va ser retornat a l’Imperi Otomà segons
el Tractat de Berlín. Durant la Primera Guerra dels Balcans, Mèlnik va ser
finalment alliberada i va tornar a formar part de Bulgària.
A finals del segle XVIII, la ciutat tenia 1300 cases, setanta
esglésies i una població d’uns 20.000 habitants, però hi va haver un incendi
que va destruir bona part de la ciutat. Després es va restaurar i reconstruir, però actualment té una
població d’uns 400 habitants, res a veure amb els que hi havia a principis del
segle XX, quan estava formada principalment per grecs, però també per búlgars,
turcs, valacs i gitanos.
Mèlnik és el protagonista del relat curt de Yuri Trifonov “El
poble més petit de la Terra” (1967). Segons les estadístiques de Vasil Kanchov
(“Macedònia, Etnografia i Estadística”), Mèlnik tenia 2.650 habitants cristians
grecs, 950 turcs, 500 cristians búlgars, 200 gitanos i 30 valacs l’any 1900.
Al final de la Segona Guerra dels Balcans el 1913, els grecs
van marxar de Mèlnik i es van traslladar a Grècia, per ordre expressa del
govern grec; l’ordre es va donar quan es va saber que Mèlnik seria cedit a
Bulgària. Segons les reclamacions búlgares presentades a la Carnegie Endowment
for International Peace, algunes botigues i cases búlgares van ser saquejades
per grecs en retirada. La població grega es va traslladar principalment a
Sidirokastro i un grup més petit es va establir a Serres i Tessalònica.
La ciutat és famosa per produir vi fort des d’almenys el 1346.
Darrerament, aquesta zona està gaudint d’un renaixement del cultiu de la vinya
i l’elaboració de vi.
Alguns dels edificis rellevants són: la Casa Bizantí, un dels
edificis civils més antics dels Balcans, construïda probablement al segle XII o
XIII com a fortalesa búlgara; la Casa Kordopulov, anomenada així pel comerciant
Manolis Kordopulou, a qui va pertànyer en el seu moment i que compta amb una de
les caves de vi més grans de Mèlnik; la Casa Pashov (1815), que acull el Museu Històric de Mèlnik; i la
Casa del Paixà, construïda per Ibrahim Bei, un dels beis més rics de la regió,
durant el domini otomà.
Hi ha també algunes esglésies antigues, com la de Sant Nicolau,
construïda al segle XIII; la de Sant Pere i Sant Pau del1840; la de Sant
Nicolau el Taumaturg, del 1756; i la de Sant Antoni.
