24 d’octubre 2025

Nord-est d'Etòpia (2007)-12. Regió Tigre: Mekele

Vam arribar a Mekele al’hora de dinar o a primera hora de la tarda. La ciutat es troba a 2.250 metres d’altitud, una gran diferència amb tots els dies que ens bellugàvem per sota del nivell del mar. El nom de la població l’he vist també escrit com Mekelle.

És una ciutat gran, i aquella tarda la vam dedicar a voltar pel mercat.

És la capital de la Regió Tigre i el centre econòmic, cultural i polític del nord d’Etiòpia. Es troba uns 700 km al nord d’Addis Abeba. És el principal productor de ciment d’Etiòpia.

Es creu que en el segle XIII aquí hi havia un llogaret anomenat Enda Meseqel (més tard anomenat Enda Medhane Alem), i que es va convertir en una ciutat a principis del segle XIX.

A uns 40 km al sud de Mekele hi ha la ciutat d’Hintalo o Antalo, que havia sigut la capital de la província d’Enderta. Amb l’arribada de ras Wolde Selassie d’Enderta al poder com a governador de tot Tigre, Antalo es va convertir en el centre polític de Tigre.  Wolde Selassie governava des d’Antalo, i Mekele era el seu lloc d’esbarjo i entreteniment.

Wolde Selassie va ser ras de la província de Tigre entre 1788 i 1816, i regent de l’Imperi Etíop entre 1797 i 1800.

La primera menció que hi ha d’Antalo és de l’any 1648 i la fa l’ambaixador iemenita, que la descriu com una ciutat fortificada. Aquesta ciutat va créixer r ràpidament a principis del segle XIX, tant en extensió com en població. Es va convertir en el principal centre comercial de Tigre, només superat per Adwa. Freqüentaven la població tant musulmans com cristians. Suposo que la bonança d’Antalo també va fer créixer Mekele.

Quan va morir el ras Wolde Selassie, Antalo va perdre importància i el nou centre polític va ser Adigrat a uns 120 km al nord de Mekele.

El creixement de Mekele es deu a que l’emperador Yohannes IV la va convertir en la capital política del seu estat en expansió.

Yohannes IV, nascut en el Tigre, va ser emperador d’Etiòpia des del 1871 fins a la seva mort l’any 1889, a la batalla de Gallabat; abans havia sigut rei de Tigre, des del 1869 fins al 1871. Se’l considera un dels grans emperadors d’Etiòpia i molt bon estratega.

Va treballar per a la unificació de l’imperi etíop que havia estat dividit entre diversos governants regionals. Va defensar Etiòpia de les invasions estrangeres. Va negociar amb els britànics durant la seva expedició a Etiòpia, però es va mantenir cautelós amb la influència europea, mantenint la independència d’Etiòpia durant la lluita colonial per l’Àfrica.

L’emperador Yohannes IV és recordat com un líder patriòtic i resistent que va prioritzar la sobirania, la integritat territorial i el cristianisme d’Etiòpia. Va tenir un paper crucial en la configuració de l’Etiòpia moderna i és especialment venerat a Tigre com un governant heroic i visionari.

Mekele està en una ubicació estratègica proper a les riques zones agrícoles (de Raya Azebo) i al país de la sal d’Afar.

A la dècada de 1880, Mekele es va convertir en la capital d’Etiòpia. Hi ha diversos factors que van influir en el seu creixement. Es van construir barris residencials per a la noblesa i els servents de la cort;  hi havia el mercat de la sal, que va fer que s’establissin comunitats comercials; la ciutat era un centre de trànsit de mercaderies, ja que per aquí passaven les rutes comercials de llarga distància del nord-est d’Etiòpia, que unien els ports de la mar Roja amb el nord i el centre del país.

Establint un mercat a Mekele, Yohannes podia aprofitar les rutes comercials del nord, així com les rutes de la caravana de sal cap a la ciutat, aprofitant la seva influència política.

Amb el seu successor, l’emperador Menelik II de Shewa, les coses van canviar, el centre comercial es va desplaçar a Shewa, cap al sud del país. I ben aviat la nova capital, Addis Abeba, va superar a Mekele. De totes formes Mekele ha conservat la seva importància política i el seu paper econòmic en el comerç de sal d’Etiòpia.

Durant la Guerra d’Itàlia de 1895-96, Mekele es va convertir en un lloc important en el conflicte. Després de la caiguda d’Adwa a la primavera de 1895, ras Mengasha Yohannes es va retirar de la capital del seu pare, Mekele, seguint el consell de l’emperador Menelik II. Mekele va ser ocupada pels italians sense un tret i integrada a la Colònia Eritrea; des d’aquí els italians van estendre la seva ocupació cap al sud, fins a Ambalage. 

L’exèrcit italià va establir el seu fort prop de l’església d’Enda Eyesus sobre Mekelle l’octubre de 1895. Després de la reocupació d’Ambalage a finals de 1895, el fort va ser assetjat per les tropes etíops, que van tallar el subministrament d’aigua als italians. Quan els italians es van rendir el gener de 1896, Menelik els va permetre retirar-se a la seva fortalesa d’Adigrat, probablement amb l’esperança d’evitar una escalada del conflicte, i va nomenar el seu propi governador d’Enderta a Mekele, dejazmach Tedla Abaguben, per tal de controlar els prínceps rebels Tigres.

Es italians, durant l’ocupació del país (1935-41) van contribuir considerablement a la seva modernització. Mekele es va dividir en dues zones, la italiana i la nativa, i va créixer aproximadament el doble de la seva mida anterior.

A partir de maig de 1943, Mekele va estar en mans dels líders de la rebel·lió de Woyane contra el llavors feble govern restaurat de Haile Selassie. El bombardeig aeri britànic de la ciutat de setembre-octubre va causar grans danys. A l’octubre, Mekele va ser recuperada per les forces del govern etíop.

En el període de 1942 a 1974, hi va haver un important desenvolupament urbà; els sectors urbans moderns es van diversificar i es van establir noves oficines administratives i van establir diverses empreses a petita escala. Però la majoria dels establiments industrials, van disminuir, es van degradar o tancar durant la Guerra Civil (1974-1991).

Durant la fam que va patir el país, de 1983-1985, a Mekele se la coneixia pels set “camps de fam” que hi havia al voltant de la ciutat. Aquests allotjaven 75.000 refugiats i 20.000 més esperant per entrar. Durant el març de 1985, cada dia morien entre 50 i 60 persones en aquests camps.

El febrer de 1986, el Front d’Alliberament del Poble de Tigre (TPLF) va alliberar 1.800 presos polítics de la presó de Mekele en una acció militar audaç. L’operació va rebre el nom d’Agazi, en honor a un dels combatents fundadors del TPLF, que havia estat assassinat en el segon any de la Guerra Civil Etíop.

Al juny de 1988, el TPLF controlava tot el Tigre excepte la ciutat de Mekele i el territori en un radi de 15 km al voltant de la ciutat.

En resposta, el Derg va cremar diversos pobles al voltant de Mekele el 4 i 5 de juny. No va ser fins al 25 de febrer de 1989 que Mekele també va ser ocupada pel TPLF, després que la posició del govern a Tigre s’hagués ensorrat. Prop del final de la guerra civil, el 27 i el 29 d’octubre de 1989, Mekele va ser bombardejat per la Força Aèria Etíop, provocant la mort d’almenys 31 persones.

El 5 de juny de 1998, durant la guerra entre Eritrea i Etiòpia, la Força Aèria d’Eritrea va bombardejar una escola a Mekele, matant dotze persones. Hi ha un monument ret homenatge a aquesta tragèdia.

El 29 de desembre de 2002, va esclatar un motí entre creients ortodoxos i adventistes; a l’estadi s’estaven fent prediques publiques adventistes, fet que va molestar a alguns creients ortodoxos que van iniciar els enfrontaments, llançant pedres als adventistes que estaven reunits a l’estadi i després saquejant les oficines adventistes a la ciutat. La policia va intervenir per dissoldre els disturbis, i el resultat va ser de cinc morts i tres ferits greus. La policia va informar que 10 persones van ser detingudes, però fonts independents van informar que el nombre era molt més gran.

La seu de la Missió de les Nacions Unides a Etiòpia i Eritrea (MINUEE) es va establir a Mekele l’any 2000 després del final de la guerra entre Eritrea i Etiòpia i va continuar fins al 30 de juliol de 2008.

Durant la Guerra de Tigre (3 de novembre de 2020-3 novembre de 2022), les forces conjuntes etíops i eritrees van dur a terme atacs a Merkel, inclosos bombardejos aeris.

El Monument Memorial dels Màrtirs de Tigre ret homenatge als més de 60.000 combatents del TPLF que van morir i més de 100.000 combatents que van resultar ferits en l’enderrocament del règim marxista de Derg, l’any 1991.

Va ser una tarda agradable, però per les fotografies veig que no vam anar a veure el centre, ni cap edifici rellevant. Tan sols tinc la zona del mercat. No sé si podia ser per seguretat; aquell any ja hi havia hagut algun segrest d’estrangers a la zona de Dallol.

Després de visitar unes esglésies monolítiques fora de Mekele, vam tornar a la ciutat i vam anar a veure un museu; no tinc clar si estava ja en el palau de l’emperador Yohannes IV o no.


23 d’octubre 2025

Nord-est d'Etiòpia (2007)-11. Regió Tigre: camí de Mekele

La regió Tigre o Tigray, no sé com s’ha de dir, és una regió històrica que forma part de l’altiplà etíop. Aquest territori és la pàtria dels pobles tigre, irob i kunama. La capital és Mekele.

L’idioma oficial de Tigre és el tigrinya, bastant similar al que es parla a Eritrea, amb qui té frontera al nord. La major part de la població es dedica a l’agricultura.

Aquesta regió té una zona de terres altes i una altra de terres baixes. Les terres altes tenen la major densitat de població, especialment a la zona est i centre de Tigre. Les terres baixes, molt menys poblades, comprenen el 48% de la regió. La població és majoritàriament tigrinya (prop del 95%), i hi ha minories d’amhàrics (2,6%), kunames (0,05%) i erobs o sahos (0,5%). El 95,5% són cristians ortodoxos (Església Autocèfala d’Etiòpia), i el 4,1% són musulmans sunnites.

En el mapa es pot veure la superfície que ocupa aquesta regió.  Nosaltres passem tan sols per la part que està propera a la regió Àfar.

En sortir de Berahile, on havíem dormit a l’escola, deixem enrere la terra àfar per entrar a la dels tigrinya. El paisatge canvia molt, és més obert i muntanyós. Fins a Mekele hi ha uns 115 km.

Com es va veient a les fotografies, el paisatge canvia molt, es fa més amable i habitable.





Nord-est d'Etiòpia (2007)-10. Regió Àfar: Berahile

Ara ens dirigim cap al sud-oest, passem per Hamed Ela i continuem fins a Berahile a on dormirem.

Per les fotografies i les hores dedueixo que vam dinar a Hamed Ela, suposo que a la mateixa casa on havíem dormit.

El paisatge va canviant, i en un punt de la ruta trobem una cascada, on aprofitem per remullar-nos.



Arribem a Berahile, el darrre poble que visitem de la regió Àfar, abans d’entrar a la regió veïna, el Tigré o Tigray.


Aquesta població es troba a 639 metres per sobre del nivell del mar; no forma part de les terres altes, però tampoc està al desert i a la depressió. Es troba en territori àfar, però proper al territori tigré, pel que hi ha cabanes típiques àfar i construccions en pedra característiques tigré.


Llegeixo que aquí el servei telefònic hi va arribar l’any 2004 i el servei elèctric en el 2006, quan la Corporació d’Energia Elèctrica d’Etiòpia va instal·lar un generador de 120 quilowatts, fanals i 200 comptadors elèctrics. En aquell moment, el servei elèctric es prestava des de les 6 de la tarda fins a la mitjanit.


El gener de 2022, el Front d’Alliberament del Poble de Tigré va bombardejar Berahile com a part d’una ofensiva a Àfar durant la Guerra de Tigré. Molta gent va fugir cap a la capital regional de Semera com a refugiats.


Aquella nit vam dormir a l’escola. Ens van explicar que cada matí es puja la bandera, i es castiga als que arribin tard, i no hi són en aquell moment. El càstig és posar-se agenollats i rebre cops amb un punter de fusta al palmell. 


 













Nord-est d'Etiòpia (2007)-9. Regió Àfar: extracció de sal a Dallol

Després vam anar cap a la zona d’extracció de sal. Quan vaig tornar del viatge, cada cop que veia aquestes fotografies m’agafava set, recordava la sensació d’aquell dia, l’aridesa, la gola seca... i ara després de tants anys els records tornen a sortir. Em va impressionar molt, la vida dura dels treballadors i també la dels camells.

Aquí hi ha feina per a tothom. Uns esberlen el terra per treure grans planxes de sal, altres les tallen en peces més petites, de mida més uniforme, uns altres les poleixen una mica, fins que queden unes lloses rectangulars, que després s’apilen, i es carreguen als camells. Amb la calor, l’ambient salí, el sol que cau a plom.... em meravellava que els nois encara tenien ganes de somriure i posar per una fotografia.

Els camells tenien la pell força malament, i estaven asseguts descansant a l’espera de que els anessin carregant i sortís la caravana.

Tinc apuntat que el terreny d’on extreuen la sal els dels àfar, però que els que hi treballen son tigrinya (un altre grup ètnic etíop); els hi paguen 1 bir per llosa de sal i després els àfar la venen per 3 birs; això era l’any 2007.