A poca distància de Vrang hi ha Yamg, que és la població on vam
anar a dinar i dormir. Abans d’arribar-hi vam fer alguna parada.
Vam arribar a Yamg a l’hora de dinar. Va ser una grata
sorpresa. El local el tenien molt cuidat, la taula ben parada i el menjar molt
complet.
Ens van posar dos plats, tasses a joc, i els coberts complets
(forquilla cullera i ganivet). Vam prendre sopa amb carn, després verdures amb
patates estofades i pollastre. Un dinar complert. En molts altres llocs preníem
un sol plat, arròs amb verdures, o peix, o sopa...
Per aquí costava trobar coca cola o pepsi; a Vrang vaig comprar
dues ampolles d’una beguda local similar, Cola RC, que em va anar molt bé.
Fortalesa Yamchun
Després de dinar vam anar a la fortalesa Yamchun. Jo em vaig
quedar a dalta la pista; calia baixar, visitar-la i tornar-la a pujar, i ja
feia 12 hores que ens havíem llevat i estava cansada, vaig pensar que no em
compensava l’esforç. Em vaig quedar a dalt veient passar a la gent.
Diuen que és la fortalesa més espectacular de les de la vall de
Wakhan, en part per la vista sobre la vall. Sembla que és més antiga que les
altres que hi ha per la regió. Es diu que pot ser del segle IV aC, de l’època
d’Alexandre el Gran o de l’època persa. Però d’aquella fortalesa original noi
queda gairebé res ja que en el segle X o XI dC es va engrandir.
Després anem a les fonts d’aigües termals de Bibi Fàtima. La
vall de Wakhan té diverses fonts minerals d’aigua calenta però la més famosa és
aquesta que hi ha prop de Yamg. Diuen que l’aigua surt a 41 ºC.
L’aigua d’aquesta font és rica en sals, però és molt clara, no
comen altres llocs que presenta terboleses. Sembla que té propietats curatives
i que les dones venen aquí a prendre les aigües, quan tenen problemes
ginecològics o de fertilitat.
És també un lloc de pelegrinatge musulmà, ja que porta el nom
de la filla del Profeta.
Hi ha molts cotxes, i molta gent anant i venint, tots amb la
bossa de plàstic amb la tovallola. Hi havia cua tant pel bany d’homes com pel
de dones. Hi ha una piscina gran i van alternant, mitja hora per cada sexe.
Aquell any 2011 estaven fent construccions noves al voltant de
la piscina.
La gent que hi va és de totes edats, vaig veure tant dones
grans com joves.
El riu baixava amb força, jo m’estava a l’entrada veient passar
a la gent; crec que es tenia que pagar entrada i com que no volia banyar-me em
vaig quedar a fora. De la gent que entrava em va xocar els que anaven amb
barnús però vestits a sota. En aquell moment sortien les dones i hi entraven
els homes.
Hi va haver unes dones que es van aturar a parlar amb mi; em
van explicar que treballaven en un hotel a la vora del balneari, però que eren
de la lall de Gisev, a la vall de Bartang.
Per tot el Pamir hi ha molts balnearis, aprofitant les aigües
termals de la regió. La majoria són de l’època soviètica i ara els hi manca el
manteniments. Aquest de Bibi Fàtima, l’entrada està ben cuidada, no sé com està
per dins, però l’aparença és bona.
A l’època soviètica es
van fer millores a la regió, però em diuen que prefereixen ser independents. M’explicaven que a Langar, si tu vols construir-te una casa,
tries el terreny, es registre que és per a tu i ja pots construir-la. Això era
el que em deien en el 2011, no sé com és ara. Quan m’ho explicaven deien que hi
ha terreny de sobres i que no hi ha disputes per aquest tema.
Al matí següent, després d’esmorzar vam fer alguna visita més a
Yamg relacionada amb un personatge que va néixer aquí: Mubaraki Wakhoni (1839-1903).
Mubaraki Wakhoni va ser un famós poeta, astrònom, erudit
religiós ismaïlita, fabricant de paper, pintor i músic; és l’orgull cultural de
la gent de la vall de Wakhan.
Observatori de Mubaraki Wakhoni
El primer que visitem és l’observatori, on hi ha un calendari
astronòmic de pedra. És una pedra amb un forat al mig. He llegit que n’hi ha
d’altres en diferents punts del vessant de la muntanya. Aquesta pedra és l’únic
que queda del que havia sigut l’observatori. Servia per fer observacions del
cel, i el moviment dels astres. En dies concrets de l’any, la llum del sol
passava a través del forat. Es podia determinar l’inici del solstici d’hivern,
i altres dates.
Segons la informació que hi ha allà escrita en una pedra, era
l’observatori més sofisticat d’aquestes muntanyes i els components del
calendari de pedra tenien cadascun un nom: Chilla-sang, Hamal-khona, Darvoza i
Sangi oftob.
Suposo que en les observacions que es feien devien jugar un
paper tant la pedra foradada d’aquí com les que hi havia a la muntanya. Per
internet no he sabut trobar res més sobre aquest observatori.
Com que estem en un lloc remot, no tenia paper i collia fulles
i es fabricava el paper on prendre les notes, i també on escrivia poesia, les
seves ensenyances i pensaments. També es fabricava la tinta.
Tomba de Mubaraki Wakhoni
Després pugem fins on hi ha la tomba d’aquest filòsof sufí.
Volia la seva tomba sobre el turó però no volia que el veneressin.
Només la família pot entrar a la tomba. Va quedar molt malmesa
durant la guerra, però la família la va reconstruir.
En els turons i fortaleses feien una cavitat envoltat de
pedres, on encenien un foc, per avisar a la població, en cas de que s’apropés
l’enemic. Aquí dalt, a prop de la tomba, n’hi ha un; suposo que l’enemic que
temien que arribés vindria de l’altra banda del riu, d’Afganistan.
La casa on va viure s’ha conservat i convertit en un museu. S’hi exposen objectes d’ell, com els seus llibres escrits en alfabet àrab, i objectes de la regió. El que gestiona el museu és un dels seus descendents.
A
quí a Yamg tot el que ens van ensenyar estava relacionat amb
Mubaraki. L’home que ens ho ensenya i toca l’instrument és el seu besnet.
