Un dels llocs més populars de la ciutat és Balıklıgöl o
l’estany dels peixos sagrats, que es troba al peu del turó on hi ha la
ciutadella.
Hi ha moltes llegendes sobre com es va formar aquest estany i
perquè les carpes que hi ha són sagrades. En l’actualitat les llegendes més populars
relacionen aquest indret amb Abraham, que és venerat pel cristianisme, pel
judaisme i per l’islam; en les tres religions hi ha llegendes al voltant d’aquesta
figura i e seu enfrontament amb el rei Nimrod.
Segons una de les llegendes, Nimrod era un rei que adorava a
diferents ídols. Era el governant d’Urfa, i va condemnar a mort al profeta
Abraham, que estava en contra de l’adoració d’ídols i del politeisme. Van
lligar a Abraham a dos postes en la part alta del castell i el van catapultar a
un pou de foc, en el centre de la ciutat. Llavors es va produir un miracle: el
foc es va con convertir en aigua, i els branquillons de fusta que servien de
combustible pel foc es van convertir en peixos, i Abraham es va salvar.
Tot i que aquest llac o estany s’ha fet famós amb la llegenda
sobre Abraham, el lloc ja era venerat des de molt abans. Aquí s’hi va trobar
una estàtua que data aproximadament del 8000 aC.
Durant el període hel·lenístic es creu que Edessa era un dels
llocs sagrats de la deessa siriana de la fertilitat, Atargatis, que també tenia importants centres
de culte per tot Síria i el Llevant. En aquests centres de culte els estanys
amb peixos eren llocs sagrats i estava prohibit consumir aquests peixos.
A l'antiga Edessa hi convivien diferents grups religiosos i la
seva gent adorava un ampli panteó de déus. Un dels símbols de la deessa Atagatis
eren els peixos, i on ara hi ha el Balıklıgöl hi hauria hagut un estany ple de
carpes.
També es rendia culte a deïtats com la nabatea Dushara, la
deessa mesopotàmica Ishtar i el déu de la lluna Sin. També s’hi venerava una
mare verge i el seu fill.
A Edessa, a més dels politeistes hi vivia una important
comunitat jueva. Molts dels jueus eren comerciants que es dedicaven al comerç a
llarga distància entre el golf Pèrsic i la Mediterrània.
Cap a finals del segle II va sorgir a Edessa una petita
comunitat cristiana. Com que a la ciutat ja hi convivia gent de diferents
creences, van acceptar aquesta nova religió sense problemes.
A més hi havia
alguns temes del cristianisme que coincidien o tenien semblances amb alguns
dels seus. Per exemple: la veneració a una mare verge i el seu fill; el
concepte d’una trinitat divina; i la idea d’una altra vida després de la mort.
Per altra banda, a la ciutat ja estaven en contacte amb el judaisme, que és monoteista,
ja que hi havia una important comunitat jueva. Tot això pot explicar la ràpida
acceptació del cristianisme com a religió. El mateix rei Abgar el Gran es va
convertir al cristianisme a començaments del segle III.
A llarg del segle III hi va haver més religions o sectes que es
van afegir a les que ja hi havia a la ciutat, una d’elles va ser el maniqueisme
que es va estendre força a Edessa i hi va perdurar fins al segle V.
La relació entre Balikligöl i l’enfrontament entre Abraham i
Nimrod va sorgir cap al segle I dC. En una narració d’autor desconegut es feia
un esbós de la que després seria la llegenda; Nimrod, enfadat pel rebuig
d'Abraham al seu culte als ídols i la construcció de la Torre de Babel, va
intentar cremar viu el patriarca, que va ser rescatat miraculosament de les
flames. Més tard aquesta història apareixia en la literatura rabínica i en
Gènesis Rabahh, un text religiós del judaisme escrit entre el 300 i el 500 dC.
Donada la semblança entre els mot hebreu per flama o foc i la
ciutat d’Ur no està clar si la confrontació entre Abraham i Nimrod va tenir
lloc aquí a Urfa o a Ur de Caldea.
La majoria dels jueus, dels cristians i dels musulmans
consideren que Urfa és el lloc de naixement d’Abraham, però el que no està tant
clar és la connexió amb Nimrod.
A finals dels segle IV, l’escriptora i viatgera cristiana
Egèria, va visitar la ciutat i donava una descripció de l’estany dels peixos,
però no parlava d’Abraham i Nimrod sinó que l’associava a la historia del rei
Abgar V d’Osroene que s’havia convertit al cristianisme.
Segons Egèria, el bisbe local li va dir que la piscina es va
crear quan la ciutat va ser assetjada pels perses, que havien desviat el
subministrament d'aigua de la ciutat al seu propi campament. Llavors és quan
les fonts que hi havia aquí, gràcies al favor de Déu van començar a brollar i
fins al dia d’avui. Així que per alguns dels primers cristians la formació
d’aquest estany te un origen miraculós, però no se l’associava a Abraham.
A l'Alcorà, s'esmenta el rescat d'Abraham del foc després de
desafiar la idolatria del seu pare, i encara que Nimrod no s'esmenta
explícitament en aquesta escena, comentaristes posteriors sovint
l'identificaven amb l'oponent sense nom en el relat. De totes formes, el
conflicte entre Abraham i Nimrod va entrar també en les llegendes de l’islam
primitiu.
En aquesta narració, Abraham havia nascut a Urfa, i s'havia
enamorat de la filla de Nimrod, Zeliha. Enfadat per això, Nimrod va llançar
Abraham al foc, però Déu va convertir les flames en un bassal d’aigua i els
troncs que cremaven els va convertir en les carpes sagrades. Es deia que es va
formar una altra massa d’aigua propera, que eren les llàgrimes de la noia. Diuen
que qui beu d’aquella aigua pot quedar cec, en altres llocs diuen que si es mengen
les carpes sagrades pots quedar cec. Altres llegendes diuen que després de
veure com se salvava Abraham la noia es va convertir a l’islam i Nimrod enfadat
la va llançar a les flames.
A dalt del turó, on hi ha la ciutadella, es poden veure dues columnes
romanes que el viatger otomà del segle XVII, Evliya Çelebi, va dir que eren les
restes de la catapulta amb la que Nimrod va llançar a Abraham al foc.
A l’entorn de l’estany hi ha dues mesquites que es van
construir per venerar a Abraham, substituint a una sinagoga i una església
anteriors.
Una de les mesquites té la cova on es diu que va néixer
Abraham. La seva mare es va amagar aquí, on hi va viure set anys.
Segons la llegenda, quan els oracles del rei Nimrod li van dir
que naixeria un nen que destruiria i acabaria amb la seva dinastia i la seva
religió, Nimrod va ordenar matar a totes les criatures que naixessin aquell any.
Nuna, que era la mare d'Abraham, quan se’n va adonar de que estava embarassada
es va alarmar; primer ho va amagar i quan ja es començava a fer evident es va
amagar en aquesta cova i és on va néixer la criatura. Durant uns anys van viure
amagats a la cova.
La mesquita porta el nom de la cova, Mevlid-i Halil, i es va construir
primercom un temple pagà, després convertit en sinagoga, més tard en església i
finalment en el 1523 en època otomana, es va convertir en mesquita.
Una altra estructura que hi ha en aquest recinte, sembla un mausoleu,
està dedicada a Bediuzzaman Said Nursî, un erudit islàmic, mestre i escriptor
nascut en el 1878. En les seves cartes esmentava Urfa, que considerava un
indret sagrat; va demanar als seus estudiants, quan estava malalt i poc abans
de morir, que el portessin cap aquí. Va morir l’any 1960 i el van enterrar en
el cementiri que hi ha entre la ciutadella i la cova d’Abraham. Em sembla que
poc després van profanar la seva tomba i es va canviar de lloc.
Una altra mesquita-madrassa que hi ha és la Rizvaniye, construïda
en el 1736. Es la més moderna del recinte; hi ha un pati central, que en un
cantó hi ha la mesquita i en els altres tres la madrassa, que es va construir
una mica es tard, en el 1775, i renovada en el 1992.
Balıklıgöl, té 150 metres de llarg, 30 metres d'ample i
aproximadament 5 metres de profunditat. Està format per dos grans estanys
connectats per canals, i em sembla que està connectat al riu.
Fins al segle VI, l'aigua de les rieres venia a parar aquí. En
aquesta època es va produir una inundació i molta gent va morir. Llavors l'emperador
bizantí va enviar enginyers des d'Istanbul per que trobessin una solució que
evités noves inundacions. Es va construir un mur i una nova canalització per resoldre
el problema.
Les llegendes diuen que si menges les carpes del llac emmalalteixes;
llegeixo que una de les espècies de carpes que hi ha al llac el seu caviar és
verinós.
