18 de juliol 2024

Est de Turquia-10. Sanliurfa: museu arqueològic.

Una de les visites que un no es pot perdre de Sanliurfa és la visita al museu arqueològic. De fet aquest museu consta de dues parts, en edificis separats: el museu d’arqueologia i el museu dels mosaics.

Nosaltres vam deixar la visita del museu pel darrer dia; és un bon complement a les visites de Göbekli tepe i Karahan tepe, que nosaltres havíem fet el dia anterior.

El primer museu d’arqueologia va obrir l’any 1969, després s’hi van afegir uns annexos, i finalment, l’any 2015 va obrir les portes en la ubicació actual. És un dels museus més grans de Turquia.

L’any 2023 hi va haver inundacions a la ciutat i el soterrani del museu, on hi havia uns 10.000 objectes guardats va omplir-se d’aigua. Va estar uns mesos tancat i em sembla que feia poc que havia obert quan hi vam anar nosaltres.

Hi ha unes 5.000 peces exposades. Aquí es poden veure objectes trobats a la ciutat, de quan era l’antiga Edessa, i també dels recintes arqueològics de Göbekli Tepe, de Karahan Tepe i de Harran, una altra antiga ciutat que es troba a 44 km al sud-est; també hi ha el que es va trobar en construir les preses d’aquesta zona. De la visita que vam fer als recintes arqueològics de Göbekli tepe i de Karahan tepe enparlo en dues seccions apart.

En la primera sala del museu hi ha els objectes del període assiri, babilònic i hitita. En la segona i tercera sala hi ha les peces que corresponen al neolític, al calcolítics i a l’edat del bronze; s’hi exposen eines de pedra, eines de ceràmica de terracota, segells, collarets, figuretes, eines metàl·liques, ornaments i ídols. És aquí on es troba la figura més emblemàtica del museu: l’Home d’Urfa o el Gegant de Balikligöl.

En la secció etnogràfica hi ha vestimentes, ornaments de plata i de bronze, exemples de cal·ligrafia i Alcorans escrits a mà.

 Com deia, una de les peces estrella és la figura tallada en pedra, en mida real d’un home, aproximadament de l’any 9.000 aC. Fins no fa gaire era l’estàtua en forma de figura humana més antiga del mon, però fa poc se’n va descobrir una altra, a Karahan tepe, que seria més antiga.

L’home de Balikligöl o d’Urfa es va descobrir l’any 1993. L'estàtua fa 1,80 m d'alçada; els ulls estan representats per dos forats fondos, en què en el seu moment hi havia incrustats fragments d'obsidiana negra. Es veu un relleu en forma de V, que tant pot representar el coll d'una peça de vestir com un collaret. S’ha datat com del 9.000 aC.

Durant les excavacions de Göbekli tepe, no es va poder obtenir informació definitiva, sobre si la gent vivia als voltants del jaciment o no. En canvi, a les estructures de Karahan tepe s’hi van trobar eines quotidianes, atuells de pedra, recipients per moldre i grans plats. Això indica que al costat de l’espai ritual de Karahan tepe hi havia zones residencials.










Els mosaics en el període d’Uruk, cap al 3500 aC es feien amb unes peces còniques pintades de colors. Aquest tipus de mosaics ja els havia vist a Uruk, a l’Iraq.





 

Est de Turquia-9. Sanliurfa: la ciutat antiga i el basar

Al dia següent vam anar a visitar un parell de recintes arqueològics dels que en parlo a part, ja que estan fora de Sanliurfa. Vam tornar a dinar  a la ciutat.

Després de menjar unes broquetes de pollastre, amb un altre del grup vam anar a passejar pel mercat i els voltants. A la tarda el mercat està mig aturat però així i tot és interessant.

La gent és molt amable i sentien curiositat per nosaltres, també ganes de practicar l’anglès els més joves. Aquella tarda vaig acabar saturada de te. En cada lloc que ens aturàvem ens n’oferien i no podies rebutjar-lo. El que sí que rebutjava era la segona tassa.

Prop del nostre hotel hi ha alguna mesquita antiga, una d’elles, la Nimetullah, segons el rètol que hi ha a la porta deu ser de l’any 1500. Sembla que es va construir en aquesta època per un dels beis d’Urfa, anomenat Nimetullah. 

Segons una inscripció, de la que no se sap la data, en que diu que antigament hi havia aquí una església en ruïnes i que va ser reconvertida en mesquita. En aquesta inscripció s’esmenta a Firuz Bey, un militar otomà de finals del segle XV començaments del segle XVI, i sembla que s’hauria fet entre el 1779 i 1781.

El minaret cilíndric d'aquesta mesquita és el més alt de Sanliurfa. Va ser una madrassa i les habitacions que hi ha al voltant del pati es van construir en el 1695. Diuen que en el terra del pati hi ha tres tombes i que una d’elles pertany al fill de Nimetullah que va morir en el 1520.

Una altra mesquita és la Haci Yadigar. És una de les mesquites més antigues de la ciutat. Hi ha una inscripció segons la qual sembla que es va reparar en el 1155 i de nou en el 1514. I en una nova inscripció indica que la darrera reparació es va fer l’any 1871.

Més enllà vam veure un edifici que ens va cridar l’atenció; era un hotel i vam treure el cap al pati.

En un extrem del pati hi havia tres persones dinant; sinó recordo malament era una dona i dos homes. Ens van fer seure amb ells, ens oferien menjar però com que ja havíem dinat no vam poder refusar prendre un te. Eren personal de l’hotel; un dels homes era el propietari o potser el gerent. Ens va explicar que feia poc que havien obert. Van ser molt amables. L’estructura de l’edifici recordava molt el del nostre hotel. Suposo que era l’estil de l’època otomana, tot i que aquest període va ser molt ampli, suposo que són del segle XIX. 

Després vam entrar en el pati d’un altre edifici, i un cop més vam ser rebuts molt cordialment per un grup de joves que estaven fent un te en un racó del pati i que ens van convidar a prendre’n un amb ells. La conversa no era molt fluida, per les dificultats amb l’anglès i les nostres amb el turc; el traductor ajudava però no era fàcil.

Em va semblar entendre que és un centre on s’elaboren els projectes de restauració dels edificis històrics de la ciutat. Els grups de treball tenen especialistes en historia de l’art i d’altres especialistes en gestió de projectes.








En el basar, em va sorprendre algunes botigues de coloms, em va semblar coloms missatgers, però no ho tinc clar.



14 de juliol 2024

Est de Turquia-8. Sanliurfa: Balikligöl o estany dels peixos

Un dels llocs més populars de la ciutat és Balıklıgöl o l’estany dels peixos sagrats, que es troba al peu del turó on hi ha la ciutadella.

Hi ha moltes llegendes sobre com es va formar aquest estany i perquè les carpes que hi ha són sagrades. En l’actualitat les llegendes més populars relacionen aquest indret amb Abraham, que és venerat pel cristianisme, pel judaisme i per l’islam; en les tres religions hi ha llegendes al voltant d’aquesta figura i e seu enfrontament amb el rei Nimrod.  

Segons una de les llegendes, Nimrod era un rei que adorava a diferents ídols. Era el governant d’Urfa, i va condemnar a mort al profeta Abraham, que estava en contra de l’adoració d’ídols i del politeisme. Van lligar a Abraham a dos postes en la part alta del castell i el van catapultar a un pou de foc, en el centre de la ciutat. Llavors es va produir un miracle: el foc es va con convertir en aigua, i els branquillons de fusta que servien de combustible pel foc es van convertir en peixos, i Abraham es va salvar.

Tot i que aquest llac o estany s’ha fet famós amb la llegenda sobre Abraham, el lloc ja era venerat des de molt abans. Aquí s’hi va trobar una estàtua que data aproximadament del 8000 aC.

Durant el període hel·lenístic es creu que Edessa era un dels llocs sagrats de la deessa siriana de la fertilitat,  Atargatis, que també tenia importants centres de culte per tot Síria i el Llevant. En aquests centres de culte els estanys amb peixos eren llocs sagrats i estava prohibit consumir aquests peixos.

A l'antiga Edessa hi convivien diferents grups religiosos i la seva gent adorava un ampli panteó de déus. Un dels símbols de la deessa Atagatis eren els peixos, i on ara hi ha el Balıklıgöl hi hauria hagut un estany ple de carpes.  

També es rendia culte a deïtats com la nabatea Dushara, la deessa mesopotàmica Ishtar i el déu de la lluna Sin. També s’hi venerava una mare verge i el seu fill.

A Edessa, a més dels politeistes hi vivia una important comunitat jueva. Molts dels jueus eren comerciants que es dedicaven al comerç a llarga distància entre el golf Pèrsic i la Mediterrània.  

Cap a finals del segle II va sorgir a Edessa una petita comunitat cristiana. Com que a la ciutat ja hi convivia gent de diferents creences, van acceptar aquesta nova religió sense problemes. 

A més hi havia alguns temes del cristianisme que coincidien o tenien semblances amb alguns dels seus. Per exemple: la veneració a una mare verge i el seu fill; el concepte d’una trinitat divina; i la idea d’una altra vida després de la mort. Per altra banda, a la ciutat ja estaven en contacte amb el judaisme, que és monoteista, ja que hi havia una important comunitat jueva. Tot això pot explicar la ràpida acceptació del cristianisme com a religió. El mateix rei Abgar el Gran es va convertir al cristianisme a començaments del segle III.

A llarg del segle III hi va haver més religions o sectes que es van afegir a les que ja hi havia a la ciutat, una d’elles va ser el maniqueisme que es va estendre força a Edessa i hi va perdurar fins al segle V.

La relació entre Balikligöl i l’enfrontament entre Abraham i Nimrod va sorgir cap al segle I dC. En una narració d’autor desconegut es feia un esbós de la que després seria la llegenda; Nimrod, enfadat pel rebuig d'Abraham al seu culte als ídols i la construcció de la Torre de Babel, va intentar cremar viu el patriarca, que va ser rescatat miraculosament de les flames. Més tard aquesta història apareixia en la literatura rabínica i en Gènesis Rabahh, un text religiós del judaisme escrit entre el 300 i el 500 dC.

Donada la semblança entre els mot hebreu per flama o foc i la ciutat d’Ur no està clar si la confrontació entre Abraham i Nimrod va tenir lloc aquí a Urfa o a Ur de Caldea.

La majoria dels jueus, dels cristians i dels musulmans consideren que Urfa és el lloc de naixement d’Abraham, però el que no està tant clar és la connexió amb Nimrod.

A finals dels segle IV, l’escriptora i viatgera cristiana Egèria, va visitar la ciutat i donava una descripció de l’estany dels peixos, però no parlava d’Abraham i Nimrod sinó que l’associava a la historia del rei Abgar V d’Osroene que s’havia convertit al cristianisme.

Segons Egèria, el bisbe local li va dir que la piscina es va crear quan la ciutat va ser assetjada pels perses, que havien desviat el subministrament d'aigua de la ciutat al seu propi campament. Llavors és quan les fonts que hi havia aquí, gràcies al favor de Déu van començar a brollar i fins al dia d’avui. Així que per alguns dels primers cristians la formació d’aquest estany te un origen miraculós, però no se l’associava a Abraham.

A l'Alcorà, s'esmenta el rescat d'Abraham del foc després de desafiar la idolatria del seu pare, i encara que Nimrod no s'esmenta explícitament en aquesta escena, comentaristes posteriors sovint l'identificaven amb l'oponent sense nom en el relat. De totes formes, el conflicte entre Abraham i Nimrod va entrar també en les llegendes de l’islam primitiu.

En aquesta narració, Abraham havia nascut a Urfa, i s'havia enamorat de la filla de Nimrod, Zeliha. Enfadat per això, Nimrod va llançar Abraham al foc, però Déu va convertir les flames en un bassal d’aigua i els troncs que cremaven els va convertir en les carpes sagrades. Es deia que es va formar una altra massa d’aigua propera, que eren les llàgrimes de la noia. Diuen que qui beu d’aquella aigua pot quedar cec, en altres llocs diuen que si es mengen les carpes sagrades pots quedar cec. Altres llegendes diuen que després de veure com se salvava Abraham la noia es va convertir a l’islam i Nimrod enfadat la va llançar a les flames.

A dalt del turó, on hi ha la ciutadella, es poden veure dues columnes romanes que el viatger otomà del segle XVII, Evliya Çelebi, va dir que eren les restes de la catapulta amb la que Nimrod va llançar a Abraham al foc.

A l’entorn de l’estany hi ha dues mesquites que es van construir per venerar a Abraham, substituint a una sinagoga i una església anteriors.

Una de les mesquites té la cova on es diu que va néixer Abraham. La seva mare es va amagar aquí, on hi va viure set anys.

Segons la llegenda, quan els oracles del rei Nimrod li van dir que naixeria un nen que destruiria i acabaria amb la seva dinastia i la seva religió, Nimrod va ordenar matar a totes les criatures que naixessin aquell any. Nuna, que era la mare d'Abraham, quan se’n va adonar de que estava embarassada es va alarmar; primer ho va amagar i quan ja es començava a fer evident es va amagar en aquesta cova i és on va néixer la criatura. Durant uns anys van viure amagats a la cova.

La mesquita porta el nom de la cova, Mevlid-i Halil, i es va construir primercom un temple pagà, després convertit en sinagoga, més tard en església i finalment en el 1523 en època otomana, es va convertir en mesquita.

Una altra estructura que hi ha en aquest recinte, sembla un mausoleu, està dedicada a Bediuzzaman Said Nursî, un erudit islàmic, mestre i escriptor nascut en el 1878. En les seves cartes esmentava Urfa, que considerava un indret sagrat; va demanar als seus estudiants, quan estava malalt i poc abans de morir, que el portessin cap aquí. Va morir l’any 1960 i el van enterrar en el cementiri que hi ha entre la ciutadella i la cova d’Abraham. Em sembla que poc després van profanar la seva tomba i es va canviar de lloc.

Una altra mesquita-madrassa que hi ha és la Rizvaniye, construïda en el 1736. Es la més moderna del recinte; hi ha un pati central, que en un cantó hi ha la mesquita i en els altres tres la madrassa, que es va construir una mica es tard, en el 1775, i renovada en el 1992.

Balıklıgöl, té 150 metres de llarg, 30 metres d'ample i aproximadament 5 metres de profunditat. Està format per dos grans estanys connectats per canals, i em sembla que està connectat al riu.

Fins al segle VI, l'aigua de les rieres venia a parar aquí. En aquesta època es va produir una inundació i molta gent va morir. Llavors l'emperador bizantí va enviar enginyers des d'Istanbul per que trobessin una solució que evités noves inundacions. Es va construir un mur i una nova canalització per resoldre el problema.

Les llegendes diuen que si menges les carpes del llac emmalalteixes; llegeixo que una de les espècies de carpes que hi ha al llac el seu caviar és verinós.

 

 

 

 

 

Est de Turquia-7. Sanliurfa: església Reji

Molt a prop de l’hotel hi ha l’antiga església de Sant Pere i Sant Pau o església Reji.

Es va construir l’any 1861 sobre les ruïnes d’una antiga església del segle VI. Aquesta església va estar activa fins a l’any 1924, quan els cristians siríacs que hi assitien van marxar cap a Alep.

La gent l’anomena l'església Reji: aquí la companyia turca de tabac i begudes alcohòliques, Tekel, l'havia utilitzat com a fàbrica de tabac, coneguda com la Regie Tobacco Company, en temps dels otomans, i nacionalitzada en el 1925. Regie, paraula francesa que vol dir concessió, i de la que derivaria Reji.

També es va fer servir com a magatzem de raïm durant algunes dècades. Es va restaurar l’any 1998 i va acollir una classe de fabricació de catifes.

L’any 2002, es va convertir en un centre cultural. Actualment, una part la utilitza una fundació que gestiona l'escola islàmica de la universitat de la ciutat.

Les lloses sepulcrals amb inscripcions es van traslladar al museu de la ciutat.