09 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-39. Caixmir. Srinagar, mercat flotant al llac Dal

A primera hora del matí vam anar a veure el famós mercat flotant de Srinagar, al llac Dal.

Cada matí, al llac Dal hi ha mercat, on els agricultors de la regió venen els seus productes, directament des dels seus vaixells. Aquesta activitat atrau a molts turistes, quan n’hi ha.

Ara bé, aquest mercat s’enfronta a diversos problemes, com ara la contaminació i la baixada del nivell de l’aigua, que dificulten als agricultors mantenir el sistema tradicional de venta dels seus productes. Per altra banda, l’expansió urbana ha reduït l’espai disponible per a aquests mercats flotants.

A més, les pressions econòmiques i els canvis d’hàbits de consum estan allunyant les generacions més joves del comerç. L’atractiu dels llocs de treball moderns i la disminució de la demanda de productes tradicionals han portat molts joves a buscar fonts alternatives d’ingressos. El mercat flotant, que una vegada va simbolitzar la força i el patrimoni cultural del Caixmir, ara s’enfronta a un futur incert.

Cada matí, a l’alba, els productors d’hortalisses del Caixmir van amb les shikares als seus jardins flotants, situats en els aiguamolls dins i al voltant del llac Dal, allà cullen algunes verdures i després les van a vendre a racó del llac reservat per aquest mercat, em sembla que es diu “Gudher” (recol·lecció). A partir de les 4 o 5 del matí aquest racó tranquil del llac cobra vida.

El mercat no accepta vendes parcials i fomenta les compres a l’engròs. El mètode de transacció en aquest mercat és una mica únic, ja que el sistema de troc encara s’accepta parcialment aquí, almenys entre els comerciants que venen verdures. Quan el rellotge marca les 7:00 del matí, la majoria dels comerciants d’aquest mercat flotant acaben els seus negocis per al dia i es dispersen, deixant el Gudher tan silenciós i buit com abans de les 5:00 del matí. Les verdures que queden per vendre s’envien als mercats ambulants propers.

Al món hi ha altres mercats flotants, però diuen que aquest és únic en diversos aspectes. Sembla que és un dels mercats flotants més antics del món; es remunta a l’època mogol, segle XVII.

Hi ha alguna llegenda que diu que els mercats es van originar quan alguns comerciants del Caixmir van decidir enviar alguns melons a la taula de l’emperador mogol, mentre que altres atribueixen la seva fundació a l’emperador Jahangir que se sap que tenia molt afecta per aquesta vall; mentre que d'altres prefereixen empènyer els orígens més enrere a través del temps fins a l’època premogol, atribuint la fundació del mercat al regnat del sultà Zain al-Abidin (1395-1470).

Un altre factor crucial que fa que el mercat del Caixmir sigui únic és la seva naturalesa relativament immutable davant les possibles oportunitats de comercialització. Molts dels mercats flotants de Vietnam i Tailàndia, especialment els situats en zones més accessibles per als turistes, s’han reinventat efectivament: mentre que alguns són famosos pel tipus de records que es poden trobar allà, d’altres criden l’atenció dels turistes amb el seu deliciós menjar de carrer que sovint es prepara en petites embarcacions i es lliura als turistes o se’ls serveix en taules improvisades col·locades en restaurants flotants construïts per lligant alguns vaixells. D’altres ofereixen articles específics del país o de les regions circumdants.

El mercat flotant del llac Dal va rebre atenció internacional per primera vegada el 1960, quan un fotògraf japonès el va presentar en una revista turística al Japó. Malgrat l’atenció turística que ha rebut en les últimes dècades, el mercat flotant segueix sent predominantment un mercat de verdures que satisfà principalment les necessitats dels comerciants i consumidors locals. A més, el fet que aquest mercat funcioni bastant d’hora fa que sigui menys probable que apareguin multituds de turistes, donant al mercat, una sensació de serenitat de la qual la majoria dels altres no poden presumir.

El tradicionalisme que fa únic el mercat flotant de verdures del Caixmir és també una de les raons que ara amenacen la seva supervivència. Alguns venedors opinen que el fet que aquest mercat hagi mantingut la tradició generacional de comerç pel sistema de troc mentre està envoltat d’una economia completament monetitzada desanima els joves a considerar-ho seriosament com una opció professional viable. I si hi ha menys joves disposats a seguir aquest comerç, la mida del mercat flotant es pot reduir significativament en tan sols una generació.

Un dels problemes més greu és l’augment de la població de Srinagar, el que ha comportat l’expansió d’infraestructures de baixa qualitat així com la tala d’arbres de la riba del llac, per tal de fer lloc per a més terreny de cultiu. Quantitats importants de residus no tractats i escorrentia agrícola van a parar cada dia al llac; s’hi ha de sumar també els residus no tractats produïts per les nombroses cases flotants del llac. Els 40.000 a 70.000 invasors (a novembre de 2018) que s’han establert a les illes dins del llac Dal coneguts com els “interiors de Dal” afegeixen quantitats desmesurades de residus al llac i romanen sense control. El llac només té 5 o 6 plantes de tractament d’aigües residuals i fins i tot aquestes no funcionen eficaçment. Tot això ha provocat que el llac es redueixi significativament. Segons un informe de l’any 2018, la mida del llac ha disminuït significativament, des dels seus 18-22 km2 a tan sols 10 km2. La profunditat del llac també ha disminuït dràsticament, amb informes que suggereixen que el llac ja pot haver arribat a tenir 40% de la seva profunditat anterior.

Si les coses continuen així, les inundacions al voltant del llac seran freqüents i fins i tot el llac històric podria desaparèixer en un segle. El 50% de les masses d’aigua de la regió ja han desaparegut, i la resta, inclòs el llac Dal, s’enfronta a canvis ecològics i químics desastrosos. Això pot resultar catastròfic per al cultiu d’hortalisses de la regió que depèn dels seus aiguamolls.

 










Ladakh i Caixmir(2009)-38. Caixmir, Srinagar

Tinc anotat que a cada lloc on ens aturàvem per fer una visita abans ens revisen el cotxe.

Després de visitar els jardins mogols vam anar a veure el temple hindú Shankaracharya, que es troba dalt d’un turó de la serralada Zabarwan. Es troba en una zona estratègica, i a més, el terreny se’l disputen musulmans i hindús. Al menys era així en el 2009; el cas és que no deixaven accedir amb càmeres de fotos, ni mòbils ni, curiosament, encenedors. I abans d’entrar ens van escorcollar a tots.

El temple està dedicat a Xiva. Actualment s’hi deu poder pujar amb càmeres de fotos ja que he trobat moltes imatges per internet.

Es considera que aquest temple és el més antic del Caixmir.

Aquell dia hi havia vaga general i no podíem anar a visitar la ciutat antiga de Srinagar, per això vam fer el recorregut pels jardins.

Segons les notes que tinc, uns dies abans el Primer Ministre havia fet unes declaracions en les que deia que la gent estava contenta i que no passava res. La gent d’aquí es va indignar amb les seves declaracions i es va revoltar; preferien ser independents. En aquell moment, i l’any anterior també, hi havia grups contra el Pakistan, i també contra l’Índia, o sigui, en defensa de la independència del Caixmir.

Després de les visites vam tornar al nostre hotel flotant, gaudint de les vistes del llac i dels munts de venedors que se’ns apropaven. 






 

 

Ladakh i Caixmir (2009)-37. Caixmir. Srinagar, jardins mogols: Shalimar Bagh

Shalimar Bagh significa el jardí de l’amor. És un nom comú en diverses construccions mogols de l’època. Sense anar massa lluny, a Lahore, al Pakistan hi ha uns altres jardins amb el mateix nom, i quan els vaig veure fa uns mesos, em van recordar aquests d’aquí.

Aquest jardí el va fer construir  l’emperador mogol Jahangir en honor a la seva única esposa, Nur Jahan. Aquesta vall tenia captivat a l’emperador i hi van venir a passar tretze estius.

Shalimar Bagh es un jardí d’estil persa tradicional, amb tres terrasses en cascada envoltades de fonts; el jardí té 410 fonts i un canal central per on circula l’aigua de les tres terrasses.

Els dos jardins laterals de Shalimar Bagh es coneixen com Fara Bagh o jardí de les Delícies i Faiz Bagh o jardí de la Generositat.

Quan l’emperador Jahnagir s’establia a Srinagar les construccions d’aquest jardí eren la residencia imperial i la cort es reunia en aquests jardins.

La primera terrassa feia les funcions de Diwan-i-Aam, o sigui de sala d’audiències publiques. La segona terrassa era el Diwan-i-Khaas o sala d’audiències privades de l’emperador. La tercera terrassa és on hi havia la Zenana o harem. Aquí és on vivien les dones de la cort mogol durant el regnat de Jahangir. Xa Jahan es va instal·lar aquí en un pavelló de pedra negre, que actualment ocupa la tercera terrassa.






Ladakh i Caixmir (2009)-36. Srinagar, jardins mogols: Nishat Bagh

El jardí Nishat és el segon jardí mogol, cronològicament parlant. És l’únic que no va encarregar l’emperador. El va fer construir el germà de Nur Jahan, Asaf Khan, que va tenir molta influència a la cort mogol, ja que estava doblement emparentat amb ells. Era el pare de l’esposa favorita de Xa Jahan. Es va construir l’any 1633.

Nishat Bagh significa jardí de l’alegria. Està construït entre el llac Dal i les muntanyes de Zabarwan, i té una bona perspectiva en les dues direccions.

Aquest jardí te dotze terrasses que representen els dotze signes del zodiac. A diferència del jardí de Shalimar, aquest tan sols té dues seccions, el jardí públic i el jardí privat per al Zanana o harem. El de Shalimar en té quatre; la diferència rau en el fet que el Shalimar Bagh era per a l’emperador mentre que el Nishat Bagh era d’un noble de la seva cort. La font de subministrament d’aigua a aquests dos jardins és la mateixa. Construïda en direcció est-oest, la terrassa superior té el jardí Zenana, mentre que la terrassa inferior està connectada amb el llac Dal. En els darrers anys, la terrassa més baixa s’ha fusionat amb la carretera d’accés. Hi ha alguns edificis antics del període mogol als voltants del Bagh. 





Ladakh i Caixmir (2009)-35. Caixmir. Srinagar, jardins mogols: Pari Mahal

Continuem visitant el Pari Mahal (literalment “palau de les fades”).És un jardí mogol de set terrasses construït al cim de la serralada de Zabarwan. Té vistes a la ciutat de Srinagar i al sud-oest del llac Dal. Aquest jardí és un bon exemple de l’arquitectura islàmica i el mecenatge de l’art durant el regnat de l’emperador mogol Xa Jahan.

Es va construir a mitjans del 1600, per a Dara Shikoh, el fill gran de l’emperador mogol Xa Jahan. Va ser construït sobre les ruïnes d’un antic monestir budista. També va servir com a biblioteca i centre d’aprenentatge per a assignatures com l’astrologia i l’astronomia. Es creu que Dara Shikoh va fer estada aquí els anys 1640, 1645 i 1654. Venia aquí a estudiar i practicar l’astronomia, es dedicava a l’estudi i ala traducció de manuscrits. Tenia una magnifica biblioteca especialitzada en temes científics.

Llegeixo que alguns guies locals expliquen que va ser aquí a on Aurangzeb va capturar i matar a Dara Shikoh, que era l’hereu al trono mogol de Xa Jahan.  Però el registres històrics indiquen que va ser capturat al Sind, a la frontera entre Índia i Pakistan, i empresonat a Delhi fins a la seva mort.

El seu germà Murad, que havia col·laborat amb Aurangzeb, tenia una illa en el centre del llac Dal, a l’illa Char Chinar.

 








Ladakh i caixmir (2009)-34. Caixmir. Srinagar, jardins mogols: Cheshma Shahi

A Srinagar hi ha tres jardins mogols, ubicats a la riba oriental del llac Dal. Estan lleugerament apartats de la ciutat.

Els tres jardins es van construir en el període mogol, entre els regnats de Jahangir i de Xa Jahan (1605-1666); el segle XII va ser el de màxim esplendor d’aquest imperi. Llegeixo que són contemporanis dels jardins de Versalles.

Antigament a aquests jardins s’hi podia accedir directament amb shikara; actualment hi ha la carretera pel mig.

Nosaltres vam agafar les shikares, vam anar fins a on teníem els vehicles aparcats, i des d’allà vam començar la visita d’aquests jardins.

El primer que visitem, és el Cheshma Shahi (també escrit Chashme Shahi), que significa font reial. I és que els jardins es van construir al voltant d’una font d’aigua natural.

Els jardins es van construir l’any 1632, per ordre de Xa Jahan, com a regal per al seu fill gran, el príncep Dara Shikho. Dels tres jardins mogols de la ciutat aquest va ser el darrer a ser construït.

El jardí està construït en tres terrasses i inclou la font d’aigua natural, que diuen que té propietats curatives; l’aigua d’aquesta deu és rica en minerals i durant molts anys es duia aigua d’aquesta fins a Delhi i per al consum de la família reial. Diuen que el primer ministro Nehru també la consumia deforma regular.

Sembla que la font la va descobrir una santa del Caixmir, Rupa Bhawani, que era del clan Sahib, dels pandits del Caixmir. Així que inicialment la font s’anomenava “Chashme Sahibi” i amb el tempsva derivar al nom actual de Chashme Shahi, que vol dir font reial.

Dels tres jardins mogols de Srinagar és el més petit i el jardí Shalimar és el més gran. El jardí Nishat és el segon més gran.

El jardí presenta l’arquitectura mogol característica. Té influència iraniana en el seu art i arquitectura i el disseny es basa en els jardins perses. Està construït al voltant d’una font d’aigua dolça, que flueix pel centre del jardí en terrasses. S’ha aprofitat la topografia i el pendent del terreny per a la formació del jardí.