05 de desembre 2025

Tadjikistan (2011)-10. Gorno-Badakhxan: vall de Shakhdara, Jauxangoz i llac Turumtaykul

Agafem altre cop els cotxes i continuem fins al fons de la vall on hi ha el poble de Jauxangoz (o Dzhaushangoz), on anem a dormir.

De tant en quant es veuen les restes d’alguna antiga fortalesa.

A l’hora de dinar ens aturem en una casa; ens serveixen te per acompanyar el menjar que hem dut.

Ens emocionem quan a la llunyania veiem pic Karl Marx i al seu costat el Engels. Aquests dos pics es troben a la serralada de Shakhdara.

El pic Karl Marx (6.723 m) és el cim més alt de la serralada i va ser descobert i batejat l’any 1937 pel geòleg i explorador soviètic del sud-oest del Pamir Sergey Klunnikov. Degut a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, no es va poder escalar per primer cop fins al 1946, per un grup d’alpinistes soviètics liderats per Evgeniy Beletskiy.

El pic Engels originalment se’l coneixia com el pic de la Reina, en honor a l’emperadriu Maria Feodorovna. Durant l’època soviètica va ser rebatejada com a pic Engels. La primera ascensió registrada va ser el 1954 per un equip d’escaladors georgians liderats per Maxim Gvarliani.

Vam aturar-nos on hi havia les restes d’una antiga fortalesa i també unes aigües termals sulfuroses; es veia sortir el gas de l’aigua.

Guardo molt bon record d’aquella tarda passejant per aquesta àmplia vall.

Arribem al  poble que hi ha al fons de la vall, Jauxangoz. La família de la casa a on anem de seguida es posa a organitzar-ho tot per allotjar-nos. Tenen unes quantes criatures. Per sopar ens van preparar plof, arròs amb pastanaga i ceba. Encara no s’havia amagat el sol i ja feia fres. Estàvem a 3.480 metres d’altitud.

Al matí pugem cap al llac Turumtaykul. És un llac d’aigua dolça que es troba a 4.200 metres d’altitud. El camí fins aquí és espectacular. Es veuen els pics Engels i Karl Marx.

Un altre pic que es veu és el Kyzyldong, de 5720 metres.

















Tadjikistan (2011)-9. Gorno-Badakhxan: vall de Shakhdara i llac Drumkul

Com que no vam poder visitar la vall de Bardara, perquè estava tallada la pista, vam anar a explorar la vall del riu Shakhdara, a l’est de Khorog.

Vam sortir de Khorog després de dinar. El primer tram de ruta no era massa diferent al que havíem anat veient, poblets un darrera l’altre, alguna casa separada... El riu molt més tranquil que el Bartang i més ampla. Però poc a poc, el paisatge va anar canviant, amb formacions rocoses interessants. Recórrer aquesta vall, que no ho teníem previst,  va ser una meravella.

Trobar informació d’aquesta vall no és fàcil. He trobat alguna cosa sobre les muntanyes Shakhdara, la marca en el mapa que he posat abans correspon a les muntanyes. Hi ha també el riu amb el mateix nom, que com ja he dit abans, a Khorog s’ajunta amb el riu Gunt i després aquest conflueix amb el Panj.

El riu Shakhdara neix a la part oriental de la serralada de Shakhdara, no gaire lluny del pas de Matz i la frontera amb l’Afganistan, a l’extrem sud de les muntanyes del Pamir.

La serralada de Shakhdara discorre aproximadament en direcció est-oest, entre el riu Shakhdara al nord i el Panj a la frontera amb l’Afganistan al sud, separant les conques hidrogràfiques dels dos rius i ascendint cap al pic Mayakovskiy (6.096 m) a l’oest i el pic Karl Marx (6.726 m) a l’est. En aquesta serralada hi ha també el pic del Tadjikistan (6.565 m) i el pic Engels (6.510 m).

Vam arribar al vespre a Arum, o un nom així, no l’he trobat al mapa. La casa on ens allotgem es troba molt allunyada del poble, a una altitud de 3.234 metres. Tinc anotat que hi havia molta pujada per arribar-hi, però per les fotografies sembla un entorn pla i molt ampli.

Vam arribar 20 persones de cop, i així i tot, van ser molt amables, ens van allotjar i ens van preparar el sopar. De seguida van anar a collir patates per fer-nos patates i pasta.

Tenien dues sales on ens vam distribuir per dormir, una per xofers i guies i l’altra per nosaltres. Van treure tos els edredons i coixins que tenien.

Abans de sopar ens vam poder rentar les mans amb aigua calenta que ens abocaven d’una tetera.

La gent de la casa eren molt atents i amables i tenien la latrina molt neta. Me n’adono de que parlo força de les latrines, però és que són necessàries, per no embrutar l’entorn, i més quan es té la panxa malament, i és d’agrair quan estan en bones condicions i no fan mala olor. 

La família es va llevar a 1/4 de 5 del matí per tallar llenya, escombrar i fer el pa per l’esmorzar; nosaltres ens vam aixecar a les 5.  

En aquest mapa he intentat ubicar les visites que fem a la vall. Com ja he comentat la marca de Shakhandar és on el google maps ubica la serralada d’aquest nom, i més o menys indica la vall que recorrem.

Des del poble on dormim pugem cap al llac Drumkul, per tant no pot estar massa lluny en el mapa aquest poble anomenat Arum o alguna cosa similar.

El poble que hi ha al fons de la vall tenia apuntat que s’anomena Jawshangoz; el que he trobat a google maps  que per la ubicació sembla que és el mateix s’anomena Dzhaushangoz. Des d’aquí vam anar al llac Turumtaykul.

Després d’esmorzar, a ¼ de 7 del matí sortim cap al llac Drum o Drumkul. Hi ha un primer tram d’aproximació i després la pujada fins al llac. En dues hores vam arribar a dalt.

El llac Drumkul, és un llac artificial d’aigua dolça. El llac i els seus voltants han estat identificats per Bird Life International com una Àrea Important per a les Aus (IBA), de 380 km2. El lloc està qualificat com a IBA perquè el llac i els seus voltants acullen un nombre significatiu de poblacions de diverses espècies d’ocells, ja sigui com a residents o com a migrants de reproducció o de pas.

Aquest llac es troba a uns 75 km a l’est de Khorog, en una zona de clima semiàrid. El llac fa uns 3,5 km de llarg i entre 200 i 300 metres d’amplada; la fondària màxima és de 45 metres i conté vegetació aquàtica submergida.  El llac es troba en una vall muntanyosa que s’allarga de sud a nord. La part baixa de la vall de Drumkul es troba a una altitud de 2.900 m sobre el nivell del mar i el llac està a 3.345 m. 

El llac és d’aigua dolça i es va crear com a resultat de la construcció de preses. El riu Dumdara, que és un afluent del riu Shakhdara, obté la seva aigua dels glaciars de la carena de Rushan i és la principal font del llac Drumkul. L’entrada a la vall és ampla fins al llac Drumkul i després es fa més estreta i es divideix en 4 gorges adjacents a la carena de Rushan. A la vall només hi ha un poble, Sedje.

Tornem altre cop al nostre allotjament, però de camí ens aturem a prendre el te en una altra casa. Per entrar al recinte calia saltar un mur fet de pedres, i l’home de la casa ha baixat una de les pedres del mur per fer un graó. Quan hem passat tots l’ha tornat a lloc. 

No sé exactament quines fotografies corresponen a la tornada del llac Drumkul i quines ja avançant per la vall.






Tadjikistan(2011)-8. Gorno-Badakhxan: Khorog per la carretera del Pamir

Em sembla que les fotografies que venen ara són ja de quan hem deixat la vall de Bartang i anem resseguint el riu Panj, altra cop vorejant la frontera amb l’Afganistan, camí de Khorog. 

En ser la carretera principal, la M41 o carretera del Pamir, tornem a trobar controls policials; en un d’ells ens van posar una multa de 350 somonis per algun problema amb la llicència del cotxe, a més, van confiscar el vehicle, suposo que per fer pagar més de multa. 

Vam dinar pel camí abans d’arribar a Khorog.

 Arribem a Khorog a mitja tarda, El nostre allotjament està a les afores de la ciutat. Vam donar una volta per la ciutat, que em va semblar sense massa encant; una gran ciutat, amb cases ben arreglades, cotxes bons, noies vestides modernes, amb faldilles curtes... Vam sopar en un restaurant rus, ens va costar menys de 4 euros amb algun gotet de vodka per compartir. 

Khorog és una gran ciutat, capital de la regió autònoma de Gorno-Badakhxan. Es troba a 2.200 metres sobre el nivell del mar i s’estén per la confluència del riu Gunt amb el Panj.

Fins a finals del segle XIX, Khorog es trobava en una zona que es disputaven l’emir de Bukhar, el xa de l’Afganistan, Rússia i Gran Bretanya. Els russos van sortir guanyadors de la regió després del Gran Joc, que va fixar la frontera nord actual de l’Afganistan al riu Panj i va establir el territori del Pamir rus al voltant de Khorog.

Abans de 1896, quan van arribar els russos i van construir un fort, la ciutat principal de la zona era Kala-i Bar Panj, una mica riu avall, al costat afganès. Després de la caiguda de la Rússia tsarista i l’ascens de la Unió Soviètica, Khorog es va convertir en la capital de Gorno-Badakhxan el 1925. Els líders soviètics van fomentar la migració de colons a aquesta zona, prometent bons sous i automòbils, però com que no hi havia industria i la terra de conreu era escassa, no van tenir massa èxit.

Al juliol de 2012 hi va haver enfrontaments entre les forces governamentals i la guerrilla; van morir més de 40 persones, 12 eren militars. Molts informes indicaven que el nombre de víctimes podria ser més alt. Les forces de seguretat del país van intervenir per detenir sospitosos de l’assassinat del general dels serveis secrets Abdullo Nazarov. Els presumptes criminals estaven vinculats amb l’antic líder guerriller convertit en comandant de la patrulla fronterera Tolib Ayombekov. Sembla que Ayombekov va estar implicat en el tràfic de drogues i el contraban de tabac i pedres precioses durant molts anys.

Els anys 2014, 2018, 2021 i més recentment al maig de 2022, Khorog va ser escenari d’enfrontaments violents i manifestacions, en protesta per les sospites de violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat.

A la casa on estàvem allotjats hi havia també dos xicots més; hi havia un sol wàter i bany per 18 persones. Era complicat de gestionar, sempre estava ocupat.

Els banys, quan n’hi havia, eren banyeres antigues, amb l’esmalt mig caigut, i un dipòsit d’aigua calenta. La que hi havia aquí a Khorog tenia un regulador de pressió de l’aigua. En aquest allotjament hi havia wàter, noi latrina com en la resta de llocs per on havíem estat; les latrines a vegades eren individuals i a vegades compartides. L’estat de les latrines depenia molt del lloc, algunes semblava que no les netejaven mai, en canvi d’altres estaven netes.

Pel que havíem anat veient, algunes hores del dia deixen baixar aigua pels canals que hi ha als carrers.

Els carrers de Khorogo estaven mal pavimentats en aquella època, però el parc estava ben cuidat.

A les sis del matí els nens ja jugaven al camp d’esports, i els homes anaven a treballar a l’obra i les dones escombraven davant de casa o be anaven a buscar aigua. Havia sortit adonar una volta prop de la casa i algun home em va preguntar si necessitava ajuda.

En un extrem de la ciutat hi ha el jardí botànic del Pamir, que és el lloc més visitat de la ciutat. està en un lloc una mica elevat i des d’aquí es té una bona vista de la ciutat.

Després de passejar pel jardí botànic vam baixar de nou cap a la ciutat i vam anar a veure el museu.

En un edifici d’una sola planta hi ha el museu fundat l’any 1944 pel kirguís Khushkadamov. Llegeixo que l’objecte més interessant és el primer piano del Pamir, que el va introduir a la regió la filla de Kavekas (no he aconseguit saber qui era), en el 1914. Per dur el piano fins aquí el comandant de la fortalesa de Khorog (potser era aquest Kavekas) va encarregar la missió a 10 soldats que el van portar per carreteres de muntanya des d’Oix fins aquí.

Tinc molt poques fotografies i entre elles no hi ha el piano, ni tampoc un bitllet en el que hi ha representat un emperador rus. A la part de regals sembla que hi ha un gerro amb una imatge de Lenin i 15 banderes de repúbliques soviètiques. Es poden veure molts objectes que recorden el període soviètic: pedres semiprecioses extretes a la regió del Pamir i convertides en joies en un petit poble prop de Khorog.

L’ovella o carner Marco Polo habita a les muntanyes del Pamir; la seva àrea de distribució és Tadjikistan, Kirguizistan i Xina. La denominació de Marco Polo es deu al fet que aquest explorador va ser el primer occidental que va descriure aquest animal l’any 1273.