Avui deixem enrere Transnístria i tornem cap a la capital
moldava, però abans anem a visitar el celler de més renom de Moldàvia, i en el
que hi ha la major reserva de vins del món, el celler Mileștii Mici, que es
troba uns 14 km al sud de Chisinau.
Moldàvia és terra de vins, i la seva tradició vitivinícola és
molt antiga. Hi ha evidències de que aquí a Moldàvia, a l’igual que en altres
indrets d’Europa, la vinya es va
domesticar entre el VI i el IV mil·lenni aC.
Quan els grecs van establir les seves colònies en terres
moldaves, cap al segle VI aC, aquí ja es conreava la vinya, però tenien poques
varietats i la seva tecnologia no era massa bona, el que no els hi permetia
obtenir vins que poguessin competir amb els grecs. Com que els vins grecs
tenien molta demanda, els colons van decidir produir vi aquí a Moldàvia; van
portar noves varietats de vinyes, les van creuar amb les autòctones i van
adaptar el seu cultiu a les condicions climàtiques i de terreny d’aquest país.
En aquest període la viticultura va desenvolupar-se significativament.
Entre els segles IX i XIV, amb l’expansió del cristianisme,
calia tenir vins de bona qualitat per emprar en els rituals religiosos, per
això en molts monestirs i esglésies van començar a produir vi.
Documents del segle XIV esmenten que hi havia grans horts i
vinyes, que es recollien delmes de la producció de raïm i del vi i que el vi
s’exportava a ciutat de Rússia i de Polònia. Per Moldàvia passaven diverses
rutes comercials, el que va contribuir al desenvolupament del cultiu de vinyes
i producció de vi.
En aquesta mateixa època, també els governant i la noblesa
gaudien d’aquesta beguda i buscaven vins de bona qualitat. Això va comportar un
augment de la producció i la necessitat d’emmagatzemar-lo; això va fer que es
construissin cellers on es guardava en botes de fusta.
Durant el regnat d’Esteve el Gran, es va desenvolupar molt la
viticultura. En aquella època els turcs otomans eren una amenaça pel principat
Moldau, i Esteve el Gran volia reforçar la seva aliança amb l’estat rus, per
això l’any 1483, va acceptar casar la seva filla amb el fill gran d'Ivan III de
Rússia. Això va establir una sèrie de vincles comercials i culturals amb
l'estat rus, entre ells el subministrament de vi.
En el 1596 Moldàvia era el principal proveïdor de vi als
mercats rus i polonès.
Va haver-hi un declivi important en la producció de vi, durant
l’època d’ocupació otomana, ja que estava prohibit. Però amb l’annexió de
Bessaràbia a Rússia, el mercat de venda del seu vi ampliar significativament.
A començaments del segle XX l’extensió de les vinyes s’havia
multiplicat gairebé per 6 i el volum de
vi produït es va multiplicar per 15. L’any 1900 es considera que va ser l’any
en que es va desenvolupar més el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi a
Bessaràbia. Però, com a casa nostra, en aquestes terres les vinyes també van
patir la fil·loxera, que va reduir significativament l’extensió de les vinyes.
Una de les peculiaritats d’aquest celler és que està dins d’una
antiga mina. Aquesta regió està plena de túnels subterranis de les mines d’on
s’ha extret durant segles pedra calcària; l’extracció d’aquesta sal va acabar
en la dècada de 1960. Concretament aquesta mina va tancar l’any 1960 i en el
1969 es va aprofitar l’espai per transformar-ho en un celler. Es van muntar
grans barrils de roure, amb fusta importada de Rússia i Ucraïna.
Hi ha 200 km de túnels, dels que actualment se n’aprofita una
quarta part; les galeries es troben a una profunditat que varia segons la zona,
entre 30 i 85 metres.
A Moldàvia hi ha d’altres cellers en galeries subterrànies,
apart d’aquest, però el celler Mileștii Mici és el més antic.
Moldàvia té unes 112.000 hectàrees de vinyes, amb més de trenta
varietats de vinyes. Hi ha quatre regions històriques de vi: Valul lui Traian
(sud-oest), Stefan Voda (sud-est), Codru (centre) i Balti (nord); les vinyes de
les tres primeres es destinen a l'elaboració de vins amb indicació geogràfica
protegida. Els vins de la zona de Chisinau són els de la varietat Codru.
Vam fer una visita guiada. Quan arribes allà, et porten amb un
trenet fins a l’entrada de les galeries on hi ha les botes de fusta i les
ampolles. Abans d’entrar, just allà on ens deixa el trenet, hi ha una gran bota
d’alzina petrificada, que havia contingut durant molts anys cabernet.
Els vins que s'emmagatzemen aquí són productes de la verema de
diferents anys, des del 1986. La temperatura es manté constant entre 12 i 14 °C
i la humitat relativa del 85-95%. Aquí hi porten vins de tot el país, els vins
dels anys de millor collita, per a la maduració. També vam veure vins que porta
gent d’altres països per conservar-los aquí. Cada galeria té el nom d’una
varietat de raïm.
Aproximadament el 70% dels vins emmagatzemats en aquesta cava
subterrània són vins negres, i els vins dolços representen un 10%.
El celler Mileștii Mici exporta vins d’alta qualitat arreu del
mon. Un dels seus vins més famosos data de 1973 i 1974, i té un valor mínim de
480 euros per ampolla. Tot el vi que es produeix en aquest celler es fa segons
el mètode tradicional.
En l'època en què Moldàvia formava part de la Unió Soviètica,
es creia que una de cada dues ampolles de vi consumides a Rússia provenia de
Moldàvia.
Aquest celler té una cambra secreta.
L’any 1985 el líder soviètic Mikhail Gorbachev va introduir la
prohibició parcial del consum d’alcohol. L’objectiu era millorar la salut de la
gent i la productivitat del país, però va ser perjudicial per l’economia.
Es coneixia com la llei seca. Es va fer una destrucció massiva
de vinyes, per reduir la producció de vi i es va restringir molt el nombre de
llocs on es podia produir. Aquesta llei va obligar a moltes empreses a
passar-se a la producció de refrescos i a que augmentessin el preu de les
begudes alcohòliques, cervesa, vi i vodka. També va limitar les hores i llocs
on es podia comprar de forma legal alcohol. Les botigues només podien vendre
alcohol de 2 a 7 de la tarda. Diuen que molta gent feia cua d’hores per poder-ne
comprar.
La prohibició parcial de l’alcohol va sorgir perquè l’economia
estava estancada i es va considerar que l’alcohol era part del problema, ja que
sovint els treballadors de les fàbriques hi arribaven borratxos.
S’esperava que reduint el consum d’alcohol augmentes la
productivitat, i que els diners que no gastaven en alcohol es gastessin en
altres productes i que reactivés l’economia. Però va ser un desastre, perquè la
producció d’altres productes de consum no havia augmentat, o no podia augmentar
de cop i volta i per tant la gent tenia els diners però no hi havia res a
comprar.
La prohibició parcial de l’alcohol va fer que la gent prepares
les begudes a casa, destil·laven alcohol de productes barats, com midó o sucre,
o de residus orgànics, per exemple patates fetes malbé. També es bevien
qualsevol cosa que portés alcohol, medicaments, locions... La producció
d’alcohol casolà estava prohibida i si t’enxampaven podies passar dos anys a la
presó. També tenies problemes si et trobaven begut.
En aquesta època, es va construir la sala secreta on s’hi van
guardar 50.000 ampolles de vi.
Al final del recorregut per les galeries arribem a la sala de
tast, on degustem tres vins acompanyats d’alguns canapès. Aquesta sala conserva
el sostre original de pedra, i el sistema de canonades encara es manté en
funcionament. El complex subterrani disposa també d’un parell de sales de
reunions i congressos.
Provem un vi negre, un blanc i un rosat dolç. El blanc i el
negre molt bons, el dolç no em va entusiasmar.
