01 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-17. Ladakh: Leh, gompa d'Hemis

Continuem més al sud per anar cap a Hemis a visitar un altre monestir, la gompa d’Hemis.

Hemis es troba a 40 km al sud-est de Leh, en una vall secundària a la riba esquerra de l’Indus. La importància del poble radica en el seu monestir. El poble està prop del Parc Nacional de Hemis, hàbitat del lleopard de les neus; aquest parc es va crear l’any 1981.

El seu origen està relacionat amb Bhutan; va ser fundat el 1626 per Taktsang Repa (1573-1651), un monjo bhutanès considerat una reencarnació de Milarepa, al que el rei de Ladakh,  Senge Namgyal (1575-1620), havia fet venir aquí. Des del seu inici aquest monestir pertany a l’orde drukpa-kagyu, elsdel barret vermell, que és la dominant a Bhutan.

Taktsang Repa i les seves successives reencarnacions van esdevenir els guies espirituals de la monarquia de Ladakh. El segon Taktsang Repa va encarregar-se de l’educació del fill del rei Deldan Namgyal (1620-1640), conegut amb el nom de Gyalsey Rinpotxe. Va visitar el Tibet i quan va tornar s’encarregà de continuar amb la construcció del monestir, va instituir el festival anual i va ordenar la confecció d’un gran thangka que encara es conserva.

Anteriorment, en el segle XI o abans, ja hi havia hagut un monestir. Deu ser el monestir que diuen que es va fundar en una cova que havia descobert Gyalwa Gotsangpa (1189-1258).

És un dels monestirs més visitats de l’Índia. Aquí s’hi conserva una amplia col·lecció de thangkes, estàtues daurades, llibres tibetans, stupes amb incrustacions de pedres precioses, armes...















30 de setembre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-16. Ladakh: Leh, gompa de Tikse

A primera hora del matí vam anar al monestir de Tikse per assistir a la puja, una cerimònia budista en la que es fan ofrenes i es reciten oracions. Abans de començar, uns monjos duen el característic barret groc, des de dalt del terrat fan sonar les trompetes tibetanes (dungchen) per anunciar l’inici de la cerimònia.

La gompa de Tikse es troba a uns 18 km de Leh en un turó a 3.600 metres d’altitud, a la vall de l’Indus. És un complex de 12 plantes i conté molts elements d’art budista com stupes, estàtues, thangkas, pintures murals i espases.

A principis del segle XV, Je Tsongkhapa (1357 –1419) va enviar sis dels seus deixebles a regions remotes del Tibet per difondre les ensenyances de la seva nova escola.

Tsongkhapa va donar a un dels seus deixebles, Jangsem Sherap Zangpo, una petita estàtua d’Amitayus  (el Buda de la vida infinita)  que contenia pols d’os i una gota de la pròpia sang de Tsongkhapa. Tsongkhapa li va ordenar que es trobés amb el rei de Ladakh amb un missatge demanant la seva ajuda en la propagació del budisme.

Al rei, que llavors s’allotjava a la vall de Nubra, prop de Shey, li va encantar el regal de l’estàtua i després de la reunió amb Sherab Zangpo va ordenar al seu ministre que l’ajudés a establir un monestir de l’orde Gelug a Ladakh. De resultes d’això l’any 1433, Zangpo va fundar un petit monestir de poble anomenat Lhakhang Serpo “Temple Groc” a Stagmo, al nord de l’Indus. Malgrat els seus esforços, els lames que van abraçar l’orde Gelug van ser inicialment pocs, tot i que alguns dels seus deixebles es van convertir en figures eminents amb els anys.

A mitjans del segle XV, Palden Zangpo va continuar amb el treball monàstic iniciat pel seu mestre Sherab Zangpo. Va decidir construir un monestir més gran, en aquest lloc.

Hi ha una llegenda que explica perquès es va decidir construir el monestir aquí. Diu que Sherab Zangpo i Palden Zangpo estaven realitzant un ritual sagrats a prop del Temple Groc, havien anat a  un aflorament rocós, duent un plat amb les ofrenes de torma, quehavien de llançar a la vall. Però abans de que poguessin fer-ho van aparèixer dos corbs que es van emportar el plat cerimonial amb l’ofrena.

Els dos monjos van començar a buscar on havia anat a parar l’ofrena i la van trobar aquí, a l’altra costat del turo, dipositada amb molta cura sobre una llosa de pedra. Palden va considerar que això era un senyal diví que li indicava on construir el monestir.

Tsongkhapa havia predit que la seva doctrina prosperaria a la riba dreta del riu Indus. I aquesta predicció es va fer realitat quan es va establir el monestir de Tikse, així com els de Spituk i el Likir, tots a la riba dreta de l’Indus.

Tikse va anar agafant protagonisme a Ladakh, només superat pel monestir d’Hemis, administrant deu monestirs més a la regió, com Diskit, Spituk, Likir i Stok. El monestir va arribar a posseir o controlar 537 hectàrees de terra i uns 25 pobles que es van unir al monestir.

Al voltant de 1770, el lama del monestir de Hanle va dictar que el seu fill gran havia d’heretar el tron de Ladakh, i els altres prínceps haurien de ser lames a Thikse i Spituk. Així és com el príncep Jigsmet Namgyal van servir com a lama a Tikse.

El monestir de Tikse és l’estructura més gran del centre de Ladakh. Situat en un vessant de turó, els seus edificis estan disposats en ordre ascendent d’importància i estan ben espaiats, des del peu del turó que alberga les unitats d’habitatge fins al cim del turó on hi ha els monestirs i potang (residència oficial) del lama en cap. L’arquitectura s’assembla molt a la del Palau del Potala a Lhasa, al Tibet, antiga seu oficial dels Dalai Lames. Per això aquest monestir se’l coneix com el mini Potala. La carretera d’accés des de la vall passa pel costat est de l’edifici principal del monestir, i hi ha una estàtua de la deïtat protectora tibetana, aquest és el nivell inferior. El nivell més alt del complex té una stupa o chorten.

Un dels principals punts d’interès és el temple Maitreya (Buda del futur) erigit per commemorar la visita del 14è Dalai Lama a aquest monestir l’any 1970. Conté una estàtua de 15 metres  d’alçada del Buda Maitreya, l’estàtua més gran d’aquest tipus a Ladakh, que cobreix dos pisos de l’edifici. Inusualment, apareix assegut en la posició del lotus en lloc de les seves representacions habituals, dempeus o assegut en un tron alt. És l’estàtua de Buda més gran del monestir i va trigar quatre anys a construir-se. Va ser feta per artistes locals sota la direcció del mestre Shilp Guru Nawang Tsering de l’Institut Central d’Estudis Budistes de Leh, en argila, pintura daurada i coure.

Des de la terrassa hi ha bones vistes de la plana inundable de la vall de l’Indus tant a l’est com a l’oest, des d’on es veuen clarament el gompa de Matho (a l’est), el palau reial de Stok (a través de la vall al sud) i l’antic palau reial de Shey (a l’oest).

Dins del recinte del monestir hi ha un convent de monges. Fins a la dècada de 1990 els convents de monges al Ladakh tenien un estatus molt inferior als d’homes i les monges budistes vivien en condicions terribles. 

Va ser a començaments d’aquesta dècada que a Tikse es va prendre consciencia de que calia millorar l’estatus de les monges. L’any 1995 es va celebrar a Leh la Conferència Sakyadhita de Dones Budistes, que va dur a l’establiment de l’Associació de Monges de Ladakh, l’any 1996. Això va suposar un canvi important, millorant el seu estatus i canviant el seu paper, que fins llavors era de servitud, per  un de veritable pràctica espiritual. Les mateixes monges van prendre mesures per afirmar la seva posició en la societat, canviant el seu nom tradicional “ani” (que significa literalment “tia”, que és una connotació despectiva d’un servent, per “cho-mos”, que significa les “practicants religioses femenines”.

Va ser en aquest context que el monestir va donar el terreny per a un nou convent de monges a Nyerma, prop de Tikse. El convent de monges està ara sota el patrocini del monestir de Tikse. Actualment (no sé de quin any és) el convent acull 26 monges d’entre 43 i 87 anys.

Els assistents a la cerimònia, a part dels monjos, érem tots turistes, no hi havia gent local.

A la cerimònia no hi havia gairebé cap nen, ens van dir que estàvem amb el Dalai Lama. Em va sorprendre una mica que nohi hagués ningú del país a la cerimònia, potser van a algun altre monestir que estigui dins de la població.






29 de setembre 2025

Ladakh i Caixmir(2009)-15. Ladakh: Leh, gompa Soma



Arribem a un altre monestir, el gompa Soma, construït l’any 1840 pel lama Tashi Tenpel, per sobre dels antics estables reials.

Des que es va construir un nou monestir al basar principal a finals de la dècada de 1950, aquest gompa va perdre importància i mecenatge i va anar-se deteriorant. El propietari, el monestir d’Hemis, va sol·licitar ajuda a diversos organismes per poder restaurar l’edifici.

Acabades les visites del dia vaig sortir a passejar una mica per la ciutat al meu aire. De les vistes des de la part alta de la ciutat m’ha sorprès veure clapes de verd, com petits oasis, enmig d’un terreny desèrtic de color terrós. Això és com un petit oasi, amb horts i arbres, envoltat de les grans muntanyes.

Passejant per la part baixa de la ciutat trobo gent de tot arreu venent coses diverses. Als restaurants hi ha gent de diferents indrets de l‘Índia, Varanassi, Calcuta... venen a gaudir del clima fresc de la ciutat.

Al vespre fa més fresca, però no exagerada, amb pantaló llarg i camisa de màniga llarga es va bé.

En aquella època em comprava molts llibres, me’n vaig comprar un sobre el Ladakh i un altre sobre el Caixmir, 10 euros, i un vídeo, que ara em venen ganes de tornar a veure, 3 euros.

Vaig passejar pel mercat i aquell dia duia una samarreta del Bhutan, amb un mandala, això cridava l’atenció de la gent que m’aturava per preguntar d’on era. Hi havia dones amb paradetes de verdures i albercocs.

Vaig veure també un parell de mesquites; em sembla que tenen bona convivència les dues religions.

 










Ladakh i Caixmir (2009)-14. Ladakh: Leh, gompa Samkar i palau reial

La gompa de Sankar és un monestir budista filial del monestir Spituk, és la residència del rimpotxe de Spituk, Kushok Bakula.





Després ens dirigim cap al palau reial.

El Palau de Leh o Lechen Palkhar és, o era, l’edifici més alt de Ladakh; es troba al cim del turó de Namgyal. Es va construir en aquest lloc elevat per poder tenir una bona vista de tota la ciutat. Per arribar al palau es passa pels carrerons de la part antiga de la ciutat.

Lechen Palkhar significa Palau de la Victòria de Leh; és una obra mestre de l’arquitectura que va pertànyer a la dinastia Namgyal, la segona dinastia dels governants de Ladakh.

Els fonaments del palau els va establir el fundador de la dinastia Namgyal, Tsewang Namgyal,en el1553, però es va completar sota la supervisió del rei Sengge Namgyal al segle XVII.

Tradicionalment hom considera que va ser el seu pare qui va decidir la construcció, però va ser el rei Senge Namgyal (1590-1635) el que es va encarregar de dur a terme el projecte, escollint la seva ubicació i dirigint les obres. Es diu que les obres van durar uns tres anys. També es diu que el monarca va quedar tan content del mestre d’obres, que va manar tallar-li la mà dreta, per evitar que pogués aixecar un altre palau tant bonic com aquest.

El palau va estar en us fins al moment de la invasió Dogra (1834-40); a partir d’aquell moment la família reial es va traslladar al palau de Stok. Des de llavors el palau va romandre abandonat, i es va anar degradant. Estava pràcticament en ruïnes quan l’any 1982 el Servei Arqueològic de l’Índia va declarar que era un monument d’importància nacional.

El complex consta de diversos edificis, essent el principal el palau, que es troba en el punt més elevat. Alguns dels edificis o construccions que hi ha en el complex del palau són, l’stupa, un gompa, la casa del ministre, la casa dels déus i la casa de Munshi.

La casa de Munshi era la residència de la família Togoche, secretària del rei, i és de la mateixa època que el palau.

El palau té 9 plantes, i un centenar d’habitacions, tot i que tan sols d’algunes se sap quina funció tenien.

Els dos nivells inferiors van servir com a magatzem i fonaments de l’estructura, també es diu que en el pis més baix era on hi havia l’estable.

L’accés al palau és per la porta coneguda com a singe-sgo (la porta del lleó) que es troba al segon nivell i des d’on s’accedeix als pisos superiors.

En el tercer nivell se suposa que hi havia les habitacions per als cuiners, personal, ajudants i criats. Al final del passadís, un tram d’escales condueix al quart nivell.

El quart nivell consisteix en un pati obert que es coneix com a Khatok chenmo, una plataforma utilitzada per dur a terme activitats socials i culturals (recital de cançons, música i dansa) en honor a la família reial. A la cantonada nord-oest del chenmo Khatok hi ha el santuari reial.

En el cinquè nivell hi ha la sala d’audiències, Tak chen. En elsisè nivell hi havia la zona residencial de la família reial, i una gran cuina.

El setè nivell era per a les cerimònies oficials, apartaments del rei i la sala del tron.

El vuitè nivell té set habitacions emprades per a serveis auxiliars. Diuen que des d’aquest pis es veu per una banda la ciutat i per l’altra la shanti stupa.

En el novè nivell hi ha una única sala dedicada a “Gurtha” la divinitat protectora de la família reial.

La tècnica de construcció del palau és bastant senzilla però única. Els edificis de Ladakh també segueixen els mateixos patrons de construcció pel que fa a les parets massives de maçoneria. L’estructura bàsica està feta amb la combinació de pedra i maons de fang sec juntament amb columnes i bigues de fusta que suporten un sostre de terra plana. L’acabat de l’edifici es fa amb fang o argila.

S’han utilitzat material disponibles localment com pedra, sorra, fusta (ginebre, salze i popular), maons de fang assecats al sol i markalak (argila impermeabilitzant). Aquests materials s’han portat dels pobles veïns de Leh i els seus voltants.

La principal entrada és la porta del lleó, que es troba al costat est. La porta consta d’un porxo de fusta elaborat, mènsules tallades i tres lleons per mostrar el poder del rei Sengge Namgyal. Diuen que el lleó de fusta del centre antigament es podia moure, dins i fora de la seva petita finestra o nínxol amb l’ajuda d’algun mecanisme de corda.

Com deia abans, l’any 1991 estava gairebé en ruïnes i l’any 1995 es van començar els plans per la seva renovació; primer petites reparacions de l’estructura i en el 1998 es va iniciar la renovació més important.

Quan hi vam ser nosaltres estava en reconstrucció, i totalment buit. Ara està totalment restaurat.

La planificació de l’edifici es va fer tenint en compte el dur clima del Ladakh. Les parets eren gruixudes, de pedra i amb un arrebossat de fang o argila, per tal de mantenir l’escalfor interior durant els hiverns.

Les obertures (finestres) dels espais habitables eren de mides adients per captar al màxim l’escalfor solar durant els hiverns.

Des del palau es pot veure la muntanya Stok Kangri (6.153 metres) a la serralada de Zangskar, la vall del riu Indus i la serralada de Ladakh.