03 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-20. Ladakh: vall de Nubra, Sumur i Yarab Tso

Sumur es troba a la riba del riu Nubra; sinó estic confosa, teníem el campament prop d’aquest poble. Tinc anotat que era la festa de la independència.

Històricament Sumur estava en l’antiga ruta comercial que connectava Khasgar (Xina) amb Ladakh (Índia).

En aquest poble hi ha el monestir de Samstanling, del llinatge Gelug. Es va fundar l’any 1848. A la festa que trobem en el poble hi ha algun cartell amb el nom d’aquest monestir.

Hi ha un antic fort al cim del turó, just a sobre del monestir. El monestir és un dels més grans de la vall de Nubra, i el va fundar el Lama Tsultim Nima. Hi ha una enorme gravat a la roca que data del segle VIII-IX dC.

A la sortida del poble hi ha dunes.

Sum en ladhaki significa tres i yur significa corrent o canal, i es diu que el nom de sum-yur vindria per la proximitat de la confluència de tres corrents d’aigua. També diuen que Sum-yul podria referir-se a tres pobles.

Avui ens dirigim cap a l’altre riu,el Shyok, i abans trobem el llac Yarab,Yarab tso, que no tinc clar on està, ja que les informacions que he trobat eren poc clares o contradictòries. No sé si està a la riba del riu Nubra, més amunt de Sumur, o més avall d’aquest poble i proper a la confluència dels  dos rius, o si ja està proper a Diskit.

Al Yarab Tso se’l descriu com el llac amagat, també diuen que és màgic. A la nit si hi ha animals que van a beure de la seva aigua, al matí s’han multiplicat i n’hi ha més. També diuen que s’hi veuen reflectits monestirs del Tibet.

I en diuen el llac amagat per la seva ubicació entre les roques que l’amaguen a la vista fins que gairebé no ets allà.

Aquest llac es troba a uns 4.300 metres d’altitud. L’entorn és desèrtic, amb sorra blanca.

A més de la seva bellesa natural, el Yarab Tso té un significat espiritual, especialment per a la comunitat budista de Ladakh. El consideren un llac sagrat i s’associa amb una sèrie de mites i llegendes transmesos de generació en generació. Els locals veuen el llac com un lloc de poder espiritual, un lloc on s’entrecreuen lo diví i lo terrenal. És habitual que els visitants, especialment els budistes, s’acostin al llac amb un sentiment de reverència.

La primera de moltes llegendes populars associades amb Yarab Tso es refereix a la seva creació. Segons els locals, aquest llac va ser creat per interferència divina, per tant, el llac es pot considerar més sagrat que simplement una entitat física. Es creu que els déus d’aquesta regió beneeixen aquest llac, i les aigües d’aquest llac tenen propietats purificadores. No obstant això, no s’aconsella consumir o banyar-se al llac, ja que és irrespectuós pertorbar la seva santedat.

Tot i que Yarab Tso no és tan ric biològicament com alguns dels llacs més grans de Ladakh, és un component ecològic important en aquesta regió. Aquest llac s’alimenta d’aigua de desglaç glacial, proporcionant una font estable d’aigua dolça en un paisatge àrid. L’altitud, les temperatures fredes i la manca de vegetació al voltant del llac creen un microambient únic que suporta una varietat limitada però especialitzada de flora i fauna.

La topografia està dominada per la vegetació desèrtica alpina on només les plantes més resistents, com els ginebres, les molses i els líquens, poden sobreviure en les condicions més inhòspites. Les plantes al voltant de Yarab Tso evita l’erosió de la capa superior del sòl i proporcionen refugi a petits mamífers i insectes.

Per a la vida salvatge, al llac i als voltants hi ha algunes espècies d’ocells, també aus migratòries que s’aturen al llac durant breus períodes quan han de recórrer llargues distàncies. S’hi ha pogut veure la grua de coll negre, l’oca de cap barrejat i algunes espècies d’ànecs. Les aigües són cristal·lines i, tot i que no es coneixen grans espècies de peixos a l’interior del llac.





Ladakh i Caixmir (2009)-19. Ladakh: de Leh a la vall de Nubra passant pel Khardung La

Des de Leh ens dirigim cap al nord per visitar alguns de pobles a la vall de Nubra. Per arribar allà cal creuar un pas de muntanya, el Kardung La.

La vall de Nubra és una regió històrica del Ladakh. Les zones habitades formen una vall de tres braços tallada pels rius Nubra i Shyok. El seu nom tibetà és Dumra, que vol dir “ vall de les flors”. Diskit és la seu de Nubra i es troba a 120 km al nord de Leh.

El riu Shyok s’ajunta amb el riu Nubra (o riu Siachan) per formar una gran vall que separa les serralades del Ladakh i del Karakoram. El riu Shyok és tributari de l’Indus. L’altitud mitjana de la vall és d’uns 3.000 metres.

El nom de Nubra, que en tibetà és Dumra, vall de les flors, fa referència a la terra fèrtil d’aquesta vall, en contrast amb les terres àrides d’alta muntanya del voltant. En ladakhi, Nubra significa occidental, potser en referència a la seva posició respecta a la vall del riu Shyok.

Històricament en fonts tibetanes el riu Nubra s’anomenava Yarma Tsangpo, riu Yarma. El nom actual del riu sembla que deriva del nom de la vall.

Segons Alexander Cunningham, Nubra era una de les cinc divisions naturals i històriques de Ladakh. Nubra ocupa la part nord-est de Ladakh, limitant amb el Baltistan i el Turquestan xinès al nord, i l’altiplà d’Aksai Chin i el Tibet a l’est. En la concepció de Cunningham, Nubra inclou tota la regió drenada pels rius Nubra i Shyok. S’estén cap al sud fins al llac Pangong.

En la nomenclatura moderna, la regió de Nubra es divideix en “Diskit Nubra” al nord i la “regió de Darbuk” al sud, ambdues considerades subdivisions del districte de Leh. La regió de Diskit Nubra inclou el bloc de Turtuk poblat pel poble Balti, que es va convertir en part del Caixmir administrat per l’Índia després de la Guerra Indo-Pakistanesa de 1971, i la regió despoblada de la glacera Siachen.

La part poblada de Nubra sovint es descriu com una vall de tres braços. Els tres braços són: la vall del riu Nubra, dividida en tres seccions anomenades Yarma, Tśurka i Farka); Gyen, la vall superior de Shyok des del seu revolt sud fins a la confluència amb el riu Nubra; i Shama, la vall inferior de Shyok des de la confluència fins a l’àrea de Chorbat.

La vall oriental del Shyok està majoritàriament despoblada, tot i que té nombrosos llocs d’acampada que han estat utilitzats per caravanes comercials.

A l’igual que la resta de l’altiplà tibetà, Nubra és un desert fred de gran altitud amb precipitacions rares i poca vegetació, excepte al llarg dels llits dels rius. Els pobles són de regadiu i fèrtils, produint blat, ordi, pèsols, mostassa i una varietat de fruites i fruits secs, incloent pomes de sang, nous, albercocs i fins i tot alguns ametllers.

La major part de Nubra està habitada per parlants del dialecte Nubra o Nubra Skat. La majoria són budistes. A l’extrem occidental o de menor altitud de Nubra, prop de la Línia de Control, és a dir, la frontera indo-pakistanesa, al llarg del riu Shyok, els habitants de Turtuk són Balti de Gilgit-Baltistan, que parlen Balti, i són musulmans xiïtes i sufia Nurbakhshia.

La glacera Siachen es troba al nord de la vall. El pas de Sasser i el famós pas de Karakoram es troben al nord-oest de la vall i connecten Nubra amb la regió uigur, Xinjiang. Anteriorment, gran part del comerç passava per aquí cap a Xinjiang occidental i Àsia Central. La gent de Baltistan també utilitzava la vall de Nubra per passar al Tibet.

La carretera principal per accedir a la vall de Nubra passa pel pas de muntanya Khardung, Khardung La, que està a una altitud de 5.359 metres. Degut a l’altitud i als problemes de salut que pot comportar pujar fins aquí, des de l’any 2022 és obligatori fer un mínim de dos dies d’aclimatació a Leh abans de creuar el pas. Per altra banda, per accedir a la vall de Nubra es requereix de permís especial.

Khardung La es troba a 39 km de Leh i la carretera està oberta tot l’any, però sovint hi ha problemes, de congestió de tràfic, esllavissades, accidents, obres....

Hi ha un ruta alternativa, inaugurada el 2008, que creua el Wari La des de Sakti, a l’est de Khardung La, connectant amb el sistema principal de carreteres a través d’Agham i Khalsar al llarg del riu Shyok. Les rutes de Nubra a Baltistan i Yarkand, tot i que històricament van ser importants, estan tancades des de 1947 i 1950 respectivament.

El Khardung La es troba a la serralada de Ladakh, al nord de Leh i és la porta d’accés a les valls de Shyok i Nubra. La glacera Siachenes troba a mig camí a la vall de Nubra.

El camí que creua el Khardung La es va construir l’any 1976 i  uns anys més tard, en el 1988 ja estava preparat per a la circulació de vehicles. El manteniment de la ruta és responsabilitat de l’exèrcit indi, ja que és un lloc estratègicament important per a l’Índia ja que permet que arribin els subministres essencials a Siachen.

Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un intent fallit de transport de material bèl·lic cap a la Xina emprant aquesta ruta.

Khardong La és històricament important, ja que es troba a la principal ruta de caravanes de Leh a Kashgar a l’Àsia Central; uns 10.000 cavalls i camells solien fer la ruta anualment, i encara es pot veure una petita població de camells bactrians a Hunder, a la zona al nord del pas.

El paisatge és espectacular. Desèrtic i a la vora del riu la franja verda; tornen a veure’s roques de color vermellós.

Des de dalt es veuen els contraforts nevats del Karakourm. De fet veiem neu força a la vora.

Comen tots els passos de muntanya hi ha les banderoles de colors amb oracions i desitjos i també un stupa. Estic satisfeta perquè malgrat l’altitud vaig pujar fins a l’stupa.

Em sembla que va ser per allà que un home va tenir un accident, va caure de cara i va quedar mig encaixat entre les roques. Els que érem allà vam avisar de que es necessitava gent per treure’l i baixar-lo. De seguida van pujar xofers del nostre grup i d’altres i també militars. L’hi van injectar un calmant mentre esperaven que un altre puges amb una llitera plegable. El van baixar entre sis homes i el van dur fins a la tenda dels militars.

Jo vaig baixar bastant espantada. Aquest fet em va recordar el que m’havien explicat a Sikkim sobre els militars; deien que tenien un bon servei mèdic i que per a la gent local era una sort poder comptar amb ells.

En el control policial, que no sé si era abans o després del pas, van avisar de que el dia que teníem prevista la tornada no es podria circular per aquella carretera, perquè hi farien explosions. Hi ha una ruta alternativa, més llarga, però que a vegades queda tallada per inundació, per la pujada de l’aigua del riu. Ens van dir que en cas de que es preveies que quedés tallada hauríem de marxar la nit abans.

Crec que després del pas vam aturar-nos al poble de Khardung.

 

 


01 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-18. Ladakh: Leh, palau de Shey

Anem de nou cap al nord, direcció a Leh, però aturant-nos abans d’arribar per visitar el palau d’estiu a Shey.

Shey està a uns 15 km de Leh a una altitud d’uns 3.400 metres.

En el segle X, Leh era la capital d’hivern del Ladakh i el  rei Lhachen Palgyigon va fundar Shey, com a capital d’estiu. Al voltant del segle XVII va anar quedant eclipsada per Leh a mesura que havia anat creixent el comerç amb l’Àsia Central.

Cap a finals del segle IX, el príncep tibetà Kyide Nyimagon, besnet del rei tibetà, Langdarma, va establir un petit regne a Guge, que finalment va créixer fins a abastar tot el Tibet occidental fins al pas de muntanya de Zoji La. Al seu fill gran, Lhachen Palgyigon, se li atribueix gran part de la conquesta al nord-oest. Després de la mort del seu pare, va heretar la regió de Maryul (“terres baixes”), com es deia llavors.

S’atribueix a Nyimagon la fundació de diverses ciutats i castells i aparentment va ordenar la construcció de les principals escultures de Shey. En una inscripció, diu que ho va fer per al benefici religiós del Tsanpo (el nom dinàstic del seu pare i avantpassats), i de tota la gent de Ngari (Tibet occidental). Això demostra que ja en aquesta generació l’oposició de Langdarma al budisme havia desaparegut.

El monestir de Shey o gompa de Shey era el palau d’estiu dels reis de Ladakh. En aquest monestir hi ha una gran estàtua del Buda Shakyamuni,  la segona estàtua de Buda més gran del Ladakh.

El palau original, actualment en ruïnes, es va construir prop de Shey; el va ferconstruir el rei Lhachen Palgyigon, en el segle X. Diuen que el noble mogol Mirza Haidar Dughlat va viure aquí durant la invasió del Ladakh en el segle XVI.

L’actual palau i monestir data del 1655; es va construir segons les instruccions de Deldan Namgyal, en memòria del seu pare, Sengge Namgyal, sota del sota el primer palau.

Shey era l’antiga capital de la regió de l’alt Ladakh. Quan els dogras de Jammu van envair Ladakh, el 1842, els namgyals van abandonar el palau i van fugir a Stok (el van convertir en la seva residència permanent) a l’altre costat del riu Indus. Es conjectura que el fort trobat en ruïnes, no datat, sobre l’actual palau de Shey, pertanyia a aquest període d’invasió. Posteriorment, quan els dictats polítics van requerir el trasllat de la capital a Leh, fins i tot llavors la importància de Shey va continuar, ja que sembla que era un requisit obligatori per als reis Namgyal engendrar el seu hereu aquí.

Aquest monestir és conegut per l’estàtua gegant de Buda assegut; és de coure banyada en or. Té l’alçada de tres pisos del monestir,12 metres. Es va construir a partir de peces de coure fabricades a Leh i després transportades i muntades aquí; diuen que per daurar les planxes de coure van caldre 5 kg d’or.

A uns 400 metres del palau, hi ha un altre petit santuari construït per Sengge Namgyal; en aquest santuari també hi ha una gran estàtua de Buda Shakyamuni en postura asseguda. Els murals i les imatges de l’interior del santuari són similars a les del santuari del palau. Hi ha constància de que aquesta estàtua i la del palau les va realitzar un escultor nepalès anomenat Sanga Zargar Wanduk. Segons els informes, va ser la mare de Sengge, Gyal Khatun, qui el va fer venir aquí. El van ajudar altres artesans locals.

De tornada cap a Leh vam passar prop de la casa on s’allotja el Dalai Lama quan ve a la ciutat. En arribar encara vaig tenir temps de donar una altra volta per Leh.

Tinc apuntat que el monestir de Hemis el van construir amagat entre les muntanyes,   per evitar que fos espoliat; sembla que en aquella època els anglesos van endur-se’n moltes coses dels temples que trobaven.

Dels monestirs i stupes d’aquí Leh em va decebre no veure-hi vida, no es veia gent anat a portar ofrenes o encenen làmpades d’oli... Eren monuments freds, en aquest sentit.

En quant a Leh, la capital, vaig trobar que tot girava molt al voltant del turisme. Potser és per ser època d’estiu, han d’aprofitar quan els estrangers poden arribar fins aquí.

En certa forma m’agraden més els llocs petits, on és més fàcil interactuar amb la gent...

Darrera nit a Leh abans d’anar cap a una de les valls més aïllades de Ladakh, la vallde Nubra.

 


 









Ladakh i Caixmir (2009)-17. Ladakh: Leh, gompa d'Hemis

Continuem més al sud per anar cap a Hemis a visitar un altre monestir, la gompa d’Hemis.

Hemis es troba a 40 km al sud-est de Leh, en una vall secundària a la riba esquerra de l’Indus. La importància del poble radica en el seu monestir. El poble està prop del Parc Nacional de Hemis, hàbitat del lleopard de les neus; aquest parc es va crear l’any 1981.

El seu origen està relacionat amb Bhutan; va ser fundat el 1626 per Taktsang Repa (1573-1651), un monjo bhutanès considerat una reencarnació de Milarepa, al que el rei de Ladakh,  Senge Namgyal (1575-1620), havia fet venir aquí. Des del seu inici aquest monestir pertany a l’orde drukpa-kagyu, elsdel barret vermell, que és la dominant a Bhutan.

Taktsang Repa i les seves successives reencarnacions van esdevenir els guies espirituals de la monarquia de Ladakh. El segon Taktsang Repa va encarregar-se de l’educació del fill del rei Deldan Namgyal (1620-1640), conegut amb el nom de Gyalsey Rinpotxe. Va visitar el Tibet i quan va tornar s’encarregà de continuar amb la construcció del monestir, va instituir el festival anual i va ordenar la confecció d’un gran thangka que encara es conserva.

Anteriorment, en el segle XI o abans, ja hi havia hagut un monestir. Deu ser el monestir que diuen que es va fundar en una cova que havia descobert Gyalwa Gotsangpa (1189-1258).

És un dels monestirs més visitats de l’Índia. Aquí s’hi conserva una amplia col·lecció de thangkes, estàtues daurades, llibres tibetans, stupes amb incrustacions de pedres precioses, armes...