Ladakh i Caixmir (2009)-21. Ladakh, vall de Nubra: gompa de Diskit i Hunder

A la riba dreta del riu Shyok hi ha el poble de Diskit, que és la seu de la vall de Nubra i, per tant, té oficines governamentals amb instal·lacions bàsiques. Es troba a 115 km al nord de Leh. 

El monestir de Diskit està situat en un turó sobre les planes inundables del riu Shyok, a 3.144 metres d’altitud.

Aquesta vall, tota la vall de Nubra, té un clima suau, que ha creat una vegetació exuberant, per la qual cosa la vall s’anomena “l’hort de Ladakh”. Com que les muntanyes sovint es tornen intransitables a l’hivern, el poble de Diskit i el monestir són el principal centre de congregació per a la gent de la vall.

Aquest és el monestir més antic i més gran de Diskit. Pertany a la secta Gelug (Gelugpa) (barret groc) del budisme tibetà; el va fundar Changzem Tserab Zangpo, deixeble de Tsong Khapa, fundador d’aquesta branca del budisme tibetà, cap a l’any 1420. Actualment és filial del gompa de Tikse.

Segons una llegenda, aquest monestir hauria quedat força malmès després d’una invasió dels mongols, i es va refer posteriorment.

El monestir de Diskit està connectat amb la mitologia mongola: es diu que un malvat dimoni mongol antibudista va viure i va ser assassinat a prop dels terrenys del monestir, però ha ressuscitat diverses vegades. Avui en dia, es creu que el cap i la mà arrugats del dimoni es troben dins d’un dels temples del monestir.

En un dels frescos que hi ha a les parets està representat el monestir de Tashilhunpo del Tibet.

El fotong o residència oficial del lama en cap de Nubra es troba al peu del turó, on s’estava construint una gran estàtua del Buda Maitreya.

Aquesta estàtua de 32 metres es troba al cim d’un turó sota el monestir i, segons Tsering Norphel, president del comitè que la va encarregar, la major part del seu finançament provenia de donacions locals. El cap dels Gelugpa, Ganden Thipa (la reencarnació de Tsongkhapa), i abat del monestir de Rizu, va donar 8 kg d’or per a la seva decoració. És la primera vegada que un monjo ladakhi és el cap de la secta Gelugpa.

La construcció de l’estàtua es va iniciar a l’abril de 2006 i va ser consagrada pel Dalai Lama el 25 de juliol de 2010. L’estàtua va ser construïda amb tres funcions principals en ment: la protecció del poble de Diskit, la prevenció de més guerres amb el Pakistan i la pau mundial.

El temple Lachung es troba per sobre del monestir de Diskit, i es diu que és un dels temples més antics de la vall de Nubra. Hi ha una imatge de Tsong Khapa deïficat amb un barret groc gelugpa.

El monestir, que acull uns 80 monjos, té una escola al seu recinte, per als nens tibetans; actualment s’hi ensenyen matèries científiques, amb el suport de Lungta, un Grup de Suport al Tibet (una organització no governamental) que ha creat instal·lacions informàtiques a l’escola. Lungta ha format els monjos del monestir en informàtica i en llengua anglesa perquè al seu torn poguessin ensenyar als nens de l’escola. S’està equipant la biblioteca de l’escola amb diccionaris, enciclopèdies i materials didàctics d’anglès.

Al febrer se celebra un festival, el Dosmoche, també conegut com a “Festival del boc expiatori”; aquest popular festival de pregària se celebra al monestir de Diskit, al monestir de Likir i al palau de Leh. Com que el festival se celebra a l’hivern, quan el pas de Khardong està nevat i fa difícil l’accés a les festes que tenen lloc al monestir  de Likir a Leh, la gent dels pobles de la vall de Nubra es reuneixen a Diskit per presenciar la dansa de la màscara.

La dansa de la màscara, també coneguda com a dansa Cham, la realitzen els lames del monestir per expressar dramàticament la superioritat del bé sobre les forces del mal. Es creu que les danses eviten la mala sort en l’any nou (l’any nou tibetà se celebra al desembre/gener). En aquesta ocasió, es llencen imatges fetes de pasta per dissuadir qualsevol desastre i per portar la pau i la prosperitat a la gent. Els draps que cobreixen els caps de les estàtues de les deïtats es treuen durant aquest període.

Veient les fotografies d’aquest viatge m’ha sorprès veure en la majoria de monestirs, que les estàtues tenen la cara tapada, però no sé el per què.

En referència a que no es veu gent local als monestirs acabo de trobar una nota en que em van explicar que a l’estiu és quan tenen més feina al camp, són els únics quatre mesos en que poden treballar la terra, i han d’aprofitar al màxim.

Ens endinsem una mica més per la vall, 12 km, fins a Hunder, que és el límit fins a on deixen arribar. A partir d’aquí tan sols els veïns hi poden passar, ja que està prop de la frontera amb el Pakistan.

A Hunder o també ho he trobat escrit com Hundur, hi ha un altre monestir. Estava tancat i han anat a buscar al monjo que tenia les claus,  al final va venir un nen a obrir-lo.

No he trobat res sobre aquest monestir i tampoc tinc massa clar quines fotografies corresponen a Hunder.

Després de visitar Hunder vam tornar cap al campament a Sumur. El paisatge de desert, les dunes de sorra blanca, camells que són els que van quedar abandonats de l’època que encara passaven caravanes i que ara serveixen per distreure als turistes.

A la fraja verda a la vora del riu les cabres aprofiten per alimentar-se. Ens enganxa una tempesta de sorra i el paisatge es torna fantasmagòric.

Quan vam arribar al campament de Sumur ens van dir que aquella nit dormiríem en les casetes, en lloc de les tendes, eren noves i volien que les provéssim.

Al matí la vista de les muntanyes és espectacular. Està molt bé com a comiat de la vall de Nubra. 

Ladakh i Caixmir (2009)-20. Ladakh: vall de Nubra, Sumur i Yarab Tso

Sumur es troba a la riba del riu Nubra; sinó estic confosa, teníem el campament prop d’aquest poble. Tinc anotat que era la festa de la independència.

Històricament Sumur estava en l’antiga ruta comercial que connectava Khasgar (Xina) amb Ladakh (Índia).

En aquest poble hi ha el monestir de Samstanling, del llinatge Gelug. Es va fundar l’any 1848. A la festa que trobem en el poble hi ha algun cartell amb el nom d’aquest monestir.

Hi ha un antic fort al cim del turó, just a sobre del monestir. El monestir és un dels més grans de la vall de Nubra, i el va fundar el Lama Tsultim Nima. Hi ha una enorme gravat a la roca que data del segle VIII-IX dC.

A la sortida del poble hi ha dunes.

Sum en ladhaki significa tres i yur significa corrent o canal, i es diu que el nom de sum-yur vindria per la proximitat de la confluència de tres corrents d’aigua. També diuen que Sum-yul podria referir-se a tres pobles.

Avui ens dirigim cap a l’altre riu,el Shyok, i abans trobem el llac Yarab,Yarab tso, que no tinc clar on està, ja que les informacions que he trobat eren poc clares o contradictòries. No sé si està a la riba del riu Nubra, més amunt de Sumur, o més avall d’aquest poble i proper a la confluència dels  dos rius, o si ja està proper a Diskit.

Al Yarab Tso se’l descriu com el llac amagat, també diuen que és màgic. A la nit si hi ha animals que van a beure de la seva aigua, al matí s’han multiplicat i n’hi ha més. També diuen que s’hi veuen reflectits monestirs del Tibet.

I en diuen el llac amagat per la seva ubicació entre les roques que l’amaguen a la vista fins que gairebé no ets allà.

Aquest llac es troba a uns 4.300 metres d’altitud. L’entorn és desèrtic, amb sorra blanca.

A més de la seva bellesa natural, el Yarab Tso té un significat espiritual, especialment per a la comunitat budista de Ladakh. El consideren un llac sagrat i s’associa amb una sèrie de mites i llegendes transmesos de generació en generació. Els locals veuen el llac com un lloc de poder espiritual, un lloc on s’entrecreuen lo diví i lo terrenal. És habitual que els visitants, especialment els budistes, s’acostin al llac amb un sentiment de reverència.

La primera de moltes llegendes populars associades amb Yarab Tso es refereix a la seva creació. Segons els locals, aquest llac va ser creat per interferència divina, per tant, el llac es pot considerar més sagrat que simplement una entitat física. Es creu que els déus d’aquesta regió beneeixen aquest llac, i les aigües d’aquest llac tenen propietats purificadores. No obstant això, no s’aconsella consumir o banyar-se al llac, ja que és irrespectuós pertorbar la seva santedat.

Tot i que Yarab Tso no és tan ric biològicament com alguns dels llacs més grans de Ladakh, és un component ecològic important en aquesta regió. Aquest llac s’alimenta d’aigua de desglaç glacial, proporcionant una font estable d’aigua dolça en un paisatge àrid. L’altitud, les temperatures fredes i la manca de vegetació al voltant del llac creen un microambient únic que suporta una varietat limitada però especialitzada de flora i fauna.

La topografia està dominada per la vegetació desèrtica alpina on només les plantes més resistents, com els ginebres, les molses i els líquens, poden sobreviure en les condicions més inhòspites. Les plantes al voltant de Yarab Tso evita l’erosió de la capa superior del sòl i proporcionen refugi a petits mamífers i insectes.

Per a la vida salvatge, al llac i als voltants hi ha algunes espècies d’ocells, també aus migratòries que s’aturen al llac durant breus períodes quan han de recórrer llargues distàncies. S’hi ha pogut veure la grua de coll negre, l’oca de cap barrejat i algunes espècies d’ànecs. Les aigües són cristal·lines i, tot i que no es coneixen grans espècies de peixos a l’interior del llac.

Ladakh i Caixmir (2009)-19. Ladakh: de Leh a la vall de Nubra passant pel Khardung La

Des de Leh ens dirigim cap al nord per visitar alguns de pobles a la vall de Nubra. Per arribar allà cal creuar un pas de muntanya, el Kardung La.

La vall de Nubra és una regió històrica del Ladakh. Les zones habitades formen una vall de tres braços tallada pels rius Nubra i Shyok. El seu nom tibetà és Dumra, que vol dir “ vall de les flors”. Diskit és la seu de Nubra i es troba a 120 km al nord de Leh.

El riu Shyok s’ajunta amb el riu Nubra (o riu Siachan) per formar una gran vall que separa les serralades del Ladakh i del Karakoram. El riu Shyok és tributari de l’Indus. L’altitud mitjana de la vall és d’uns 3.000 metres.

El nom de Nubra, que en tibetà és Dumra, vall de les flors, fa referència a la terra fèrtil d’aquesta vall, en contrast amb les terres àrides d’alta muntanya del voltant. En ladakhi, Nubra significa occidental, potser en referència a la seva posició respecta a la vall del riu Shyok.

Històricament en fonts tibetanes el riu Nubra s’anomenava Yarma Tsangpo, riu Yarma. El nom actual del riu sembla que deriva del nom de la vall.

Segons Alexander Cunningham, Nubra era una de les cinc divisions naturals i històriques de Ladakh. Nubra ocupa la part nord-est de Ladakh, limitant amb el Baltistan i el Turquestan xinès al nord, i l’altiplà d’Aksai Chin i el Tibet a l’est. En la concepció de Cunningham, Nubra inclou tota la regió drenada pels rius Nubra i Shyok. S’estén cap al sud fins al llac Pangong.

En la nomenclatura moderna, la regió de Nubra es divideix en “Diskit Nubra” al nord i la “regió de Darbuk” al sud, ambdues considerades subdivisions del districte de Leh. La regió de Diskit Nubra inclou el bloc de Turtuk poblat pel poble Balti, que es va convertir en part del Caixmir administrat per l’Índia després de la Guerra Indo-Pakistanesa de 1971, i la regió despoblada de la glacera Siachen.

La part poblada de Nubra sovint es descriu com una vall de tres braços. Els tres braços són: la vall del riu Nubra, dividida en tres seccions anomenades Yarma, Tśurka i Farka); Gyen, la vall superior de Shyok des del seu revolt sud fins a la confluència amb el riu Nubra; i Shama, la vall inferior de Shyok des de la confluència fins a l’àrea de Chorbat.

La vall oriental del Shyok està majoritàriament despoblada, tot i que té nombrosos llocs d’acampada que han estat utilitzats per caravanes comercials.

A l’igual que la resta de l’altiplà tibetà, Nubra és un desert fred de gran altitud amb precipitacions rares i poca vegetació, excepte al llarg dels llits dels rius. Els pobles són de regadiu i fèrtils, produint blat, ordi, pèsols, mostassa i una varietat de fruites i fruits secs, incloent pomes de sang, nous, albercocs i fins i tot alguns ametllers.

La major part de Nubra està habitada per parlants del dialecte Nubra o Nubra Skat. La majoria són budistes. A l’extrem occidental o de menor altitud de Nubra, prop de la Línia de Control, és a dir, la frontera indo-pakistanesa, al llarg del riu Shyok, els habitants de Turtuk són Balti de Gilgit-Baltistan, que parlen Balti, i són musulmans xiïtes i sufia Nurbakhshia.

La glacera Siachen es troba al nord de la vall. El pas de Sasser i el famós pas de Karakoram es troben al nord-oest de la vall i connecten Nubra amb la regió uigur, Xinjiang. Anteriorment, gran part del comerç passava per aquí cap a Xinjiang occidental i Àsia Central. La gent de Baltistan també utilitzava la vall de Nubra per passar al Tibet.

La carretera principal per accedir a la vall de Nubra passa pel pas de muntanya Khardung, Khardung La, que està a una altitud de 5.359 metres. Degut a l’altitud i als problemes de salut que pot comportar pujar fins aquí, des de l’any 2022 és obligatori fer un mínim de dos dies d’aclimatació a Leh abans de creuar el pas. Per altra banda, per accedir a la vall de Nubra es requereix de permís especial.

Khardung La es troba a 39 km de Leh i la carretera està oberta tot l’any, però sovint hi ha problemes, de congestió de tràfic, esllavissades, accidents, obres....

Hi ha un ruta alternativa, inaugurada el 2008, que creua el Wari La des de Sakti, a l’est de Khardung La, connectant amb el sistema principal de carreteres a través d’Agham i Khalsar al llarg del riu Shyok. Les rutes de Nubra a Baltistan i Yarkand, tot i que històricament van ser importants, estan tancades des de 1947 i 1950 respectivament.

El Khardung La es troba a la serralada de Ladakh, al nord de Leh i és la porta d’accés a les valls de Shyok i Nubra. La glacera Siachenes troba a mig camí a la vall de Nubra.

El camí que creua el Khardung La es va construir l’any 1976 i  uns anys més tard, en el 1988 ja estava preparat per a la circulació de vehicles. El manteniment de la ruta és responsabilitat de l’exèrcit indi, ja que és un lloc estratègicament important per a l’Índia ja que permet que arribin els subministres essencials a Siachen.

Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un intent fallit de transport de material bèl·lic cap a la Xina emprant aquesta ruta.

Khardong La és històricament important, ja que es troba a la principal ruta de caravanes de Leh a Kashgar a l’Àsia Central; uns 10.000 cavalls i camells solien fer la ruta anualment, i encara es pot veure una petita població de camells bactrians a Hunder, a la zona al nord del pas.

El paisatge és espectacular. Desèrtic i a la vora del riu la franja verda; tornen a veure’s roques de color vermellós.

Des de dalt es veuen els contraforts nevats del Karakourm. De fet veiem neu força a la vora.

Comen tots els passos de muntanya hi ha les banderoles de colors amb oracions i desitjos i també un stupa. Estic satisfeta perquè malgrat l’altitud vaig pujar fins a l’stupa.

Em sembla que va ser per allà que un home va tenir un accident, va caure de cara i va quedar mig encaixat entre les roques. Els que érem allà vam avisar de que es necessitava gent per treure’l i baixar-lo. De seguida van pujar xofers del nostre grup i d’altres i també militars. L’hi van injectar un calmant mentre esperaven que un altre puges amb una llitera plegable. El van baixar entre sis homes i el van dur fins a la tenda dels militars.

Jo vaig baixar bastant espantada. Aquest fet em va recordar el que m’havien explicat a Sikkim sobre els militars; deien que tenien un bon servei mèdic i que per a la gent local era una sort poder comptar amb ells.

En el control policial, que no sé si era abans o després del pas, van avisar de que el dia que teníem prevista la tornada no es podria circular per aquella carretera, perquè hi farien explosions. Hi ha una ruta alternativa, més llarga, però que a vegades queda tallada per inundació, per la pujada de l’aigua del riu. Ens van dir que en cas de que es preveies que quedés tallada hauríem de marxar la nit abans.

Crec que després del pas vam aturar-nos al poble de Khardung.