10 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-45. Caixmir. Srinagar: Janqa de Shah Hamadan

Vam creuar el riu Jhelum per anar a veure una altra mesquita, que és la que em va agradar més: Janqa de Shah Hamadan

La construcció que visitem ara  és un janqa dedicat a Shah Hamadan. Un janqa o khanqah és un edifici concebut per a les reunions de les germandats sufís, i lloc de retir espiritual. En el passat servien també d’alberg per allotjar als viatgers sufís i als estudiants de l’islam. No sé si a tot arreu o tan sols al Caixmir, són mesquites associades a sants específics. Aquesta mesquita és sunnita; la majoria del sufisme és sunnita, però també existeix el sufisme xiïta.

Aquest centre es considera que és el primer janqa que hi va haver a la vall del Caixmir. Es troba a la riba dreta del riu Jhelum, entre el tercer i el quart pont.

Shah Hamadan és el nom honorífic amb que es coneixia a Mir Sayyid Ali Hamadani (1314–1384) un sant persa sufí, erudit, poeta i missioner de l’orde Kubrawiya; aquest sant era molt venerat perquè va difondre l’islam al Caixmir i a l’Àsia Central. Shah Hamadan significa Rei de Hamadan, el nom de la ciutat on va néixer, a Pèrsia. 

Va tenir un paper fonamental en la configuració del paisatge religiós, cultural i econòmic de la regió a través dels seus ensenyaments, escrits i introducció de l’artesania persa. Hamadani va ser autor de nombrosos tractats sobre el sufisme i la teologia islàmica, i va establir institucions religioses a Pèrsia, Àsia Central i Àsia del Sud.

Aquest santuari el va fer construir el soldà Sikandar Butshikan, l’any  1395, anys després de la mort del sant, com a expressió d’amor i reconeixement per ell. Al llarg del temps hi ha hagut diverses restauracions però manté el seu significat espiritual.

L’any 1480, el santuari va ser destruït en un incendi. El llavors governant, el sultà Hassan Shah, va ampliar les seves instal·lacions i les va reconstruir. El 1731, el Khanqah va ser destruït de nou per un incendi i després reconstruït per Abdul Barkat Khan.

L’any 2017 va patir un nou incendi, que va danyar l’agulla de l’edifici. Els bombers van arribar al lloc dels fets i van aconseguir aturar la propagació del foc que va evitar més danys a l’edifici. Els treballs de restauració es van iniciar immediatament i el 30 de març de 2018, es va instal·lar amb èxit una corona renovada a l’agulla del santuari.

Jo hi vaig ser en el 2009, per tant les fotografies que poso són d’abans d’aquest incendi.

El santuari és un exemple de l’arquitectura tradicional de fusta del Caixmir, que abasta dissenys perses, d’Àsia Central i indígenes. El santuari és un excel·lent exemple d’artesania medieval i, fins i tot després de diverses restauracions, encara conserva l’estil artístic.

Les parets exteriors del santuari estan adornades amb talles i motius de fusta incrustats, motius geomètrics i florals. L’estructura de dues plantes està coberta per un sostre piramidal cobert amb teules de fusta. El santuari té parets pintades de colors vius, principalment verds, que simbolitzen la pau, la prosperitat i l’harmonia. Hi ha balcons de fusta sobre la façana del santuari.

L’interior està decorat amb dissenys florals i geomètrics fets amb paper maixé. A les parets del santuari hi ha inscripcions àrabs i perses, principalment versos de l’Alcorà i versos que exalten al sant.

El santuari de Shah Hamadan no és només un memorial, sinó més aviat un centre de la vida espiritual i cultural del Caixmir. La influència de Hamadani en la societat caixmiri va més enllà de la qüestió religiosa. Se li atribueixen diverses reformes socioculturals i econòmiques al Caixmir que van definir el patrimoni cultural de la regió.

Va donar a conèixer al Caixmir diversos oficis i indústries, que més tard es van convertir en la columna vertebral de la cultura econòmica i cultural de la regió, i també va portar bons artesans de Pèrsia amb els quals va introduir la famosa tècnica de teixit de xals del Caixmir (Pashmina), teixit de catifes, paper maixé i altres artesanies que són fonamentals per a la cultura del Caixmir. La influència del sant a través d’aquests oficis es pot veure fins i tot al Caixmir contemporani, on aquestes indústries prosperen.

La justícia social i la caritat són els altres principis ensenyats per Shah Hamdan. Va ser un dels partidaris més fervents d’aportar el benestar als pobres, febles i oprimits. Aquests pensaments humanistes, de justícia i igualtat,  feien que fos acceptat tant pels musulmans com pels no musulmans. Va propagar la simplicitat, la humilitat i la caritat.












Si no estic confosa, vam dinar per la ciutat antiga, una mena de menú degustació. El wazwan és el menjar típic de casament i consta de 33 plats diferents; a nosaltres ens van servir una versió reduïda, que constava de sis plats.

És típic i de la cuina del Caixmir i originari també del Caixmir. Gairebé tots els plats són a base de carn, de xai o de vedella. És popular a tota la regió del Caixmir. A més, també se serveix internacionalment en festivals i reunions gastronòmiques del Caixmir. Tots els plats es preparen segons els estàndards halal.

Per als vegetarians, hi ha també algunes delícies, com Dum Alve, Nadur (tija de lotus), Haakh (col verda); el pulao vegetarià del Caixmir és un plat saborós preparat amb espècies aromàtiques del Caixmir, verdures i una barreja de fruits secs.

En la llengua caixmiri, waz significa cuiner o cuinar i wan significa botiga.

 

 






Ladakh i Caixmir (2009)-44. Caixmir. Srinagar: tomba de la mare de Zain ul-Abidin

El següent que visitem és la tomba de la mare de Zain ul-Abidin.

Zain ul-Abidin (o Zayn al-Abidin), que significa Ornament dels Fidels, va ser el nom amb que va regnar el soldà del Caixmir, Shahi Khan ibn Iskandar, que va governar entre el 1420 i el 1470.

Va succeir el seu pare Sikandar Butshikan que s’havia destacat per la persecució als hindús, destruint els seus temples, i obligant-los a convertir-se. Zain ul-Abidin quan el va succeir va autoritzar la reconstrucció dels temples i va aturar les persecucions. La seva acció política i militar va aconseguir restablir la seguretat i la prosperitat.

Va ser responsable d’un gran nombre d’obres públiques. Va fundar diverses ciutats noves, va construir molts ponts i va excavar molts canals de reg. També va evitar que els governadors locals exigissin impostos il·legals i va alleugerir la càrrega fiscal als camperols.

Zain ul-Abidin estava ben considerat per la seva política de tolerància religiosa i activitats de benestar públic. Va abolir la jaziya, l’impost que tenien que pagar els hindús del Caixmir. Tot i que era un governant musulmà, va prohibir la matança de vaques. Va estendre el patrocini liberal a la llengua i la literatura sànscrites. Coneixia el persa, el sànscrit i el tibetà. El Mahabharata i el Rajatarangini de Kalhana van ser traduïts al persa per ordre seva.

Va encoratjar a tornar als hindús que havien abandonat el Caixmir durant el regnat del seu pare. Va permetre als hindús construir els seus temples i seguir la llei personal d’acord amb els Dharmashastras. Va aturar la matança de vaques per mitjà de verí i va aprovar algunes regulacions sobre el menjar de vedella. Va tornar a introduir la concessió d’estipendis als bramans erudits.

Durant el seu regnat va emprendre nombrosos projectes de construcció, tot i que només s’han conservat dos o tres dels seus edificis. Va fundar la nova ciutat de Naushahr, que ara forma part de Srinagar, per servir com a capital. L’edifici més important de la nova capital era un espectacular palau de 50 habitacions construït en fusta. Tenia 12 plantes, una cúpula daurada i sales recobertes de vidre.

Un altre projecte que Zain ul-Abidin va ser la recuperació d’una illa a la part nord-est del llac Wular. L’illa havia existit abans, però en aquell moment estava submergida. El 1443-4, va fer construir un palau, una mesquita i un jardí a l’illa recuperada, que va ser anomenada Zaynalank.

Els únics edificis encarregats per Zain ul-Abidin que encara existeixen són la tomba de la seva mare i la mesquita i la tomba de Madani.

El mausoleu de la mare de Zain ul-Abidin es troba a la vora del riu Jhelum. 

El mausoleu principal, on hi ha la tomba, és una estructura de maçoneria de maó del segle XV decorada amb rajoles blaves vidriades. La cambra central està flanquejada per quatre sales auxiliars amb cúpula. Aquesta estructura és inusual i sembla que podria estar construït sobre la base d’un antic temple, que marcaria la forma de la planta. En un lloc diuen que l’antic temple era budista, en un altre que era hinduista. Altres diuen que la forma s’assembla a les estructures bizantines

Passejar per la ciutat antiga és interessant, tot i que una mica estressant, per la quantitat de gent, els cotxes, la brutícia.... encara es conserven algunes cases antigues, en més o menys bones condicions, i al costat edificis moderns. Alguns dels edificis tenen més de cent anys. El vell Srinagar  i l’entorn del llac Dal són dos mons ben diferents.

 










Ladakh i Caixmir (2009)-43. Caixmir. Srinagar: Jamia Masjid o Mesquita dels divendres

La Jamia Masjid la va encarregar el sultà Sikandar el 1394, a instàncies de Mir Mohammad Hamadani, fill de Mir Sayyid Ali Hamadani. La construcció es va acabar l’any 1402, i se la considera una de les mesquites més importants del Caixmir.

Aquesta mesquita ha sigut, durant generacions, el lloc de les protestes anti-Índia, i és un lloc on la gent es reuneix per parlar de la situació política i el conflicte del Caixmir.

Durant el període Sikh (1819–1846), la mesquita va estar tancada 21 anys; era durant el govern del maharajà Ranjit Singh, quan el governador de Srinagar era MotiRam. L’any 1819 el governador va prohibir fer la crida a l’oració i també anar-hi a resar. No es va reobrir la mesquita fins a l’any 1843, quan el governador era Ghulam Muhi-ud-Din. Durant 11 anys, només es va permetre l’oració dels divendres; la mesquita s’obria les hores justes per a aquesta pregària i després es tornava a tancar.

L’any 1931 va ser un any de molta agitació al Caixmir. Aquest any es va celebrar un funeral per a 22 manifestants musulmans que es van dur aquí, després que la policia de obrís foc contra ells. Els líders musulmans van començar a pronunciar discursos contra el maharajà dogra Hari Singh.

Al maig del 2008, el govern de l’Índia i el govern estatal de Jammu i Caixmir van arribar a un acord per transferir 99 acres de terra forestal a la Junta del Santuari de Shri Amarnathji  a la vall principal del Caixmir, per establir refugis temporals i instal·lacions per als pelegrins hindús que anaven al temple d’Amarnath.

Això va crear controvèrsia i rebuig, amb manifestacions a la vall del Caixmir contra la transferència de terres. La manifestació més gran va comptar amb més de 500.000 manifestants, una de les més grans de la història del Caixmir.

A Srinagar, durant una de les manifestacions contra la transferència de terres forestals, la policia va disparar contra la multitud i van morir sis persones i 100 més van resultar ferides.

A rel d’això es van organitzar protestes, els líders de les quals van acabar en arrest domiciliari. A tota l’àrea de Srinagar, la majoria dels edificis públics, incloses escoles i oficines governamentals, i molts negocis, van tancar.

Durant les protestes també van tancar aquesta mesquita durant unes setmanes, per tal de sufocar la rebel·lió.

Durant el govern de coalició liderat per Mehbooba Mufti, la mesquita va tornar a estar tancada durant tres mesos, durant els disturbis del 2016, i de nou el 2017 i el 2018 durant diferents períodes de temps.

El 28 de desembre de 2018, un grup de joves emmascarats va irrompre a la mesquita amb banderes de l’Estat Islàmic, després de les oracions del divendres, quan la mesquita estava gairebé buida; el vídeo de l’incident es va fer viral a les xarxes socials i va provocar la condemna d’una àmplia gamma d’organitzacions i figures públiques. La setmana següent es va fer una cerimònia per purificar la mesquita, i un altre dia se’n va fer una altra per reiterar la seva importància i santedat.

Vista la seva història, i que ha passat períodes tancada, va ser una sort poder-la visitar. 

L’arquitectura de la Jamia Masjid té influència persa amb similituds amb les pagodes budistes. La mesquita ha patit molts danys al llarg de la seva història, degut a incendis; va patir al menys tres incendis devastadors i va ser restaurada després de cada desastre.

 




Ladakh i Caixmir (2009)-42. Caixmir. Srinagar: HariParbat

Finalment, el darrer dia del viatge vam poder apropar-nos al barri antic de Srinagar. El primer que vam visitar va ser el Hari Parbat. 

Hari Parbat, també anomenat Koh-i-Maran, és un turó que hi ha a la ciutat, des d’on es té una bona vista.

Dalt d’aquest turó s’hi havia construït un fort en el segle VI, però em sembla que d’aquest no en quedares, sinó que el fort Hari Parbat, que corona el turó és una fusió de visió mogol i execució afganesa.

Els fonaments de les muralles exteriors del fort són de l’època de l’emperador mogol Akbar, de l’any 1590; Akbar volia construir la nova capital, Nagar Nagor, envoltant el turó. Va construir enormes murs defensius de pedra calcària grisa, una raresa en l’arquitectura caixmiri, que tradicionalment afavoria la fusta. No obstant això, les prioritats polítiques van canviar i el fort mogol va quedar incomplet.

A principis del segle XIX, sota l’Imperi Durrani, el governador Atta Muhammad Khan va fortificar el cim del turó amb una fortalesa robusta i defensiva, construïda amb pedra gruixuda i morter de calç. A diferència de l’elegància mogol, aquest fort era utilitari, amb passadissos estrets, baluards de vigilància i cambres militars dissenyades per a la defensa. Segons el folklore local, fins i tot hi ha un túnel tancat sota el fort, que es creu que condueix cap al llac Pokhribal.

El fort conserva dues de les entrades: Kathi Darwaza, amb les seves inscripcions perses i motius de lotus, va servir com a porta cerimonial principal; Sangeen Darwaza, al vessant occidental, compta amb escales bessones i arcs estriats, cadascun explicant una història d’ambició imperial passada.

El que fa que Hari Parbat sigui excepcional és que és un dels pocs llocs de l’Índia on els espais sagrats de tres grans religions comparteixen la mateixa geografia en convivència pacífica.

El temple Sharika Devi (hinduisme): situat al vessant occidental, aquest temple està dedicat a la deessa Sharika, una forma de Durga de 18 braços. Segons el Nilamata Purana, la deessa va prendre la forma d’un ocell i va deixar caure un còdol sobre el dimoni Jalodbhava; el còdol es va convertir en Hari Parbat, atrapant el dimoni a sota. El temple compta amb un Sri Chakra de roca natural i 108 esglaons sagrats, que simbolitzen l’ascens espiritual.

El santuari de Makhdoom Sahib (Islam): situat al costat sud, aquest santuari de dos pisos honra el xeic Hamza Makhdoom, un sant sufí del segle XVI que va predicar l’espiritualitat i la justícia social. El santuari, adornat amb fusteria del Caixmir i arcs mogols, és un dels llocs islàmics més visitats de la vall. Milers de persones el visiten cada setmana, buscant benediccions i curació per intercessió del sant.

El gurdwara Chatti Patshahi (sikhisme): prop de la porta Kathi Darwaza, aquest gurdwara marca la visita de Guru Har Gobind Sahib, el sisè guru sikh, al Caixmir a principis del segle XVII. Encara flueix una font sagrada, que es creu que va ser creada miraculosament pel Guru per servir a la gent de la regió.

Junts, aquests llocs religiosos fan de Hari Parbat no només un lloc de pelegrinatge, sinó un símbol viu del pluralisme i el respecte interreligiós.

El fort va estar tancat durant 20 anys i va reobrir-se al públic l’any 2007.

El primer que visitem és el santuari Makhdoom Sahib, del segle XVI i dedicat a aquest sant sufí.

El següent que veiem és la mesquita Akhund Mullah Shah, que està mig en ruïnes. Aquesta mesquita la va fer construir Dara Shikoh, l’any 1649, per al seu mentor.







Ladakh i Caixmir (2009)-41. Caixmir. Prop de Srinagar, llac Manasbal

El llac Manasbal és el llac d’aigua dolça més profund de l’àrea de Safapora. Anomenat així pel llac sagrat Manasarovar, que està prop del mont Kailash. Hi ha quatre pobles al voltant del llac.

A la perifèria del llac hi flors de lotus que floreixen al juliol i agost. Els rizomes dels lotus es cullen i es comercialitzen, la població local també els menja. El jardí mogol, anomenat Jaroka Bagh (que significa finestral), construït per Nur Jahan, té vistes al llac.

El llac és un bon lloc per a l’observació d’aus, ja que és una de les zones de posta naturals més grans d’aus aquàtiques del Caixmir.

Aquest llac està a uns 30 km de Srinaga.

Els locals creuen que és un llac antic, però no s’ha fet la datació exacta. A prop de la riba nord del llac hi ha les ruïnes d’un fort del segle XVII, anomenat Jharokha Bagh, construït pels mogols, i utilitzat en el passat per les caravanes que viatjaven del Panjab al Caixmir.

Anem vorejant el llac, i arribem fins a un antic temple hindú. La meitat inferior del temple, que havia quedat enterrada, es va trobar durant les obres de restauració del llac. Sembla que és del 800 o 900 dC, durant el govern d’Avantivarman o Sankaravarman.