La construcció que visitem ara
és un janqa dedicat a Shah Hamadan. Un janqa o khanqah és un edifici
concebut per a les reunions de les germandats sufís, i lloc de retir
espiritual. En el passat servien també d’alberg per allotjar als viatgers sufís
i als estudiants de l’islam. No sé si a tot arreu o tan sols al Caixmir, són
mesquites associades a sants específics. Aquesta mesquita és sunnita; la
majoria del sufisme és sunnita, però també existeix el sufisme xiïta.
Shah Hamadan és el nom honorífic amb que es coneixia a Mir
Sayyid Ali Hamadani (1314–1384) un sant persa sufí, erudit, poeta i missioner
de l’orde Kubrawiya; aquest sant era molt venerat perquè va difondre l’islam al
Caixmir i a l’Àsia Central. Shah Hamadan significa Rei de Hamadan, el nom de la
ciutat on va néixer, a Pèrsia.
Aquest santuari el va fer construir el soldà Sikandar
Butshikan, l’any 1395, anys després de
la mort del sant, com a expressió d’amor i reconeixement per ell. Al llarg del
temps hi ha hagut diverses restauracions però manté el seu significat
espiritual.
L’any 2017 va patir un nou incendi, que va danyar l’agulla de
l’edifici. Els bombers van arribar al lloc dels fets i van aconseguir aturar la
propagació del foc que va evitar més danys a l’edifici. Els treballs de
restauració es van iniciar immediatament i el 30 de març de 2018, es va
instal·lar amb èxit una corona renovada a l’agulla del santuari.
El santuari és un exemple de l’arquitectura tradicional de
fusta del Caixmir, que abasta dissenys perses, d’Àsia Central i indígenes. El
santuari és un excel·lent exemple d’artesania medieval i, fins i tot després de
diverses restauracions, encara conserva l’estil artístic.
L’interior està decorat amb dissenys florals i geomètrics fets
amb paper maixé. A les parets del santuari hi ha inscripcions àrabs i perses,
principalment versos de l’Alcorà i versos que exalten al sant.
Va donar a conèixer al Caixmir diversos oficis i indústries,
que més tard es van convertir en la columna vertebral de la cultura econòmica i
cultural de la regió, i també va portar bons artesans de Pèrsia amb els quals
va introduir la famosa tècnica de teixit de xals del Caixmir (Pashmina), teixit
de catifes, paper maixé i altres artesanies que són fonamentals per a la
cultura del Caixmir. La influència del sant a través d’aquests oficis es pot
veure fins i tot al Caixmir contemporani, on aquestes indústries prosperen.
Si no estic confosa, vam dinar per la ciutat antiga, una mena de menú degustació. El wazwan és el menjar típic de casament i consta de 33 plats diferents; a nosaltres ens van servir una versió reduïda, que constava de sis plats.
Per als vegetarians, hi ha també algunes delícies, com Dum
Alve, Nadur (tija de lotus), Haakh (col verda); el pulao vegetarià del Caixmir
és un plat saborós preparat amb espècies aromàtiques del Caixmir, verdures i
una barreja de fruits secs.
