Nord-est d'Etiòpia (2007)-14. Regió Tigre: església d’Abreha i Atsbeha, prop de Mekele

A l’oest de Wukro, a uns 15 km, hi ha una altra església tallada a la roca, la d’Abreha i Atsbeha. També se l’anomena Debra Nagast (monestir dels reis).

Porta el nom de l’emperador cristià Abreha, que segons la llegenda, va regnar amb el seu germà Atsbeha, a l’imperi axumita durant el segle IV.

Es diu que Abreha i Atsbeha haurien adoptat el cristianisme en el segle IV, però no està molt clar que això sigui així. La història d’Abreha i Atsbeha s’extreu de la dels personatges històrics del rei Ezana i el seu germà Saizana. 

També s’ha especulat que el mite podria haver sorgit d’una confusió amb altres dues figures religioses axumites: Kaleb d’Axum, el nom del tron del qual era Ella Atsbeha, i Abraha, un general axumita que va promoure el cristianisme al Iemen.

Segons la tradició, Abreha i Atsbeha van succeir a Ella Allada al tron axumita. El missioner Frumentius, que havia estat capturat durant el regnat d’Ella Allada, va convertir els germans al cristianisme, i després la resta del regne es va convertir. Es diu que van fundar 44 esglésies.

Tallada a la roca durant el segle IV, aquesta església s’erigeix com un dels primers exemples de l’arquitectura cristiana etíop. Els dissenys complexos i els frescos que adornen les parets interiors proporcionen una visió de l’art religiós de l’època.

Es diu que Abreha i Atsbeha estan enterrats en aquesta església. En el passat havia sigut un monestir, però ara funciona com a església parroquial.

Aquí també expliquen que el sostre ennegrit és per culpa del sutge del foc provocat per la reina Gudit.

En un altre lloc trobo que va ser tallada a la roca, entre el 335 i el 340 dC pels dos famosos germans bessons, reis Ezana i Sayzana, més tard, anomenats Abraha i Atsbeha.

Ezana, un dels dos germans, va ser un poderós governant del Regne d’Axum, un antic regne centrat en el que avui és Tigre, va governar l’actual Eritrea i Etiòpia fins al Iemen i part de Sudan. El rei Ezana va ser el primer rei africà a convertir-se al cristianisme i el seu va ser el primer regne cristià del continent. Va encunyar monedes amb el signe de la creu per difondre la seva religió per tot el seu regne i els regnes veïns i socis comercials

L’antiguitat de l’església concorda amb la dels objectes que hi ha en un petit museu. L’església ha estat en ús deforma continuada durant gairebé 1800 anys (excepte alguns períodes d’inestabilitat política).  És una església activa amb una gran congregació, i és un lloc de pelegrinatge per a creients ortodoxos devots. 

Nord-est d'Etiòpia (2007)-13. Regió Tigre: monestir de Wukro Chirkos, prop de Mekele

Uns 45 km al nord de Mekele hi ha el poble de Wukro on hi ha un monestir ortodox tewahedo. Això de tewahedo m’ha sorprès perquè no ho coneixia. És l’Església  unitària ortodoxa etíop, coneguda també com a Església Copta d’Etiòpia, Església Tewahedo o simplement Església Etíop.

Wukro Chirkos és una església monolítica ortodoxa que  es troba a l’extrem nord de la ciutat de Wukro, prop de la carretera principal. Des del moment en què els membres de l’expedició britànica a Abissínia de 1868 van informar de la seva existència fins a principis del segle XX, aquesta era l’única església tallada a la roca coneguda pel món exterior.

El nom del monestir fa referència al sant que es venera aquí; tant el monestir com el sant ho he trobat escrit de diferents formes: Chircos, Chirkos, Qirco, Ciric,...Em sembla que en català és Quirze.

He trobat que a aquesta també l’anomenen Wukro Medhane Alem.

A l’església ortodoxa etío pel culte a Qirco de Tars ve d’antic.  La seva popularitat està confirmada pel material hagiogràfic i els manuscrits redactats en honor seu, i per altres elements de devoció, com les representacions iconogràfiques que abunden a les diferents zones de les terres altes etíops.

Qirqos és el nom etíop d’un sant i màrtir d’Àsia Menor, que és molt popular en tot el mon cristià.

La informació sobre la vida i mort de sant Qirco tal i com ens ha arribat té contradiccions i incerteses. Una de les coses en les que coincideixen totes les versions és que Julita, era d’una família cristiana noble d’Àsia Menor, que va fugir amb el seu fill de tres anys, Qirco, cap a Tars, a Cilicia, escapant de la persecució del governador Alexandre. En la seva fugida van ser arrestats, torturats i sentenciats a mort, ja que es van negar a oferir sacrificis als deus pagans.  

Quan els van portar davant del governador (mare i fill), malgrat les amenaces de tortura, la mare es va negar a abjurar del cristianisme. La sorpresa va venir quan el petit Qirco va fer una defensa de la fe en Jesucrist amb un discurs teològicament perfecte. El seu culte de seguida es va expandir per tot l’imperi bizantí.

Aquesta església es troba a les afores de Wukro, sobre un turó de roca vermellosa. L’església forma part d’un complex que  inclou un campanar, de construcció moderna, petites construccions i un cementiri, en el que hi ha les restes de diversos italians enterrats allà durant l’època de la Segona Guerra Italo-Etíop. 

Forma part del conjunt d’esglésies excavades a la roca que hi ha al Tigre; tan sols està unida a la roca per la base i la part de darrer.

Hi ha diferents hipòtesis sobre la seva construcció. Podria ser del segle IV, feta construir pels reis Abreha i Asbeha; una altra versió situa la construcció cap al segle VI o VII; o també es diu que podria ser de la mateixa època que l’església dedicada Abreha Wa -Atsbeha, que és del segle XI-XII. Sigui quina sigui la data, és possible que en el segle IV ja hi hagués un petit lloc de culte. Si no estic confosa, els estudis més recents situen la construcció d’aquest tipus d’esglésies entre els anys 700 i 1000. Els frescos que cobrien parets i sostre serien del segle XV.

Aquesta església es troba en l’antiga ruta de les caravanes de la sal, que s’aturaven aquí per agrair que la travessia havia anat bé o per demanar protecció si es començava la ruta.

També era un lloc on proveir-se d’aigua i menjar, tant per a les persones com per als animals de càrrega. També devien pagar alguna cosa a l’església per proporcionar-los un descans segur.

L’església té forma de creu, hi ha quatre columnes d’estil axumita amb capitells i unides per arcs, que sostenen la part central del sostre.

Les parets i els sostres de l’església mostren signes de danys causats pel foc, que la tradició local atribueix a un saqueig del segle XVI d’Ahmad ibn Ibrahim al-Ghazi.

A l’igual que en altres esglésies amb la mateixa estructura, el porxo d’entrada té una columna central que obliga a entrar per un costat, en lloc de directament pel centre.

El sostre, dividit en quatre seccions, està tallat i pintat, però ara està molt erosionat. La part superior de les parets també està pintada, i es poden distingir diverses escenes; querubins i àngels, a l’abuna Samuel (abuna és un títol honorífic de l’església etíop, similar a bisbe), els nou sants (un grup de missioners de finals del segle V que van ser importants en el creixement del cristianisme en aquesta regió), i Sant Qircos, al que està dedicada l’església.

Es diu que la reina Gudit (o Judith) va ser la responsable de la crema i destrucció de l’església, en el segle IX o X.

A Gudit se li atribueix la cohesió dels falaixes (jueus etíops) i de liderar una marxa sobre Axum amb la intenció d’eliminar el cristianisme d’Etiòpia. La ciutat santa va ser reduïda a runes i desenes d’esglésies i assentaments cristians van ser arrasats. Judith sembla que va governar Etiòpia fins a la seva mort 40 anys després.

Gudit fou una reina semi-llegendària, no cristiana, falaixa, que assolà Axum i els seus voltants l’any 960, i intentà exterminar els membres de la família reial axumita; donà pas després amb els seus descendents a la dinastia Zagüe, considerada l’Edat Fosca de la història Etíop, i de la qual el primer rei fou Mara Takla Haymanot. Les seues gestes es troben en la tradició oral dels diversos pobles de l’altiplà Etíop, però la informació sobre Gudit és parcialment contradictòria i incompleta.

Les creus etíops són veritables obres d’art. La seva elaboració, iniciada als segles V o VI, es va desenvolupar com la part més original de l’art etíop des dels segles X i XII.

Nord-est d'Etòpia (2007)-12. Regió Tigre: Mekele

Vam arribar a Mekele al’hora de dinar o a primera hora de la tarda. La ciutat es troba a 2.250 metres d’altitud, una gran diferència amb tots els dies que ens bellugàvem per sota del nivell del mar. El nom de la població l’he vist també escrit com Mekelle.

És una ciutat gran, i aquella tarda la vam dedicar a voltar pel mercat.

És la capital de la Regió Tigre i el centre econòmic, cultural i polític del nord d’Etiòpia. Es troba uns 700 km al nord d’Addis Abeba. És el principal productor de ciment d’Etiòpia.

Es creu que en el segle XIII aquí hi havia un llogaret anomenat Enda Meseqel (més tard anomenat Enda Medhane Alem), i que es va convertir en una ciutat a principis del segle XIX.

A uns 40 km al sud de Mekele hi ha la ciutat d’Hintalo o Antalo, que havia sigut la capital de la província d’Enderta. Amb l’arribada de ras Wolde Selassie d’Enderta al poder com a governador de tot Tigre, Antalo es va convertir en el centre polític de Tigre.  Wolde Selassie governava des d’Antalo, i Mekele era el seu lloc d’esbarjo i entreteniment.

Wolde Selassie va ser ras de la província de Tigre entre 1788 i 1816, i regent de l’Imperi Etíop entre 1797 i 1800.

La primera menció que hi ha d’Antalo és de l’any 1648 i la fa l’ambaixador iemenita, que la descriu com una ciutat fortificada. Aquesta ciutat va créixer r ràpidament a principis del segle XIX, tant en extensió com en població. Es va convertir en el principal centre comercial de Tigre, només superat per Adwa. Freqüentaven la població tant musulmans com cristians. Suposo que la bonança d’Antalo també va fer créixer Mekele.

Quan va morir el ras Wolde Selassie, Antalo va perdre importància i el nou centre polític va ser Adigrat a uns 120 km al nord de Mekele.

El creixement de Mekele es deu a que l’emperador Yohannes IV la va convertir en la capital política del seu estat en expansió.

Yohannes IV, nascut en el Tigre, va ser emperador d’Etiòpia des del 1871 fins a la seva mort l’any 1889, a la batalla de Gallabat; abans havia sigut rei de Tigre, des del 1869 fins al 1871. Se’l considera un dels grans emperadors d’Etiòpia i molt bon estratega.

Va treballar per a la unificació de l’imperi etíop que havia estat dividit entre diversos governants regionals. Va defensar Etiòpia de les invasions estrangeres. Va negociar amb els britànics durant la seva expedició a Etiòpia, però es va mantenir cautelós amb la influència europea, mantenint la independència d’Etiòpia durant la lluita colonial per l’Àfrica.

L’emperador Yohannes IV és recordat com un líder patriòtic i resistent que va prioritzar la sobirania, la integritat territorial i el cristianisme d’Etiòpia. Va tenir un paper crucial en la configuració de l’Etiòpia moderna i és especialment venerat a Tigre com un governant heroic i visionari.

Mekele està en una ubicació estratègica proper a les riques zones agrícoles (de Raya Azebo) i al país de la sal d’Afar.

A la dècada de 1880, Mekele es va convertir en la capital d’Etiòpia. Hi ha diversos factors que van influir en el seu creixement. Es van construir barris residencials per a la noblesa i els servents de la cort;  hi havia el mercat de la sal, que va fer que s’establissin comunitats comercials; la ciutat era un centre de trànsit de mercaderies, ja que per aquí passaven les rutes comercials de llarga distància del nord-est d’Etiòpia, que unien els ports de la mar Roja amb el nord i el centre del país.

Establint un mercat a Mekele, Yohannes podia aprofitar les rutes comercials del nord, així com les rutes de la caravana de sal cap a la ciutat, aprofitant la seva influència política.

Amb el seu successor, l’emperador Menelik II de Shewa, les coses van canviar, el centre comercial es va desplaçar a Shewa, cap al sud del país. I ben aviat la nova capital, Addis Abeba, va superar a Mekele. De totes formes Mekele ha conservat la seva importància política i el seu paper econòmic en el comerç de sal d’Etiòpia.

Durant la Guerra d’Itàlia de 1895-96, Mekele es va convertir en un lloc important en el conflicte. Després de la caiguda d’Adwa a la primavera de 1895, ras Mengasha Yohannes es va retirar de la capital del seu pare, Mekele, seguint el consell de l’emperador Menelik II. Mekele va ser ocupada pels italians sense un tret i integrada a la Colònia Eritrea; des d’aquí els italians van estendre la seva ocupació cap al sud, fins a Ambalage. 

L’exèrcit italià va establir el seu fort prop de l’església d’Enda Eyesus sobre Mekelle l’octubre de 1895. Després de la reocupació d’Ambalage a finals de 1895, el fort va ser assetjat per les tropes etíops, que van tallar el subministrament d’aigua als italians. Quan els italians es van rendir el gener de 1896, Menelik els va permetre retirar-se a la seva fortalesa d’Adigrat, probablement amb l’esperança d’evitar una escalada del conflicte, i va nomenar el seu propi governador d’Enderta a Mekele, dejazmach Tedla Abaguben, per tal de controlar els prínceps rebels Tigres.

Es italians, durant l’ocupació del país (1935-41) van contribuir considerablement a la seva modernització. Mekele es va dividir en dues zones, la italiana i la nativa, i va créixer aproximadament el doble de la seva mida anterior.

A partir de maig de 1943, Mekele va estar en mans dels líders de la rebel·lió de Woyane contra el llavors feble govern restaurat de Haile Selassie. El bombardeig aeri britànic de la ciutat de setembre-octubre va causar grans danys. A l’octubre, Mekele va ser recuperada per les forces del govern etíop.

En el període de 1942 a 1974, hi va haver un important desenvolupament urbà; els sectors urbans moderns es van diversificar i es van establir noves oficines administratives i van establir diverses empreses a petita escala. Però la majoria dels establiments industrials, van disminuir, es van degradar o tancar durant la Guerra Civil (1974-1991).

Durant la fam que va patir el país, de 1983-1985, a Mekele se la coneixia pels set “camps de fam” que hi havia al voltant de la ciutat. Aquests allotjaven 75.000 refugiats i 20.000 més esperant per entrar. Durant el març de 1985, cada dia morien entre 50 i 60 persones en aquests camps.

El febrer de 1986, el Front d’Alliberament del Poble de Tigre (TPLF) va alliberar 1.800 presos polítics de la presó de Mekele en una acció militar audaç. L’operació va rebre el nom d’Agazi, en honor a un dels combatents fundadors del TPLF, que havia estat assassinat en el segon any de la Guerra Civil Etíop.

Al juny de 1988, el TPLF controlava tot el Tigre excepte la ciutat de Mekele i el territori en un radi de 15 km al voltant de la ciutat.

En resposta, el Derg va cremar diversos pobles al voltant de Mekele el 4 i 5 de juny. No va ser fins al 25 de febrer de 1989 que Mekele també va ser ocupada pel TPLF, després que la posició del govern a Tigre s’hagués ensorrat. Prop del final de la guerra civil, el 27 i el 29 d’octubre de 1989, Mekele va ser bombardejat per la Força Aèria Etíop, provocant la mort d’almenys 31 persones.

El 5 de juny de 1998, durant la guerra entre Eritrea i Etiòpia, la Força Aèria d’Eritrea va bombardejar una escola a Mekele, matant dotze persones. Hi ha un monument ret homenatge a aquesta tragèdia.

El 29 de desembre de 2002, va esclatar un motí entre creients ortodoxos i adventistes; a l’estadi s’estaven fent prediques publiques adventistes, fet que va molestar a alguns creients ortodoxos que van iniciar els enfrontaments, llançant pedres als adventistes que estaven reunits a l’estadi i després saquejant les oficines adventistes a la ciutat. La policia va intervenir per dissoldre els disturbis, i el resultat va ser de cinc morts i tres ferits greus. La policia va informar que 10 persones van ser detingudes, però fonts independents van informar que el nombre era molt més gran.

La seu de la Missió de les Nacions Unides a Etiòpia i Eritrea (MINUEE) es va establir a Mekele l’any 2000 després del final de la guerra entre Eritrea i Etiòpia i va continuar fins al 30 de juliol de 2008.

Durant la Guerra de Tigre (3 de novembre de 2020-3 novembre de 2022), les forces conjuntes etíops i eritrees van dur a terme atacs a Merkel, inclosos bombardejos aeris.

El Monument Memorial dels Màrtirs de Tigre ret homenatge als més de 60.000 combatents del TPLF que van morir i més de 100.000 combatents que van resultar ferits en l’enderrocament del règim marxista de Derg, l’any 1991.

Va ser una tarda agradable, però per les fotografies veig que no vam anar a veure el centre, ni cap edifici rellevant. Tan sols tinc la zona del mercat. No sé si podia ser per seguretat; aquell any ja hi havia hagut algun segrest d’estrangers a la zona de Dallol.

Després de visitar unes esglésies monolítiques fora de Mekele, vam tornar a la ciutat i vam anar a veure un museu; no tinc clar si estava ja en el palau de l’emperador Yohannes IV o no.

Nord-est d'Etiòpia (2007)-11. Regió Tigre: camí de Mekele

La regió Tigre o Tigray, no sé com s’ha de dir, és una regió històrica que forma part de l’altiplà etíop. Aquest territori és la pàtria dels pobles tigre, irob i kunama. La capital és Mekele.

L’idioma oficial de Tigre és el tigrinya, bastant similar al que es parla a Eritrea, amb qui té frontera al nord. La major part de la població es dedica a l’agricultura.

Aquesta regió té una zona de terres altes i una altra de terres baixes. Les terres altes tenen la major densitat de població, especialment a la zona est i centre de Tigre. Les terres baixes, molt menys poblades, comprenen el 48% de la regió. La població és majoritàriament tigrinya (prop del 95%), i hi ha minories d’amhàrics (2,6%), kunames (0,05%) i erobs o sahos (0,5%). El 95,5% són cristians ortodoxos (Església Autocèfala d’Etiòpia), i el 4,1% són musulmans sunnites.

En el mapa es pot veure la superfície que ocupa aquesta regió.  Nosaltres passem tan sols per la part que està propera a la regió Àfar.

En sortir de Berahile, on havíem dormit a l’escola, deixem enrere la terra àfar per entrar a la dels tigrinya. El paisatge canvia molt, és més obert i muntanyós. Fins a Mekele hi ha uns 115 km.

Com es va veient a les fotografies, el paisatge canvia molt, es fa més amable i habitable.