Quan vam sortir de Miyajima ja feia mal temps, de fet, havia plogut tat la nit. Era el que havien avisat i per això havíem començat per l’illa, per poder pujar al mont Minsen sense pluja, i vam deixar Hiroshima pel dia següent, que efectivament va fer molt mal temps.
Vam agafar el ferri i després el tren cap a Hiroshima. Vam anar
a l’hotel a deixar l’equipatge petit a consigna i vam sortir a visitar la
ciutat.
Quan vam sortir plovia bastant i la gent del grup no tenia
ganes de veure coses sota la pluja, pel que la guia va fer la visita força a
corre cuita; reconec que no és fàcil acontentar a tothom, quan el ritme i
interessos són diferents.
Tenia moltes ganes de visitar Hiroshima i em vaig quedar amb
recança perquè no vam tenir gaire temps. Vam començar les visites a les 11 del
matí i després de dinar, a les 4 de la tarda ja marxàvem cap a Osaka. Vam poder
visitar el Parc de la Pau i el Museu de la Bomba Atòmica.
La ciutat és troba damunt del delta del riu Ota, i els seus set
braços divideixen la ciutat en sis illes, projectades cap a la badia
d’Hiroshima.
Quan l’any 1589 Mori Terumoto fundava en una de les illes del
delta de l’Ota una ciutat castell, aquesta zona s’anomenava Gokamura (cinc
pobles). L’illa on va construir el castell la va anomenar Hiroshima, que
significa illa ampla.
L’any 1593 Mori Terumoto es va traslladar a viure al castell i
des d’aquí governava nou províncies.
En un primer temps havia lluitat al costat d’Oda Nobunaga, però
després va servir a les ordres de Toyotomi Hideyosh i va ser nomenat membre del
Consell dels Cinc Regents, creat per governar a la mort de Hideyoshi i fins que
el seu fill Hideyori tingués l’edat suficient per governar.
Terumoto va quedar al bàndol perdedor a la batalla de
Sekigahara (1600), llavors, Tokugawa Ieyasu, guanyador de la batalla, va privar
a Mori Terumoto de la majoria dels seus feus, inclosa Hiroshima, i va cedir la
província d’Aki a Masanori Fukushima, un dàimio que l’hi havia donat suport.
Des de 1619 fins a 1871, Hiroshima va ser governada pel clan Asano.
Després de l’abolició de la dinastia Han el 1871, la ciutat es
va convertir en la capital de la prefectura d’Hiroshima.
Hiroshima es va convertir en un important centre urbà durant el
període imperial, ja que l’economia japonesa va passar d’indústries
principalment rurals a urbanes. Durant la dècada de 1870, es va establir a la
ciutat una de les set escoles d’anglès patrocinades pel govern.
El port d’Ujina es va construir en la dècada de 1880, i va
permetre que Hiroshima esdevingués una ciutat portuària important.
El ferrocarril San’yo es va estendre fins a Hiroshima l’any
1894, i es va construir una línia de ferrocarril des de l’estació principal
fins al port, per al transport militar durant la Primera Guerra Sino-japonesa.
Durant aquella guerra, el govern japonès es va traslladar temporalment a
Hiroshima, i l’emperador Meiji va mantenir el seu quarter general al castell
d’Hiroshima des del 15 de setembre de 1894 fins al 27 d’abril, 1895.
La primera ronda de converses entre representants xinesos i
japonesos per posar fi a la guerra sino-japonesa es va celebrar a Hiroshima, de
l’1 al 4 de febrer de 1895.
A finals del segle XIX es van establir noves plantes
industrials, incloent-hi fàbriques de cotó. La major industrialització a
Hiroshima es va estimular durant la Guerra russo-japonesa de 1904, que va
requerir el desenvolupament i la producció de subministraments militars.
La Sala d’Exposicions Comercials de la Prefectura d’Hiroshima
es va construir el 1915 com a centre de comerç i exposició de nous productes.
Posteriorment, el seu nom es va canviar a Sala d’Exposicions de Productes de la
Prefectura d’Hiroshima, i de nou a Sala de Promoció Industrial de la Prefectura
d’Hiroshima. L’edifici, ara conegut com la Cúpula de la Bomba Atòmica, forma
part del Memorial de la Pau d’Hiroshima, Patrimoni de la Humanitat des de 1996.
Durant la Primera Guerra sino-japonesa, Hiroshima va esdevenir
una de les principals bases logístiques de l’exèrcit imperial japonès. Va
mantenir aquesta funció durant l’era Showa (1926-1989).
Durant la Primera Guerra Mundial, Hiroshima es va convertir en
un punt central d’activitat militar, ja que el govern japonès es va unir als
Aliats en la guerra. Uns 500 presoners de guerra alemanys van ser retinguts a
l’illa de Ninoshima, a la badia d’Hiroshima.
El creixement d’Hiroshima com a ciutat va continuar després de
la Primera Guerra Mundial, ja que la ciutat va atreure l’atenció de l’Església
Catòlica, i el 4 de maig de 1923 es va nomenar un vicari apostòlic.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Segon Exèrcit General i
l’Exèrcit Regional de Chugoku tenien la seva seu a Hiroshima, i el quarter
general dels Marines de l’Exèrcit es trobava al port d’Ujina. La ciutat també
disposava de grans dipòsits de subministraments militars i era un centre clau
per al transport marítim.
La bomba atòmica
Els bombardejos de Tòquio i altres ciutats del Japó durant la
Segona Guerra Mundial van causar una destrucció generalitzada i centenars de
milers de civils morts; en canvi Hiroshima no va patir cap atac aeri d’aquest
tipus, tot i que hi havia una amenaça reial.
Durant la Segona Guerra Mundial, Hiroshima va ser un centre
estratègic de defensa de terra per a tot el sud del Japó, i també un important
centre industrial. Davant del port de la ciutat, a l’illa Okunoshima, hi havia
una planta de fabricació de gasos verinosos. Amb l’expansió de l’imperi, s’hi
van produir diferents tipus d’armes químiques, gasos que van ser utilitzats
contra soldats i civils xinesos, i també en experiments sobre humans.
Els 6 d’agost de 1945, a 2/4 de 8 del matí va sonar una primera
alarma quan un sol aparell sobrevolava en missió de reconeixement; la ciutat
havia sigut poc bombardejada durant la guerra i els habitants estaven
acostumats a veure bombarders nord-americans sobrevolar la seva ciutat per anar
més al nord. Els estatunidencs no van fer bombardeigs convencionals per evitar
qualsevol dany previ, i poder valorar millor els efectes de la bomba atòmica.
La bomba, amb missatges de burla dirigits als japonesos, es va
armar durant el vol i es va deixar anar a ¼ de 9 del matí a uns 9.000 per sobre
la ciutat. Després de menys d’un minut de caiguda lliure, va esclatar quan
estava a 587 m del terra, verticalment per sobre de l’hospital Shima, situat al
cor de la ciutat, a menys de 300 m al sud-est del pont d’Aioi, que era la
destinació inicial.
Ja havia acabat l’alarma quan van llançar la bomba, quan la
gent ja havia sortit dels refugis. Després la gent no entenia com un sol avió
podia haver provocat aquells estralls.
L’explosió, equivalent a la de 15.000 tones de TNT, va acabar
amb la ciutat immediatament. Dels 90.000 edificis de la ciutat, 62.000 van
quedar totalment destruïts. No va quedar rastre dels habitants situats a menys
de 500 metres del lloc de l’explosió.
Va matar directament almenys 70.000 persones, incloent-hi
milers de treballadors esclaus coreans. Menys del 10% de les baixes van ser
militars. En les setmanes següents, 50.000 més, i unes 125.000 víctimes en tres
mesos. El recompte del nombre total de morts continua sent imprecís; s’estima
que va ser de més de 250.000. La població de la ciutat abans de la bomba era
d’uns 345.000 habitants.
La publicació d’imatges de la ciutat després de l’atac, i part
de la recerca de la Comissió de Baixes de la Bomba Atòmica sobre els efectes
humans de l’atac, van ser restringides durant l’ocupació del Japó, i gran part
d’aquesta informació va ser censurada fins a la signatura del Tractat de San
Francisco el 1951, que va restaurar el control als japonesos.
Del 1945 al 1952, Hiroshima va estar sota ocupació de l’Imperi
Britànic. La ciutat d’Hiroshima va ser totalment reconstruïda després de la
guerra. A iniciativa del seu alcalde, Shinzo Hamai, va ser proclamada Ciutat de
la Pau pel parlament japonès l’any 1949.
En reconstruir la ciutat es va construir el Museu de la Pau i
el Parc Commemoratiu de la Pau, prop de l’hipocentre de l’explosió. Aquí cada
any, el 6 d’agost, s’organitza una cerimònia commemorativa.
He trobat llocs en que parlen d’hipocentre i en altres
d’epicentre. En terratrèmols, l’hipocentre o focus és el punt de l’interior de
la terra on s’inicia el moviment sísmic; l’epicentre és la projecció d’aquest
punt a la superfície terrestre, o sigui que hipocentre i epicentre estan
alineats verticalment, un a l’interior i l’altre a la superfície.
En el cas de la bomba atòmica,
que va explotar a l’aire, no tenia massa clar quina era la forma
correcta. Pel que he llegit em sembla que s’ha de dir hipocentre, en referència
a que és el focus o punt zero; els efectes sobre edificis o la gent depenen de
la distància a que es trobaven d’aquest punt zero, que suposo que és la
projecció a la superfície de la terra del punt a l’aire en el que va explotar.
El maig de 2016, 71 anys després de l’explosió de la bomba
atòmica, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anar a Hiroshima per
homenatjar les víctimes, al marge d’una reunió del G-7 celebrada al Japó. Era
el primer president nord-americà en exercici que visitava el Parc Commemoratiu
de la Pau d’Hiroshima. Aquesta visita va crear controvèrsia als Estats Units,
especialment entre els veterans de la Segona Guerra Mundial que havien lluitat
contra l’exèrcit japonès i no volien que aquest viatge fos vist com una
disculpa estatunidenca.
La notícia de l’increïble explosió dels atacs amb bombes
atòmiques al Japó va ser deliberadament ocultada al públic japonès pels censors
militars nord-americans durant l’ocupació aliada. No es donaven estadístiques
de nombre de víctimes. Les pel·lícules filmades pels càmeres japonesos a
Hiroshima i Nagasaki després dels bombardejos van ser confiscades.
Aquesta obra es pot trobar traduïda al català, per Imma Falcó,
a l’editorial Ara llibres; és de l’any 2024.
Hiroshima narra les històries de sis supervivents de la bomba
immediatament abans i quatre mesos després del llançament de la bomba atòmica.
Es diu que va arribar a Tòquio, en anglès, almenys al gener de 1947 i la versió
traduïda es va publicar al Japó el 1949.
Ara estic llegint aquest llibre i tot i haver llegit abans
altres coses sobre la bomba atòmica i els seus efectes, aquesta narració
m’impacta molt. Per exemple la gent que no entén com un sol aparell pot haver
llançat un producte tant destructiu, no s’expliquen les cremades, els
incendis... També impressiona quan expliquen la manca d’ajuda, de personal
mèdic, perquè aquest personal també està ferit o mort, perquè s’ha d’intentar
salvar als que encara tenen possibilitats...
La lluita dels que van sobreviure en aquelles primeres 24 hores
per ajudar, per trobar algun lloc segur, sense entendre què havia passat.
Marcel Junod (1904 - 1961), va ser un metge suís delegat del
Comitè Internacional de la Creu Roja ( (CICR). Quan va morir es va trobar el
document sobre Hiroshima, sembla que escrit poc després de l’atac amb la bomba
atòmica.
https://www.icrc.org/sites/default/files/external/doc/es/assets/files/other/irrc-230-junod.pdf
Després del llançament de bombes atòmiques americanes sobre
Hiroshima (6 d’agost de 1945) i Nagasaki (9 d’agost de 1945) i la posterior
rendició japonesa, Junod va organitzar l’evacuació dels camps de presoners de
guerra i el rescat aliat dels interns sovint greument ferits. El 30 d’agost va
rebre proves fotogràfiques i una descripció telegràfica de les condicions a
Hiroshima. Ràpidament va organitzar una missió d’assistència i el 8 de setembre
es va convertir en el primer metge estranger a arribar al lloc. Anava
acompanyat per investigadors nord-americans, dos metges japonesos i 15 tones de
subministraments mèdics. S’hi va quedar cinc dies, durant els quals va visitar
tots els hospitals principals, va administrar la distribució de
subministraments i va oferir atenció mèdica personalment. Les fotografies
d’Hiroshima, que va lliurar al CICR, van ser algunes de les primeres imatges de
la ciutat després de l’explosió que van arribar a Europa.
Eatherly era el pilot en cap de l’avió de reconeixement
meteorològic que va sobrevolar Hiroshima el 6 d’agost de 1945. Paul Tibbets era
el pilot de l’Enola Gay que portava la bomba atòmica destinada a ser llançada
sobre una de les tres ciutats japoneses Hiroshima, Kokura i Nagasaki. Claude
Eatherly va enviar un missatge meteorològic a Paul Tibbets, que indicava un
nivell de 3/10 de núvol, i que en gran mesura estava a favor de llançar la
bomba atòmica sobre la ciutat. A les 8:14 del matí, hora local, la bomba
atòmica “Little Boy” explotava sobre la ciutat.
La flor oficial d’Hiroshima és la flor del baladre o roser
reial, ja que va ser la primera planta
en florir de nou després de l’explosió de la bomba atòmica el 1945.
Quan escric això, fa 81 anys de l’atac per bomba atòmica, i
encara deuen quedar alguns sobrevivents de l’atac. Jo havia sentit a parlar
dels hibakusha, però no recordava ben be el nom i vaig preguntar a la guia
sobre ells; ella va dir que no se’ls hi donava cap nom especial i va defugir el
tema.
Hibakusha (persona afectada per una bomba o persona afectada
per exposició a la radioactivitat) és un terme amb el qual es designa
genèricament els supervivents dels bombardejos nuclears a les ciutats
d’Hiroshima i Nagasaki, a l’agost del 1945, per part de la força aèria dels
Estats Units.
El govern japonès ha reconegut unes 650.000 persones com a
hibakusha. A 31 de març de 2025, quedaven 99.130 persones vives, principalment
al Japó. El govern del Japó reconeix que aproximadament un 1% dels que queden
vius tenen malalties causades per radiació.
Ser un hibakusha era un estigma social. Durant dècades es creia
que les seqüeles de la radiació eren transmissibles i molts d’ells amagaven la
seva condició per evitar ser acomiadats de la feina o per no tenir problemes
per trobar parella amb qui casar-se.
Després de molts anys de lluita van aconseguir que el govern
els hi dones suport mèdic i una pensió, als supervivents reconeguts
oficialment.
La Confederació Japonesa d’Organitzacions de Víctimes de les
Bombes A i H, sovint abreujada: Nihon Hidankyo, és una organització que
representa els supervivents (hibakusha) víctimes dels bombardejos atòmics
d’Hiroshima i Nagasaki.
Nihon Hidankyo es va crear el 1956 i des d’aleshores exerceix
pressió sobre el govern japonès per aconseguir millores en l’atenció i suport a
les víctimes. També treballa a nivell internacional per l’abolició de les armes
nuclears. Les activitats van incloure l’enregistrament de milers de testimonis,
l'emissió de manifestos i crides públiques, i l’enviament de delegacions a
organitzacions internacionals i Nacions Unides, pel desarmament nuclear global.
L’organització va rebre el Premi Nobel de la Pau 2024.
L’artista Yukiyo Kawano, que forma part de la tercera generació
de hibakusha d’Hiroshima, ha treballat sobre les diferents dimensions de la
problemàtica dels hibakusha, que encara no està totalment resolta. Per exemple,
a l’agost del 2021, se li va negar el permís per instal·lar la seva evocació
escultòrica del bombardeig de Nagasaki, prevista per la primera commemoració
dels atacs atòmics. Els responsables del lloc, el Manhattan Project National
Historical Park a Hanford, Washington, on es va produir el plutoni i la bomba
“Fat Man” que es va tirar sobre Nagasaki, no van acceptar aquesta mena de
commemoració.
