11 de febrer 2024

Corea del sud-44. Seül: Samseong-dong

Després de dinar vam agafar el metro per anar cap al sud de la ciutat, a l’altra banda del riu Han.


Està considerat un dels barris rics de Seül. Hi ha botigues de luxe, grans hotels, bons restaurants...

Amb el metro s’arriba al COEX, que és un gran centre comercial subterrani, que diuen que és el més gran d’Àsia.  

El trajecte amb metro és força llarg, però té gràcia ja que una part del trajecte es fa per l’exterior i es veu quan es creua el riu.

És un barri modern, amb dissenys i escultures curioses. Formant part del centre comercial hi ha la biblioteca Starfield. És impressionant per la quantitat de llibres que hi ha. El que no tinc clar és com accedeixen als que estan a dalt de tot. 

Hi ha moltíssima gent fent-se fotografies i força xivarri; no entén com algú es pot concentrar i llegir o treballar.








Tot passejant pel barri veiem una estàtua de Buda que sobresurt entre els arbres i ens arribem fins allà. Hi ha un temple budista, el temple Bongeunsa. .

Aquest temple es va construir l’any 794, durant la dinastia de Silla; llavors s’anomenava Gyeonseongsa. En el 1498 la reina Jeonghyeon, esposa del rei Seongjong, va fer remodelar i ampliar el temple i és quan se l’hi va donar el nom actual. 

Inicialment el temple estava en un altre lloc i va ser en el segle XVI, durant la dinastia Joseon, que es va traslladar aquí.

En aquest temple es conserven moltes relíquies budistes i textos sagrats, així com textos relacionats amb la història del budisme.

Durant la dinastia Joseon el budisme estava perseguit i es donava suport al confucianisme. Va ser amb la reina Munjeong i el monjo Bo-wu, que el budisme va reviure un breu període de temps a Corea.

En el 1939 i després durant la guerra de Corea, 1950-1953, va patir incendis i molts dels edificis van quedar malmesos. Entre el 1941 i el 1982 s’hi ha fet diverses restauracions.

Destaca l’estàtua de Maitreya, el Buda del futur, de 28 metres d’alçada; és una de les estàtues més grans que hi ha a Corea.

Quan vam arribar estaven en un dels pavellons estaven fent els preparatius per una cerimònia als ancestres.

Quan agafem el metro per tornar a l’hotel són les 6 o ¼ de 7. És la línia 2 que ens porta directe fins allà, però com que és una línia circular enllaça amb moltes altres línies i agafa a molta gent. Primer ens va costar arribar fins a l’andana, vam fer cua força estona a l’escala; quan va acabar de passar un metro vam poder accedir a l’andana, llavors va caldre deixar-ne passar dos més fins que va ser el nostre torn d’arribar just davant la porta i poder pujar.

Un cop a dins, vas com sardines en llauna, i el problema el tens quan has de baixar. Les portes no s’obren sempre per la mateixa banda, ells ja s’ho deuen saber però nosaltres no, o sigui que no tens gaire temps per preparar-te i aproximar-te a la porta. Vam aconseguir baixar! He de dir que la gent ens va facilitar força les coses. Diuen que no sempre aconsegueixes baixar a la teva parada. Vam trigar una hora per arribar a l’hotel.














Quan vam arribar al nostre barri ja no teníem esma per a res més i vam menjar un entrepà en un local al peu de l’hotel. 

Al dia següent tornavem cap a Barcelona. Ara ja fa més de tres mesos que vaig tornar. Ho he trobat molt interesant i en anar escrivint sobre el què hem visitat he après encara molt més sobre el país i la seva història i m’ha ajudat una mica a comprendre la seva gent.

Alguns dels llibres que he llegit i he trobat interessants: “Kim Ji-Young nacida en 1982”, de Cho Nam joo;  “Sobre mi hija”, de Kim Hye-jin; “La asombrosa tienda de la señora Yeom”, de  Kim Ho-yeon és un llibre entranyable. El llibre que es troba en català “La classe de grec”, de Han Kang, a mi no em va entusiasmar. He llegit també un parell de llibres de Hwan Sok-yong, “Al  atardecer” i “Todas las cosas de nuestra vida”, se m’han fet una mica pesats.

En el tema de llibres i sèries, que n’he vist forces, és difícil aconsellar, ja que la selecció és molt personal, els meus gustos no tenen perquè coincidir amb altre gent; una obra pot estar molt ben escrita però si el tema no m’atrau, em costa  de llegir. I també he llegit del que he estava disponible en format electrònic a la biblioteca.

És un país molt curiós, molt comercial però també molt familiar. Segueixen conservant les cerimònies pels avantpassats. Són molt curosos amb la neteja. En els restaurants són molt expeditius, mengen ràpid, no prenen postres. Després van a les cafeteries a prendre pastissos.

És un viatge que recomano, està canviant ràpidament, queden moltes coses per restaurar, i segur que d’aquí uns anys es visitaran moltes altres coses. M’ha agradat trobar molt turisme intern, és curiós veure què els hi agrada i què els hi interessa.   

Corea del sud-43. Seül: Ikseondong

Continuem caminat fins arribar a un altre barri, Ikseondong, que és un hanok o poble tradicional.

Després de l’annexió de Corea al Japó, molts japonesos van venir a viure a Seül; a mesura que augmentava la població japonesa a la ciutat i les polítiques discriminatòries del governador general empitjoraven, la situació pels coreans es deteriorava. També arribava gent de les àrees rurals i faltaven habitatges; a més la planificació urbana prioritzava als residents japonesos.

Va ser en aquest context, que Jeong Se-gwon va fundar una empresa per construir cases petites i assequibles. L’any 1920 va comprar aquestes terres i hi va construir cases d’estil tradicional, de 30 m2, per la gent que no es podia permetre altres habitatges, i els hi venia a terminis.

Els japonesos vivien sobretot a Myeong-dong i Yongsan, i els ciutadans coreans vivien en la zona residencial de Bukchon, un altre poble de hanoks.

Aquest arquitecte va participar en moviments nacionalistes i per això va patir tortures i va perdre part de les seves propietats que van passar al Govern General de Corea sota control japonès.

Més tard, aquest barri estava menys desenvolupat que la resta i la gent va anar marxant. Al cap d’uns anys emprenedors i empresaris van veure-hi una oportunitat de fer negoci. Van comprar les cases que estaven buides i van obrir restaurants i botigues. El resultat és que s’ha convertit en un dels barris turístics de la ciutat.


Són carrerons estrets, amb casetes baixes i tot ple de bars i restaurants. Vam dinar en aquest barri, en un restaurant italià. Jo vaig prendre arròs amb porc, estava molt bo.

 












Corea del sud-42. Seül: parcTapgol i pagoda Wongaksa

De camí cap al barri d’ikseondong (barri ikseong, ja que em sembla que dong vol dir barri) vam passar pel parc Tapgol on havia llegit que hi havia una pagoda de deu pisos.

Al matí en sortir de l’hotel havíem organitzat la nostra ruta, érem cinc, de forma que tothom pogués veure el que l’hi interessava.

El nom del parc, Tapgol, fa referència a la pagoda que hi ha, ja que tap voldir pagoda.

Durant la dinastia Goryeo (918-1392) aquí hi havia un temple anomenat Heungboksa; l’any 1465 el temple es va engrandir i es va re-anomenar Wongaksa; aquest temple es va convertir en el centre de l’ordre budista coreana Jogye. Dos anys més tard, en el 1467 es va construir la pagoda que encara es veu actualment.

En el segle XVI el govern va prohibir el budisme i és quan es va destruir el temple, conservant-se tan sols la pagoda.

La pagoda Wongaksa té 12 metres d’alt i deu pisos; es va construir en marbre en lloc de amb granit, que era l’habitual. En la part inferior hi ha representades flors de lotus i dracs. En la part central hi ha algunes escenes en que apareixen 3 homes, un d’ells és el monjo Sanzang, que va dur el budisme des de l’Índia. A sobre hi ha escenes de la vida en temps de Buda.

Està protegida amb una estructura de vidre i costa una mica veure els detalls; és per protegir-la ja que es va deteriorant. A mi no em semblava de marbre, però suposo que és perquè està bastant deteriorada.

L’any 1897 un assessor irlandès del rei Gojong l’hi va proposar de convertir aquest espai en un jardí. Hi ha diferents estructures i monuments a part de la pagoda. Hi ha una estela per recordar la fundació del temple, amb una base  en forma de tortuga i dos dracs entrellaçats a la part de dalt.

En aquest parc es va iniciar el moviment Primer de Març, l’any 1919, el moviment per la independència de Corea, i va ser en el pavelló Palgakjeong on es va fer la proclamació de la independència.

Hi ha també una estàtua de Son Byeong-hee, que va ser un líder religiós i activista independentista.

Abans d’entrar al parc havíem vist una cua de gent que donava la volta cap al carrer del costat; després els vam veure en el parc. Era gent de pocs recursos, que anaven a algun local a recollir menjar i després anaven a menjar-s’ho al parc.

Darrera del parc hi havia gent gran jugant, algun joc de taula amb fitxes. Al seu voltant es congregava gent mirant. Més enllà hi havia algú pintant, i un monjo que dirigia l’operació. Estava fumant, cosa que em va sorprendre, ja que en aquest país està prohibit fumar al carrer, excepte en les zones habilitades per aquesta activitat.

 






Corea del sud-41. Seül: barri Myengdong

Després vam anar passejant fins al barri de Myeongdong. És un barri ple de botigues de marques internacionals i centres comercials.

En aquest barri hi ha la catedral catòlica, que va ser la primera església catòlica de Corea i el teatre Nanta.

La gent amb la que anava tenien molt interès en venir a aquest barri per comprar cosmètics. Jo no tenia interès en aquestes botigues, que estaven una darrera l’altre i em vaig dedicar a donar una volta per diferents carrers.

Aquest barri va començar durant el període Joseon i era una zona majoritàriament residencial.Ha anat canviant de noms amb el temps. 

Durant l’època colonial japonesa es va convertir en un districte comercial. El nom actual se l’hi va donar l’any 1946, després de la independència. 

En la dècada de 1960 es va renovar el barri amb grans edificis i espais comercials i en la dècada següent ja era molt popular.

En les dècades de 1980 i 1990 moltes de les protestes i manifestacions tenien lloc en aquest barri.








Corea del sud-40. Seül: Palau Deoksugung

És el darrer dia a Seül i també al país, i aprofitem per veure algunes coses més.

El primer que fem és visitar el palau que hi davant de l’ajuntament. Els majors de 65 anys no hem de pagar entrada; no ho havíem vist, i quan hem anat a comprar l’entrada la taquillera m’ha vist grandeta i m’ha preguntat l’edat i és quan m’ha dit que no calia pagar.

El palau Deoksugung o Deoksu és un altre dels palaus reials on hi van viure membres de la família reial durant la dinastia Joseon i fins a l’ocupació japonesa en el 1910. També se’l coneix amb el nom de palau Gyeongun-gung.

A l’igual que l’altre palau que vam visitar el primer dia a la ciutat, és un recinte emmurallat en el que hi ha els diferents pavellons i edificis. És un dels cinc grans palaus construïts durant aquesta dinastia.

El que sorprèn en aquest palau és la diferència d’estils que hi ha. Algun edifici està construït en pedra, en un estil diferent al tradicional coreà, més semblant als palaus occidentals.

Hi ha els edificis que formaven part del palau i també un bon jardí, amb una estàtua del rei Sejong el gran. És un jardí modern, d’estil occidental.

A l’igual que els altres palaus de Seül, va quedar molt malmès durant l’ocupació japonesa. Tan sols s’han conservat una tercera part de les estructures que hi havia abans del període colonial japonès.

Com en tots aquests palaus, hi ha la guàrdia reial a la porta d’entrada i un moment que atrau molt de públic és quan hi ha el canvi de guàrdia.  La guàrdia reial era la responsable d’obrir i tancar les portes del palau durant la dinastia Joseon.

Aquest palau originalment era la residència del Gran príncep Wolsan, el germà gran del rei Seongjong (segona meitat del segle XV). 

Més tard, en el 1592, es va convertir en el palau reial, ja que amb la guerra Imjin (les invasions japoneses de finals del segle XVI), la resta de palaus havien quedat destruïts. El rei Seonjo va ser el primer rei de Joseon que va viure en aquest palau. L’any 1608 Gwanghaegun va ser coronat rei en aquest palau, i tres anys més tard l’hi va canviar el nom pel de Gyeongun-gung.

Quan l’any 1618 es va reconstruir el palau oficial aquest va quedar com a palau auxiliar, el palau de l’oest, palau Seogung. Al llarg de la seva història ha alternat entre ser palau reial o residència temporal. El rei Gojong de Joseon va fer restaurar aquest palau el palau Gyeongun-gung l’any 1896.

En el 1895 Japó havia guanyat la primera guerra sinó-japonesa i va augmentar la seva influència sobre el govern de Corea. Les reformes que es van dur a terme, i l’assassinat de la reina van fer créixer els sentiments anti-japonesos. L’antipatia del rei Gojong envers els japonesos es va intensificar i va establir una aliança amb Rússia, l’any 1884.

El govern era cada cop més pro-japonès i molts polítics anti-japonesos van morir assassinats o van haver de fugir. Al febrer de 1896 el rei Gojong veient el perill va marxar del palau, amb el príncep hereu i es van refugiar a l’ambaixada russa de Seül. Des d’aquí va estar governant un any; es parla de l’exili intern de Gojeon.

En el període que va durar aquest exili va mantenir bones relacions amb l’imperi rus i instructors de l’armada russa van entrenar a la guàrdia reial coreana i Gojong va poder tornar a aquest palau, al febrer del 1897. Llavors l’hi va tornar a donar el nom de palau Gyeongungung. Es van construir nous edificis i es van millorar les instal·lacions. Després, en el 1900 es va instal·lar electricitat i tanques. En el 1904 hi va haver un incendi que va destruir alguns dels edificis.

L’any 1907, quan era l'emperador Gojong, va abdicar a favor de l’emperador Sunjong, i va continuar vivint en aquest palau, que va canviar de nou de nom, l’hi van posar Deoksugung, que fa referència al desig de longevitat de l’emperador. el 1907, com a referència a un desig de longevitat de l'emperador.

Durant l’ocupació japonesa, a partir del 1910, el recinte del palau es va reduir molt, van desaparèixer molts dels edificis, i els jardins van convertir-se en un parc públic.

El saló Hamnyengjeon era l’habitació de l’emperador Gojong, estava al cantó est del palau. Es va cremar l’any 1904, es va dir que havia sigut per culpa de la calefacció però se sospita que va ser cosa dels japonesos que volien eliminar-lo.

El pavelló Jeonggwanheon, d’estil occidental, es va construir en el jardí l’any 1900; va ser el primer que es va construir d’aquest estil en un palau reial a Corea. Va ser obra d’un arquitecte rus, itot que que era en estil europeu incloïa elements típics coreans. Durant l’ocupació japonesa es va converir en cafeteria.

L’edifici Seokjojeon és d’estil neo-renaixentista, dissenyat l’any 1898 per l’arquitecte britànic John Reginald Harding; es feia servir per les reunions governamentals d’alt nivell i reunions diplomàtiques. L’any 2014 es va restaurar l’interior en recuperant l’estil que tenia originàriament. Actualment és la sala d’història de l’imperi coreà.  No sé segur si és aquest edifici o un del costat, l’any 1938 s’hi va posar el museu d’art Yi i actualment segueix sent un museu d’art modern i contemporani.

El Jungmyeongjeon estava separat de la resta del palau; es va construir per ser la biblioteca reial però l’any 1904 va patir un incendi. L’emperador la va utilitzar de forma temporal com residència privada.

És interessant de veure, i em va xocar molt la barreja d’estils dels diferents edificis. Tot i que hi havíem anat d’hora, hi havia força gent.