Tornant de la vall de Nubra vam dormir a Leh per emprendre el
camí, al dia següent, cap Kargil, creuant el baix Ladakh; dit així perquè ja no
està a tanta alçada.
És un recorregut d’uns 215 km, per la carretera que uneix Leh
(Ladakh) amb Srinagar (Caixmir). Ho fem en dos dies, amb diverses parades
interessants pel camí.
A uns 30 km de Leh hi ha el que anomenen la muntanya magnètica.
Jo suposava que el nom provenia de la roca que tenia propietats magnètiques,
però no té res a veure.
És un petit tram de la carretera de Leh a Kargil que diuen que
desafia el fenomen de la gravetat. Diuen que el turó del costat de la carretera
té propietats magnètiques que fan que els vehicles es moguin sols, en contra de
la força gravitacional, o sigui en pujada.
Basant-se en aquesta teoria, en el passat els avions de la
Força Aèria Índia evitaven sobrevolar aquesta zona per evitar possibles
interferències magnètiques.
Els vilatans que resideixen al turó magnètic de Ladakh creuen
que hi havia una carretera que duia a la gent al cel. Els que mereixien anar al
cel eren arrossegats per aquest camí cap allà, i els que no s’ho mereixien no
hi arribaven mai.
La realitat és que és una il·lusió òptica, que fa que es vegi
el pendent de la carretera invertit: la carretera fa baixada, però sembla que
faci pujada, per això, el cotxe en punt mort es belluga. Si un creu el que veu
li sembla que, contra tota lògica, el cotxe puja sense que engeguis el motor.
Actualment hi ha una marca d’on cal ubicar-se per fer la prova;
crec que en el 2009 no hi era, perquè tan sols sé que ens en van parlar.
Llegeixo que el cotxe baixa a uns 20 km per hora. Si realment creien que feia
pujada sembla cosa de màgia o d’alguna força de la muntanya.
Hi ha alguna llegenda que diu que aquí havia viscut una antiga
civilització amb tecnologia avançada i que posseïen coneixements de les forces
magnètiques que els permetien construir estructures i vehicles que podien
desafiar la gravetat.
A Corea del Sud també tenen una carretera en la que passa el
mateix.
Sangam es troba a uns 35 km a l’oest de Leh; aquí hi ha un
mirador des d’on espot veure la confluència de dos grans rius, l’Indus i els
Zanskar. En realitat el poble és Nummu, i la paraula Sangam vol dir
confluència, en aquest cas, la confluència dels dos rius esmentats. L’Indus és
el que queda a la dreta i el Zanskar el que hi arriba per l’esquerra. Es pot
observar la diferència en el color i residus que arrossega l’aigua.
El riu Indus és un dels rius més llargs d’Àsia. A la vall
d’aquest riu van sorgir les primeres civilitzacions, com la de Harappa. Aquest
riu separa les serralades de l’Himàlaia i el Karakorum.
El riu Zanskar és un dels principals afluents del riu Indus, i
el riu Zanskar es forma quan el riu Doda i el riu Lungnak es troben prop de la
vall central de Zanskar.
Basgo és un poble històric, conegut pel seu castell medieval i
els antics monestirs. Va ser un important centre comercial i cultural de
l’antiga Ruta de la Seda.
La seva història es remunta al segle XV quan els governants de
la dinastia Namgyal van establir aquí seu centre polític i cultural.
He trobat una historia resumida d’aquesta dinastia que m’ha
permès aclarir una mica més la història del Ladakh.
La dinastia Namgyal de Ladakh va ser fundada per Bhagan, un rei
de Basgo que va reunificar Ladakh derrotant el rei de Leh. Va prendre el cognom
Namgyal (que vol dir victoriós) i va fundar aquesta nova dinastia que encara
sobreviu actualment.
El rei Tashi Namgyal (1555-1575) va aconseguir repel·lir la
majoria dels invasors de l’Àsia central i va construir una fortalesa real al
cim del pic de Namgyal. Tsewang Namgyal va estendre temporalment el seu regne
fins Nepal.
La màxima expansió de l’imperi va tenir lloc durant el regnat
de Jamyang Rnam Rgyal (1560-1600).
Sengge Namgyal (1616-1642), conegut com el “rei lleó” va fer
esforços per restaurar Ladakh a la seva vella glòria amb un programa ambiciós i
enèrgic de construcció, incloent el palau de Leh i la reconstrucció de diversos
gompes, sent els més famosos els de Hemis i Hanle. Va ampliar el regne al
Zanskar i Spiti, però va ser derrotat pels mogols, que ja havien ocupat Caixmir
i Baltistan.
El seu fill Deldan Namgyal (1642-1694) va calmar a l’emperador
mogol Aurangzeb construint una
mesquita
a Leh. No obstant això, va derrotar l’exèrcit mogol al Baltistan.
El seu fill Deldek es va unir a Bhutan en una disputa religiosa
entre el Tibet i Bhutan, que va resultar en un intent d’invasió pel cinquè
Dalai Lama, Ngawang Lobsang Gyatso. Els mogols es van retirar després d’haver
estat pagats pel Dalai Lama. Amb l’ajuda de reforços de Galdan Boshugtu Khan,
kan de l'Imperi Zungar, els tibetans van atacar de nou l’any 1684. Els tibetans
van obtenir una victòria i van concloure un tractat amb Ladakh per després
retirar-se a Lhasa al desembre de 1684. El Tractat de Temisgam en 1684 es va
establir per acabar amb la disputa entre el Tibet i Ladakh, però la seva
independència estava seriosament restringida.

A principis del segle XIX, l’imperi mogol s’havia ensorrat i el
règim sikh s’havia establert al Panjab i al Caixmir. No obstant això, la regió
Dogra de Jammu va romandre sota els seus governants rajput, el més gran dels
quals va ser el maharaja Gulab Singh (1792-1857). El seu general Zorawar Singh
va envair Ladakh en 1834. El rei Tshespal Namgyal va ser destronat i exiliat a
Stok.
Després d’aquest incís, tornem als orígens del castell de
Basgo. La seva construcció va començar en el segle XV, sota el govern de
Tsewang Namgyal.
El castell es va construir en un lloc estratègic, sobre un turó
des d’on es divisava el poble i les valls del voltant.
Basgo va tenir un paper crucial en la política de Ladakh,
servint com a fortalesa durant diversos conflictes. Va ser un bastió contra les
invasions de les regions de l’Àsia Central, inclòs Baltistan.
El castell de Basgo és un complex que comprèn una sèrie
d’estructures, com ara el Chamba Lhakhang, el temple de Serzang i el Palau
Reial. Està construït amb arquitectura tradicional ladakhi amb maó de fang i
pedra.
El Chamba Lhakhang és el temple que hi ha dins del castell i és
una de les estructures més antigues; està dedicat a Maitreya, el Buda futur.
Un altre dels temples qhe hi ha dins del castell és el temple
de Serzang, on s’hi conserven escriptures i artefactes antics.