Abans de començar a parlar del viatge per aquesta regió he
hagut d’aclarir-me les idees, sobre el Pamir, Badakhxan i Gorno-Badakhsan. La
regió del Pamir i el Badakhxan fan referència a una extensió molt més extensa
de territori.
Les muntanyes del Pamir, situades a l’Àsia central, formen un
altiplà de prop de 100.000 km², i una altitud mitjana entre 3.000 i 4.000
metres. Estan formades per la junció de les serralades del Tian Shan,
Karakoram, Kunlun i Hindu Kush. Són unes de les muntanyes més altes del món,
conegudes també pel nom xinès de Congling. La regió del Pamir està
principalment situada al Tadjikistan, a la regió de Gorno-Badakhxan. Hi ha part
de les muntanyes del Pamir compartides per Kirguizistan, Afganistan, i Pakistan.
Les tres muntanyes més altes en són el pic Ismail Samani
(conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a pic
Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el Pic Independència, de 7.165
m i el pic Korzhenevskoi de 7.105 m. Hi ha moltes glaceres, com la glacera
Fedtxenko, de 72 km de longitud, la més llarga de l’antiga URSS i la més llarga
fora de la regió polar.
A l’oest dels Pamirs, al Tadjikistan, hi ha la cadena
muntanyosa anomenada Akadémia Naük, que es troba alineada en la direcció dels
meridians terrestres, i és considerada el cor del sistema muntanyós del Pamir.
El pic més alt és l’Ismail Samani. La longitud d’aquesta cadena muntanyosa és
d’uns 110 km i té 24 cims de més de 6.000 m d’altitud. El punt de pas més baix,
el Kamaloyak, que es troba a una alçada de 4.340 m, propera a l’alçada la del
mont Blanc (4.810 m).
El llac més alt dels Pamir, i el segon més alt del món, és el
Kara Köl (Pamir), que està situat a 3.900 m sobre el nivell del mar (al
Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que té 25 km de
diàmetre. S’ha pogut deduir, a partir d’imatges fetes des de l’espai, que
aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l’impacte d'un meteorit
fa 5 milions d’anys.
A l’oest del Pamir s’extrau carbó, tot i que la ramaderia ovina
als prats elevats són la primera font d’ingressos de la regió. A començaments de la dècada del 1980, es va descobrir en
aquestes muntanyes un dipòsit de clinohumita (Mg9(SiO₄)₄F₂); fins llavors no
se’n coneixia cap altre dipòsit, i l’any 2000 se’n va descobrir un altre a la
península del Taimir, a la regió de Sibèria.
Al límit sud-est de la regió del Pamir, en territori xinès, hi
ha la carretera més alta del món: la carretera del Karakoram, que connecta el
Pakistan i la Xina. La carretera del Pamir, la segona més alta del món, va de
Duixanée, capital del Tadjikistan, a Oix, al Kirguizistan, a través de la regió
autònoma de Gorno-Badakhxan, i és la principal via d’aprovisionament d’aquesta
aïllada regió.
La regió del Pamir era coneguda pels xinesos amb el nom de
She-K'i-nior (regne de les cinc gorges); l’esmenta el pelegrí xinès budista
Hsüen-Tsang al segle VII. En temps dels musulmans, Yakubi esmenta el principat de Shiknan
(Shughnan), governat per Khumar Beg o Khumar Tigin, a l’alt Tukharistan, i el
de Badakhxan i diu que la població era pagana i pagava tribut a prínceps veïns. Al segle X, l’obra Hudud al-alam esmenta el Pamir com a porta
d’entrada al Tibet, i la seva capital, Ishkamish, com a seu del malik de
Wakhan.
Al final del segle XIII, Marco Polo va creuar la regió de Pamir
i Badakhxan i la vall de Wakhan per anar al nord cap a Kashghar i diu que la
població era musulmana i bel·licosa; al seu cap, li dona el nom de None. Als segles següents, va estar generalment en poder dels mirs
ismaïlites nizarites de Shughnan, que van fer front als atacs timúrides (segle
XIV i XV). Foren nominals vassalls uzbeks després del segle XVI.
A finals del segle XIX, l’Oxus superior va quedar fixat com a
frontera entre l’emirat de Bukharà (protegit per Rússia) i l’emirat de
l’Afganistan (1895) i va quedar en part sota control rus.
Badakhxan és un territori muntanyós format essencialment per
les muntanyes Pamir. Forma el 45% del territori del Tadjikistan però només té
el 3% de la població. El nom tadjik, Kuhistoni-Badakhxon (o Kohistan-Badakhxan)
vol dir Badakxan Muntanyós, i és equivalent a Gorno-Badakhxan.
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba
esquerra del riu Amudarià, on neix el riu Panj. Actualment està dividit entre
el Tadjikistan (el Pamir que forma el districte autònom de Gorno-Badakhxan) i
l’Afganistan (Província de Badakhxan i districte annex de Wakhan); em sembla
que el comtat autònom tadjik de Tashkurgan, a la Xina, també en formava part.
El seu nom derivaria dels badhakhx o balakhx, una mena de robí
propi únicament d’aquesta regió, però una altra teoria suggereix que els robins
van agafar el nom del país (Balakhx). Les mines de robins es troben de fet fora
dels límits estrictes del país, al Xughnan, que antigament formava un sol
territori amb el Badakhxan. També hi ha mines de lapislàtzuli.
No se sap quan fou conquerit pels àrabs, però sí que se sap que
el segle XI s’hi va introduir la doctrina ismaïlita, que encara es conserva.
Diferents dinasties van governar aquesta regió al llarg dels segles (gúrides,
dinasties locals, timúrides, uzbeks
i
afganesos).
L’any 1876 va començar la penetració colonial russa al
Badakhxan i en el 1892 els russos es van apoderar del Pamir oriental que va
esdevenir un districte de l’oblast de Fergana. L’11 de març de 1895 un
intercanvi de notes amb els britànics va determinar les fronteres al Pamir
entre l’Afganistan, quasi protectorat britànic, i el khanat de Bukharà,
protectorat rus. Em sembla que la part que va quedar a Afganistan va ser la que
va conservar el nom de Badakhxan. La resta del Pamir (la part occidental) va passar
a Bukharà.
El 2 de gener de 1925 es va crear amb les dues parts del Pamir
rus la regió especial del Pamir, com a part de la República Socialista
Soviètica del Turquestan. El desembre del mateix any es va canviar el nom pel
de Regió Autònoma de Gorno-Badakhxan i integrada a la República Socialista
Soviètica Autònoma del Tadjikistan. La capital fou establerta a Khorog o
Kharogh.
A la caiguda de la Unió Soviètica, Tadjikistan va esdevenir
independent i aviat va esclatar la guerra civil (1992). El govern de la regió
va declarar la independència i el territori fou un feu de l’oposició. El govern
regional finalment va retirar la declaració d’independència.
Per tant, la part del Pamir i de l’antic Badakhxan que es troba
a Tadjikistan és la de la regió autònoma --Badakhxan. La ciutat principal i la
capital és Khorog i la segona ciutat en importància i població és Murghab.
He trobat que la població en el 1962 estava formada per
kirguisos nòmades i tadjiks, tot i que em sembla que no són tadjiks sinó pobles
del Pamir. La major part de la població són ismaïlites.Com he comentat abans, vam trigar unes deus hores en arribar a
Kalaikhum. Vam sopar en un local a la vora del riu, en una terrassa i mentre
érem allà, em sembla que el guia i xofers van anar a gestionar el tema
allotjament. Una família ens va acollir a casa seva. El menú del sopar va ser
puré de patata i pasta i bistec rus amb ou ferrat. Quan jo era petita al que
ara s’anomena hamburguesa n’hi dèiem bistec rus. El curiós és que en aquest
país sempre porta un ou ferrat a sobre.
També vam començar a veure la dificultat de trobar aigua sense
gas.
El nom de Kalaikhum ve del persa, i el seu significat és
“fortalesa sobre el Khum”. Es troba a la riba del riu Panj. De fet, aquí és on
el riu Obikhumboi desemboca en el Panj.
Kalaikhum és la porta d’entrada a la Regió Autònoma de
Gorno-Badakhshan, propera ala frontera amb Afganistan. En el passat va ser el
centre del principat independent de Darvaz. Actualment és la capital de
districte de Darvoz.
Vam arribar aquí seguint la carretera del Pamir i és on vam fer
nit. La població es troba a 1200 metres
d’altitud. La ciutat està pràcticament envoltada per les muntanyes del Pamir
i aquí ja es troba el riu Panj.
D’aquí surt la carretera que connecta Tadjikistan i
l’Afganistan, a través del pont de l’Amistat Tadjik- Afgana. Els dissabtes hi
ha mercat transfronterer; durant anys va estar tancat i actualment em sembla
que està obert. Com que vam arribar-hi en dijous no el vam poder veure, tot i
que em sembla que en 2011 estava obert.
La història de Kalaikhum comença en el segle XV quan s’hi va
construir la primera fortalesa. Primer era un destacament a la frontera del
Pamir, protegint el costat oriental de l’Imperi Timúrida. Més tard, Kalaikhum
es va convertir en la capital del Khanat independent de Darvaz, que va existir
fins a finals del segle XIX.
