Arribem a Uch Sharif a mitja tarda i anem a veure un complex
històric en el que hi ha diversos mausoleus sufís. Va costat una mica posar
ordre en la informació que he trobat i relacionar-ho amb el què he vist. Com em
va passar a Multan, aquí també m’he fet una mica d’embolic de noms, dels sants
que hi ha enterrats; hi ha diferents formes d’escriure-ho, noms similars,
paraules que no són el nom sinó un títol... o sigui, un embolic. Em sembla que
al final me n’he sortit i he classificat bé les fotografies que tinc.
De la zona que vam visitar, el primer monument que trobem és el
mausoleu i mesquita de Jalaluddin Bukhari, després hi ha la tomba d’Ustad
Nuriya i les de Bibi Jawindi i Baha’al-Halim. Diuen que hi ha 17 mausoleus.
L’antiga ciutat s’anomenava Uch, que vol dir “lloc alt”;
actualment el nom oficial és Uch Sharif. Es troba a uns 60 km de Bahawalpur,
que és on anirem després a dormir. Antigament estava a la confluència dels
rius Indus i Chenab, però els rius van
canviar el seu curs i ara aquesta confluència es troba a uns 100 km del lloc
original.
Es diu que aquesta ciutat la va fundar Alexandre Magne. Va
tenir molta importància en l’Índia medieval, ja que va ser un dels primers
bastions del sultanat de Delhi, al segle XIII, durant la conquesta musulmana.
Ja en el segle XIII es van construir les primeres tombes de
sants sufís.
Sir Alexander Cunningham va identificar aquesta ciutat amb
l’anomenada Ussa Alexandria, que havia fundat Alexandre el Gran. L’any 1006
Mahmud de Gazni va conquerir una ciutat anomenada Bhatiah, prop de Multan, que
podria ser aquesta, Uch.
Al segle XII se la coneixia amb el nom de Deogarh, que vol dir
la “fortalesa dels déus”, en referència al raja Deo Singh que governava la
ciutat. Ara be, a la ciutat va arribar un predicador musulmà, em sembla que era
Jalaluddin Bukhari (tot i que el nom que deien en aquest text és Sayyid Djalal
al-Din Bukhari, però Sayyid és un títol honorífic).
El cas és que aquest predicador feia miracles i la filla del
raja, Sudarpuri, es va convertir a l’islam, pel que Deo Singh va fugir
abandonant la ciutat. Em sembla que llavors va governar Sudarpuri.
Jalaluddin Bukhari va construir un fort anomenat tichha o uchh
(“alt”). Des de llavors la ciutat va ser coneguda pels musulmans com
Uch-i-Sharif o Uch la Sagrada.
A finals del segle XII era una ciutat important del Sind
superior. En el 1228 va passar a mans del soldanat de Delhi. Més tard, els
canvis en el curs dels rius van fer que perdés la seva importància estratègica.
Va formar part de l’Imperi Mogol, però llavors era poc més que un poble.
La història de Uch comença cap al 4000 aC, quan els aris van
arribar aquí. Els aris van anomenar a aquesta ciutat com una de les seves
deesses, Ushas. Posteriorment el nom de la ciutat va canviar pel de Ushas de
Uch. En els segles Vi IV aC la ciutat estava governada per la dinastia
aquemènida, de l’imperi persa.
Després, Alexandre el Gran va construir una nova ciutat en les
terres properes a a la confluència de dos rius, l’Indus i el Sutlej; el Sutlej
és un dels cinc rius del Panjab, l’afluent més oriental. Alexandra va anomenar
la ciutat com “Alexandri a-Ussa”.
La ciutat també va ser controlada pels grecs, pels imperis
màuria, part, i kuixan. L’imperi kuixan
es va dissoldre en el 375 dC. Després la ciutat va anar perdent importància al
llarg dels segles. La cosa va canviar quan l’any 1175 el soldà Muhammad de
Ghur, de la dinastia Ghurida, va expulsar als ismaïlites de Multan i va ocupar
Uch; ell era sunnita. L’any 1203 va nomenar governador de Multan a Nasiruddin
Kabacha (o Qabacha). Va ser en aquesta època quan la ciutat de Uch va gaudir
del seu màxim esplendor.
Kabacha no era de la reialesa ni de família noble, però es va
obrir camí en ser nomenat governador de l’Alt Sind (Uch i Bukkur) i Multan.
Diuen que el noi tenia habilitats i va atraure l’atenció del primer soldà de
Delhi, Qutubuddin Aibak, que el va casar amb una de les seves filles.
A la mort d’Aibak, l’any 1210, Kabacha va veure la seva
oportunitat i com que era hàbil en el joc polític va començar a expandir el seu
territori.
Cap al 1210-1211, Kabacha bàsicament dirigia l’Alt Sind, Sindh,
Uch i Multan; fins i tot va encunyar les seves pròpies monedes, tot i que
teòricament estava sota la sobirania dels successors d’Aibak.
La ciutat tenia grans edificis i molts centres d’ensenyament;
molt s sants sufís van venir a visitar-la i alguns s’hi van quedar. És en
aquesta època es va construir el Firozi College que podia arribar a tenir més
de 2.000 estudiants a la vegada.
L’any 1228 es va acabar el govern de Kabacha, tots els seus
territoris van passar al soldanat de Delhi.
En època mogol es van construir monuments i santuaris per
embellir la ciutat.
Uch va formar part de l’estat de Bahawalpur fins que va
integrar-se a Pakistan després de la partició. Amb la integració a Pakistan la
ciutat va quedar molt marginada i descuidada, el govern no va fer cap
manteniment ni va propiciar el seu desenvolupament.
La importància de Uch va començar en el segle XIII, sota el
govern del sultanat de Delhi. Va ser durant aquest temps que reconeguts sants,
erudits i poetes sufís van visitar la ciutat, convertint-la en un reconegut
lloc de coneixement i il·luminació espiritual.
Van proliferar les institucions religioses a la ciutat, amb
nombroses mesquites, santuaris i madrasses. Els mausoleus dels sants sufís
prominents, es van convertir en llocs sagrats que atreien devots de tot arreu.
Aquests centres espirituals no eren tan sols llocs de culte, sinó que també
eren centres d’intercanvi cultural i discussions intel·lectuals.
El llegat educatiu d’Uch Sharif va més enllà dels estudis
religiosos. La ciutat era coneguda pels seus centres d’aprenentatge, atraient
estudiosos i estudiants de diverses disciplines, com la literatura persa, la
jurisprudència islàmica, la filosofia i l’astronomia. Es diu que el reconegut
poeta i erudit persa Sheikh Saadi Shirazi va visitar la ciutat i aquí va
compondre alguns dels seus versos.
Uch Sharif també va tenir importància política en diferents
períodes de la història. Va ser testimoni de l’ascens i la caiguda de diverses
dinasties, incloent-hi el sultanat de Delhi, els tughlaqs, els mogols i els
nababs locals. La seva proximitat al riu Indus i la seva ubicació geogràfica la
van convertir en una fortalesa atractiva per als governants que competien pel
control de la regió.
Uch Sharif se la coneix com la Ciutat dels Sants, sants sufís.
Va ser el centre de les ordes sufís de Qadiriaya i Suhrawardiyya.
Els santuaris que hi ha a Uch Sharif, dedicats als líders
espirituals sufís, els van visitar en el seu temps els exploradors Marco Polo i
Ibn Battuta.
L’any 1817 Uch Sharif va patir una greu inundació que va
malmetre considerablement el complex monumental on hi ha els santuaris.
Primer ens aturem a la carretera per veure els santuaris que
estan mig partits, i després ens apropem al recinte monumental. Trobem peregrins que arriben a visitar les tombes, amb els
mocadors o turbants vermells.
El conjunt de la tomba i
mesquita de Jalaluddin Bukhari es va construir en el segle XIII i va ser
reconstruït a partir del segle XVII.
Jalaluddin Surkh-Posh Bukhari va ser un sant i
missioner sufí que va viure entre 1195 i 1290. L’any 1244 es va instal·lar aquí
a Uch i va fundar una escola religiosa; si no estic confosa era musulmà xiïta.
Va morir cap al 1290 i va ser enterrat en un petit poble prop d’Uch, a Risalpur;
però hi va haver inundacions i la tomba va patir desperfectes, pel que el taüt
es va traslladar a Bela. Ara bé, aquest lloc també era propens a les inundacions,
i de nous es va haver de traslladar el taüt, aquest cop ja a Uch Sharif. Es va enterrar
prop de la tomba del seu fill, Rajan Qattal. Finalment, cap al 1618, Sajjada
Nashin Makhdoom Hamid, fill de Muhammad Nassiruddin, va traslladar les restes
de Bukhari a la seva ubicació actual i va fer construir el
mausoleu. Uns anys més tard, en el 1670, la tomba va ser reconstruïda pel nabab
de Bahawalpur, Bahawal Khan II.
La tomba es troba a poca distància del cementiri d’Uch, sobre
un promontori amb vistes a la plana i en la llunyania, el desert. A un costat
de la tomba hi ha una mesquita decorada amb rajoles blaves.
