Ladakh i Caixmir (2009)-18. Ladakh: Leh, palau de Shey

Anem de nou cap al nord, direcció a Leh, però aturant-nos abans d’arribar per visitar el palau d’estiu a Shey.

Shey està a uns 15 km de Leh a una altitud d’uns 3.400 metres.

En el segle X, Leh era la capital d’hivern del Ladakh i el  rei Lhachen Palgyigon va fundar Shey, com a capital d’estiu. Al voltant del segle XVII va anar quedant eclipsada per Leh a mesura que havia anat creixent el comerç amb l’Àsia Central.

Cap a finals del segle IX, el príncep tibetà Kyide Nyimagon, besnet del rei tibetà, Langdarma, va establir un petit regne a Guge, que finalment va créixer fins a abastar tot el Tibet occidental fins al pas de muntanya de Zoji La. Al seu fill gran, Lhachen Palgyigon, se li atribueix gran part de la conquesta al nord-oest. Després de la mort del seu pare, va heretar la regió de Maryul (“terres baixes”), com es deia llavors.

S’atribueix a Nyimagon la fundació de diverses ciutats i castells i aparentment va ordenar la construcció de les principals escultures de Shey. En una inscripció, diu que ho va fer per al benefici religiós del Tsanpo (el nom dinàstic del seu pare i avantpassats), i de tota la gent de Ngari (Tibet occidental). Això demostra que ja en aquesta generació l’oposició de Langdarma al budisme havia desaparegut.

El monestir de Shey o gompa de Shey era el palau d’estiu dels reis de Ladakh. En aquest monestir hi ha una gran estàtua del Buda Shakyamuni,  la segona estàtua de Buda més gran del Ladakh.

El palau original, actualment en ruïnes, es va construir prop de Shey; el va ferconstruir el rei Lhachen Palgyigon, en el segle X. Diuen que el noble mogol Mirza Haidar Dughlat va viure aquí durant la invasió del Ladakh en el segle XVI.

L’actual palau i monestir data del 1655; es va construir segons les instruccions de Deldan Namgyal, en memòria del seu pare, Sengge Namgyal, sota del sota el primer palau.

Shey era l’antiga capital de la regió de l’alt Ladakh. Quan els dogras de Jammu van envair Ladakh, el 1842, els namgyals van abandonar el palau i van fugir a Stok (el van convertir en la seva residència permanent) a l’altre costat del riu Indus. Es conjectura que el fort trobat en ruïnes, no datat, sobre l’actual palau de Shey, pertanyia a aquest període d’invasió. Posteriorment, quan els dictats polítics van requerir el trasllat de la capital a Leh, fins i tot llavors la importància de Shey va continuar, ja que sembla que era un requisit obligatori per als reis Namgyal engendrar el seu hereu aquí.

Aquest monestir és conegut per l’estàtua gegant de Buda assegut; és de coure banyada en or. Té l’alçada de tres pisos del monestir,12 metres. Es va construir a partir de peces de coure fabricades a Leh i després transportades i muntades aquí; diuen que per daurar les planxes de coure van caldre 5 kg d’or.

A uns 400 metres del palau, hi ha un altre petit santuari construït per Sengge Namgyal; en aquest santuari també hi ha una gran estàtua de Buda Shakyamuni en postura asseguda. Els murals i les imatges de l’interior del santuari són similars a les del santuari del palau. Hi ha constància de que aquesta estàtua i la del palau les va realitzar un escultor nepalès anomenat Sanga Zargar Wanduk. Segons els informes, va ser la mare de Sengge, Gyal Khatun, qui el va fer venir aquí. El van ajudar altres artesans locals.

De tornada cap a Leh vam passar prop de la casa on s’allotja el Dalai Lama quan ve a la ciutat. En arribar encara vaig tenir temps de donar una altra volta per Leh.

Tinc apuntat que el monestir de Hemis el van construir amagat entre les muntanyes,   per evitar que fos espoliat; sembla que en aquella època els anglesos van endur-se’n moltes coses dels temples que trobaven.

Dels monestirs i stupes d’aquí Leh em va decebre no veure-hi vida, no es veia gent anat a portar ofrenes o encenen làmpades d’oli... Eren monuments freds, en aquest sentit.

En quant a Leh, la capital, vaig trobar que tot girava molt al voltant del turisme. Potser és per ser època d’estiu, han d’aprofitar quan els estrangers poden arribar fins aquí.

En certa forma m’agraden més els llocs petits, on és més fàcil interactuar amb la gent...

Darrera nit a Leh abans d’anar cap a una de les valls més aïllades de Ladakh, la vallde Nubra.

 

 

Ladakh i Caixmir (2009)-17. Ladakh: Leh, gompa d'Hemis

Continuem més al sud per anar cap a Hemis a visitar un altre monestir, la gompa d’Hemis.

Hemis es troba a 40 km al sud-est de Leh, en una vall secundària a la riba esquerra de l’Indus. La importància del poble radica en el seu monestir. El poble està prop del Parc Nacional de Hemis, hàbitat del lleopard de les neus; aquest parc es va crear l’any 1981.

El seu origen està relacionat amb Bhutan; va ser fundat el 1626 per Taktsang Repa (1573-1651), un monjo bhutanès considerat una reencarnació de Milarepa, al que el rei de Ladakh,  Senge Namgyal (1575-1620), havia fet venir aquí. Des del seu inici aquest monestir pertany a l’orde drukpa-kagyu, elsdel barret vermell, que és la dominant a Bhutan.

Taktsang Repa i les seves successives reencarnacions van esdevenir els guies espirituals de la monarquia de Ladakh. El segon Taktsang Repa va encarregar-se de l’educació del fill del rei Deldan Namgyal (1620-1640), conegut amb el nom de Gyalsey Rinpotxe. Va visitar el Tibet i quan va tornar s’encarregà de continuar amb la construcció del monestir, va instituir el festival anual i va ordenar la confecció d’un gran thangka que encara es conserva.

Anteriorment, en el segle XI o abans, ja hi havia hagut un monestir. Deu ser el monestir que diuen que es va fundar en una cova que havia descobert Gyalwa Gotsangpa (1189-1258).

És un dels monestirs més visitats de l’Índia. Aquí s’hi conserva una amplia col·lecció de thangkes, estàtues daurades, llibres tibetans, stupes amb incrustacions de pedres precioses, armes...

Ladakh i Caixmir (2009)-16. Ladakh: Leh, gompa de Tikse

A primera hora del matí vam anar al monestir de Tikse per assistir a la puja, una cerimònia budista en la que es fan ofrenes i es reciten oracions. Abans de començar, uns monjos duen el característic barret groc, des de dalt del terrat fan sonar les trompetes tibetanes (dungchen) per anunciar l’inici de la cerimònia.

La gompa de Tikse es troba a uns 18 km de Leh en un turó a 3.600 metres d’altitud, a la vall de l’Indus. És un complex de 12 plantes i conté molts elements d’art budista com stupes, estàtues, thangkas, pintures murals i espases.

A principis del segle XV, Je Tsongkhapa (1357 –1419) va enviar sis dels seus deixebles a regions remotes del Tibet per difondre les ensenyances de la seva nova escola.

Tsongkhapa va donar a un dels seus deixebles, Jangsem Sherap Zangpo, una petita estàtua d’Amitayus  (el Buda de la vida infinita)  que contenia pols d’os i una gota de la pròpia sang de Tsongkhapa. Tsongkhapa li va ordenar que es trobés amb el rei de Ladakh amb un missatge demanant la seva ajuda en la propagació del budisme.

Al rei, que llavors s’allotjava a la vall de Nubra, prop de Shey, li va encantar el regal de l’estàtua i després de la reunió amb Sherab Zangpo va ordenar al seu ministre que l’ajudés a establir un monestir de l’orde Gelug a Ladakh. De resultes d’això l’any 1433, Zangpo va fundar un petit monestir de poble anomenat Lhakhang Serpo “Temple Groc” a Stagmo, al nord de l’Indus. Malgrat els seus esforços, els lames que van abraçar l’orde Gelug van ser inicialment pocs, tot i que alguns dels seus deixebles es van convertir en figures eminents amb els anys.

A mitjans del segle XV, Palden Zangpo va continuar amb el treball monàstic iniciat pel seu mestre Sherab Zangpo. Va decidir construir un monestir més gran, en aquest lloc.

Hi ha una llegenda que explica perquès es va decidir construir el monestir aquí. Diu que Sherab Zangpo i Palden Zangpo estaven realitzant un ritual sagrats a prop del Temple Groc, havien anat a  un aflorament rocós, duent un plat amb les ofrenes de torma, quehavien de llançar a la vall. Però abans de que poguessin fer-ho van aparèixer dos corbs que es van emportar el plat cerimonial amb l’ofrena.

Els dos monjos van començar a buscar on havia anat a parar l’ofrena i la van trobar aquí, a l’altra costat del turo, dipositada amb molta cura sobre una llosa de pedra. Palden va considerar que això era un senyal diví que li indicava on construir el monestir.

Tsongkhapa havia predit que la seva doctrina prosperaria a la riba dreta del riu Indus. I aquesta predicció es va fer realitat quan es va establir el monestir de Tikse, així com els de Spituk i el Likir, tots a la riba dreta de l’Indus.

Tikse va anar agafant protagonisme a Ladakh, només superat pel monestir d’Hemis, administrant deu monestirs més a la regió, com Diskit, Spituk, Likir i Stok. El monestir va arribar a posseir o controlar 537 hectàrees de terra i uns 25 pobles que es van unir al monestir.

Al voltant de 1770, el lama del monestir de Hanle va dictar que el seu fill gran havia d’heretar el tron de Ladakh, i els altres prínceps haurien de ser lames a Thikse i Spituk. Així és com el príncep Jigsmet Namgyal van servir com a lama a Tikse.

El monestir de Tikse és l’estructura més gran del centre de Ladakh. Situat en un vessant de turó, els seus edificis estan disposats en ordre ascendent d’importància i estan ben espaiats, des del peu del turó que alberga les unitats d’habitatge fins al cim del turó on hi ha els monestirs i potang (residència oficial) del lama en cap. L’arquitectura s’assembla molt a la del Palau del Potala a Lhasa, al Tibet, antiga seu oficial dels Dalai Lames. Per això aquest monestir se’l coneix com el mini Potala. La carretera d’accés des de la vall passa pel costat est de l’edifici principal del monestir, i hi ha una estàtua de la deïtat protectora tibetana, aquest és el nivell inferior. El nivell més alt del complex té una stupa o chorten.

Un dels principals punts d’interès és el temple Maitreya (Buda del futur) erigit per commemorar la visita del 14è Dalai Lama a aquest monestir l’any 1970. Conté una estàtua de 15 metres  d’alçada del Buda Maitreya, l’estàtua més gran d’aquest tipus a Ladakh, que cobreix dos pisos de l’edifici. Inusualment, apareix assegut en la posició del lotus en lloc de les seves representacions habituals, dempeus o assegut en un tron alt. És l’estàtua de Buda més gran del monestir i va trigar quatre anys a construir-se. Va ser feta per artistes locals sota la direcció del mestre Shilp Guru Nawang Tsering de l’Institut Central d’Estudis Budistes de Leh, en argila, pintura daurada i coure.

Des de la terrassa hi ha bones vistes de la plana inundable de la vall de l’Indus tant a l’est com a l’oest, des d’on es veuen clarament el gompa de Matho (a l’est), el palau reial de Stok (a través de la vall al sud) i l’antic palau reial de Shey (a l’oest).

Dins del recinte del monestir hi ha un convent de monges. Fins a la dècada de 1990 els convents de monges al Ladakh tenien un estatus molt inferior als d’homes i les monges budistes vivien en condicions terribles. 

Va ser a començaments d’aquesta dècada que a Tikse es va prendre consciencia de que calia millorar l’estatus de les monges. L’any 1995 es va celebrar a Leh la Conferència Sakyadhita de Dones Budistes, que va dur a l’establiment de l’Associació de Monges de Ladakh, l’any 1996. Això va suposar un canvi important, millorant el seu estatus i canviant el seu paper, que fins llavors era de servitud, per  un de veritable pràctica espiritual. Les mateixes monges van prendre mesures per afirmar la seva posició en la societat, canviant el seu nom tradicional “ani” (que significa literalment “tia”, que és una connotació despectiva d’un servent, per “cho-mos”, que significa les “practicants religioses femenines”.

Va ser en aquest context que el monestir va donar el terreny per a un nou convent de monges a Nyerma, prop de Tikse. El convent de monges està ara sota el patrocini del monestir de Tikse. Actualment (no sé de quin any és) el convent acull 26 monges d’entre 43 i 87 anys.

Els assistents a la cerimònia, a part dels monjos, érem tots turistes, no hi havia gent local.

A la cerimònia no hi havia gairebé cap nen, ens van dir que estàvem amb el Dalai Lama. Em va sorprendre una mica que nohi hagués ningú del país a la cerimònia, potser van a algun altre monestir que estigui dins de la població.

Ladakh i Caixmir(2009)-15. Ladakh: Leh, gompa Soma

Arribem a un altre monestir, el gompa Soma, construït l’any 1840 pel lama Tashi Tenpel, per sobre dels antics estables reials.

Des que es va construir un nou monestir al basar principal a finals de la dècada de 1950, aquest gompa va perdre importància i mecenatge i va anar-se deteriorant. El propietari, el monestir d’Hemis, va sol·licitar ajuda a diversos organismes per poder restaurar l’edifici.

Acabades les visites del dia vaig sortir a passejar una mica per la ciutat al meu aire. De les vistes des de la part alta de la ciutat m’ha sorprès veure clapes de verd, com petits oasis, enmig d’un terreny desèrtic de color terrós. Això és com un petit oasi, amb horts i arbres, envoltat de les grans muntanyes.

Passejant per la part baixa de la ciutat trobo gent de tot arreu venent coses diverses. Als restaurants hi ha gent de diferents indrets de l‘Índia, Varanassi, Calcuta... venen a gaudir del clima fresc de la ciutat.

Al vespre fa més fresca, però no exagerada, amb pantaló llarg i camisa de màniga llarga es va bé.

En aquella època em comprava molts llibres, me’n vaig comprar un sobre el Ladakh i un altre sobre el Caixmir, 10 euros, i un vídeo, que ara em venen ganes de tornar a veure, 3 euros.

Vaig passejar pel mercat i aquell dia duia una samarreta del Bhutan, amb un mandala, això cridava l’atenció de la gent que m’aturava per preguntar d’on era. Hi havia dones amb paradetes de verdures i albercocs.

Vaig veure també un parell de mesquites; em sembla que tenen bona convivència les dues religions.